IDENTIFYING DATA 2020_21
Subject (*) THEORY OF LAW Code 16914011
Study programme
Double degree in Business Administration and Management and Law (2014)
Cycle 1st
Descriptors Credits Type Year Period
6 Basic Course First 1Q
Language
Català
Department Public Law
Coordinator
FALLADA GARCÍA-VALLE, JUAN RAMON
E-mail juanramon.fallada@urv.cat
alvaro.rincon@urv.cat
Lecturers
FALLADA GARCÍA-VALLE, JUAN RAMON
RINCÓN MILLAN, ALVARO
Web
General description and relevant information A causa de l’emergència sanitària provocada per la COVID-19 poden haver-hi canvis en la docència, avaluació i calendaris del curs 2020-21. Aquests canvis s’informaran a l’espai Moodle de cada assignatura. Introducció al coneixement del Dret i de les seves relacions amb la societat i la cultura. Per aquesta tasca propedèutica i formativa, i sense olvidar el component reflexiu i crític, es tractarà d´explicar i desenvolupar conceptes bàsics per al Dret com són el de norma i ordenament jurídic, o el de dret subjectiu, deure jurídic i sanció, entre altres, així com les repercusions sobre el sistema de fonts i la interpretació jurídica

Competences
Type A Code Competences Specific
 CE7 Awareness of the function of law as a system for regulating social and economic relations
 CE8 Awareness of the unitary nature of the legal code and the interdisciplinary of legal problems
 CE11 Differentiation between legal reasoning and ethical, political, economic and social arguments
Type B Code Competences Transversal
Type C Code Competences Nuclear

Learning outcomes
Type A Code Learning outcomes
 CE7 Understand and distinguish the various functions that law can fulfil in society
 CE8 General
 CE11 General
Type B Code Learning outcomes
Type C Code Learning outcomes

