| Competencias |
| Tipo A | Código | Competencias Específicas |
| A2 | Coneixements per a la realització de mesuraments, càlculs, valoracions, taxacions, peritatges, estudis, informes, plans de labors i altres treballs anàlegs. | |
| FB2 | Comprensió i domini dels conceptes bàsics sobre les lleis generals de la mecànica, termodinàmica, camps i ones i electromagnetisme i aplicació per resoldre problemes propis de l'enginyeria. | |
| Tipo B | Código | Competencias Transversales |
| B2 | Coneixement en matèries bàsiques i tecnològiques, que els capaciti per a l'aprenentatge de nous mètodes i teories, i els doti de versatilitat per adaptar-se a noves situacions. | |
| Tipo C | Código | Competencias Nucleares |
| Resultados de aprendizaje |
| Tipo A | Código | Resultados de aprendizaje |
| A2 |
Coneix i aplicar la llei de Coulomb. Entén el concepte de capacitat elèctrica. Analitza circuits bàsics de corrent continu. Sap aplicar la llei de Biot i Savart i la llei d'Ampere. Comprèn les lleis de l'òptica geomètrica i la seva aplicació. Coneix les lleis de l'òptica ondulatòria i els fenòmens d'interferències i difracció. | |
| FB2 |
Coneix i aplica la llei de Coulomb. Entén els conceptes de camp elèctric i potencial elèctric. Comprèn el teorema de Gauss. Coneix el concepte d'energia electrostàtica. Coneix les característiques dels conductors. Entén el concepte de capacitat elèctrica. Distingeix un material dielèctric d'un altre conductor. Coneix els conceptes bàsics en electrocinètica. Analitza circuits bàsics de corrent continu. Coneix el concepte de camp magnètic. Comprèn el concepte de forces magnètiques. Coneix el moment magnètic d'una espira. Sap aplicar la llei de Biot i Savart i la llei d'Ampere. Entén els conceptes d'inducció magnètica, autoinducció i inducció mútua. Analitza circuits bàsics en règim permanent sinusoïdal. Coneix les equacions de Maxwell en forma integral com a resum de la teoria electromagnètica. Coneix les teories corpuscular i ondulatòria de la llum. Comprèn les lleis de l'òptica geomètrica i la seva aplicació. Coneix les lleis de l'òptica ondulatòria i els fenòmens d'interferències i difracció. | |
| Tipo B | Código | Resultados de aprendizaje |
| B2 |
Coneix i aplica la llei de Coulomb. Entén els conceptes de camp elèctric i potencial elèctric. Comprèn el teorema de Gauss. Coneix el concepte d'energia electrostàtica. Coneix les característiques dels conductors. Entén el concepte de capacitat elèctrica. Distingeix un material dielèctric d'un altre conductor. Coneix els conceptes bàsics en electrocinètica. Coneix el concepte de camp magnètic. Comprèn el concepte de forces magnètiques. Coneix el moment magnètic d'una espira. Entén els conceptes d'inducció magnètica, autoinducció i inducció mútua. Coneix les equacions de Maxwell en forma integral com a resum de la teoria electromagnètica. Coneix les teories corpuscular i ondulatòria de la llum. Comprèn les lleis de l'òptica geomètrica i la seva aplicació. Coneix les lleis de l'òptica ondulatòria i els fenòmens d'interferències i difracció. | |
| Tipo C | Código | Resultados de aprendizaje |
| Contenidos |
| tema | Subtema |
| 1. CAMPO ELÉCTRICO |
1. Ley de Coulomb Y CAMPO ELÉCTRICO. Fuerza eléctrica entre dos cargas puntuales. Ley de Coulomb. Concepto de campo. Campo eléctrico (E) generado por una distribución de 'n' cargas puntuales. El dipolo eléctrico. Líneas de campo eléctrico y propiedades. 2. ENERGÍA POTENCIAL Y POTENCIAL ELÉCTRICO. Concepto de diferencia de energía y de potencial eléctrico entre dos puntos. Conservativitat del Campo Eléctrico. Origen de potencial. Potencial eléctrico de un punto (V). Relación entre el campo y el potencial eléctrico. Líneas equipotenciales y su relación con las líneas de campo. Cálculo del potencial eléctrico por una distribución de 'n' cargas puntuales 3. CAMPOS Y POTENCIAL PRODUCIDOS POR DISTRIBUCIONES CONTINUAS DE CARGA Concepto de densidad de carga eléctrica (volúmica, superficial y lineal). Campo y potencial eléctricos generados por una distribución continua de carga aplicando la ley de Coulomb. Ejemplos de cálculo: campo y potencial generados por un anillo cargado en su eje; campo y potencial generados por un hilo rectilíneo finito e infinito; campo y potencial generado por un disco cargado en su eje. Campo y potencial generado por un plan infinito cargado. 