Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques | | A5 |
Aportar racionalitat a l'anàlisi de les institucions econòmiques: empreses; organitzacions públiques; mercats industrials, financers i d'altres serveis. |
| A6 |
Analitzar els diversos contexts professionals en els que treballa un economista: la cojuntura econòmica, el sector, el mercat, l'empresa i el departament en qüestió. |
| A7 |
Pensar amb una visió global, macroeconòmica i actuar amb una visió local, microeconòmica. |
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals | | B2 |
Resoldre problemes complexos de forma efectiva. |
| B6 |
Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o en àmbits tècnics concrets. |
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears | | C4 |
Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV. |
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| A5 |
Comprèn dels criteris de benestar.
Comprèn la problemàtica empresarial a curt i llarg temini.
| | A6 |
Identifica les variables clau en la presa de decisions empresarials.
| | A7 |
Comprèn l’estructura dels models econòmics.
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| B2 |
Troba la solució adequada
| | B6 |
Intervé de forma efectiva i transmet informació rellevant
Les presentacions estan estructurades, complint amb els requisits exigits, si n’hi hagués
|
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| C4 |
Produeix un text oral gramaticalment correcte
Produeix un text escrit gramaticalment correcte
|
Tema |
Subtema |
TEMA 1. INTRODUCCIÓ |
1.1. Assignació de recursos
1.2. Models. Agents. Racionalitat i equilibri
1.3. L'economia competitiva
1.4. Institucions. Drets de Propietat. Estat |
TEMA 2. L’EMPRESA I LA TECNOLOGIA
|
2.1. Eficiència tècnica. La funció de producció. Isoquantes. Elasticitat de substitució
2.2. Rendiments a escala. Elasticitat d’escala
2.3. Eficiència econòmica. Demandes condicionades. Funció de costos. Propietats. Costos i rendiments a escala. Costos a curt i llarg termini |
TEMA 3. L’EMPRESA COMPETITIVA |
3.1. Maximitzacio de beneficis de l'empresa competitiva. Demandes derivades, funció d’oferta i funció de beneficis. Propietats
3.2. L'empresa competitiva a curt i llarg termini. Costos i Beneficis a curt termini i a llarg termini
3.3. Equilibri de la indústria competitiva a curt i llarg termini. La dimensió de l'empresa. Economies d'escala internes i externes |
TEMA 4. CONSUMIDORS I DEMANDA |
4.1. Preferències. Corbes d’indiferència. El conjunt pressupostari
4.2. Funcions de demanda ordinàries. Funció d’utilitat indirecta. Propietats. Elasticitats de la demanda. Classificacions dels béns
4.3. Problema dual. Demandes compensades. Funció de despesa. Propietats
4.4. Relacions entre el problema primal i dual. Equació de Slutsky
4.5. El consumidor propietari de recursos. Oferta de treball. Decisions intertemporals |
TEMA 5. BENESTAR DEL CONSUMIDOR |
5.1. Benestar del consumidor. Excedent. Variació compensatòria
5.2. Índexs de preus i benestar. Índexs del cost de la vida
5.3. Índexs de preus i preferència revelada |
TEMA 6. EQUILIBRI GENERAL |
6.1. L’economia competitiva. Anàlisi d’equilibri general
6.2. Intercanvi. Dotacions. Funcions de demanda i d’excés de demanda. Preus relatius
6.3. Funcions d’excés de demanda agregat. Propietats. Equilibri general competitiu
6.4. Equilibri general en una economia amb producció. L’economia de Robinson Crusoe |
TEMA 7. EFICIÈNCIA |
7.1. Eficiència en economies d’intercanvi. Caixa d’Edgeworth
7.2. Els teoremes fonamentals de l’economia del benestar
7.3. Risc, eficiència i equilibri general. Consums contingents. Assignació eficient del risc
7.4. El cor (nucli) d’una economia d’intercanvi. Equilibri competitiu i el cor. Repliques i contracció del cor
7.5. Eficiència, equilibri walrasià i preferències quasilineals |
TEMA 8. BENESTAR |
8.1. Funcions de benestar social. Funcions de benestar social i eficiència
8.2. Eficiència i producció. L’eficiència del mercat competitiu. L’eficiència de l’economia de Robinson Crusoe
8.3. Anàlisi competitiu d’equilibri parcial. Benestar i equilibri parcial. Benestar, excedent i beneficis empresarials |
TEMA 9. BÉNS PÚBLICS, DECISIONS COL·LECTIVES I EXTERNALITATS |
9.1.Béns públics i absència de rivalitat en el consum. Eficiència econòmica béns públics
9.2. Mecanismes d’assignació de béns públics. Contribucions voluntàries i el passatger de franc.
9.3. Externalitats. L’eficiència econòmica en presència d’externalitats.
9.4. La tragèdia dels béns comunals.
|
Metodologies :: Proves |
|
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
Activitats Introductòries |
|
3 |
0 |
3 |
Resolució de problemes, exercicis |
|
16 |
12 |
28 |
Sessió Magistral |
|
37 |
74 |
111 |
Atenció personalitzada |
|
1 |
0 |
1 |
|
Proves pràctiques |
|
4 |
3 |
7 |
|
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
|
Descripció |
Activitats Introductòries |
Presentació de l'assignatura a l'alumne amb la finalitat d'explicar els objectius, continguts, metodologia i criteris d'avaluació del curs. |
Resolució de problemes, exercicis |
Formulació, anàlisi, resolució i debat d'un problema o exercici, relacionat amb la temàtica de l'assignatura. |
Sessió Magistral |
Exposició dels continguts de l'assignatura. |
Atenció personalitzada |
Utilització de les hores d'atenció a l'estudiant per resoldre qüestions i dubtes concrets |
Descripció |
Temps per resoldre dubtes als estudiants. L'atenció serà principalment personalitzada i es durà a terme en el despatx del professor. |
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
Resolució de problemes, exercicis |
|
Exercicis breus de tipus numèric o justificatius de determinades proposicions efectuades pel professor a l'aula. Seran 4 exercicis repartits al llarg del curs. Cadascun té un pes del 7,5% de la qualificació final de la primera convocatòria. |
30% |
Proves pràctiques |
|
2 Proves integrals que incorporen exercicis numèrics, de desenvolupament, o justificacions de determinades proposicions teòriques. Cadascuna té un pes del 35% de la qualificació final de la primera convocatòria. La segona prova s’haurà de desenvolupar en el dia i hora fixat al calendari oficial d’exàmens aprovat per la Junta de Facultat. |
70% |
Altres |
|
|
|
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
La segona convocatòria consta només d'un examen que val el 100% de la nota. Aquesta prova és un conjunt d'exercicis numèrics, de desenvolupament o justificacions de determinades proposicions teòriques. |
Bàsica |
, , ,
|
BIBLIOGRAFIA BÀSICA Gravelle, H. I R. Rees, Microeconomia, 3ª edició, Prentice Hall. Nicholson, W., Teoría Microeconòmica, 6ª edició, Thomson Varian, Hal R., Microeconomía intermedia, 5ª edició, Antoni Bosch Schotter, A., Microeconomics , 3ª edició, Harper Collins |
Complementària |
|
BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA: Bergstrom, Theodor C. i Hal R. Varian, Ejercicios de Microeconomía
intermedia, 5ª edició, Antoni Bosch Pindyck, Robert S. i Daniel L. Rubinfeld, Microeconomia, 5ª edició,
Prentice
Hall |
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|