DATOS IDENTIFICATIVOS 2018_19
Asignatura (*) DERECHO DE SUCESIONES Código 16914133
Titulación
Doble titulación de Grado en Administ. y Dirección de Empresas y Derecho
 Ciclo 1º
Descriptores Cr.totales Tipo Curso Periodo
5 Obligatoria Quinto 1Q
Lengua de impartición
Català
Departamento Derecho Privado, Procesal y Financiero
Coordinador/a
VILLÓ TRAVÉ, CRISTINA
 Correo-e esteve.bosch@urv.cat
cristina.villo@urv.cat
Profesores/as
BOSCH CAPDEVILA, ESTEBAN
VILLÓ TRAVÉ, CRISTINA
Web
Descripción general e información relevante La transmissio de drets patrimonials derivats del fet de la mort d'una persona.

Competencias
Tipo A Código Competencias Específicas
 A2 Identificar, interpretar y emplear las fuentes jurídicas internas, europeas, internacionales y comparadas
 A3 Asesorar, mediar, negociar y resolver conflictos desde una perspectiva jurídica
 A4 Identificar cuestiones jurídicas a partir de un conjunto complejo de hechos no estructurados jurídicamente
 A6 Elaborar documentos jurídicos o con relevancia jurídica complejos
 A7 Ser consciente de la función del derecho como sistema regulador de las relaciones sociales y económicas
 A8 Reconocer el carácter unitario del ordenamiento jurídico y la interdisciplinariedad de los problemas jurídicos
 A9 Conocer en profundidad las principales instituciones jurídicas públicas y privadas, su génesis y evolución histórica
 A10 Utilizar de manera precisa el derecho aplicable, involucrándose en los problemas de actualidad
 A11 Distinguir entre el razonamiento jurídico y los argumentos de naturalesa ética, política, económica y social
Tipo B Código Competencias Transversales
 B1 Aprender a aprender
 B2 Resolver problemas complejos de forma efectiva en el campo jurídico
 B3 Aplicar el pensamiento crítico, lógico y creativo, demostrando capacidad de innovación
 B4 Trabajar de forma autónoma con responsabilidad e iniciativa
 B5 Trabajar en equipo de forma cooperativa y responsabilidad compartida
 B6 Comunicar información, ideas, problemas y soluciones de manera clara y efectiva en público o ámbitos técnicos concretos
Tipo C Código Competencias Nucleares
 C4 Expresarse correctamente de manera oral y escrita en una de las dos lenguas oficiales de la URV.

Resultados de aprendizaje
Tipo A Código Resultados de aprendizaje
 A2 Genérico
 A3 Genérico
 A4 Identifica las instituciones jurídicas aplicables a un conjunto de hechos o problemas jurídicos
 A6 Genèric
 A7 Genérico
 A8 Genérico
 A9 Es capaz de distinguir y relacionar las diferentes instituciones jurídicas, públicas y privadas
 A10 Genérico
 A11 Genérico
Tipo B Código Resultados de aprendizaje
 B1 Genèric
 B2 Genèric
 B3 Genèric
 B4 Genèric
 B5 Genèric
 B6 Interviene de forma efectiva y transmite información relevante.
Tipo C Código Resultados de aprendizaje
 C4 Produce un texto escrito gramaticalmente correcto.

