IDENTIFYING DATA 2017_18
Subject (*) ROMAN LAW Code 16914002
Study programme
Double degree in Business Administration and Management and Law (2014)
Cycle 1st
Descriptors Credits Type Year Period
6 Basic Course First 1Q
Language
Català
Department Private, Procedural and Financial Law
Coordinator
GÓMEZ BUENDIA, MARIA DEL CARMEN
E-mail encarnacio.ricart@urv.cat
carmen.gomez@urv.cat
Lecturers
RICART MARTÍ, MARIA ENCARNACION
GÓMEZ BUENDIA, MARIA DEL CARMEN
Web
General description and relevant information Aquesta assignatura es refereix a l'ordenament jurídic que es va crear i desenvolupar en una llarga i variada experiència històrica, i categories i mètodes d'anàlisi d'aquest ordenament que han estat vàlides en el transcurs de la història jurídica europea. El programa està estructurat en dues parts ben diferenciades: una part introductòria on s'inclou l'estudi de les fonts jurídiques i els diversos procediments civils, i una altra part on s'estudien les institucions més importants del Dret privat romà. Respecte a la primera part, l'estudi de les més significatives fonts jurídiques del dret romà contextualitzades en el seu moment històric; l'estudi dels diversos procediments civils, en especial el procediment formulari, a més del seu caràcter formatiu, es fa necessari per entendre, per una banda, la pluralitat d'estratificacions jurídiques, tan genuïnament romana, i per l'altra que l'ordenament jurídic privat romà no és un sistema de drets subjectius protegits mes o menys intensament, si no que és un sistema d'accions que protegeix situacions en tant que es puguin canalitzar en la previsió d'aquestes accions. La segona part segueix la sistemàtica pandectista, subdividida alhora en cinc parts, persones i família, (parts que tradicionalment es troben separades però per la conjunció temàtica permeten impartir-se unitàriament i és recomanable per economia de temps), coses (possessió i drets reals, donant gran protagonisme a l'adquisició de la propietat i fent només una referència als drets reals limitatius). Obligacions i contractes, donant més importància a la teoria general de les obligacions i fent només una referència conceptual als contractes; i finalment successions, intentant donar una visió encara que molt general, dels aspectes essencials d'aquesta part de l'ordenament jurídic privat. La finalitat d'aquesta sistemàtica és assolir l'objectiu propedèutic proposat, ja que la sistemàtica amb què l'alumne estudiarà el Dret civil, molt probablement serà també pandectista. Aquesta és una matèria situada entre dos camins; el de les concretes estructures jurídiques de cada institució, i la pròpia història del dret. No resulta fàcil trobar el lloc on situar aquesta ambivalència, amb l'agreujant que la profunda comprensió de fenòmens complexos requereix certa maduresa intel.lectual improbable en alumnes que s'inicien en l'estudi de la ciència jurídica. Tot i això, la col.locació d'aquesta matèria a primer curs és adequada perquè pot desenvolupar el seu extraordinari component formatiu d'una manera més intensa que no pas en un curs més avançat del grau . A més, allò que s'ha estudiat forma part sempre del bagatge per a la reflexió, i en definitiva allò que es busca és formar un jurista capaç de fer una reflexió crítica de l'ordenament jurídic vigent, i capaç també de proposar camins superadors Hi ha un espai virtual específic de l'assignatura a través de l'eina telemàtica Moodle, que el Servei de Recursos Educatius de la URV posa a disposició d'alumnes i professors; en aquest espai es podrà consultar material docent.

Competences
Type A Code Competences Specific
 A8 Awareness of the unitary nature of the legal code and the interdisciplinary of legal problems
 A9 In-depth knowledge of the foremost public and private legal institutions, their origin and historical evolution
Type B Code Competences Transversal
 B3 Critical, logical and creative thinking, and an ability to innovate
Type C Code Competences Nuclear
 C4 Be able to express themselves correctly both orally and in writing in one of the two official languages of the URV

Learning outcomes
Type A Code Learning outcomes
 A8 Can identify the presence of the different branches of law in a set of facts or legal problems
 A9 General
Type B Code Learning outcomes
 B3 General
Type C Code Learning outcomes
 C4 Produce well-structured, clear and rich written texts

Contents
Topic Sub-topic
I.- FONTS DEL DRET ROMÀ Tema 1.- Periodificació del Dret romà: etapa del dret romà arcaic; etapa del dret romà clàssic; etapa del dret romà postclàssic i de Justinià.