4. EL TEOREMA DE GAUSS DEL ELECTROSTÁTICA Y SUS APLICACIONES. Concepto de flujo de un campo y relación con las líneas de campo. Enunciado del teorema de Gauss. Cálculo de campos eléctricos de distribuciones continuas de carga con simetría plana, esférica y cilíndrica usando el teorema de Gauss. Equivalencia del Teorema de Gauss + Conservativitat del campo Eléctrico con la ley de Coulomb. Cálculo de potenciales eléctricos para ciertas distribuciones simétricas de carga para integración del campo eléctrico a partir de una referencia. 5. CONDUCTORES ELÉCTRICOS. Concepto de conductor eléctrico y de portadores de corriente. Campos eléctricos y líneas de campo en un conductor. Potenciales y superficies equipotenciales en un conductor. 6. EL CONDENSADOR PLAN Idea del condensador y concepto de capacidad de un condensador. Materiales dieléctricos en un condensador. Polarización. Concepto de permitividad dieléctrica. Asociación de condensadores serie y paralelo. Energía electrostática almacenada en un condensador. |
| 2. CORRIENTE ELÉCTRICO | 1. CONCEPTO DE CORRIENTE ELÉCTRICA Naturaleza de la corriente eléctrica como flujo de cargas en movimiento ordenado. Concepto de densidad de corriente eléctrica y de intensidad de corriente eléctrica. Movimiento térmico de los portadores y velocidades de deriva. Cálculo de la densidad de corriente de arrastre a partir de la velocidad de deriva. Campo eléctrico como causa de la velocidad de deriva. Concepto de movilidad de corriente. Ley de Ohm local y límites. Ley de Ohm global y concepto de resistencia eléctrica. 2. ASPECTOS ENERGÉTICOS DE LOS CORRIENTES ELÉCTRICOS Pérdidas de energía potencial a lo largo de una corriente. Concepto de resistor. Concepto de potencial o tensión a lo largo de una corriente. Concepto de potencia eléctrica. Efecto Joule. Generadores eléctricos de tensión y de corriente. Establecimiento de circuitos cerrados de una sola malla con resistores y generadores de tensión. Balance de potenciales y balance de potencias en un circuito de una malla. Establecimiento de nodos eléctricos con resistores y generadores de corriente. Balance de corriente y de potencias en un nodo. 3. ASOCIACIÓN DE resistor. Asociación de resistores serie. Asociación de resistores paralelo. 4. SEÑALES VARIABLES periódico: SINUSOIDAL, TRIANGULAR Y CUADRADO. Concepto de las magnitudes asociadas a estos: tensión de pico, periodo, frecuencia, fase ... 5. RELACIÓN ENTRE CORRIENTE Y TENSIÓN EN UN CONDENSADOR EN RÉGIMEN VARIABLE. |
| 3. CAMPO MAGNÈTICO ESTÁTICO | 1. INTRODUCCIÓN AL CONCEPTO DE CAMPO Y FUERZA MAGNETICAS. Campo magnético como campo generado por cargas en movimiento o por corrientes, y que afecta a las cargas en movimiento o las corrientes. 2. ACCIÓN DE UN CAMPO MAGNÉTICO Fuerza de un campo magnético sobre una carga en movimiento. Fuerza de un campo magnético sobre un elemento de corriente. Fuerza y momento de fuerzas de un campo magnético sobre una espira y concepto de momento magnético. Funcionamiento básico de un motor eléctrico. 3. FUENTES DEL CAMPO MAGNÉTICO Campo magnético generado por una carga en movimiento. Campo magnético generado por un elemento de corriente. Ley de Biot y Savart. 4. CALCULOS DE CAMPOS MAGNETICOS GENERADOS POR CIERTAS DISTRIBUCIONES DE CORRIENTE. Campo producido por un hilo rectilíneo finito e infinito. Campo producido por una espira circular y relación con el momento magnético. Líneas de campo magnético y propiedades. Líneas de campo de un dipolo magnético. Fuerza magnética entre dos hilos rectilíneos y definición de la unidad Ampère. Hecho de que las líneas de campo magnético B son cerradas. 5. ley de Ampère DEL MAGNETISMO. Concepto de circulación del campo magnético. Enunciado de la Ley de Ampere. Cálculo del campo magnético generado por ciertas distribuciones de corriente usando la Ley de Ampere. Equivalencia entre la Ley de Ampère + la Ley de líneas de B cerradas con la Ley de Biot y Savart. Aproximación al cálculo del campo magnético generado por una bobina. 6. MAGNETISMO LA MATERIA Fenómenos de magnetización de un material. Momentos dipolares magnéticos. Conceptos de, campo de excitación magnética (H), densidad de flujo magnético (B) y campo de magnetización (M). Conceptos de permeabilidad y susceptibilidad magnéticas. Tipos de materiales magnéticos. Núcleos magnéticos en bobinas. Fenómenos de histéresis y de saturación magnética. Pérdidas en una bobina. Análisis de circuitos magnéticos y analogía con un circuito eléctrico. Concepto de rel·luctància. |