Contenidos
tema Subtema

Lliçó 1 : La successió per causa de mort. Conceptes fonamentals del dret de successions 		1. El dret de successions vigent a Catalunya.
2. L'eficàcia jurídica de la mort.
2.1. En relació amb les situacions jurídiques que afectaven al causant.
2.2. La conversió del patrimoni en herència.
3. La destinació de les situacions jurídiques subsistents.
3.1. La successió per causa de mort.
3.1.1. Aspectes generals de la successió universal i la particular.
3.1.2. Títol successori i fonament successori.
3.1.3. El títol d'hereu.
3.1.4. El títol de legatari. Els tres aspectes del llegat.
3.2. L'atribució liquidatòria. El seu caràcter excepcional.
4. L'atribució del títol d'hereu i del títol de legatari.
4.1. Els criteris bàsics de distinció.
4.1.1. El caràcter universal o particular del títol.
4.1.2. L'eficàcia plena o limitada del títol.
4.1.3. La designació com a hereu o legatari.
4.2. Els casos dubtosos.
4.2.1. L'hereu instituït en cosa certa.
4.2.2. El legatari de part alíquota.
4.2.3. L'hereu instituït en usdefruit.
Lliçó 2: Els principis successoris del dret català 1. La necessitat d'un executor de la voluntat del causant: l'hereu o el marmessor universal.
1.1. La regla general: la necessitat d'institució d'hereu en la successió.
1.2. La possibilitat de distribuir tota l'herència en llegats: la successió sense hereu.
2. La universalitat del títol d'hereu.
3. Els principis d'incompatibilitat de fonaments successoris, i de preferència del fonament voluntari.
4. El principi de perdurabilitat de la institució d'hereu.
Lliçó 3: Els negocis mortis causa 1. El testament
1.1. Acte jurídic per causa de mort
1.2. Acte formal
1.3 Acte unilateral
1.4. Acte personalíssim
1.5. Acte essencialment revocable
1.6. Institució d’hereu
2. Formalitats del testament
2.1. Identificació del testador
2.2. Unitat d’acte
2.3. Data i hora
2.4. Testimonis
2.5. Idioma
3. Capacitat per a testar. La intervenció de facultatius
4. Contingut del testament
5. Classes de testaments
5.1. Testaments notarials
5.1.1. Testament obert
5.1.2. Testament tancat
5.1.3. Formes especials
5.2. Testament hològraf
6. El codicil
6.1. Concepte i contingut
6.2. La clàusula codicil•lar
7. La memòria testamentària
Lliçó 4: La ineficàcia dels negocis mortis causa 1. Concepte i classes d’ineficàcia
2. La nul•litat
2.1. Causes de nul•litat. Especial consideració dels vicis de la voluntat
2.2. L’acció de nul•litat testamentària
2.3. Efectes de la nul•litat
2.4. La conversió del testament nul
2.5. La nul•litat del codicil i la memòria testamentària
3. La revocació
3.1 Concepte i classes
3.2 El testament merament revocatori
3.3 La revocació material
3.4 La revocació de codicils i memòries testamentàries
3.5 La revocació de testament per pacte successori
4. La ineficàcia de les disposicions a favor del cònjuge o convivent en els casos de crisi de parella
5. La caducitat
Lliçó 5: La institució d’hereu 1. Aspectes generals
2. La identificació i determinació dels hereus
3. La distribució de l’herència
4. La institució d’hereu sota condició i termini
4.1. La condició resolutòria i el termini suspensiu i resolutori imposats a la institució d’hereu es tenen com a no formulats
4.1.1. La no admissió de la condició i el termini resolutoris
4.1.2. La no admissió del termini suspensiu
4.2. La institució d’hereu sota condició suspensiva
4.2.1. Admissibilitat
4.2.2. Requisits: possibilitat i licitud
4.2.3. Efectes de la institució d’hereu condicional
Lliçó 6: Les disposicions fiduciàries 1. La designació d’hereu per fiduciari
2. L’herència de confiança
Lliçó 7: Les substitucions pupil•lar i exemplar 1. Introducció
2. La substitució pupil•lar
2.1. Requisits
2.2. El beneficiari
2.3. Extinció
3. La substitució exemplar
3.1. Requisits
3.2. El beneficiari
3.3. Ineficàcia
Lliçó 8: Els fideïcomisos 1. Introducció
2. Caracterització i modalitats
3. Constitució, requisits i límits del fideïcomís. La seva extinció
4 La delació al fiduciari. Les conseqüències de la seva mancança
5. Els efectes del fideïcomís abans de la delació fideïcomissària
6. La quarta trebel·liànica
7. La delació fideïcomissària
8. El fideïcomís de residu
9. La substitució preventiva de residu
Lliçó 9: Els llegats 1. Concepte i característiques
2. El llegat com a disposició testamentària
2.1. Negocis mortis causa idonis per a ordenar llegats
2.2. El contingut de la disposició testamentària
2.3. Ineficàcia i extinció del llegat
2.4. Classes de llegats
2.4.1. Llegat de cosa aliena
2.4.2. Llegat alternatiu
2.4.3. Llegat de cosa genèrica
2.4.4. Llegat de diners
2.4.5. Llegat de cosa gravada
2.4.6. Llegat de crèdit, de deute i d’alliberament de deute
2.4.7. Llegat d’usdefruit universal
2.4.8. Llegat de part alíquota
3. El llegat com a títol adquisitiu
3.1. La delació en el llegat
3.2. Delació i adquisició del llegat