Tema 2.-Fonts del Dret romà arcaic reunides en corpus unitaris: Les XII Taules; especial referència al seu contingut

Tema 3.- Col·leccions de textos de juristes o tractats de dret que segueixen un gènere de la literatura jurídica: Institucions de Gai; especial referència al seu contingut

Tema 4.- Compilacions de Constitucions Imperials fins a Teodosi II (408-450) i Valentinià III (425-455); Codi Teodosià

Tema 5.- Compilació de Justinià: Institucions; Digest; Codi; Novel·les

Tema 6.- Tipologia de fonts jurídiques: Costum; Llei; Plebiscit; Senatconsult; Jurisprudència; Constitució Imperial; Edicte del Pretor

Tema 7.- Conceptes importants: Iura/leges; Ius Novum; Ius civile; Ius honorarium; Ius gentium
II. PERSONES I FAMíLIA Tema 8. Idea de Status i capitis deminutio: 1) Status libertatis. 2) Condició jurídica dels esclaus 3) El peculi 4) Causes d'esclavitud i formes d'extinció. 6) Status civitatis: Oposició entre el principi de personalitat del Dret i principi de territorialitat 7) Situacions diverses dels habitants de l'Imperi i procés que comporta l'adquisició general de la ciutadania.

Tema 9. Status familiae: 1) Sui iuris oposat a alieni iuris. 2) El parentesc. 3) El matrimoni 3.1) Règim patrimonial al matrimoni 4) La patria potestas 4.1.) Adquisició i extinció de la patria potestas 4.2.) Situació jurídica del filius familias 4.3.) El peculi 4.4.) Accions pretòries contra el paterfamilias.

Tema 10.- Subjecte del dret: 1) La persona natural 2) Començament i extinció de la personalitat 3) Causes modificatives de la capacitat d'obrar que afecten el Dret privat amb especial referència a l'edat 4) La tutela i la curatela 5) Persones jurídiques.
III. COSES (objectes del dret) Tema 11.- Les coses i la seva classificació: 1) Concepte de cosa. 2) Classes de coses: res intra i res extra commercium; res intra i extra patrimonium; res nullius, res derelicta; res mancipi i res nec mancipi; coses mobles i coses immobles; coses consumibles i no consumibles; coses fungibles i coses no fungibles; coses divisibles i indivisibles; coses simples i compostes; universalitats; coses principals i coses accessòries; els fruits.
IV.- DRET DE SUCCESSIONS (protecció amb actio in rem i amb actio in personam) Tema 12.- Dret de successions per causa de mort: a) Conceptes fonamentals: 1) successio, hereditas, bonorum possessio; 2) La delació; 3) Principis del dret successori romà; b) Evolució històrica del Dret de successions.

Tema 13.- Successió testamentària: 1) Concepte i formes de testament; 2) Testamentifactio, indignitas; 3) Contingut del testament: a) Institució d'hereu; b) Substitucions; c) El llegat: Concepte, tipologies i evolució; d)La interpretació de la voluntat testamentària; 4) Codicil

Tema 14. Successió intestada: 1) Segons el ius civile; 2) Segons el ius honorarium; 3) Reformes justinianees: Novel.les 118 i 127.

Tema 15.- Successió forçosa: 1) Evolució del fonament conceptual; La desheredació; 2) Successió iure civile per preterició dels sui; 3) Bonorum possessio contra tabulas testamenti; 4) Querella inofficiosi testamenti; 5) Dret postclàssic i justinianeu
V. PROCÉS CIVIL Tema 16. El procés civil romà: 1) Autoajuda. 2) Protecció jurídica de l'Estat: iudicium, actio. 3) Etapes en la història dels procés civil romà: a) Accions de Llei. b) El Procediment Formulari. c) El procés a l'època postclàssica anomenat cognitio extra ordinem.