| 4. FENÓMENOS DE INDUCCIÓN ELECTROMAGNÉTICA | 1. FENÓMENOS DE INDUCCIÓN ELECTROMAGNÉTICA Y LEY DE FARADAY-LENZ. Fenómenos de inducción electromagnética. Concepto de flujo magnético y unidades asociadas. Ley de Faraday-Lenz. Fuerza electromotriz inducida y signo de ésta. Maneras básicas de hacer variar el flujo. Ejemplos de variación de flujo por variación del area del circuito. 2. INDUCCIÓN A TRAVÉS DE BOBINAS. Cálculo aproximado del flujo de una bobina a partir de la corriente. Concepto de inducción mutua entre bobinas y unidades asociadas. Autoinducción de una bobina. Conceptos básicos de transformadores. El alternador, funcionamiento básico. 3. LA FORMULACIÓN GLOBAL DEL ELECTOMAGNETISME.EQUACIONS DE MAXWELL y ONDAS ELECTROMAGNÉTICAS. Recoge-recordatorio de las ecuaciones de la electricidad y el magnetismo (en forma integral) que se han ido dando a lo largo del curso. Enunciado equivalente de las 4 ecuaciones de Maxwell en forma diferencial. Enunciado de una solución de las ecuaciones de Maxwell en forma de ondas electromagnéticas. Dirección de propagación de un rayo y cálculo de la velocidad de propagación en un medio cualquiera. Concepto de frecuencia e índice de refracción. El espectro electromagnético y utilidad de cada banda. |
| 5. FENÓMENOS BÁSICOS DE ÓPTICA GEOMÉTRICA (este tema sólo se hace en prácticas) | 1. REFLEXIÓN Y REFRACCIÓN DE UN RAYO LUMINOSO Reflexión y refracción de la luz. Ley de Snell. reflexión total. |
| Planificación |
| Metodologías :: Pruebas | ||||||||||
| Competencias | (*) Horas en clase |
Horas fuera de clase |
(**) Horas totales | |||||||
| Actividades introductorias |
|
1 | 0 | 1 | ||||||
| Sesión magistral |
|
30 | 30 | 60 | ||||||
| Resolución de problemas/ejercicios |
|
0 | 15 | 15 | ||||||
| Resolución de problemas/ejercicios en el aula ordinaria |
|
14 | 0 | 14 | ||||||
| Prácticas en laboratorios |
|
20 | 15 | 35 | ||||||
| Estudios previos |
|
0 | 15 | 15 | ||||||
| Atención personalizada |
|
4 | 0 | 4 | ||||||
| Pruebas mixtas |
|
4 | 0 | 4 | ||||||
| Pruebas prácticas |
|
2 | 0 | 2 | ||||||
| (*) En el caso de docencia no presencial, serán las horas de trabajo con soporte virtual del profesor. (**) Los datos que aparecen en la tabla de planificación son de carácter orientativo, considerando la heterogeneidad de los alumnos | ||||||||||
| Metodologías |
| descripción | |
| Actividades introductorias | Introducció a l'assignatura, explicant qüestions generals, els objectius , el temari, la planificació, el funcionament de les pràctiques i dels grups, així com dels ítems d'avaluació i de la bibliografia. |
| Sesión magistral | El professor exposa amb claredat i usant tècniques adequades el temari de l'assignatura, intentant en la mesura del possible fer participar a l'alumne. L'alumne intervé esporàdicament plantejant qüestions al professor. S'ilustrarà la teoria amb exemples concrets i desenvolupats talment com si fossin exercicis més o menys curts. Generalment aquesta activitat es desenvolupa durant les classes de teoria (2 hores a la setmana) |
| Resolución de problemas/ejercicios | L'alumne ha de fer els exercicis proposats a casa, per tal de practicar els coneixements apresos. |
| Resolución de problemas/ejercicios en el aula ordinaria | El professor resol i ensenya com es resolen determinats tipus de problemes a l'aula ordinària. Generalment aquesta activitat es desenvolupa durant les classes de problemes (1 hora a la setmana) |
| Prácticas en laboratorios | L'alumne fa sota la indicació del professor una serie de 10 experiments i mesures per tal d'estudiar fenòmens pràctics totalment relacionats amb el temari de l'assignatura. L'objectiu d'això és assolir un millor aprenentatge dels conceptes i fenòmens elèctrics, magnètics i òptics; al mateix temps que adquirir coneixements de la metodologia per a fer mesures i experiments reals. L'alumne ha de elaborar una memòria de la pràctica, un cop acabada per tal de demostrar-ne el seu aprofitament i aprenentatge |
