Objectius |
Competències |
1. Conèixer, compendre i explicar el concepte de Psicologia Fisiològica i diferenciar-la d'altres disciplines dintre el marc general de la Psicobiologia. |
A2 A10
|
|
|
2. Conèixer, compendre i explicar les principals característiques dels estímuls capaços d'estimular els diferents sistemes sensorials; les vies a través de les quals es transmet la informació sensorial; els diferents processos de transducció pels quals la informació sensorial s'acaba transformant en potencials d'acció en les neurones i les característiques bàsiques de la codificació de la informació sensorial |
A2 A3 A4 A7 A11 A19
|
B2 B7 B14 B18 B21
|
C3 C5
|
3. Conèixer, compendre i explicar com es produeix la contracció muscular i com funcionen els receptors sensorials que integren el sistema motor així com el control reflex i cortical del moviment. |
A2 A3 A4 A7 A11 A19
|
B2 B7 B14 B18 B21
|
C3 C5
|
4. Conèixer, compendre i explicar el concepte d'homeòstasi i els mecanismes conductuals, fisiològics i neurals de control de la fam i la set (la regulació de l'equilibri energètic i de fluids), així com els principals trastorns de la conducta alimentària. |
A2 A3 A4 A7 A11 A19
|
B2 B7 B14 B18 B21
|
C3 C5
|
5. Conèixer, compendre i explicar les principals característiques i tipus de ritmes biològics; les bases neurofisiològiques i neuroquímiques i neuroendocrins del cicle son/ vigília i els principals trastorns del son. |
A2 A3 A4 A7 A11 A19
|
B2 B7 B14 B18 B21
|
C3 C5
|
6. Conèixer, compendre i explicar el procés de desenvolupament sexual en l'ésser humà; el control hormonal i neural de la conducta sexual en animals i humans i les bases biològiques de la conducta parental. |
A2 A3 A4 A7 A11 A19
|
B2 B7 B14 B18 B21
|
C3 C5
|
7. Conèixer, compendre i explicar el concepte d'agressió i els diferents tipus de conducta agressiva; les bases genètiques, neuroendocrinas, neuroquímicas i neuroanatómicas de la conducta agressiva en animals i humans. |
A2 A3 A4 A11 A19
|
B2 B7 B14 B18 B21
|
C3 C5
|
8. Conèixer, compendre i explicar les diferents teories sobre l'emoció que s'han anat formulant al llarg del temps; el concepte d'emoció i la seva relació amb la motivació. Així com la neuroanatoamia de les emocions i els sentiments i el mecanisme de reconeixement i expressió de les emocions |
A2 A3 A4 A7 A11 A19
|
B2 B7 B14 B18 B21
|
C3 C5
|
9. Conèixer, compendre i explicar el concepte de reforç; els sistemes neurales de recompensa que subjeuen tant en les conductes motivades naturals com a les conductes addictives. |
A2 A3 A4 A7 A11 A19
|
B2 B7 B14 B18 B21
|
C3 C5
|
10. Conèixer, compendre i explicar els conceptes d'aprenentatge i memòria, les fases de la memòria segons la seva durada temporal, els processos de codificació, consolidació, recuperació, re- consolidació i oblit; els diferents tipus d'aprenentatge i memòria explícits i implícits; les bases neuroanatómicas i neuroquímicas de la memòria i les bases cel·lulars i moleculars d'aprenentatges com la habituación i la sensibilització o l'aprenentatge associatiu en animals simples |
A2 A3 A4 A7 A11 A19
|
B2 B7 B14 B18 B21
|
C3 C5
|
11. Conèixer, compendre i explicar el concepte de plasticitat nerviosa, potenciació i depressió a llarg termini |
A2 A3 A4 A7 A11 A19
|
B2 B7 B14 B18 B21
|
C3 C5
|
