| Competències |
| Tipus A | Codi | Competències Específiques |
| CE7 | Ser conscient de la funció del dret com a sistema regulador de les relacions socials i econòmiques | |
| CE8 | Reconèixer el caràcter unitari de l’ordenament jurídic i la interdisciplinarietat dels problemes jurídics | |
| CE11 | Distingir entre el raonament jurídic i els arguments de naturalesa ètica, política, econòmica i social | |
| Tipus B | Codi | Competències Transversals |
| Tipus C | Codi | Competències Nuclears |
| Resultats d'aprenentage |
| Tipus A | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| CE7 |
Coneix i distingeix les diferents funcions que el Dret pot complir a la societat | |
| CE8 |
Genèric | |
| CE11 |
Genèric | |
| Tipus B | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| Tipus C | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| TEMA 1. EL LLOC DEL DRET EN EL SISTEMA DE RELACIONS SOCIALS | 1. El dret com a fenòmen social 1.1 Dret i ordre social 1.2. La constitució normativa de la vida social 2. L'autonomia del subsistema jurídic 2.1. El dret com a subsistema del sistema social 2.2. El procés històric de diferenciació del subsistema jurídic 3. Validesa, eficàcia, justícia 3.1. Tres perspectives en la valoració de las normes 3.2. La noció de validesa 3.3. La noció de eficàcia 3.4. La noció de justícia/legitimitat |
| TEMA 2. LES FUNCIONS SOCIALS DEL DRET | 4. El concepte de funció social i anàlisi funcional del dret 5. La tipologia bàsica de les funcions del dret 5.1. Orientació de conductes 5.1.1. Socialització i control social 5.1.2. Tècniques de control social 5.2. Resolució de conflictes 5.3. Legitimació del poder: l'estat de dret 5.4. Seguretat jurídica 5.4.1. Normes clares, precises i públiques 5.4.2. El compliment de las normes per l'estat i la seva aplicació pels tribunals 5.5.5. Funció distributiva i de provisió de bens i serveis: l'estat social de dret 5.5.6. Dret i justícia |
| TEMA 3. EL DRET I ALTRES ORDRES NORMATIUS | 6. Introducció: les relacions socials són sempre normatives 7. Ús prescriptiu del llenguatge i diferències entre dret i convenció social 8. Diferències entre dret, religió, moral i ètica 9. ¿Quins trets identifiquen al dret respecte a aquests altres ordres? 10. Dret i economia 11. Poder polític i dret 11.1. Poder polític com a ordre normatiu 11.2. Allò distintiu de la política davant allò jurídic 11.3. Qüestionaments crítics del poder |
| TEMA 4. CONCEPCIONS DEL DRET | 12. ¿Què és el dret? 13. Concepcions del dret 13.1. El iusnaturalisme o la doctrina del dret natural 13.1.1. ¿Quins elements caracteritzen una teoria iusnaturalista? 13.1.2. Breu incursió en alguns moments del desenvolupament de la doctrina iusnaturalista 13.2. El positivisme jurídic 13.2.1. ¿Quins elements caracteritzen una teoria positivista del dret? 13.2.2. Breu incursió en alguns moments del desenvolupament del positivisme jurídic 13.2.3. Elevar el dret al rang d’una ciència: la teoria pura del dret 13.2.4. La textura oberta del dret i el positivisme com a mètode 13.3. La corrent del realisme jurídic. No hi ha solistes amb talls al jurista 14. Iusnaturalisme i positivisme jurídic: el debat contemporani 14.1. Iusnaturalismes contemporanis 14.1.1. La fórmula Radbruch 14.1.2. La moral interna del dret 14.2. Més enllà del iusnaturalisme. Aproximacions postpositivistes 14.2.1. Ronald Dworkin davant l'oblit dels principis 14.2.2. La doble naturalesa del dret i la seva pretensió de correcció 14.3. Positivisme jurídic contemporani 14.3.1. Positivisme inclòs i excloent 14.3.2. El constitucionalisme garantista |
