DATOS IDENTIFICATIVOS 2015_16
Asignatura (*) DERECHO ROMANO Código 16914002
Titulación
Doble titulación de Grado en Administ. y Dirección de Empresas y Derecho
Ciclo
Descriptores Cr.totales Tipo Curso Periodo
6 Formación básica Primer 1Q
Lengua de impartición
Català
Departamento Dret Privat,Processal i Financer
Coordinador/a
GÓMEZ BUENDIA, MARIA DEL CARMEN
Correo-e encarnacio.ricart@urv.cat
carmen.gomez@urv.cat
Profesores/as
RICART MARTÍ, MARIA ENCARNACION
GÓMEZ BUENDIA, MARIA DEL CARMEN
Web
Descripción general e información relevante Aquesta assignatura es refereix a l'ordenament jurídic que es va crear i desenvolupar en una llarga i variada experiència històrica, i categories i mètodes d'anàlisi d'aquest ordenament que han estat vàlides en el transcurs de la història jurídica europea. El programa està estructurat en dues parts ben diferenciades: una part introductòria on s'inclou l'estudi de les fonts jurídiques i els diversos procediments civils, i una altra part on s'estudien les institucions més importants del Dret privat romà. Respecte a la primera part, l'estudi de les més significatives fonts jurídiques del dret romà contextualitzades en el seu moment històric; l'estudi dels diversos procediments civils, en especial el procediment formulari, a més del seu caràcter formatiu, es fa necessari per entendre, per una banda, la pluralitat d'estratificacions jurídiques, tan genuïnament romana, i per l'altra que l'ordenament jurídic privat romà no és un sistema de drets subjectius protegits mes o menys intensament, si no que és un sistema d'accions que protegeix situacions en tant que es puguin canalitzar en la previsió d'aquestes accions. La segona part segueix la sistemàtica pandectista, subdividida alhora en cinc parts, persones i família, (parts que tradicionalment es troben separades però per la conjunció temàtica permeten impartir-se unitàriament i és recomanable per economia de temps), coses (possessió i drets reals, donant gran protagonisme a l'adquisició de la propietat i fent només una referència als drets reals limitatius). Obligacions i contractes, donant més importància a la teoria general de les obligacions i fent només una referència conceptual als contractes; i finalment successions, intentant donar una visió encara que molt general, dels aspectes essencials d'aquesta part de l'ordenament jurídic privat. La finalitat d'aquesta sistemàtica és assolir l'objectiu propedèutic proposat, ja que la sistemàtica amb què l'alumne estudiarà el Dret civil, molt probablement serà també pandectista. Aquesta és una matèria situada entre dos camins; el de les concretes estructures jurídiques de cada institució, i la pròpia història del dret. No resulta fàcil trobar el lloc on situar aquesta ambivalència, amb l'agreujant que la profunda comprensió de fenòmens complexos requereix certa maduresa intel.lectual improbable en alumnes que s'inicien en l'estudi de la ciència jurídica. Tot i això, la col.locació d'aquesta matèria a primer curs és adequada perquè pot desenvolupar el seu extraordinari component formatiu d'una manera més intensa que no pas en un curs més avançat del grau . A més, allò que s'ha estudiat forma part sempre del bagatge per a la reflexió, i en definitiva allò que es busca és formar un jurista capaç de fer una reflexió crítica de l'ordenament jurídic vigent, i capaç també de proposar camins superadors Hi ha un espai virtual específic de l'assignatura a través de l'eina telemàtica Moodle, que el Servei de Recursos Educatius de la URV posa a disposició d'alumnes i professors; en aquest espai es podrà consultar material docent. Pel que fa a la bibliografia, aquest programa segueix les orientacions del Professor Joan Miquel, que fou catedràtic de Dret romà a la Universitat espanyola.

Competencias
Tipo A Código Competencias Específicas
 DRET-A8 Reconèixer el caràcter unitari de l’ordenament jurídic i la interdisciplinarietat dels problemes jurídics
 DRET-A9 Conèixer en profunditat les principals institucions jurídiques públiques i privades, la seva gènesi i evolució històrica
Tipo B Código Competencias Transversales
 DRET-B3 Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, demostrant capacitat d’innovació.
Tipo C Código Competencias Nucleares
 C4 Expresarse correctamente de manera oral y escrita en una de las dos lenguas oficiales de la URV.