Tema 17-. El procediment formulari: 1) La fórmula: a) conceptuació b) estructura: intentio, demonstratio, exceptio, praecriptio, condemnatio, adiudicatio 2) Classificació de les accions: 2.1) Actiones in rem vs. Actiones in personam 2.2) accions civils i honoràries: a) fictícies b) amb transposició de persones c) personales in factum (referides a un fet) d) actiones utiles

Tema 18. Les fases del procediment formulari: a) Fase in iure: 1) Iniciació i transcurs del procediment fins a la litis constestatio 2) La litis constestatio b) Fase apud iudicem: 3) Compareixença i prova. 4) Sentència

Tema 19. Complements extraprocessals de la jurisdicció pretòria: 1) Interdictes 2) Missiones in possessionem 3) Estipulacions pretòries 4) In integrum restitutiones.
VI. DRETS REALS (Possessió i situacions protegides amb actio in rem) Tema 20. Els drets reals: 1) Concepte i posició històrica d'aquesta categoria. 2) Actio in rem i actio in personam, l'antítesi entre dret real i dret d'obligació.

Tema 21.- La possessió: 1) Concepte i evolució històrica. 2) Adquisició i pèrdua de la possessió. 3) Protecció de la possessió a través d'interdictes.

Tema 22.- La propietat: 1) Concepte i evolució històrica. 2) Limitacions 3) Propietat civil o quiritària i situacions in bonis habere. 4) Protecció de la propietat: acció reivindicatòria, acció publiciana, acció negatòria; 5) La copropietat

Tema 23.- Drets reals en cosa aliena: Generalitats de: a) les servituds predials rústiques i urbanes b) l'usdefruit c) Emfiteusi d) Superfície e) drets reals de garatia: pignus i hipoteca.

Tema 24.- Adquisició originària de la propietat: 1) Línies generals d'aquesta forma d'adquisició 2) Especial referència a l'adquisició dels fruits.

Tema 25.- Adquisició derivativa de la propietat: 1) Mancipatio 2) In iure cessio 3) Traditio.

Tema 26.-. La usucapió: 1) Les XII Taules i el règim del usus. 2) Dret clàssic: a) La usucapió (possessio civilis) amb especial referència a la iusta causa usucapionis. b) Protecció del que està usucapint. c) Longi temporis praescriptio. 3) La usucapió al dret postclàssic i justinianeu.
VII.- OBLIGACIONS I CONTRACTES(situacions protegides amb actio in personam) Tema 27. L'obligació: 1) Concepte i origen históric; 2) La prestació; 3) LLoc i temps de la prestació; 4) Classificació de les obligacions pel tipus de vincle: civils i honoràries, civils i naturals.

Tema 28. Fonts de les obligacions: 1) Idea i classificació; 2) El contracte; 3) Classificació dels contractes 4) Interpretació dels contractes 5) Els dits quasicontractes.

Tema 29. Sistema romà de responsabilitat per incompliment de les obligacions: 1) Responsabilitat contractual; 2) Responsabilitat extracontractual: Lex Aquilia

Planning
Methodologies  ::  Tests
  Competences (*) Class hours
Hours outside the classroom
(**) Total hours
Introductory activities
A8
2 1 3
Lecture
A8
34 7 41
Problem solving, classroom exercises
A8
C4
8 8 16
Scientific and/or public events
A8
2 2 4
Personal tuition
A8
2 0 2
 
Oral tests
A8
C4
4 48 52
Practical tests
A8
2 16 18
 
(*) On e-learning, hours of virtual attendance of the teacher.
(**) The information in the planning table is for guidance only and does not take into account the heterogeneity of the students.

Methodologies
Methodologies
  Description
Introductory activities Activitats encaminades a prendre contacte i a recollir informació dels alumnes i presentació de l’assignatura.
Lecture Exposició dels continguts de l'assignatura.
Problem solving, classroom exercises Formulació, anàlisi, resolució i debat d'un problema o exercici, relacionat amb la temàtica de l'assignatura.
Scientific and/or public events Assistència a una conferència impartida per un ponent de prestigi i elaboració d'un recensió sobre la mateixa.
Personal tuition Presencial: Els estudiants podran adreçar-se al despatx del professor per tal de exposar dubtes, comentar aspectes relatius al seu procés d’aprenentatge o altres aspectes acadèmics.