| TEMA 5. LA NORMA JURÍDICA | 15. Els usos del llenguatge i les normes jurídiques 16. Definició i estructura característica dels enunciats normatius en els ordenaments jurídics 16.1. Supòsit de fet, conseqüència jurídica i nexe deòntic 16.2. Elements dels enunciats normatius 17. Enunciats normatius diferents a les prescripcions 17.1. Definicions jurídiques 17.2. Directrius o normes programàtiques 17.3. Regles tècniques 18. Normes primàries i normes secundàries 18.1. Normes primàries 18.2. Normes secundàries 18.2.1. La norma de reconeixement 18.2.2. Les normes de canvi 18.2.3. Les normes d’adjudicació o d’aplicació 18.2.4. L’ordenament jurídic com a unió de normes primàries i secundàries 19. Normes de competència 19.1. Normes de competència com a definicions legals 19.2. Normes de competència com a normes anankàstiques i institucionals 20. Tipus d’enunciats: regles, principis i directrius 20.1. Què són i quines funcions compleixen els principis? 20.2. Principis implícits i explícits 20.3. Principis i regles com a tipus de norma qualitativament diferents 20.4. Principis i directrius 20.5. Quines posicions mantenen els criteris relacionats amb els principis? |
| TEMA 6. L'ORDENAMENT JURÍDIC | 21. El dret com a sistema i la jerarquia normativa 21.1. La noció de sistema jurídic i el dret com a sistema 21.2. Criteris d’identificació dels sistemes jurídics 22. Característiques ideals del sistema jurídic: unitat, plenitud i coherència 22.1. La unitat d’ordenació jurídica 22.1.1. Relació entre unitat i validesa 22.1.2. Propostes teòriques sobre la unitat de l’ordenació jurídica A. La normativa de jerarquia i la norma fonamental a Kelsen B. La regla de reconeixement de Hart C. Les teories del reconeixement pels òrgans d’aplicació 22.2. La plenitud de l’ordenació jurídica 22.2.1. La noció de plenitud 22.2.2. Les llacunes del dret 22.2.3. Els procediments d’integració 22.2.4. Les llacunes impròpies 22.3. La coherència de l’ordenació jurídica 22.3.1. La noció de coherència 22.3.2. Les antinòmies jurídiques 22.3.3. Els criteris de resolució 22.3.4. El judici de ponderació |
| TEMA 7. INTERPRETACIÓ JURÍDICA | 23. Introducció 24. Què vol dir intèrpret? 25. Què interpretem? L’objecte de la interpretació jurídica: els enunciats jurídics 26. Teories sobre la interpretació 27. Com es pot interpretar en l'àmbit del dret? 27.1. Categories d’arguments interpretatius 27.2. Arguments especials 27.3. Conceptes essencialment controvertits |
| TEMA 8. ARGUMENTACIÓ JURÍDICA | 28. Què és argumentar? El dret com a pràctica argumental 29. Dimensions de l’argumentació 29.1. Formals 29.2. Material 29.3. Pragmàtica 30. Problemes argumentals i interpretatius 30.1. Relatius a les normes 30.2. Relatius als fets 31. Modes d’argumentació jurídica típics 31.1. Subsumpció 31.2. Racionalitat finalista 31.3. Ponderació 32. Criteris de correcció de les decisions jurídiques 32.1. Universalitat 32.2. Normativa de coherència 32.3. Coherència narrativa 32,4. Argumentació conseqüencialista |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | ||||||||||
| Competències | (*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals | |||||||
| Activitats Introductòries |
|
2 | 3 | 5 | ||||||
| Sessió Magistral |
|
40 | 20 | 60 | ||||||
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
2 | 13 | 15 | ||||||
| Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària |
|
4 | 16 | 20 | ||||||
| Atenció personalitzada |
|
2 | 3 | 5 | ||||||
| Proves mixtes |
|
2 | 20 | 22 | ||||||
| Proves pràctiques |
|
3 | 20 | 23 | ||||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | ||||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Activitats encaminades a prendre contacte i a recollir informació dels alumnes i presentació de l’assignatura. |
| Sessió Magistral | Exposició dels continguts de l'assignatura. |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària | Formulació, anàlisi, resolució i debat d'un problema o exercici, relacionat amb la temàtica de l'assignatura, per part de l'alumne. |
| Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària | Plantejament d’una situació (real o simulada) en la que ha de treballar l’estudiant per donar una solució argumentada al tema, resoldre una sèrie de preguntes concretes o realitzar una reflexió global. |
| Atenció personalitzada | Es tracta d'un espai d'atenció individualitzat pels alumnes, on el professor exerceix una tasca no només de resolució de dubtes respecte l´assignatura, sinó també de caràcter formatiu. |
| Atenció personalitzada |
| Descripció |
| Es tracta d'un espai d'atenció individualitzat pels alumnes, on el professor exerceix una tasca no només de resolució de dubtes respecte l´assignatura, sinó també de caràcter formatiu. Es basa en un model de caire voluntari, doncs és cada alumne qui decideix si seguir el sistema tutorial o no. |
| Avaluació |
| Metodologies | Competències | Descripció | Pes | ||||
| Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària |
|
Capacitat de resolució de problemes jurídics complexes. |
20 | ||||
| Proves pràctiques |
|
Resolució de proves pràctiques similars a les que es realitzaran durant les classes ordinàries. | 30 | ||||
| Proves mixtes |
|
Prova amb preguntes teòric-pràctiques de reflexió i relació de continguts | 50 | ||||
| Altres |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
|
L'avaluació constarà de tres proves, una de la part teòrica, i dues de la part pràctica. La part teòrica s'avaluarà amb una prova amb preguntes teòric-pràctiques de reflexió i relació de continguts (50%). Una de les proves pràctiques comptarà un 20%, mentre que l'altra comptarà un 30%. A la segona convocatòria, les proves seran del mateix tipus que a les de la primera convocatòria. |
|||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
M.J AÑÓN (coord.), Teoría del derecho, Tirant Lo Blanch, 2020
M. RUIZ, A. GALIANA, V. MERINO Y J.R. FALLADA, Ejercicios y materiales de Teoría del Derecho, Tirant lo Blanch, 2015
J. de LUCAS (coord.), Introducción a la Teoría del Derecho, 3a Edició, Tirant lo Blanch, 1995
L. PRIETO, Apuntes de teoría del Derecho, 2a Edició, Trotta, 2007
R. de ÁNGEL, Una Teoría del Derecho (introducción al estudio del Derecho), 6a Edició, Civitas, 1993
N. BOBBIO, Teoría general del Derecho, Debate, 1991
A. E. PÉREZ-LUÑO, Teoría del Derecho. Una concepción de la experiencia jurídica, Tecnos, 1996
R. CALVO, Teoría del Derecho, Tecnos, 1992
J. G. RIDDALL, Teoría del Derecho, Gedisa, 1999
M. ATIENZA, El sentido del Derecho, Ariel, 2001
M. ATIENZA, Introducción al Derecho, Barcanova, 1985
A. LATORRE, Introducción al Derecho, Ariel, 1993
L. PRIETO (Coord.), Lecciones de Teoría del Derecho, MacGrawHill, 1997
C.S. NINO, Introducción al análisis del Derecho, Ariel, 1983
L. DÍEZ-PICAZO, Experiencias jurídicas y Teoria del Derecho, Ariel, 1993
R.GUASTINI, Distinguiendo. Estudios de teoría y metateoría del Derecho, Gedisa, 1999
L. MARTÍNEZ ROLDÁN, Curso de Teoría del Derecho y metodología jurídica, Ariel, 1993
G. PECES-BARBA et alia, Curso de Teoría del Derecho, Marcial Pons, 1993
R. SORIANO, Compendio de Teoría General del Derecho, 2a Edició, Ariel, 1993
N. BOBBIO, Contribución a la Teoría del Derecho, Debate, 1990
M. RUIZ SANZ, Sistemas jurídicos y conflictos normativos, Dykinson, 2002
VV.AA., 244 preguntas de introducción al Derecho, Ariel, 1986
M. RUIZ SANZ, La construcción coherente del Derecho, Dykinson, 2009
A. GALIANA SAURA, La legislación en el Estado de Derecho, Dykinson, 2003
A. GALIANA SAURA, La ley: Entre la razón y la experimentación, Tirant lo Blanch, 2008
M. FIORAVANTI, Los derechos fundamentales, 5a Edició, Trotta, 2007 |
||||||||
| Complementària | |||||||||
| Recomanacions |
| Assignatures que en continuen el temari | |||
|
|||
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent