DATOS IDENTIFICATIVOS 2008_09
Asignatura Código 12073221
Titulación
Ciclo
Descriptores Cr.totales Cr.Teoría Cr.Prácticos Tipo Curso Periodo
6 4.5 1.5 Optativa Segundo
Lengua de impartición
Castellà
Català
Departamento Antropologia, Filosofia i Treball Social
Història i història d'art
Coordinador/a
RODA AIXENDRI, ROBERTO
Correo-e roberto.roda@urv.cat
Profesores/as
RODA AIXENDRI, ROBERTO
Web
Descripción general e información relevante S´indaga en el contingut de la bellesa per tal de descobrir el significat de la presència d´allò religiós en l´art.

Competencias
Código  

Objetivos de aprendizaje
Objetivos Competencias
3. Integrar aquets coneixements i pràctiques en el marc general de la disciplina. A17
B1
B2
B3
B4
B5
B6
B7
B8
B10
B12
C3
C4
2. Incorporar els elements teòrics adquirits a l´anàlisi crític dels documents en aquest camp específic. A17
A19
B1
B3
C3
C5
1. Conèixer el marc teòric i conceptual específic de l´assignatura. A1
A4
A5
A6
A7
A8
A13
B9
C5

Contenidos
tema Subtema
1.INTRODUCCIÓ La intrincissitat del factor religiós en l´art com hipòtesi interpretativa.
2. L´ ELEMENT RELIGIÓS DEL FENOMEN ESTÈTIC CONSIDERAT EN SÍ MATEIX:
Fenomenologia de l´experiència estètica.
2.1. L’atractiu de la realitat i l´ estupor provocat per la bellesa. La desproporció estructural.
2.2. Les exigències originàries: la dinàmica del desig.
2.3. Totalitat i infinit: el punt de fuga.
2.4.La forma: signe del Misteri.
3. L´ ELEMENT RELIGIÓS DEL FENOMEN ESTÈTIC VIST EN LA HISTÒRIA:
Hermenèutica del signe.
3.1 Els orígens prehistòrics.
3.2 La tensió cap a un absolut panteístic:
- Extrem orient.
- Grècia i Roma, la gènesi
d´Occident.
3.3. El monoteisme creacionista: jueus i musulmans. La novetat cristiana.
3.4. La especificitat del món occidental modern.
4. L´ACTUALITAT DE LA BELLESA. 4.1. EL FACTOR RELIGIÓS.

Planificación
Metodologías  ::  Pruebas
  Competencias (*) Horas en clase Horas fuera de clase (**) Horas totales
Actividades introductorias
1 1 2
 
Sesión magistral
20 40 60
Presentaciones/exposiciones
12 12 24
Trabajos
4 4 8
Resolución de problemas/ejercicios en el aula ordinaria
24 24 48
 
Atención personalizada
4 4 8
 
 
(*) En el caso de docencia no presencial, serán las horas de trabajo con soporte virtual del profesor.
(**) Los datos que aparecen en la tabla de planificación son de carácter orientativo, considerando la heterogeneidad de los alumnos

Metodologías
Metodologías
  descripción
Actividades introductorias Introducció als objectius de l´assignatura i presentació dels instruments de treball.
Sesión magistral Desenvolupament sistemàtic del temari de l´assignatura a càrrec del professor.
Presentaciones/exposiciones Presentació individual o en grup per part dels alumnes, en base a treballs de documentació supervisats pel professor.
Trabajos El treball consistirà en un assaig, individual o en grup, per part de l´alumne sobre una temàtica específica.
Resolución de problemas/ejercicios en el aula ordinaria Es treballarà amb lectures associades a cada un dels temes. Aquestes lectures seran comentades a les classes. Esporàdicament també es visualitzaran documentals i altre material audiovisual que, igualment serà objecte de debat a l´aula.

Atención personalizada
 
Atención personalizada
Sesión magistral
Presentaciones/exposiciones
Trabajos
Resolución de problemas/ejercicios en el aula ordinaria
descripción
L´atenció personalitzada és important per resoldre els dubtes que pugui generar l´assignatura i, també per guiar els estudiants en la confecció dels treballs del curs.

Evaluación
  descripción Peso
Sesión magistral S´avaluarà mitjançant l´elaboració d´un assaig, amb base estètica, en el qual es demostri un bon coneixement dels continguts teòrics i metodològic del curs. 40%
Presentaciones/exposiciones Avaluació dels diferents treballs realitzats. 15%
Trabajos Redacció d´un assaig de curs. 30%
Resolución de problemas/ejercicios en el aula ordinaria Avaluació del coneixement de les lectures obligatòries treballades durant el curs. 15%
 
Otros comentarios y segunda convocatoria

Fuentes de información

Básica

ADORNO, TH.W.  Teoría estética.  Taurus, Madrid, 1971.

AUERBACH, E.  Mimesis: la realidad en la literatura. F.C.E. México, 1950.

BACHELARD, G.  La poétique de l’espace. PUF. París, 1974.

BALLÓ, J. – PÉREZ, X.  La semilla inmortal.  Anagrama. Barcelona, 1997.

BATTISTINI, M.  Símbolos y alegorías. Ed. Electa. Barcelona, 2003.

BEUCHOT, M. Las caras del símbolo: el icono y el ídolo. Caparrós. Madrid, 1999.