Contents
Topic Sub-topic
TEMA 1. EL LLOC DEL DRET EN EL SISTEMA DE RELACIONS SOCIALS 1. El dret com a fenòmen social
1.1 Dret i ordre social
1.2. La constitució normativa de la vida social
2. L'autonomia del subsistema jurídic
2.1. El dret com a subsistema del sistema social
2.2. El procés històric de diferenciació del subsistema jurídic
3. Validesa, eficàcia, justícia
3.1. Tres perspectives en la valoració de las normes
3.2. La noció de validesa
3.3. La noció de eficàcia
3.4. La noció de justícia/legitimitat
TEMA 2. LES FUNCIONS SOCIALS DEL DRET 4. El concepte de funció social i anàlisi funcional del dret
5. La tipologia bàsica de les funcions del dret
5.1. Orientació de conductes
5.1.1. Socialització i control social
5.1.2. Tècniques de control social
5.2. Resolució de conflictes
5.3. Legitimació del poder: l'estat de dret
5.4. Seguretat jurídica
5.4.1. Normes clares, precises i públiques
5.4.2. El compliment de las normes per l'estat i la seva aplicació pels tribunals
5.5.5. Funció distributiva i de provisió de bens i serveis: l'estat social de dret
5.5.6. Dret i justícia
TEMA 3. EL DRET I ALTRES ORDRES NORMATIUS 6. Introducció: les relacions socials són sempre normatives
7. Ús prescriptiu del llenguatge i diferències entre dret i convenció social
8. Diferències entre dret, religió, moral i ètica
9. ¿Quins trets identifiquen al dret respecte a aquests altres ordres?
10. Dret i economia
11. Poder polític i dret
11.1. Poder polític com a ordre normatiu
11.2. Allò distintiu de la política davant allò jurídic
11.3. Qüestionaments crítics del poder
TEMA 4. CONCEPCIONS DEL DRET 12. ¿Què és el dret?
13. Concepcions del dret
13.1. El iusnaturalisme o la doctrina del dret natural
13.1.1. ¿Quins elements caracteritzen una teoria iusnaturalista?
13.1.2. Breu incursió en alguns moments del desenvolupament de la doctrina iusnaturalista
13.2. El positivisme jurídic
13.2.1. ¿Quins elements caracteritzen una teoria positivista del dret?
13.2.2. Breu incursió en alguns moments del desenvolupament del positivisme jurídic
13.2.3. Elevar el dret al rang d’una ciència: la teoria pura del dret
13.2.4. La textura oberta del dret i el positivisme com a mètode
13.3. La corrent del realisme jurídic. No hi ha solistes amb talls al jurista
14. Iusnaturalisme i positivisme jurídic: el debat contemporani
14.1. Iusnaturalismes contemporanis
14.1.1. La fórmula Radbruch
14.1.2. La moral interna del dret
14.2. Més enllà del iusnaturalisme. Aproximacions postpositivistes
14.2.1. Ronald Dworkin davant l'oblit dels principis
14.2.2. La doble naturalesa del dret i la seva pretensió de correcció
14.3. Positivisme jurídic contemporani
14.3.1. Positivisme inclòs i excloent
14.3.2. El constitucionalisme garantista
TEMA 5. LA NORMA JURÍDICA 15. Els usos del llenguatge i les normes jurídiques
16. Definició i estructura característica dels enunciats normatius en els ordenaments jurídics
16.1. Supòsit de fet, conseqüència jurídica i nexe deòntic
16.2. Elements dels enunciats normatius
17. Enunciats normatius diferents a les prescripcions
17.1. Definicions jurídiques
17.2. Directrius o normes programàtiques
17.3. Regles tècniques
18. Normes primàries i normes secundàries
18.1. Normes primàries
18.2. Normes secundàries
18.2.1. La norma de reconeixement
18.2.2. Les normes de canvi
18.2.3. Les normes d’adjudicació o d’aplicació
18.2.4. L’ordenament jurídic com a unió de normes primàries i secundàries
19. Normes de competència
19.1. Normes de competència com a definicions legals
19.2. Normes de competència com a normes anankàstiques i institucionals
20. Tipus d’enunciats: regles, principis i directrius
20.1. Què són i quines funcions compleixen els principis?
20.2. Principis implícits i explícits
20.3. Principis i regles com a tipus de norma qualitativament diferents
20.4. Principis i directrius
20.5. Quines posicions mantenen els criteris relacionats amb els principis?
TEMA 6. L'ORDENAMENT JURÍDIC 21. El dret com a sistema i la jerarquia normativa
21.1. La noció de sistema jurídic i el dret com a sistema
21.2. Criteris d’identificació dels sistemes jurídics
22. Característiques ideals del sistema jurídic: unitat, plenitud i coherència
22.1. La unitat d’ordenació jurídica
22.1.1. Relació entre unitat i validesa
22.1.2. Propostes teòriques sobre la unitat de l’ordenació jurídica
A. La normativa de jerarquia i la norma fonamental a Kelsen
B. La regla de reconeixement de Hart
C. Les teories del reconeixement pels òrgans d’aplicació
22.2. La plenitud de l’ordenació jurídica
22.2.1. La noció de plenitud
22.2.2. Les llacunes del dret
22.2.3. Els procediments d’integració
22.2.4. Les llacunes impròpies
22.3. La coherència de l’ordenació jurídica
22.3.1. La noció de coherència
22.3.2. Les antinòmies jurídiques
22.3.3. Els criteris de resolució
22.3.4. El judici de ponderació
TEMA 7. INTERPRETACIÓ JURÍDICA 23. Introducció
24. Què vol dir intèrpret?
25. Què interpretem? L’objecte de la interpretació jurídica: els enunciats jurídics
26. Teories sobre la interpretació
27. Com es pot interpretar en l'àmbit del dret?
27.1. Categories d’arguments interpretatius
27.2. Arguments especials
27.3. Conceptes essencialment controvertits
TEMA 8. ARGUMENTACIÓ JURÍDICA 28. Què és argumentar? El dret com a pràctica argumental
29. Dimensions de l’argumentació
29.1. Formals
29.2. Material
29.3. Pragmàtica
30. Problemes argumentals i interpretatius
30.1. Relatius a les normes
30.2. Relatius als fets
31. Modes d’argumentació jurídica típics
31.1. Subsumpció
31.2. Racionalitat finalista
31.3. Ponderació
32. Criteris de correcció de les decisions jurídiques
32.1. Universalitat
32.2. Normativa de coherència
32.3. Coherència narrativa
32,4. Argumentació conseqüencialista

Planning
Methodologies  ::  Tests
  Competences (*) Class hours
Hours outside the classroom
(**) Total hours
Introductory activities
CE7
2 3 5
Lecture
CE7
40 20 60
Problem solving, exercises in the classroom
CE7
2 13 15
Practical cases/ case studies in the classroom
CE7
4 16 20
Personal attention
2 3 5
 
Mixed tests
CE7
2 20 22
Practical tests
CE7
3 20 23
 
(*) On e-learning, hours of virtual attendance of the teacher.
(**) The information in the planning table is for guidance only and does not take into account the heterogeneity of the students.