12. Conèixer, compendre i explicar les bases neurobiológicas del llenguatge així com els principals models neurales del llenguatge que s'han anat elaborant al llarg del temps i els principals trastorns del llenguatge oral i escrit així com de la prosodia. |
A2 A3 A4 A7 A11 A19
|
B2 B7 B14 B18 B21
|
C3 C5
|
13. Conèixer, compendre i explicar l’anatomia i funció dels lòbuls frontals ; les funcions executives: l'atenció, la planificació, el raonament i el pensament i les principals síndromes frontals. |
A2 A3 A4 A7 A11 A19
|
B2 B7 B14 B18 B21
|
C3 C5
|
14. Sintetitzar, transferir, utilitzar i verificar la informació adquirida a l’assignatura |
A2 A3 A4 A7
|
B1 B2 B3 B7 B9 B14 B21 B30
|
C3 C5
|
15. Conèixer i aplicar diferents tècniques de registre d'activitat elèctrica: polígraf i PowerLab |
A4 A11 A19
|
B3 B14
|
C5
|
16. Observar i comparar les diferències individuals |
A2 A4 A11 A19
|
B2 B3 B5 B14
|
C5
|
17. Realitzar una exploració neurológica bàsica |
A2 A3 A4 A7
|
B2 B4 B7 B30
|
C5
|
18. Conèixer i utilitzar les principals fonts bibliogràfiques de la Psicobiología |
A11 A19
|
B1 B2 B3 B4 B7 B14 B17 B18 B21 B27 B29 B30 B31
|
C2 C5
|
19. Disenyar i dur a terme un experiment |
A4
|
B2 B3 B5 B14 B30
|
C5
|
20. Conèixer i aplicar diferents instruments d’avaluació de la conducta i els procesos mentals: TRVB, Figura complexa de Rey, Mini-mental test de Folstein |
A8 A16
|
B2 B3 B4 B19 B24 B30
|
C3 C5
|
21. Elaborar i exposar treballs científics |
A11 A19
|
B1 B2 B3 B5 B14 B27 B29 B30
|
C1 C3 C5
|
22. Elaborar informes clínics |
A8 A16
|
B2 B3 B4 B30
|
C5
|
23. Col·laborar amb els companys i implicar-se en el treball en equip |
|
B2 B3 B5 B9 B14 B17 B30
|
C1 C3 C5
|
24. Reflexionar i pensar críticament sobre els diferents aspectes que tracta l’assignatura |
|
B1 B2 B3 B5 B6 B14 B30
|
C3 C5
|
25. Assumir la seva responsabilitat sobre el material utilitzat a les classes |
|
B27
|
|
26. Valorar l’interés de l’assignatura en el conjunt de la licenciatura |
|
B1 B2 B3 B5 B14 B30
|
C3 C5
|
27. Respectar als altres en les seves opinions i plantejaments |
|
B1 B2 B3 B5 B7
|
C3 C5
|
28. Interessar-se per la investigació els temes científics |
|
B1 B2 B3 B13 B14 B30
|
C1 C3 C5
|
Tema |
Subtema |
Mòdul I: Introducció |
Tema 1: Delimitació conceptual |
Mòdul II: Funcions sensorials i motores |
Tema 2: El sistema visual
Tema 3: Audició i equilibri
Tema 4: Gust i olfacte
Tema 5: Tacte i dolor
Tema 6: Control del moviment
|
Mòdul III: Funcions bàsiques i mecanismes motivacionals |
Tema 7: Homeostasis, balanç energètic i de fluids
Tema 8: Ritmes biològics: son-vigília
Tema 9: Conducta sexual i parental
Tema 10: Conducta agressiva
Tema 11: Emoció
Tema 12: Reforç
|
Mòdul IV: Psicobiologia de l’aprenentatge i la memòria |
Tema 13: Aprenentatge i memòria: conceptes generals
Tema 14: Bases moleculars i cel·lulars de l’aprenentatge i la memòria
|
Mòdul V: Lateralització i llenguatge |
Tema 15: Psicobiologia del llenguatge |
Mòdul VI: Funcions executives |
Tema 16: Lòbulo frontal i funcions executives |
Metodologies :: Proves |
|
Competències |
(*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals |
Activitats Introductòries |
|
1 |
0 |
1 |
|
Sessió Magistral |
|
60 |
120 |
180 |
Presentacions / exposicions |
|
2 |
10 |
12 |
Pràctiques a laboratoris |
|
10 |
10 |
20 |