BIEDERMANN, H.  Diccionario de símbolos. Paidós. Barcelona, 1993.

BLANCH, A.  El hombre imaginario. P.P.C.Madrid, 1995.

BOZAL, V.  Mimesis: las imágenes y las cosas. Visor. Madrid, 1987.

CASSIRER, E. Esencia y efecto del concepto de símbolo. F.C.E. México, 1975.

                        Filosofía de las formas simbólicas (3vols.) F.C.E. México, 1976.

                        El problema del conocimiento. F.C.E. México, 1953..

CIRLOT, J.E.  Diccionario de símbolos. Grijalbo. Barcelona, 1995.

COLLINGWOOD, R.G. Los principios del arte. F.C.E. México, 1960.

CHEVALIER-GHEERBRANT.  Diccionario de los símbolos.  Herder. Barcelona, 1993.

D’ORS, E.  Introducción a la crítica del arte. Aguilar. Madrid, 1963.

DUFRENNE, M.  Esthétique et philosophie (3 vols.). Klincksieck. París, 1950.

DURAND, G.  La imaginación simbólica. Amorrortu. Buenos Aires, 1964.

ECO, U.  Historia de la belleza. Lumen. Barcelona, 2004.

ELIADE, M.  Imágenes y símbolos. Taurus. Madrid, 1955.

                      Mito y realidad. Guadarrama. Barcelona, 1968.

                     Tratado de historia de las religiones. Era. México, 1972.

ELIAS, N. Teoría del símbolo. Un ensayo de Antropología cultural. Península. Barcelona,94    

            

GADAMER, H.-G. Verdad y método (2 vols. ). Sígueme. Salamanca, 1984.

                               La actualidad de lo bello. Paidós. Barcelona.

GILSON, E.  Pintura y realidad. Aguilar. Madrid, 1965.

GRESSATO, A.  El libro de los símbolos. Grijalbo. Barcelona, 2000.

GRONDIN, J.  Introducción a Gadamer. Herder. Barcelona, 2003.

GUARDINI, R.  La Esencia de la obra de Arte. Guadarrama. Madrid, 1960.

                          Obras I. Sobre la esencia de la obra de arte. Cristiandad. Madrid, 1981.

HORKHEIMER, M. Crítica de la razón instrumental. Trotta. Madrid, 2002.

KANDINSKY, V. De lo espiritual en el arte. Paidós. Barcelona, 19996.

MARITAIN, J.  La poesia y el arte. Emecé. Buenos Aires, 1955.

MERLEAU-PONTY, M. Fenomenología de la percepción. Península. Barcelona, 1975.

                                        Lo visible y lo invisible. Seix Barral. Barcelona, 1970.

                                        Signos. Seix Barral. Barcelona, 1964

ORTEGA Y GASSET.  La deshumanización del arte. Aguilar. Madrid, 1981.

ORTIZ-OSÉS, A.  Antropología hermenéutica.  Ricardo Aguilera. Madrid, 1973.

                             La razón afectiva. San Esteban. Salamanca, 2000.

PALMER, R.E.  Hermeneutics. Northwestern University press. Evanston, 1969.

PIGUET, J.C.  De l’Esthétique à la Metaphysique.  Martines Nijhoff. La Haye, 1959.

PLATÓ. Diàlegs. Fundació Bernat Metge. Barcelona, 1950.

RICOEUR, P. Le conflit des interprétations. Essais d´herméneutique. Du Seuil. Paris, 1969.

RUBERT DE VENTÓS, X.  Teoría de la sensibilidad.  Península. Barcelona, 1969.

SALINAS, P.  La realidad y el poeta.  Ariel. Barcelona, 1976.

SARTRE, J.P.  Lo imaginario. Losada. Buenos Aires, 1976.

                       La imaginación. Edahsa. Barcelona, 1978.

SCHILER, F. La educación estética del hombre. Espasa-Calpe (Austral). Madrid, 1920.

SERVIER, J. L´homme et l´invisible. Robert Laffont. Paris,1964.

STEINER, G. Gramáticas de la creación. Siruela. Madrid, 2001.

                      Lenguaje y silencio. Gedisa. Barcelona, 1994.

                      Presencias reales. Destino. Barcelona, 1991.

TRADIGO, A.  Iconos y santos de oriente. Ed. Electa. Barcelona, 2004.

 

Complementária AA.VV., Bellezza e realtà. Letture di filosofia., Ed. Pagina., Bari, 2003.
AUERBACH, E., La realidad en la literatura., F.C.E., México, 1950.
BURKERT, W., Cultos mistéricos antiguos., Ed. Trotta., Madrid, 2005.
GADAMER, H. G., La actualidad de lo bello., Paidós,, Barcelona, 1991.
GADAMER, H. G., Estética y hermenéutica., Tecnos,, Madrid, 2001.
GIRARD, R., Mentira romántica y verdad novelesca, Ed. Anagrama, Barcelona, 1976.
GIRARD, R., El chivo expiatorio, Ed. Anagrama, Barcelona, 1982.
STEINER, G., Gramáticas de la creación, Ed. Siruela, Madrid, 2001.

Recomendaciones

Asignaturas que continúan el temario
HISTÒRIA DE LES IDEES ESTÈTIQUES II/12072020
ART I RELIGIÓ/12073221