| Competences |
| Type A | Code | Competences Specific |
| A7 | Awareness of the function of law as a system for regulating social and economic relations | |
| A8 | Awareness of the unitary nature of the legal code and the interdisciplinary of legal problems | |
| A11 | Differentiation between legal reasoning and ethical, political, economic and social arguments | |
| Type B | Code | Competences Transversal |
| B3 | Critical, logical and creative thinking, and an ability to innovate | |
| Type C | Code | Competences Nuclear |
| C5 | Be committed to ethics and social responsibility as citizens and professionals |
| Learning outcomes |
| Type A | Code | Learning outcomes |
| A7 |
Understand and distinguish the various functions that law can fulfil in society | |
| A8 |
General | |
| A11 |
General | |
| Type B | Code | Learning outcomes |
| B3 |
General | |
| Type C | Code | Learning outcomes |
| C5 |
Be respectful of and promote human rights and the principles of universal accessibility, equal opportunities, non-discrimination and universal accessibility for th
ose with special educational needs. |
| Contents |
| Topic | Sub-topic |
| TEMA I. INTRODUCCIÓ AL CONCEPTE DE DRET | I. Algunes qüestions sobre la definició del Dret. I.1. Notes preliminars sobre la noció de Dret. I.2. Problemes de definició: ambigüitat i vaguetat. II. Les concepcions del Dret. La polèmica entre el jusnaturalisme i el positivisme jurídic. II.1. Introducció. La tridimensionalitat del Dret. La distinció entre concepte i concepció. II.2. Les concepcions del Dret. II.3. Jusnaturalisme i positivisme jurídic. |
| TEMA II. DRET I ALTRES ORDRES NORMATIUS | I. Introducció. La distinció entre «ser» i «haver de ser». II. Dret i altres ordres normatius. III. Dret i usos socials. IV. Dret i moral. IV.1. Les esferes de la moral. IV.2. Trets diferencials entre moral i Dret. IV.3. Connexions entre Dret i moral. La relació entre el Dret i la moral en el jusnaturalisme i el positivisme jurídic. |
| TEMA III. DRET I ESTAT | I. Dret i poder. II. L´Estat de Dret. II.1. Orígens i caràcters. II.2. Estat liberal de Dret. II.3. Estat social de Dret. II.4. Estat constitucional. III. La crisi de l´Estat nacional. |
| TEMA IV. LA NORMA JURÍDICA | I. Prescripcions i normes. I.1. Les diferents funcions del llenguatge. I.2. Tipus de normes segons von Wright. II. Estructura i classes de normes jurídiques. II.1. Supòsit de fet i conseqüència jurídica. II.2. Altres perspectives d´anàlisi. II.3. El caràcter: normes imperatives i normes permisives. II.4. Consideració especial de les normes permisives. II.5. El contingut: normes abstractes i concretes. II.6. La condició d´aplicació. Normes jurídiques hipotètiques. II.7. Les classes de normes jurídiques segons l´autoritat. II.8. El/s subjectes normatius: normes generals i particulars. II.9. L´ocassió: marc territorial i temporal d´aplicació. II.10. La promulgació: normes escrites i consuetudinàries. II.11. El problema de la sanció. III. Normes de conducta i normes d´organització: la seva funció. IV. Sobre regles i altres enunciats. Especial atenció als principis jurídics. |
| TEMA V. EL DRET COM A ORDENAMENT JURÍDIC | I. La noció d´ordenament jurídic. II. Sobre la unitat de l´ordenament jurídic. II.1. La noció de validesa. II.2. La solució de la jerarquia normativa i la «norma fonamental» (Kelsen). II.3. El criteri de la «regla de reconeixement» (Hart). II.4. El criteri del reconeixement pels òrgans d´aplicació. II.5. Plantejaments actuals sobre la regla de reconeixement. III. Sobre la plenitud de l´ordenament jurídic. III.1. Les llacunes del Dret i la seva integració. IV. Sobre la coherència de l´ordenament jurídic. IV.1. Les antinòmies jurídiques i els seus criteris de resolució. |
| TEMA VI. CONCEPTES JURÍDICS FONAMENTALS | I. El deure jurídic. I.1. Introducció històrica. I.2. Concepte i funció. I.3. Estructura. Les concepcions de Kelsen, Ross i Hart. I.4. Conclusió. II. El dret subjectiu. I.1. Introducció. I.2. El concepte de dret subjectiu. I.3. Les modalitats de drets subjectius (Hohfeld i Ross) III. L´acte i la relació jurídica. III.1. Fets i actes jurídics. III.2. Invalidesa i ineficàcia dels actes jurídics. III.3. Classes de relacions jurídiques. IV. La sanció jurídica. IV.1. Introducció. IV.2. El concepte de sanció en l´imperativisme jurídic. IV.3. La revisió del concepte de sanció. |
| Planning |
| Methodologies :: Tests | ||||||||||
| Competences | (*) Class hours |
Hours outside the classroom |
(**) Total hours | |||||||
| Introductory activities |
|
2 | 3 | 5 | ||||||
| Lecture |
|
40 | 20 | 60 | ||||||
| Problem solving, exercises in the classroom |
|
2 | 13 | 15 | ||||||
| Practical cases/ case studies in the classroom |
|
4 | 16 | 20 | ||||||
| Personal attention |
