| Competencias |
| Tipo A | Código | Competencias Específicas |
| DRET-A7 | Ser conscient de la funció del dret com a sistema regulador de les relacions socials i econòmiques | |
| DRET-A8 | Reconèixer el caràcter unitari de l’ordenament jurídic i la interdisciplinarietat dels problemes jurídics | |
| DRET-A11 | Distingir entre el raonament jurídic i els arguments de naturalesa ètica, política, econòmica i social | |
| Tipo B | Código | Competencias Transversales |
| DRET-B3 | Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, demostrant capacitat d’innovació. | |
| Tipo C | Código | Competencias Nucleares |
| C5 | Comprometerse con la ética y la responsabilidad social como ciudadano y como profesional. |
| Resultados de aprendizaje |
| Tipo A | Código | Resultados de aprendizaje |
| DRET-A7 |
Coneix i distingeix les diferents funcions que el Dret pot complir a la societat | |
| DRET-A8 |
Genèric | |
| DRET-A11 |
Genèric | |
| Tipo B | Código | Resultados de aprendizaje |
| DRET-B3 |
Genèric | |
| Tipo C | Código | Resultados de aprendizaje |
| C5 |
Actúa desde el respeto y promoción de los derechos humanos y los principios de accesibilidad universal, de igualdad de oportunidades, no discriminación y accesibilidad universal de las personas con discapacidad. |
| Contenidos |
| tema | Subtema |
| TEMA I. INTRODUCCIÓ AL CONCEPTE DE DRET | I. Algunes qüestions sobre la definició del Dret. I.1. Notes preliminars sobre la noció de Dret. I.2. Problemes de definició: ambigüitat i vaguetat. II. Les concepcions del Dret. La polèmica entre el jusnaturalisme i el positivisme jurídic. II.1. Introducció. La tridimensionalitat del Dret. La distinció entre concepte i concepció. II.2. Les concepcions del Dret. II.3. Jusnaturalisme i positivisme jurídic. |
| TEMA II. DRET I ALTRES ORDRES NORMATIUS | I. Introducció. La distinció entre «ser» i «haver de ser». II. Dret i altres ordres normatius. III. Dret i usos socials. IV. Dret i moral. IV.1. Les esferes de la moral. IV.2. Trets diferencials entre moral i Dret. IV.3. Connexions entre Dret i moral. La relació entre el Dret i la moral en el jusnaturalisme i el positivisme jurídic. |
| TEMA III. DRET I ESTAT | I. Dret i poder. II. L´Estat de Dret. II.1. Orígens i caràcters. II.2. Estat liberal de Dret. II.3. Estat social de Dret. II.4. Estat constitucional. III. La crisi de l´Estat nacional. |
| TEMA IV. LA NORMA JURÍDICA | I. Prescripcions i normes. I.1. Les diferents funcions del llenguatge. I.2. Tipus de normes segons von Wright. II. Estructura i classes de normes jurídiques. II.1. Supòsit de fet i conseqüència jurídica. II.2. Altres perspectives d´anàlisi. II.3. El caràcter: normes imperatives i normes permisives. II.4. Consideració especial de les normes permisives. II.5. El contingut: normes abstractes i concretes. II.6. La condició d´aplicació. Normes jurídiques hipotètiques. II.7. Les classes de normes jurídiques segons l´autoritat. II.8. El/s subjectes normatius: normes generals i particulars. II.9. L´ocassió: marc territorial i temporal d´aplicació. II.10. La promulgació: normes escrites i consuetudinàries. II.11. El problema de la sanció. III. Normes de conducta i normes d´organització: la seva funció. IV. Sobre regles i altres enunciats. Especial atenció als principis jurídics. |
| TEMA V. EL DRET COM A ORDENAMENT JURÍDIC | I. La noció d´ordenament jurídic. II. Sobre la unitat de l´ordenament jurídic. II.1. La noció de validesa. II.2. La solució de la jerarquia normativa i la «norma fonamental» (Kelsen). II.3. El criteri de la «regla de reconeixement» (Hart). II.4. El criteri del reconeixement pels òrgans d´aplicació. II.5. Plantejaments actuals sobre la regla de reconeixement. III. Sobre la plenitud de l´ordenament jurídic. III.1. Les llacunes del Dret i la seva integració. IV. Sobre la coherència de l´ordenament jurídic. IV.1. Les antinòmies jurídiques i els seus criteris de resolució. |
| TEMA VI. CONCEPTES JURÍDICS FONAMENTALS | I. El deure jurídic. I.1. Introducció històrica. I.2. Concepte i funció. I.3. Estructura. Les concepcions de Kelsen, Ross i Hart. I.4. Conclusió. II. El dret subjectiu. I.1. Introducció. I.2. El concepte de dret subjectiu. I.3. Les modalitats de drets subjectius (Hohfeld i Ross) III. L´acte i la relació jurídica. III.1. Fets i actes jurídics. III.2. Invalidesa i ineficàcia dels actes jurídics. III.3. Classes de relacions jurídiques. IV. La sanció jurídica. IV.1. Introducció. IV.2. El concepte de sanció en l´imperativisme jurídic. IV.3. La revisió del concepte de sanció. |
| Planificación |
| Metodologías :: Pruebas | ||||||||||
| Competencias | (*) Horas en clase |
Horas fuera de clase |
(**) Horas totales | |||||||
| Actividades introductorias |
|
2 | 3 | 5 | ||||||
| Sesión magistral |
|
26 | 35 | 61 | ||||||
| Resolución de problemas/ejercicios en el aula ordinaria |
|