3.3. Acceptació i repudiació del llegat
3.4. La destinació de la porció del legatari que falta
3.5. El prellegat
4. El llegat com a gravamen
4.1. La persona gravada
4.2. La transmissió passiva del llegat
4.3. Els límits del llegat. La reducció de llegats
4.3.1. La reducció de llegats excessius
4.3.2. La quarta falcídia
Lliçó 10: Les disposicions modals 1. Concepte i distinció amb altres institucions
2. La persona gravada amb el mode
3. El contingut del mode
4. L’afavorit amb el mode
5. El compliment del mode
Lliçó 11: La marmessoria 1. L’execució de la voluntat del causant
2. El càrrec de marmessor
2.1. Capacitat i legitimació
2.2. El nomenament de marmessor
2.3. L’acceptació, l’excusa i la renúncia al càrrec
2.4. La titularitat del càrrec
2.4.1. El seu caràcter personalíssim
2.4.2. La pluralitat de marmessors. Mancomunitat i solidaritat
2.5. La remuneració del marmessor i el rescabalament de les despeses
2.6. El temps de compliment de l’encàrrec
3. L’exercici del càrrec de marmessor
3.1. El marmessor universal i el marmessor particular
3.2. El marmessor universal: la funció de substitució de l’hereu
3.3. L’àmbit d’actuació del marmessor universal
3.4. L’àmbit d’actuació del marmessor particular
4. L’extinció de la marmessoria. La rendició de comptes
Lliçó 12: Els pactes successoris 1. Presentació.
2. Aspectes personals.
2.1. Els atorgants.
2.2. Les persones afavorides (no atorgants).
3. Aspectes formals i publicitat.
4. Contingut general dels pactes successoris.
5. La ineficàcia dels pactes successoris.
5.1. La seva modificació i resolució per acord dels atorgants.
5.2. La seva revocació.
5.3. La incidència de les crisis matrimonials o de convivència.
6. La nul•litat dels pactes successoris.
7. Els heretaments.
8. Els pactes successoris d'atribució particular.
Lliçó 13: Les donacions per causa de mort 1. Concepte.
2. Elements tipificadors d'una donació com a mortis causa.
3. Naturalesa i finalitat.
4. La transmissió de la propietat.
5. L'adquisició de la possessió.
6. Objecte.
7. Capacitat.
Lliçó 14: La successió intestada 1. L’obertura de la successió intestada
2. El parentiu: la successió ordinum et graduum
3. La successió intestada per dret de representació
4. Els ordres successoris
4.1. Els descendents
4.2. El cònjuge i el convivent de fet
4.3. Els ascendents
4.4. Els col•laterals
4.5. La Generalitat de Catalunya
5. La concurrència de classes de successors
5.1. Les llegítimes en la successió intestada
5.2. L’usdefruit vidual abintestat
6. La successió intestada de l’impúber
Lliçó 15: La llegítima 1. La llegítima: concepte i justificació
2. Naturalesa jurídica de la llegítima
3. La categoria dels legitimaris
3.1. Descendents
3.2. Progenitors
4. Les causes d’incapacitat
5. L’atribució de la llegítima
6. La concurrència del títol d’hereu i de legitimari en el mateix successor
7. La quantia de la llegítima i la determinació de la llegítima global
7.1. La computació legitimària
7.1.1. La determinació i valoració del cabal relicte
7.1.2. La depuració del cabal relicte
7.1.3. La computació del donatum
7.2. El càlcul de la llegítima global
8. La llegítima individual
8.1. Càlcul de la llegítima individual
8.2. La imputació legitimària
9. El pagament de la llegítima
10. L’acció de reclamació de la llegítima
11. La responsabilitat per al pagament de la llegítima
12. Els interessos de la llegítima
13. La privació del contingut patrimonial inherent a la qualitat de legitimari: la desheretació
14. La protecció del títol del legitimari
14.1. La preterició
14.1.1. La preterició errònia
14.1.2. La preterició intencional
14.2. El desheretament injust
15. La intangibilitat qualitativa de la llegítima
15.1. Els gravàmens de la llegítima
15.2. La cautela socini
16. La protecció del contingut econòmic de la llegítima
16.1. L’acció de suplement de llegítima
16.2. La inoficiositat
17. L’extinció de la llegítima
17.1. La renúncia a la llegítima
17.2. La prescripció de l’acció de reclamació
Lliçó 16: La quarta vidual 1. Concepte i funció de la quarta de vidual
2. Naturalesa jurídica
3. Requisits per al naixement de la quarta vidual
3.1. Pressupòsits subjectius
3.2. La situació de necessitat. El primer límit màxim de la quarta vidual
4. El còmput de la quarta vidual
4.1. El segon límit màxim de la quarta vidual
4.2. La imputació
4.3. L'import de la reclamació
5. El pagament de la quarta vidual
6. Extinció del dret a reclamar la quarta vidual
Lliçó 17: El procés d'adquisició de l'herència 1. Les fases de l'adquisició de l'herència.
2. L'herència jacent.
3. La designació de l'hereu
4. L'obertura de la successió
5. La vocació.
6. La delació.
Lliçó 18: La capacitat successòria 1. La personalitat jurídica.
2. La coexistència entre el causant i el drethavent.
2.1. El concebut
2.2. El no concebut.
2.3. Les persones jurídiques en constitució.