Virtual: Els estudiants podran adreçar-se al professors a través del camp virtual Moodle per demanar cita per comentar les seves consultes.

Personalized attention
Description
Presencial: Els estudiants podran adreçar-se al despatx del professor per tal de exposar dubtes, comentar aspectes relatius al seu procés d’aprenentatge o altres aspectes acadèmics. Virtual: Els estudiants podran adreçar-se al professors a través del camp virtual Moodle per demanar cita per comentar les seves consultes.

Assessment
Methodologies Competences Description Weight        
Scientific and/or public events
A8
Recensió sobre una conferència 10%
Oral tests
A8
C4
Prova oral amb preguntes concretes seleccionades per un sistema al·leatori. L'alumne disposarà d'uns minuts previs per fer-se un esquema.
Les sessions de proves orals seran públiques.
50%
Practical tests
A8
Prova pràctica de les parts del programa corresponents a fonts i procés civil romà. 40%
Others  
 
Other comments and second exam session

Per poder realitzar la prova pràctica de primer convocatòria, caldrà que l'alumne hagi lliurat com a mínim el 80% de les activitats realitzades previament a l'aula.

Per poder comptabilitzar els percentatges de qualificació previstos és necessari aprovar la prova oral.

A la segona convocatòria es farà la prova oral descrita. L'alumne s'haurà d'examinar de las parts del temari que no hagi superat durant el curs.


Sources of information

Basic Miquel J, Derecho Romano, Marcial Pons, Madrid, 2016
Fernandez de Buján, A, Derecho Romano, Thomson Aranzadi, Cizur Menor (Navarra), 2017
Domingo, R (coord), Textos de Derecho Romano, Aranzadi (Navarra), 2002

Complementary

Material docent accessible a través del campus virtual Moodle: Esquemes de cada una de les parts del programa; també es trobaran els casos per treballar a les classes pràctiques.

BIBILIOGRAFIA

A) Exposicions d'història del Dret romà i tradició romanística:

ALVAREZ SUAREZ U Instituciones de Derecho Romano I, Madrid (1973)

ARANGIO RUIZ V Historia del Derecho Romano 4 ed. de la traducció castellana a la 2 edició italiana, Madrid (1980)

ARIAS RAMOS i ARIAS BONET Compendio de Derecho público Romano e historia de las fuentes, 10 ed. Valladolid (1979)

BURDESE Manual de Derecho público Romano, traducció, ed. Bosch Barcelona (1972)

CAMACHO EVANGELISTA F Introducción histórica al estudio del Derecho Romano, Granada (2000)

CASTILLEJO J Historia del Derecho Romano, edición e introducción de M.Abellán Velasco, Madrid (2004)

CHURRUCA J i MENTXAKA R Introducción histórica al Derecho Romano, Universidad de Deusto, Bilbao (1992)

DAZA MARTINEZ J i SAIZ LOPEZ V Iniciación al estudio histórico del Derecho Romano, Valencia (1995)

EUGENIO F Breve Historia de Roma, Madrid (1991)

FERNANDEZ DE BUJAN A Derecho público romano, 15ed, Madrid (2012)

FUENTESECA P Lecciones de historia del Derecho Romano, Madrid (1974)

KUNKEL W Historia del Derecho Romano (traducció de J.Miquel), 10 edició, ed. Ariel, Barcelona (1998)

OBARRIO, J A Historia del Derecho público a través de sus fuentes, Madrid  (2009)

PARICIO J i FERNANDEZ BARREIRO A Historia del Derecho Romano y su recepción europea, Madrid (1995)

RASCON C Síntesis de Historia e Instituciones de Derecho Romano, Madrid (2006)

TORRENT A Derecho público Romano y sistema de fuentes, Zaragoza (1995)


B) Exposicions d'Institucions de Dret romà

ARIAS RAMOS y ARIAS BONET Derecho romano I,II, Madrid (1994)