2 | 13 | 15 | ||||||
| Supuestos prácticos / Estudio de casos en el aula ordinaria |
|
12 | 18 | 30 | ||||||
| Atención personalizada |
|
2 | 3 | 5 | ||||||
| Pruebas mixtas |
|
2 | 20 | 22 | ||||||
| Pruebas prácticas |
|
2 | 10 | 12 | ||||||
| (*) En el caso de docencia no presencial, serán las horas de trabajo con soporte virtual del profesor. (**) Los datos que aparecen en la tabla de planificación son de carácter orientativo, considerando la heterogeneidad de los alumnos | ||||||||||
| Metodologías |
| descripción | |
| Actividades introductorias | Activitats encaminades a prendre contacte i a recollir informació dels alumnes i presentació de l’assignatura. |
| Sesión magistral | Exposició dels continguts de l'assignatura. |
| Resolución de problemas/ejercicios en el aula ordinaria | Formulació, anàlisi, resolució i debat d'un problema o exercici, relacionat amb la temàtica de l'assignatura, per part de l'alumne. |
| Supuestos prácticos / Estudio de casos en el aula ordinaria | Plantejament d’una situació (real o simulada) en la que ha de treballar l’estudiant per donar una solució argumentada al tema, resoldre una sèrie de preguntes concretes o realitzar una reflexió global. |
| Atención personalizada | Es tracta d'un espai d'atenció individualitzat pels alumnes, on el professor exerceix una tasca no només de resolució de dubtes respecte l´assignatura, sinó també de caràcter formatiu. |
| Atención personalizada |
| descripción |
| Es tracta d'un espai d'atenció individualitzat pels alumnes, on el professor exerceix una tasca no només de resolució de dubtes respecte l´assignatura, sinó també de caràcter formatiu. Es basa en un model de caire voluntari, doncs és cada alumne qui decideix si seguir el sistema tutorial o no. |
| Evaluación |
| Metodologías | Competencias | descripción | Peso | ||||
| Resolución de problemas/ejercicios en el aula ordinaria |
|
Capacitat de discurs i comunicació de continguts generals. |
20 | ||||
| Pruebas mixtas |
|
Prova Mixta on hauran de ser mostrats els coneixements assolits durant el curs. | 50 | ||||
| Pruebas prácticas |
|
Capacitat de resolució de problemes pràctics | 30 | ||||
| Otros |
| Otros comentarios y segunda convocatoria | |||
|
L'avaluació constarà de tres proves, una de la part teòrica, i dues de la part pràctica. La part teòrica s'avaluarà amb una prova mixta (50%). La primera prova de la part pràctica s'avaluaran els temes 1 a 3 (30%), la segona els temes 4 i 5 (20%). Per tal de procedir a realitzar la mitjana de les qualificacions de l'assignatura caldrà haver superat amb una nota mínima de 4 cadascuna de les tres proves, tant les dues de la part pràctica com la prova teòrica. A la segona convocatòria, les proves avaluatives seran iguals a les de la primera convocatòria. |
|||
| Fuentes de información |
| Básica |
L. MARTÍNEZ ROLDÁN, Curso de Teoría del Derecho y metodología jurídica, Ariel, 1993
M. RUIZ; A. GALIANA; V. MERINO; J.R. FALLADA, Ejercicios y materiales de Teoría del Derecho, Tirant Lo Blanch, 2015
R.GUASTINI, Distinguiendo. Estudios de teoría y metateoría del Derecho, Gedisa, 1999
L. DÍEZ-PICAZO, Experiencias jurídicas y Teoria del Derecho, Ariel, 1993
J. de LUCAS (coord.), Introducción a la Teoría del Derecho, 3a Edició, Tirant lo Blanch, 1995
C.S. NINO, Introducción al análisis del Derecho, Ariel, 1983
L. PRIETO (Coord.), Lecciones de Teoría del Derecho, MacGrawHill, 1997
A. LATORRE, Introducción al Derecho, Ariel, 1993
M. ATIENZA, Introducción al Derecho, Barcanova, 1985
M. ATIENZA, El sentido del Derecho, Ariel, 2001
J. G. RIDDALL, Teoría del Derecho, Gedisa, 1999
R. CALVO, Teoría del Derecho, Tecnos, 1992
A. E. PÉREZ-LUÑO, Teoría del Derecho. Una concepción de la experiencia jurídica, Tecnos, 1996
N. BOBBIO, Teoría general del Derecho, Debate, 1991
R. de ÁNGEL, Una Teoría del Derecho (introducción al estudio del Derecho), 6a Edició, Civitas, 1993
L. PRIETO, Apuntes de teoría del Derecho, 2a Edició, Trotta, 2007
G. PECES-BARBA et alia, Curso de Teoría del Derecho, Marcial Pons, 1993
R. SORIANO, Compendio de Teoría General del Derecho, 2a Edició, Ariel, 1993
N. BOBBIO, Contribución a la Teoría del Derecho, Debate, 1990
VV.AA., 244 preguntas de introducción al Derecho, Ariel, 1986
M. RUIZ SANZ, Sistemas jurídicos y conflictos normativos, Dykinson, 2002
M. RUIZ SANZ, La construcción coherente del Derecho, Dykinson, 2009
A. GALIANA SAURA, La ley: Entre la razón y la experimentación, Tirant lo Blanch, 2008
A. GALIANA SAURA, La legislación en el Estado de Derecho, Dykinson, 2003 |
||||||||
| Complementaria | |||||||||
| Recomendaciones |
(*)La Guía docente es el documento donde se visualiza la propuesta académica de la URV. Este documento es público y no es modificable, excepto en casos excepcionales revisados por el órgano competente o debidamente revisado de acuerdo la normativa vigente.