3. La inhabilitat per a succeir.
4. La indignitat successòria.
4.1. Concepte.
4.2. Les causes d'indignitat.
4.3. La reconciliació i el perdó.
5. Els efectes de la inhabilitat i de la indignitat successòries.
Lliçó 19: L'acceptació i la repudiació de l'herència 1. Introducció. L'acceptació i la repudiació de l'herència com a exercici de la delació.
2. Els actes d'acceptació i repudiació de l'herència: aspectes comuns.
2.1. Característiques dels actes d'acceptació i repudiació de l'herència.
2.2. La capacitat per acceptar o repudiar.
2.2.1. L'acceptació per persones físiques.
2.2.2. L'acceptació de l'herència deferida a favor de persones jurídiques.
2.3. El termini per acceptar o repudiar. La interrogatio in iure.
2.4. L'abast dels actes d'acceptació i de repudiació de l'herència.
3. L'acceptació de l'herència. Les formes d'acceptació.
3.1. L'acceptació expressa.
3.2. L'acceptació tàcita.
3.3. L'acceptació de l'herència com a sanció.
4. La repudiació de l'herència.
4.1. La repudiació com a acte formal.
4.2. La repudiació en perjudici dels creditors.
Lliçó 20: L’ordre de successió respecte a les quotes hereditàries vacants 1. Introducció.
2. Les causes que poden donar lloc a una quota hereditària vacant.
2.1. La falta de disposició d'una quota hereditària.
2.2. La falta de l'hereu.
3. La destinació de la quota hereditària vacant.
4. La substitució vulgar.
4.1. Concepte.
4.2. Casos en que pot operar la substitució.
4.3. La capacitat del substitut vulgar.
4.4. Les modalitats de substitució vulgar en funció del nombre de substituts i de substituïts.
4.5. La substitució vulgar expressa i la tàcita.
4.6. Els efectes de la substitució vulgar.
5. El dret de representació.
5.1. El supòsit de fet: la frustració de la crida al cap d'una estirp.
5.2. Característiques.
5.3. Els casos en que s'admet el dret de representació en la successió testada.
6. La transmissió de la delació: l'anomenat ius transmissionis.
6.1. Concepte.
6.2. Requisits.
6.3. Efectes.
7. El dret d'acréixer.
7.1. Concepte.
7.2. Àmbit.
7.3. Requisits per la procedència del dret d'acréixer.
7.4. Efectes del dret d'acréixer.
Lliçó 21: L'adquisició de l'herència i la responsabilitat de l'hereu 1. Introducció.
2. Els deutes del causant i les càrregues hereditàries.
3. Adquisició de l'herència i liquidació: l'ordre de cobrament amb els béns hereditaris.
4. El règim de l'adquisició de l'herència en el cas de l'acceptació a benefici d'inventari.
4.1. Casos en què l'hereu gaudeix del benefici d'inventari.
4.2. La formació de l'inventari.
4.3. Efectes de l'acceptació de l'herència a benefici d'inventari.
4.3.1. La responsabilitat limitada de l'hereu.
4.3.2. La separació de patrimonis.
4.3.3. L'administració de l'herència beneficiària.
4.4. La pèrdua del benefici d'inventari
5. El règim de l'adquisició de l'herència en el cas de l'acceptació pura i simple.
5.1. El supòsit de fet.
5.2. La confusió de patrimonis.
5.3. El benefici de separació de patrimonis.
Lliçó 22: La comunitat hereditària 1. La comunitat hereditària: aspectes generals.
2. Els subjectes de la comunitat hereditària.
3. El seu objecte.
4. La naturalesa jurídica de la comunitat hereditària.
5. El tanteig i el retracte hereditaris.
6. L'administració de l'herència en comunitat.
Lliçó 23: La partició de l'herència 1. Concepte i aspectes generals de la partició.
2. La naturalesa jurídica de la partició.
3. L'objecte de la partició.
4. La legitimació per realitzar la partició.
5. La legitimació per demanar la partició.
6. La no divisió de l'herència.
7. La mecànica de la partició.
8. El pagament dels deutes hereditaris.
9. La inexactitud de la partició.
10. La inexactitud de la partició per raó dels cohereus.
10.1. La partició feta amb l'hereu aparent.
10.2. La partició feta amb omissió d'algun cohereu.
Lliçó 24: La col.lació 1. Concepte i funció de la col.lació.
2. El supòsit de fet de la col.lació.
2.1. Atribucions col.lacionables.
2.2. La no col.lacionabilitat: la dispensa i l'exclusió de la col.lació.
2.3. La renúncia a la col.lació.
3. Persones afectades per la col.lació.
4. La pràctica de la col.lació.
4.1. La computació de les atribucions col.lacionables.
4.2. La imputació de l'atribució col.lacionable a la quota hereditària de l'obligat a col.lacionar.
Lliçó 25: La protecció dels drets derivats de la successió 1. L'acció de petició d'herència.
1.1. Concepte.
1.2. La universalitat de l'acció.
1.3. Legitimació activa: l'hereu real.
1.4. Legitimació passiva: l'hereu aparent i el posseïdor que no al•lega títol.
1.5. Eficàcia de l'acció de petició d'herència. Les relacions liquidatòries.
1.6. La imprescriptibilitat de l'acció de petició d'herència.
2. L'acreditació i la constància registral dels drets derivats de la successió.
2.1. L'acreditació.
2.2. La constància registral.
2.3. La suspensió dels efectes de la inscripció.