BETANCOURT F Derecho Romano clásico, Sevilla (1995)

BLANCH NOUGUÉS J.M. [et alt.] Derecho romano T. I y II, Madrid (2009)

CAMACHO EVANGELISTA F Curso de Derecho Romano, Granada (2013)

CASTRESANA HERRERO, A. El derecho romano; el arte de lo bueno y de lo justo, Madrid (2013)

DAZA MARTINEZ J y RODRIGUEZ ENNES L Instituciones de Derecho Privado Romano, Valencia (2009)

D'ORS A Derecho privado Romano 10 ed, Pamplona (2006)

DÍAZ BAUTISTA, A; DÍAZ BAUTISTA CREMADES, A, El derecho romano como introducción al derecho, Murcia (2013)

DOMINGO, R., Elementos de Derecho romano, Cizur Menor-Navarra (2012)

FERNANDEZ BARREIRO A i PARICIO J Fundamentos de Derecho privado romano, Madrid (2011)

FUENTESECA P Derecho privado romano, Madrid (2007)

GARCIA GARRIDO MJ Derecho privado Romano. Acciones, casos, Instituciones, Madrid (2010); hi ha també una edició abreujada

GIMÉNEZ-CANDELA T Derecho privado Romano, Valencia (2011)

GUZMAN BRITO A Derecho privado Romano 2 vols. Santiago de Chile (1996)

HERNANDEZ TEJERO F Lecciones de Derecho Romano, 5 ed. Madrid (1994)

IGLESIAS J Derecho Romano. Historia e Instituciones, 18a ed. Barcelona (2010)

ORTEGA CARRILLO DE ALBORNOZ A Derecho privado Romano, Málaga (2010)

PANERO R Derecho Romano, 4a ed. Valencia (2010)

PANERO R Epítome de Derecho romano, Valencia (2010)

RASCON C Síntesis de Historia e Instituciones de Derecho Romano, 4 ed, Madrid (2011)

RIBAS ALBA, J.M.; SERRANO VICENTE, M., Derecho romano, vol. 1; Derecho de personas y de familia. Derecho procesal, Madrid (2015)

RICART MARTÍ, E., Situacion jurídica del individuo en relación a la libertad y a la ciudadanía en Derecho Romano. Una visión del S.XX, RGDR 5 (2005).

RICART MARTÍ, E., La concepción del matrimonio en la época del derecho romano clásico. Puntos de contacto con las legislaciones autonómicas sobre uniones estables de pareja, en PERIÑÁN GÓMEZ, B. [Coord.], Derecho, persona y ciudadanía, Ed. Marcial Pons, Madrid-Barcelona- Buenos Aires (2010).

SANTA-CRUZ TEIJEIRO J Manual elemental de instituciones de derecho Romano, Madrid (1946)

SANTALUCIA B Derecho penal Romano, traducció Madrid (1990)

SCHULZ F Derecho Romano clásico, traducció ed. Bosch Barcelona (1960)

TORRENT A Manual de Derecho privado Romano, Zaragoza (2008)

VALIÑO E Instituciones de Derecho privado romano, Valencia (1991)

VOLTERRA E Instituciones de Derecho privado Romano, traducció, Madrid (1988)

C) Diccionaris

GARCIA GARRIDO MJ Diccionario de Derecho romano, ed. Dykinson Madrid (1986)

GUTIERREZ ALVIZ Y CONRADI F Diccionario de Derecho romano, Madrid (1982)

TORRENT RUIZ A Diccionario de Derecho Romano, Madrid (2005)

Nota.- La majoria d'aquestes obres es troben a la Biblioteca de la Facultat de Ciències Jurídiques.

D) Pàgines web:

http://www.iustel.com/v2/c.asp

http://guiesbibtic.upf.edu/dret/roma

 

Recommendations

Subjects that continue the syllabus
ROMAN FOUNDATION OF EUROPEAN PRIVATE LAW/15214208


(*)The teaching guide is the document in which the URV publishes the information about all its courses. It is a public document and cannot be modified. Only in exceptional cases can it be revised by the competent agent or duly revised so that it is in line with current legislation.