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
16 |
16 |
32 |
Treballs |
|
0 |
2 |
2 |
Estudis previs |
|
2 |
2 |
4 |
|
Atenció personalitzada |
|
2 |
0 |
2 |
|
Proves de desenvolupament |
|
1.5 |
0 |
1.5 |
Proves objectives de tipus test |
|
1.5 |
0 |
1.5 |
|
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
|
Descripció |
Activitats Introductòries |
Explicació del programa de l'assignatura amb presentació dels objectius que hauria d'assolir l'alumne |
Sessió Magistral |
Dues hores setmanals de classes magistrals on s'explicaran els continguts més importants de l'assignatura |
Presentacions / exposicions |
Presentació oral d'un tema específic triat pels alumnes i prèviament treballat en equip |
Pràctiques a laboratoris |
Aplicació de determinades metodologies d'avaluació de la conducta i el procesos mentals. |
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
Formulació, anàlisi, resolució i debat d'un problema o exercici, relacionat amb la temàtica de l'assignatura |
Treballs |
Presentació d'un informe personal sobre cadascuna de les pràctiques realitzades al llarg del curs |
Estudis previs |
Cerca, lectura i treball de documentació necessària per l'elaboració d'una exposició oral sobre temes relacionats amb l'assignatura |
|
Sessió Magistral |
Presentacions / exposicions |
Atenció personalitzada |
|
Descripció |
Per tal d'acabar d'entendre tots els conceptes i processos que s'expliquen a l'assignatura així com per tal de realitzar adecuadament la presentació oral a la resta de companys és necessària la utilització de l'atenció personalitzada |
|
|
Descripció |
Pes |
Proves de desenvolupament |
A l'examen final de l'assignatura hi haurà 3 qüestions de desenvolupament |
30% de la nota |
Proves objectives de tipus test |
A l'examen final de l'assignatura hi hauran 40 qUestions de tipus objectiu amb 3 alternatives de resposta i sols una correcta |
70% de la nota |
Altres |
L'assistència, participació i relaització dels treballs demants a les pràctiques de l'assignatura es van avaluant al llarg del curs |
1 punt |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
La puntuació obtinguda mitjançant les pràctiques es suma a la nota de les proves (part teòrica de l'assignatura) sempre i quan s'hagi obtingut un mínim de 5 en aquest examen. La segona convocatòria es regirà pels mateixos criteris. |
Bàsica |
|
- Abril, A., Ambrosio, E., De Blas, M.R., Caminero, A.A., De Pablo, J.M. Y Sandoval, E. (2003). Fundamentos biológicos de la conducta. Ed. Sanz y Torres.
- Carlson, N.R. (2002). Fisiología de la conducta. Ariel Neurociencia. Barcelona.
- Delgado, J.M., Ferrús, A. y Mora, F. (1998). Manual de Neurociencia. Síntesis, Madrid.
- Guyton, A.C. (1994). Anatomía y fisiología del sistema nervioso: Neurociencia básica. Editorial Médica Panamericana.
- Junqué, C. Y Barroso, J. (1994). Neuropsicología. Ed. Síntesis. Madrid.
- Kandel, E.R., Schwartz, J.H. y Jessel, T.M. (2001). Principios de Neurociencia (4ª edición). McGraw-Hill, Madrid.
- Nelson,R.J. (1996). Psicoendocrinología. Ariel, Barcelona.
- Pinel, J.P.J. (2001). Biopsicología. Prentice Hall. Madrid.
- Rosenzweig, M.R, Leiman, A.I. Y Breedlove, S.M. (2001). Psicología biológica: una introducción a la neurociencia conductual, cognitiva y clínica. Ariel Neurociencia. Barcelona.