Planificación
Metodologías  ::  Pruebas
  Competencias (*) Horas en clase
 Horas fuera de clase
 (**) Horas totales
Actividades introductorias
1 0 1
Resolución de problemas/ejercicios en el aula ordinaria
B6
C4
 13 15 28
Sesión magistral
A4
A9
C4
 21 25 46
Atención personalizada
2 2 4
 
Pruebas mixtas
A4
A9
B6
 5 28 33
Pruebas prácticas
A4
 5 8 13
 
(*) En el caso de docencia no presencial, serán las horas de trabajo con soporte virtual del profesor.
(**) Los datos que aparecen en la tabla de planificación son de carácter orientativo, considerando la heterogeneidad de los alumnos

Metodologías
Metodologías
  descripción
Actividades introductorias Presentació de l'assignatura: objectius i avaluació
Resolución de problemas/ejercicios en el aula ordinaria Correcció a l'aula dels casos pràctics que l'alumne haurà resolt prèviament a casa
Sesión magistral Explicació de les diferents institucions, amb exemples pràctics
Atención personalizada Ressolució de dubtes

Atención personalizada
descripción
Resolució dels dubtes dels alumnes al despatx del professor

Evaluación
Metodologías Competencias descripción Peso        
Pruebas prácticas
A4
 Resolució d'un cas pràctic en el que entraran en joc les institucions més importants a nivell pràctic del Dret de Successions. Es podran utilitzar edicions originals de textos legals i manuals. Serà la prova avaluativa final. 40% de la nota final
Pruebas mixtas
A4
A9
B6
 Preguntes tipus test relatives a qüestions teòriques o petits supòsits d'aplicació pràctica 60 % de la nota final (2 proves amb un pes del 30% cadascuna)
Otros  