Resultados de aprendizaje
Tipo A Código Resultados de aprendizaje
 DRET-A8 Identifica la presència de diferents branques del Dret en un conjunt de fets o problemes jurídics
 DRET-A9 Genèric
Tipo B Código Resultados de aprendizaje
 DRET-B3 Genèric
Tipo C Código Resultados de aprendizaje
 C4 Produce un texto escrito bien estructurado, claro y rico.

Contenidos
tema Subtema
I.- FONTS DEL DRET ROMÀ Tema 1.- Periodificació del Dret romà: etapa del dret romà arcaic; etapa del dret romà clàssic; etapa del dret romà postclàssic i de Justinià.

Tema 2.-Fonts del Dret romà arcaic reunides en corpus unitaris: Les XII Taules; especial referència al seu contingut

Tema 3.- Col·leccions de textos de juristes o tractats de dret que segueixen un gènere de la literatura jurídica: Institucions de Gai; especial referència al seu contingut

Tema 4.- Compilacions de Constitucions Imperials fins a Teodosi II (408-450) i Valentinià III (425-455); Codi Teodosià

Tema 5.- Compilació de Justinià: Institucions; Digest; Codi; Novel·les

Tema 6.- Tipologia de fonts jurídiques: Costum; Llei; Plebiscit; Senatconsult; Jurisprudència; Constitució Imperial; Edicte del Pretor

Tema 7.- Conceptes importants: Iura/leges; Ius Novum; Ius civile; Ius honorarium; Ius gentium
II. PERSONES I FAMíLIA Tema 8. Idea de Status i capitis deminutio: 1) Status libertatis. 2) Condició jurídica dels esclaus 3) El peculi 4) Causes d'esclavitud i formes d'extinció.

Tema 9. Status civitatis: 1) Oposició entre el principi de personalitat del Dret i principi de territorialitat 2) Situacions diverses dels habitants de l'Imperi i procés que comporta l'adquisició general de la ciutadania.

Tema 10 Status familiae: 1) Sui iuris oposat a alieni iuris. 2) El parentesc. 3) El matrimoni 3.1) Règim patrimonial al matrimoni 4) La patria potestas 4.1.) Adquisició i extinció de la patria potestas 4.2.) Situació jurídica del filius familias 4.3.) El peculi 4.4.) Accions pretòries contra el paterfamilias.

Tema 11.- Subjecte del dret: 1) La persona natural 2) Començament i extinció de la personalitat 3) Causes modificatives de la capacitat d'obrar que afecten el Dret privat amb especial referència a l'edat 4) La tutela i la curatela 5) Persones jurídiques.
III. COSES (objectes del dret) Tema 12.- Les coses i la seva classificació: 1) Concepte de cosa. 2) Classes de coses: res intra i res extra commercium; res intra i extra patrimonium; res nullius, res derelicta; res mancipi i res nec mancipi; coses mobles i coses immobles; coses consumibles i no consumibles; coses fungibles i coses no fungibles; coses divisibles i indivisibles; coses simples i compostes; universalitats; coses principals i coses accessòries; els fruits.
IV. PROCÉS CIVIL Tema 13. El procés civil romà: 1) Autoajuda. 2) Protecció jurídica de l'Estat: iudicium, actio. 3) Etapes en la història dels procés civil romà: a) Accions de Llei. b) El Procediment Formulari. c) El procés a l'època postclàssica anomenat cognitio extra ordinem.

Tema 14-. El procediment formulari: 1) La fórmula: a) conceptuació b) estructura: intentio, demonstratio, exceptio, praecriptio, condemnatio, adiudicatio 2) Classificació de les accions: 2.1) Actiones in rem vs. Actiones in personam 2.2) accions civils i honoràries: a) fictícies b) amb transposició de persones c) personales in factum (referides a un fet) d) actiones utiles

Tema 15. Les fases del procediment formulari: a) Fase in iure: 1) Iniciació i transcurs del procediment fins a la litis constestatio 2) La litis constestatio b) Fase apud iudicem: 3) Compareixença i prova. 4) Sentència

Tema 16. Complements extraprocessals de la jurisdicció pretòria: 1) Interdictes 2) Missiones in possessionem 3) Estipulacions pretòries 4) In integrum restitutiones.
V. DRETS REALS (Possessió i situacions protegides amb actio in rem) Tema 17. Els drets reals: 1) Concepte i posició històrica d'aquesta categoria. 2) Actio in rem i actio in personam, l'antítesi entre dret real i dret d'obligació.