- Sandi, C., Venero, C. Y Cordero, M.I. (2001). Estrés, memoria y trastornos asociados. Implicaciones en el daño cerbral y el envejecimiento. Ariel Neurociencia, Barcelona.
|
Complementària |
|
- Alonso-Cortés, A. (1997). El enfoque biológico del lenguaje. En: El lenguaje humano. Temas 5. Investigación y Ciencia. Prensa Científica, Barcelona.
- Alonso-López, JM (2002). Circuitos visuales: una colección de estrategias para ahorrar tiempo. Revista de Neurología, 35(5): 446-451.
- Ardilla, A. y Rosselli, M. Neuropsicología clínica. Prensa creativa, 1992
- Barrios, M. y Guàrdia, J. (2001). Relación del cerebelo con las funciones cognitivas: evidencias neuroanatómicas, clínicas y de neuroimagen. Revista de Neurología, 33: 582-591.
- Baumeister, R.F. (2001). Raíces de la violencia. Investigación y Ciencia, Junio, 76-81.
- Bear, M.F., Connors, B.W. y Paradiso, M.A. (1998). Neurociencia: Explorando el cerebro. Masson-Williams & Wlikins, Barcelona.
- Botella Llusiá, J. y Tresguerres, J.A.F. (1996). Hormonas, instintos y emociones. Ed. Complutense, Madrid
- Bridgeman, B. (1991). Biología del comportamiento y de la mente. Alianza editoral, Alianza Psicología, Madrid.
- Cantero, J.L., Atienza, M., Salas, R.M. y Gómez, C. (1999). Cartografía durante el sueño: revisión crítica de la literatura.
- Cardebat, D., Dèmonet, J.F. y Puel, M. (1994). Los trastornos del sentido de la palabra. Mundo Científico, 150, Octubre, 864-869.
- Carter, C.S. y Getz, L.L. (1993). Monogamia de la ratilla de la pradera. Investigación y Ciencia, Agosto, 50-57.
- Coll Andreu, M. y Morgado Bernal, I. (1992). Modulación hormonal del aprendizaje y la memoria. Psicothema, 4: 221-235.
- Conde López, V.J.M., Medina Ojeda, G., Blanco Garrote, J.A. y Franch Valverde, J.I. (2002). Un caso de síndrome prefrontal postquirúrgico tras intervención de aneurisma de la arteria comunicante anterior: seguimiento de tres años. Anales de Psiquiatría, 18: 325-341.
- Crews, D. (1994). Sexualidad animal. EN: Psicología Fisiológica. Libros de Investigación y Ciencia (pp. 74-81). Prensa Científica, Barcelona.
- Crick, F.H.C. (1979). Reflexiones en torno al cerebro. En: El cerebro. Libros de Investigación y Ciencia.(pp. 220-228).Ed. Prensa Científica, Barcelona.
- Damasio, A.R. (1995). El error de Descartes. Grijalbo Mondadori, Barcelona.
- Damasio, A.R. (2000). Creación cerebral de la mente. Investigación y Ciencia, Enero, 66-71.
- Damasio, A.R. y Damasio, H. (1996). El Cerebro y el lenguaje. EN: Mente y cerebro. Libros de Investigación y Ciencia (pp. 66-74). Prensa científica, Barcelona.
- Drake, M., Allegri, R.F. y Thomson, A. (2000). Alteración cognitiva de tipo prefrontal en pacientes con epilepsia del lóbulo temporal medial. Medicina (Buenos Aires), 60: 453-456.
- Eichenbaum, H. (2003). Neurociencia cognitiva de la memoria. Ariel Neurociencia, Barcelona.
- Estévez-González, A., García-Sánchez, G. Y Barraquer-Borclos, Ll. (2000). Los lóbulos frontales: el cerebro ejecutivo. Rev. Neurol., 31: 566-577.
- Freeman, WJ (1996). Fisiología de la percepción. EN: Mente y Cerebro. Libros de Investigación y Ciencia. (pp. 46-53). Ed. Prensa Científica, Barcelona.
- Frègnac, Y. (1994). Las mil y una vidas de las sinapsis de Hebb. Mundo científico, 150, Octubre, 854-856.