Assistència a Congrés sobre Qüestions actuals del Dret de Successions (a un mínim d'un 80%), i realització d'un resum d'alguna de les ponències que s'hi presentin, a elecció del professorat de l'assignatura

Possibilitat de pujar fins a un 10% de la nota final de l'assignatura
 
Otros comentarios y segunda convocatoria

Per poder superar l'assignatura, tant en primera como en segona convocatòria, caldrà haver obtingut una nota mínima de 5 sobre 10, tant en la part teòrica com en la part pràctica. La nota de la part teòrica vindrà donada, en primera convocatòria, per la mitjana de les 2 proves realitzades durant el curs; això no obstant, no es considerarà aprovada la part teòrica si l'alumne ha tret en alguna de les proves una qualificació inferior a2,5.
Si en la primera convocatòria l'alumne ha superat la part teòrica però no la part pràctica, o a l'inrevès, en segona convocatòria només caldrà que s'examini de la part no superada.
Si en la part teòrica s'ha obtingut una mitjana com a mínim de 5, però no es considera superada aquesta part perquè en alguna de les proves s'ha obtingut una qualificació inferior a 2,5, en segona convocatòria l'alumne només caldrà que s'examini de la part no superada.

L'examen de la segona convocatòria també constarà d'una part teòrica (60%) i una part pràctica (40%). S'han d'aprovar ambdues parts per poder aprovar l'assignatura. Si l'alumne aprova només una part, la part aprovada no es reservarà per a l'any següent.

Durant la realització d'activitats i proves avaluatives a l'aula, l'alumne no podrà portar cap tipus de dispositiu de comunicació, transmissió i emmagatzemament de dades que no estigui expressament autoritzat per a la prova. La realització demostrativament fraudulenta d'alguna activitat avaluativa d'alguna assignatura tant en suport material com virtual i electrònic comporta a l'estudiant la nota de suspens d'aquesta activitat avaluativa.


Fuentes de información

Básica Pedro DEL POZO, Antoni VAQUER, Esteve BOSCH, Derecho civil de Cataluña. Derecho de Sucesiones, 2ª edició, 2013, Barcelona, Marcial Pons

Complementaria , , ,

Recomendaciones


 
Otros comentarios
Per poder superar l'assignatura, tant en primera como en segona convocatòria, caldrà haver obtingut una nota mínima de 5 sobre 10, tant en la part teòrica com en la part pràctica. La nota de la part teòrica vindrà donada, en primera convocatòria, per la mitjana de les 2 proves realitzades durant el curs; això no obstant, no es considerarà aprovada la part teòrica si l'alumne ha tret en alguna de les proves una qualificació inferior a2,5. Si en la primera convocatòria l'alumne ha superat la part teòrica però no la part pràctica, o a l'inrevès, en segona convocatòria només caldrà que s'examini de la part no superada. Si en la part teòrica s'ha obtingut una mitjana com a mínim de 5, però no es considera superada aquesta part perquè en alguna de les proves s'ha obtingut una qualificació inferior a 2,5, en segona convocatòria l'alumne només caldrà que s'examini de la part no superada. L'examen de la segona convocatòria també constarà d'una part teòrica (60%) i una part pràctica (40%). S'han d'aprovar ambdues parts per poder aprovar l'assignatura. Si l'alumne aprova només una part, la part aprovada no es reservarà per a l'any següent. Durant la realització d'activitats i proves avaluatives a l'aula, l'alumne no podrà portar cap tipus de dispositiu de comunicació, transmissió i emmagatzemament de dades que no estigui expressament autoritzat per a la prova. La realització demostrativament fraudulenta d'alguna activitat avaluativa d'alguna assignatura tant en suport material com virtual i electrònic comporta a l'estudiant la nota de suspens d'aquesta activitat avaluativa.
(*)La Guía docente es el documento donde se visualiza la propuesta académica de la URV. Este documento es público y no es modificable, excepto en casos excepcionales revisados por el órgano competente o debidamente revisado de acuerdo la normativa vigente.