Methodologies
Methodologies
  Description
Introductory activities Activitats encaminades a prendre contacte i a recollir informació dels alumnes i presentació de l’assignatura.
Lecture Exposició dels continguts de l'assignatura.
Problem solving, exercises in the classroom Formulació, anàlisi, resolució i debat d'un problema o exercici, relacionat amb la temàtica de l'assignatura, per part de l'alumne.
Practical cases/ case studies in the classroom Plantejament d’una situació (real o simulada) en la que ha de treballar l’estudiant per donar una solució argumentada al tema, resoldre una sèrie de preguntes concretes o realitzar una reflexió global.
Personal attention Es tracta d'un espai d'atenció individualitzat pels alumnes, on el professor exerceix una tasca no només de resolució de dubtes respecte l´assignatura, sinó també de caràcter formatiu.

Personalized attention
Description
Es tracta d'un espai d'atenció individualitzat pels alumnes, on el professor exerceix una tasca no només de resolució de dubtes respecte l´assignatura, sinó també de caràcter formatiu. Es basa en un model de caire voluntari, doncs és cada alumne qui decideix si seguir el sistema tutorial o no.

Assessment
Methodologies Competences Description Weight        
Practical cases/ case studies in the classroom
CE7

Capacitat de resolució de problemes jurídics complexes.
20
Practical tests
CE7
Resolució de proves pràctiques similars a les que es realitzaran durant les classes ordinàries. 30
Mixed tests
CE7
Prova amb preguntes teòric-pràctiques de reflexió i relació de continguts 50
Others  
 
Other comments and second exam session

L'avaluació constarà de tres proves, una de la part teòrica, i dues de la part pràctica. La part teòrica s'avaluarà amb una prova amb preguntes teòric-pràctiques de reflexió i relació de continguts (50%). Una de les proves pràctiques comptarà un 20%, mentre que l'altra comptarà un 30%.

A la segona convocatòria, les proves seran del mateix tipus que a les de la primera convocatòria.


Sources of information

Basic M.J AÑÓN (coord.), Teoría del derecho, Tirant Lo Blanch, 2020
M. RUIZ, A. GALIANA, V. MERINO Y J.R. FALLADA, Ejercicios y materiales de Teoría del Derecho, Tirant lo Blanch, 2015
J. de LUCAS (coord.), Introducción a la Teoría del Derecho, 3a Edició, Tirant lo Blanch, 1995
L. PRIETO, Apuntes de teoría del Derecho, 2a Edició, Trotta, 2007
R. de ÁNGEL, Una Teoría del Derecho (introducción al estudio del Derecho), 6a Edició, Civitas, 1993
N. BOBBIO, Teoría general del Derecho, Debate, 1991
A. E. PÉREZ-LUÑO, Teoría del Derecho. Una concepción de la experiencia jurídica, Tecnos, 1996
R. CALVO, Teoría del Derecho, Tecnos, 1992
J. G. RIDDALL, Teoría del Derecho, Gedisa, 1999
M. ATIENZA, El sentido del Derecho, Ariel, 2001
M. ATIENZA, Introducción al Derecho, Barcanova, 1985
A. LATORRE, Introducción al Derecho, Ariel, 1993
L. PRIETO (Coord.), Lecciones de Teoría del Derecho, MacGrawHill, 1997
C.S. NINO, Introducción al análisis del Derecho, Ariel, 1983
L. DÍEZ-PICAZO, Experiencias jurídicas y Teoria del Derecho, Ariel, 1993
R.GUASTINI, Distinguiendo. Estudios de teoría y metateoría del Derecho, Gedisa, 1999
L. MARTÍNEZ ROLDÁN, Curso de Teoría del Derecho y metodología jurídica, Ariel, 1993
G. PECES-BARBA et alia, Curso de Teoría del Derecho, Marcial Pons, 1993
R. SORIANO, Compendio de Teoría General del Derecho, 2a Edició, Ariel, 1993
N. BOBBIO, Contribución a la Teoría del Derecho, Debate, 1990
M. RUIZ SANZ, Sistemas jurídicos y conflictos normativos, Dykinson, 2002
VV.AA., 244 preguntas de introducción al Derecho, Ariel, 1986
M. RUIZ SANZ, La construcción coherente del Derecho, Dykinson, 2009
A. GALIANA SAURA, La legislación en el Estado de Derecho, Dykinson, 2003
A. GALIANA SAURA, La ley: Entre la razón y la experimentación, Tirant lo Blanch, 2008
M. FIORAVANTI, Los derechos fundamentales, 5a Edició, Trotta, 2007

Complementary

Recommendations

Subjects that continue the syllabus
THE PHILOSOPHY OF LAW/15214122
THE SOCIOLOGY OF LAW/15214225


(*)The teaching guide is the document in which the URV publishes the information about all its courses. It is a public document and cannot be modified. Only in exceptional cases can it be revised by the competent agent or duly revised so that it is in line with current legislation.