- Gibbs, W.W. (1996). La obesidad. Investigación y Ciencia. Octubre, 70-77.
- Goldstein, I., Bancroft, J., Giuliano, F., Heaton, J.P.W., Lewis, R.W., Lue, T.F., McKenna, K.E., Padma-Nathan, H., Rosen, R., Sachs, B.D., Segraves, R.T. y Steers, W.D. (2000). Circuitos nerviosos de la sexualidad masculina. Investigación y Ciencia, Octubre, 62-67.
- Habib, M., Robicho, F. y Dèmonet,J.F. (1996). El singular cerebro de los disléxicos. Mundo Científico, 172: 848-853.
- Healy, S.D. (1994). La memoria y la adaptación animal. Mundo científico, 150, Octubre, 836-841.
- Heck, D. y Sultan, F. (2002). El cerebelo. Investigación y Ciencia, abril (pp. 6-14).
- Hinton, E.G. (1996). Redes neuronales que aprenden de la experiencia. EN: Mente y cerebro. Libros de Investigación y Ciencia (pp. 91-98). Prensa científica, Barcelona.
- Holguín-Acosta, J. (1997). Neurología de la dislexia. Revista de Neurología, 25: 739-743.
- Holloway, M. (1994). Radriografía de la adicción. EN Psicología Fisiológica. Libros de Investigación y Ciencia (pp. 82-91). Prensa científica, Barcelona.
- Ito, M. (1994). La plasticidad de las sinapsis. Mundo científico, 150, Octubre, 846-853.
- Jegalian, K. y Lahn, B.T. (2001). El cromosoma de la masculinidad. Investigación y Ciencia, Abril, 4-10.
- Kalin, N.H. (1993). Neurobiología del miedo. Investigación y Ciencia, Julio, 56-63.
- Kandel, E.R. y Hawkins, R.D. (1992). Bases biológicas del aprendizaje y la individualidad. Investigación y Ciencia. Noviembre, 48-57.
- Kimura, D. (1992). Cerebro de varón, cerebro de mujer. Investigación y Ciencia, Noviembre, 77-84.
- Landereas, J. y Pellicer, A. (1999). Reproducción femenina. Investigación y Ciencia, Noviembre, 45-46
- Le Doux, J.E. (1999). El cerebro emocional. Ariel, Barcelona
- Melzack, R. (1994). Miembros fantasma. En: Psicología Fisiológica. Libros de Investigación y Ciencia. (pp. 28-35). Prensa Científica, Barcelona.
- Mishkin, M. y Appenzeller, T. (1994). Anatomía de la memoria. En: Psicología Fisiológica. Libros de Investigación y Ciencia. (pp. 110-121). Prensa Científica, Barcelona.
- Mora, F. (1996). El cerebro íntimo. Ensayos sobre neurociencia. Ariel, Barcelona.
- Mora, F. (2000). El cerebro sintiente. Ariel, Barcelona
- Mora, F. (2001). El reloj de la sabiduría. Alinaza Ensayo, Madrid.
- Morales, A. (1990). Psicofarmacología: Multiplicidad de enfoques. Revista de Psicología General y Aplicada, 43: 121-126.
- Morrison, A.R. (1994). Una ventana abierta al cerebro dormido. EN: Psicología Fisiológica. Libros de Investigación y Ciencia (pp. 56-65). Prensa científica, Barcelona
- Mukerjee, M. (1997). Tendencias de la investigación animal. Investigación y Ciencia. Abril, 74-83.
- Peláez del Hierro, F. y Vea Baró, J. (1997). Etología. Bases Biológicas de la conducta Animal y Humana. Pirámide, Madrid.
- Porta-Etessam, J., Núftez-López, R., Balsalobre, J., López, E., Hernández, A. y Luna, A. (1997). Lenguaje y afasias. Revista de Neurología, 25: 12691277.
- Posner, M.I. y Abdullaev, Y.G. (1996). Desvelar la dinámica de la lectura. Mundo Científico, 173: 912-915.