Tema 18.- La possessió: 1) Concepte i evolució històrica. 2) Adquisició i pèrdua de la possessió. 3) Protecció de la possessió a través d'interdictes.

Tema 19.- La propietat: 1) Concepte i evolució històrica. 2) Limitacions 3) Propietat civil o quiritària i situacions in bonis habere. 4) Protecció de la propietat: acció reivindicatòria, acció publiciana, acció negatòria; 5) La copropietat

Tema 20.- Drets reals en cosa aliena: Generalitats de: a) les servituds predials rústiques i urbanes b) l'usdefruit c) Emfiteusi d) Superfície e) drets reals de garatia: pignus i hipoteca.

Tema 21.- Adquisició originària de la propietat: 1) Línies generals d'aquesta forma d'adquisició 2) Especial referència a l'adquisició dels fruits.

Tema 22.- Adquisició derivativa de la propietat: 1) Mancipatio 2) In iure cessio 3) Traditio.

Tema 23.-. La usucapió: 1) Les XII Taules i el règim del usus. 2) Dret clàssic: a) La usucapió (possessio civilis) amb especial referència a la iusta causa usucapionis. b) Protecció del que està usucapint. c) Longi temporis praescriptio. 3) La usucapió al dret postclàssic i justinianeu.
VI.- OBLIGACIONS I CONTRACTES(situacions protegides amb actio in personam) Tema 24.- L'obligació: 1) Concepte i origen históric; 2) La prestació; 3) LLoc i temps de la prestació; 4) Classificació de les obligacions pel tipus de vincle: civils i honoràries, civils i naturals.

Tema 25.- Fonts de les obligacions: 1) Idea i classificació; 2) Garantia i reforçament de les obligacions: especial referència a la fiança i a la clàusula penal 3) El contracte; 4) Classificació dels contractes 5) Interpretació dels contractes 6) Els dits quasicontractes.

Tema 26.- Aprofundiment en algunes figures contractuals: 1) Stipulatio; 2) Compravenda; 3) Mutu o prèstec de diners o d'altres coses fungibles.

Tema 27.- Sistema romà de responsabilitat per incompliment de les obligacions: 1) Responsabilitat contractual; 2) Responsabilitat extracontractual: Lex Aquilia
VII.- DRET DE SUCCESSIONS (protecció amb actio in rem i amb actio in personam) Tema 28.- Dret de successions o dret hereditari: a) Conceptes fonamentals: 1) successio, hereditas, bonorum possessio; 2) La delació; 3) Principis del dret successori romà; b) Evolució històrica del Dret hereditari.

Tema 29.- Successió testamentària: 1) Concepte i formes de testament; 2) Testamentifactio, capacitas, indignitas; 3) Contingut del testament: a) Heredis institutio; b) Substitucions; c) El llegat: Concepte, tipologies i evolució; d)La interpretació de la voluntat testamentària; 4) Codicil

Tema 30.- Successió intestada i successió forçosa: 1) Successió intestada: a) Segons el ius civile; b) Segons el ius honorarium; c) Reformes justinianees: Novel.les 118 i 127. 2) Successió forçosa: a) Evolució del fonament conceptual; La desheredació; b) Successió iure civile per preterició dels sui; c) Bonorum possessio contra tabulas testamenti; d) Querella inofficiosi testamenti;e) Dret postclàssic i justinianeu


Planificación
Metodologías  ::  Pruebas
  Competencias (*) Horas en clase
Horas fuera de clase
(**) Horas totales
Actividades introductorias
A8
2 2 4
Sesión magistral
A8
30 38 68
Resolución de problemas/ejercicios en el aula ordinaria
A8
C4
8 8 16
Atención personalizada
A8
2 0 2
 
Pruebas orales
DRET-A8
C4
2 34 36
Pruebas prácticas
DRET-A8
4 8 12
Pruebas prácticas
DRET-A8
4 8 12
 
(*) En el caso de docencia no presencial, serán las horas de trabajo con soporte virtual del profesor.
(**) Los datos que aparecen en la tabla de planificación son de carácter orientativo, considerando la heterogeneidad de los alumnos

Metodologías
Metodologías
  descripción
Actividades introductorias Activitats encaminades a prendre contacte i a recollir informació dels alumnes i presentació de l’assignatura.
Sesión magistral Exposició dels continguts de l'assignatura.
Resolución de problemas/ejercicios en el aula ordinaria Formulació, anàlisi, resolució i debat d'un problema o exercici, relacionat amb la temàtica de l'assignatura.
Atención personalizada Presencial: Els estudiants podran adreçar-se al despatx del professor per tal de exposar dubtes, comentar aspectes relatius al seu procés d’aprenentatge o altres aspectes acadèmics.

Virtual: Els estudiants podran adreçar-se al professors a través del camp virtual Moodle per demanar cita per comentar les seves consultes.

Atención personalizada
descripción
Presencial: Els estudiants podran adreçar-se al despatx del professor per tal de exposar dubtes, comentar aspectes relatius al seu procés d’aprenentatge o altres aspectes acadèmics. Virtual: Els estudiants podran adreçar-se al professors a través del camp virtual Moodle per demanar cita per comentar les seves consultes.

Evaluación
Metodologías Competencias descripción Peso        
Pruebas orales
DRET-A8
C4
Prova oral amb preguntes concretes seleccionades per un sistema al·leatori. L'alumne disposarà d'uns minuts previs per fer-se un esquema.
Les sessions de proves orals seran públiques.
50%
Pruebas prácticas
DRET-A8
Prova pràctica de la primera part del temari corresponent a les fonts del dret romà.
25%
Pruebas prácticas
DRET-A8
Prova pràctica de la quarta part del temari corresponent al procés civil romà. 25%
Otros  
 
Otros comentarios y segunda convocatoria

Per poder realitzar les proves pràctiques caldrà que l'alumne hagi lliurat com a mínim el 80% de les activitats realitzades previament a l'aula.

Per poder comptabilitzar els percentatges de qualificació previstos és necessari aprovar la prova oral.

A la segona convocatòria es farà la prova oral descrita, i, per la qualificació final es tindran en compte, en cas que siguin positives, les avaluacions obtingudes durant el curs.


Fuentes de información

Básica MIQUEL, J., Historia del Derecho romano, 1995, ed. PPU
MIQUEL, J. , Dret privat romà, 1995, ed. Marcial Pons
DOMINGO R. (coord.), Textos de Derecho Romano, 2002, ed. Aranzadi

Complementaria

Material docent accessible a través del campus virtual Moodle: Esquemes de cada una de les parts del programa; també es trobaran els casos per treballar a les classes pràctiques.

BIBILIOGRAFIA

A) Exposicions d'història del Dret romà i tradició romanística:

ALVAREZ SUAREZ U Instituciones de Derecho Romano I, Madrid (1973)

ARANGIO RUIZ V Historia del Derecho Romano 4 ed. de la traducció castellana a la 2 edició italiana, Madrid (1980)

ARIAS RAMOS i ARIAS BONET Compendio de Derecho público Romano e historia de las fuentes, 10 ed. Valladolid (1979)

BURDESE Manual de Derecho público Romano, traducció, ed. Bosch Barcelona (1972)

CAMACHO EVANGELISTA F Introducción al estudio del Derecho Romano, Granada (1974)

CASTILLEJO J Historia del Derecho Romano, edición e introducción de M.Abellán Velasco, Madrid (2004)

CHURRUCA J i MENTXAKA R Introducción histórica al Derecho Romano, Universidad de Deusto, Bilbao (1992)

DAZA MARTINEZ J i SAIZ LOPEZ V Iniciación al estudio histórico del Derecho Romano, Valencia (1995)

EUGENIO F Breve Historia de Roma, Madrid (1991)

FERNANDEZ DE BUJAN A Derecho público romano, 15ed, Madrid (2012)

FUENTESECA P Lecciones de historia del Derecho Romano, Madrid (1974)

KUNKEL W Historia del Derecho Romano (traducció de J.Miquel), 10 edició, ed. Ariel, Barcelona (1998)

OBARRIO, J A Historia del Derecho público a través de sus fuentes, Madrid  (2009)

PARICIO J i FERNANDEZ BARREIRO A Historia del Derecho Romano y su recepción europea, Madrid (1995)

RASCON C Síntesis de Historia e Instituciones de Derecho Romano, Madrid (2006)

TORRENT A Derecho público Romano y sistema de fuentes, Zaragoza (1995)


B) Exposicions d'Institucions de Dret romà

ARIAS RAMOS y ARIAS BONET Derecho romano I,II, Madrid (1994)

BETANCOURT F Derecho Romano clásico, Sevilla (1995)

CAMACHO EVANGELISTA F Curso de Derecho Romano, Granada (1990)

DAZA MARTINEZ J y RODRIGUEZ ENNES L Instituciones de Derecho Privado Romano, Valencia (2009)
D'ORS A Derecho privado Romano 10 ed, Pamplona (2004)

DIAZ BAUTISTA A Manual de Derecho Romano (1995)

DÍAZ BAUTISTA, A; DÍAZ BAUTISTA CREMADES, A, El derecho romano como introducción al derecho, Murcia (2013)

FERNANDEZ BARREIRO A i PARICIO J Fundamentos de Derecho patrimonial Romano, Madrid (1991)

FERNÁNDEZ DE BUJÁN, A., Derecho privado romano, 5a ed, Iustel, Madrid (2012).

FUENTESECA P Derecho Romano, Madrid (1989)

GARCIA GARRIDO MJ Derecho privado Romano. Acciones, casos, Instituciones, 16a ed., Madrid (2008); hi ha també una edició abreujada

GIMÉNEZ-CANDELA T Derecho privado Romano, Madrid (2010)

GUZMAN BRITO A Derecho privado Romano 2 vols. Santiago de Chile (1996)

HERNANDEZ TEJERO F Lecciones de Derecho Romano, 5 ªed. Madrid (1994)

IGLESIAS J Derecho Romano. Historia e Instituciones, 14 edición, ed. Ariel Barcelona (2002)

ORTEGA CARRILLO DE ALBORNOZ A Derecho privado Romano, Málaga (2010)

PANERO R Derecho Romano, 4a ed. Valencia (2008)

RASCON C Síntesis de Historia e Instituciones de Derecho Romano, 4 ed, Madrid (2011)

RICART MARTÍ, E., Situacion jurídica del individuo en relación a la libertad y a la ciudadanía en Derecho Romano. Una visión del S.XX, RGDR 5 (2005).

RICART MARTÍ, E., La concepción del matrimonio en la época del derecho romano clásico. Puntos de contacto con las legislaciones autonómicas sobre uniones estables de pareja, en PERIÑÁN GÓMEZ, B. [Coord.], Derecho, persona y ciudadanía, Ed. Marcial Pons, Madrid-Barcelona- Buenos Aires (2010).

SANTA-CRUZ TEIJEIRO J Manual elemental de instituciones de derecho Romano, Madrid (1946)

SANTALUCIA B Derecho penal Romano, traducció Madrid (1990)

SCHULZ F Derecho Romano clásico, traducció ed. Bosch Barcelona (1960)

TORRENT A Manual de Derecho privado Romano, Zaragoza (1995)

VALIÑO E Manual de Derecho Romano, Valencia (1978)

VOLTERRA E Instituciones de Derecho privado Romano, traducció, Madrid (1988)

C) Diccionaris

GARCIA GARRIDO MJ Diccionario de Derecho romano, ed. Dykinson Madrid (1986)

GUTIERREZ ALVIZ Y CONRADI F Diccionario de Derecho romano, Madrid (1982)

TORRENT RUIZ A Diccionario de Derecho Romano, Madrid (2005)

Nota.- La majoria d'aquestes obres es troben a la Biblioteca de la Facultat de Ciències Jurídiques.

D) Pàgines web:

http://works.bepress.com/jorge_adame_goddard/128

http://vinitor.egss.ulg.ac.be/

http://www.iustel.com/v2/c.asp

http://www.uned.es/der-1-derecho-romano/cuestionario.htm

http://works.bepress.com/jorge_adame_goddard/128/

http://works.bepress.com/jorge_adame_goddard/158/

 

Recomendaciones


(*)La Guía docente es el documento donde se visualiza la propuesta académica de la URV. Este documento es público y no es modificable, excepto en casos excepcionales revisados por el órgano competente o debidamente revisado de acuerdo la normativa vigente.