|
2 | 3 | 5 | ||||||
| Mixed tests |
|
2 | 20 | 22 | ||||||
| Practical tests |
|
3 | 20 | 23 | ||||||
| (*) On e-learning, hours of virtual attendance of the teacher. (**) The information in the planning table is for guidance only and does not take into account the heterogeneity of the students. | ||||||||||
| Methodologies |
| Description | |
| Introductory activities | Activitats encaminades a prendre contacte i a recollir informació dels alumnes i presentació de l’assignatura. |
| Lecture | Exposició dels continguts de l'assignatura. |
| Problem solving, exercises in the classroom | Formulació, anàlisi, resolució i debat d'un problema o exercici, relacionat amb la temàtica de l'assignatura, per part de l'alumne. |
| Practical cases/ case studies in the classroom | Plantejament d’una situació (real o simulada) en la que ha de treballar l’estudiant per donar una solució argumentada al tema, resoldre una sèrie de preguntes concretes o realitzar una reflexió global. |
| Personal attention | Es tracta d'un espai d'atenció individualitzat pels alumnes, on el professor exerceix una tasca no només de resolució de dubtes respecte l´assignatura, sinó també de caràcter formatiu. |
| Personalized attention |
| Description |
| Es tracta d'un espai d'atenció individualitzat pels alumnes, on el professor exerceix una tasca no només de resolució de dubtes respecte l´assignatura, sinó també de caràcter formatiu. Es basa en un model de caire voluntari, doncs és cada alumne qui decideix si seguir el sistema tutorial o no. |
| Assessment |
| Methodologies | Competences | Description | Weight | ||||
| Practical cases/ case studies in the classroom |
|
Capacitat de resolució de problemes jurídics complexes. |
20 | ||||
| Practical tests |
|
Resolució de proves pràctiques similars a les que es realitzaran durant les classes ordinàries. | 30 | ||||
| Mixed tests |
|
Prova Mixta on hauran de ser mostrats els coneixements assolits durant el curs. | 50 | ||||
| Others |
| Other comments and second exam session | |||
|
L'avaluació constarà de tres proves, una de la part teòrica, i dues de la part pràctica. La part teòrica s'avaluarà amb una prova mixta (50%). La primera prova de la part pràctica s'avaluaran els temes 1 a 3 (30%), la segona els temes 4 i 5 (20%). Per tal de procedir a realitzar la mitjana de les qualificacions de l'assignatura caldrà haver superat amb una nota mínima de 4 cadascuna de les tres proves, tant les dues de la part pràctica com la prova teòrica. A la segona convocatòria, les proves avaluatives seran iguals a les de la primera convocatòria. |
|||
| Sources of information |
| Basic |
J. de LUCAS (coord.), Introducción a la Teoría del Derecho, 3a Edició, Tirant lo Blanch, 1995
M. RUIZ, A. GALIANA, V. MERINO Y J.R. FALLADA, Ejercicios y materiales de Teoría del Derecho, Tirant lo Blanch, 2015
L. PRIETO, Apuntes de teoría del Derecho, 2a Edició, Trotta, 2007
R. de ÁNGEL, Una Teoría del Derecho (introducción al estudio del Derecho), 6a Edició, Civitas, 1993
N. BOBBIO, Teoría general del Derecho, Debate, 1991
A. E. PÉREZ-LUÑO, Teoría del Derecho. Una concepción de la experiencia jurídica, Tecnos, 1996
R. CALVO, Teoría del Derecho, Tecnos, 1992
J. G. RIDDALL, Teoría del Derecho, Gedisa, 1999
M. ATIENZA, El sentido del Derecho, Ariel, 2001
M. ATIENZA, Introducción al Derecho, Barcanova, 1985
A. LATORRE, Introducción al Derecho, Ariel, 1993
L. PRIETO (Coord.), Lecciones de Teoría del Derecho, MacGrawHill, 1997
C.S. NINO, Introducción al análisis del Derecho, Ariel, 1983
L. DÍEZ-PICAZO, Experiencias jurídicas y Teoria del Derecho, Ariel, 1993
R.GUASTINI, Distinguiendo. Estudios de teoría y metateoría del Derecho, Gedisa, 1999
L. MARTÍNEZ ROLDÁN, Curso de Teoría del Derecho y metodología jurídica, Ariel, 1993
G. PECES-BARBA et alia, Curso de Teoría del Derecho, Marcial Pons, 1993
R. SORIANO, Compendio de Teoría General del Derecho, 2a Edició, Ariel, 1993
N. BOBBIO, Contribución a la Teoría del Derecho, Debate, 1990
VV.AA., 244 preguntas de introducción al Derecho, Ariel, 1986
M. RUIZ SANZ, Sistemas jurídicos y conflictos normativos, Dykinson, 2002
M. RUIZ SANZ, La construcción coherente del Derecho, Dykinson, 2009
A. GALIANA SAURA, La legislación en el Estado de Derecho, Dykinson, 2003
A. GALIANA SAURA, La ley: Entre la razón y la experimentación, Tirant lo Blanch, 2008 |
||||||||
| Complementary | |||||||||
| Recommendations |
| Subjects that continue the syllabus | |||
|
|||
(*)The teaching guide is the document in which the URV publishes the information about all its courses. It is a public document and cannot be modified. Only in exceptional cases can it be revised by the competent agent or duly revised so that it is in line with current legislation.