- Pulvirenti, L. Y Koob, G.F. (1996). Bases neurológicas de la adicción a la cocaína. Investigación y Ciencia, Julio, 48-55.
- Ramos, M.J. (1996). Sueño y procesos cognitivos. Síntesis, madrid.
- Redolat, R. y Carrasco, M.C. (1998). Aportaciones recientes al conocimiento de als bases psicobiológicas de la memoria humana. Cognitiva, 10: 157-161.
- Rodríguez, E. y Varela, F.J. (1999). Percepción consciente. Investigación y Ciencia, Noviembre, 38-39.
- Rosselli, D. (2000). Breve historia de los sueños. Revista de neurología, 30: 195-198.
- Rossetti, Y., Rode, G., Pessella, L., Boisson, D. Y Pálisson, D. (1999). Engañar al cerebro para curarlo. Mundo científico, 207: 17-20.
- Salvador, A. y Simón, V. (1987). Niveles hormonales y agresividad en seres humanos. Psicológica, 8: 187-201.
- Sánchez-Rodríguez, J.L., López Alburquerque, J.T. y Sayago Arenas, A.M. (1999). Estudio de un caso de síndrome frontal. Anales de Psicología, 15: 291-301.
- Sanmartín, J., Simón, V. Y García Merita, M.L. (1986). La sociedad naturalizada: Genética y Conducta. Tirant lo Blanc, Valencia.
- Schacter, D.L. (1999). En busca de la memoria. El cerebro, la mente y el pasado. Ediciones B, Barcelona.
- Segovia, S. Y Guillamón, A. (1991). Una aproximación conceptual a la Psicobiología. Revista de Psicología general y Aplicada, 44: 389-394.
- Siegel, J.M. (2000). Narcolepsia. Investigación y Ciencia, Marzo, 46-51.
- Simón, V. (1997). La participación emocional en la toma de decisiones. Psicothema, 9: 365-376.
- Snyder, S. (1992). Drogas y cerebro. Prensa Científica, Barcelona
- Soprano, A.M. (2003). Evaluación de las funciones ejecutivas en el niño. Revista de Neurología, 37: 44-50.
- Springer, S.P. y Deutsch, G. (2001). Cerebro izquierdo, cerebro derecho. Ariel, Barcelona.
- Tassin, J.P. (1998). Drogas, dependencia y dopamina. Mundo científico, Abril, 68-73.
- Tirapu-Ustároz, J., Muñoz-Céspedes, J.M. y Pelegrín-Valero, C. (2002). Funciones ejecutivas: necesidad de una integración conceptual. Revista de Neurlogía, 34: 673-685.
- Ungerleider, (1997). Los dédalos de la memoria. Mundo científico, 177: 265-268.
- Winson, J. (1991). El significado de los sueños. Investigación y Ciencia, Enero, 44-51.
- Wise, R. (1996). Nacimiento de una biología del lenguaje. Mundo científico, 172, Octubre, 844-847.
- Wurtman, R.J. (1982). Alimentos que modifican la función cerebral. Investigación y ciencia, Junio, 20-30.
- Young, M.W. (2000). La cadencia del reloj biológico. Investigación y Ciencia. Marzo, 6-15.
- Zeki, S. (1995). Una visión del cerebro. Ariel Psicología, Barcelona.
|
Assignatures que en continuen el temari |
DROGODEPENDÈNCIES/11161248 | NEUROPSICOLOGIA/11161251 |
|
Assignatures que es recomana cursar simultàniament |
PERCEPCIÓ I ATENCIÓ/11161005 | APRENENTATGE I CONDICIONAMENT/11161101 |
|
Assignatures que es recomana haver cursat prèviament |
FONAMENTS DE NEUROCIÈNCIA/11161008 |
|
|
Altres comentaris |
Altres assignatures podríen continuar aquest temari si es contemplés en elles la vessant psicobiològica com ara: Desenvolupamnet Cognitiu; Desenvolupament de l'adult i l vellesa; Emoció, ansietat i estrès; Psicologia de la Memôria; Psicologia del Llenguatge; i Psicologia del Desenvolupament |
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|