| Estudios previos | L'alumne desenvolupa una sèrie d'exercicis i qüestions teòriques relacionades amb cadascuna de les 10 pràctiques que farà. L'objectiu és l'estudi previ del cas de la pràctica per tal d'obtenir un millor aprofitament d'aquesta. |
| Atención personalizada | El professor atén personalment als alumnes que li solicitin centrant-se en la problemàtica concreta que li planteja. |
| Atención personalizada |
| descripción |
| Inclou l'atenció de l'alumne en horaris de consulta dels professors, en relació a dificultats a l'hora d'entendre els temari o de realitzar les tasques encomanades: problemes, estudis previs i pràctiques. |
| Evaluación |
| Metodologías | Competencias | descripción | Peso | ||||
| Prácticas en laboratorios |
|
L'alumne ha de fer un informe de la pràctica que ha realitzat, que inclogui els resultats de mesures, els resultats de les observacions i l'explicació raonada d'aquests resultats i la seva coherència amb l'estudi teòric. | 10 | ||||
| Estudios previos |
|
L'alumne realitza el mateix dia de cadascuna de les 10 pràctiques una sèrie d'exercicis i qüestions prèvies relatives al contingut de la pràctica. S'ha d'entregar abans de l'acabament d'aquesta. | 10 | ||||
| Pruebas mixtas |
|
Consisteix en la realització de dos examens que contindrien exercicis tipus test, de desenvolupament o també problemes a realitzar al final de cada bloc de temari: - un primer examen dels temes 1+2, - un segon examen dels temes 3+4. Per a poder aprovar l'assignatura es demanarà una nota mínima de 4 de mitjana d'aquests dos examens. Si no s'arriba a aquesta nota en 1a. convocatòria no es farà la mitjana amb el 40% de la nota de les pràctiques. En aquest cas l'alumne te l'oportunitat de recuperar la nota fent l'examen de problemes/qüestions a 2a. convocatòria. |
60 | ||||
| Pruebas prácticas |
|
L'alumne realitza una pràctica al laboratori similar a les que ha realitzat durant el curs. Això representa una avaluació personal de les competències pràctiques. Per a poder aprovar l'assignatura es demanarà una nota mínima de 4 de la mitjana entre les proves pràctiques, els estudis prèvis i les pràctiques del laboratori. És a dir entre tots els ítems relacionals amb la part pràctica de l'assignatura. Si no s'arriba a aquesta nota mínima l'alumne queda suspès, però podrà recuperar les pràctiques fent un examen de pràctiques a 2a. convocatòria. |
20 | ||||
| Otros |
| Otros comentarios y segunda convocatoria | |||
|
MOLT IMPORTANT: La realització de les 10 pràctiques és obligatòria per a poder tenir nota de pràctiques i per tant aprovar l'assignatura. Si alguna de les 10 pràctiques no s'ha pogut realitzar, es podran recuperar en horaris flexibles però limitats. En cas de suspendre les pràctiques en 1a. convocatòria (<4 en la suma dels tres ítems de pràctiques) s'ha d'acreditar la realització de les 10 pràctiques per apoder fer l'examen de pràctiques que et dona opció a recuperar aquesta nota (i per tant aprovar l'assignatura) en 2a conv. No obstant això, els repetidors d'altres anys amb totes les 10 pràctiques fetes i amb nota global dels 4 ítems superior o igual a 5, poden optar a realitzar una altra activitat substitutiva obligatòria enlloc de les pràctiques per no haver de tornar-les a fer. De totes formes, en segona convocatòria s'oferirà: 1. Un examen únic de pràctiques que implicarà el 40 % de la nota de l'assignatura. Tindrà també una nota mínima de 4 per a poder fer mitjana. 2. Examens de teoria, test i problemes dels 4 temes de l'assignatura que inclourà el 60 % restant de la nota. Tindrà també una nota mínima de 4 per a poder fer mitjana. Normativa referent als examens: En cap de les proves presencials de teoria o problemes es permetrà ni la presència ni l'us de dispositius electrònics que puguin contenir o accedir a la informació: calculadores pregravades, smartphones, tauletes, teléfons mòbils, ordinadors, auriculars, "google glass", "I watch" etc. Sempre es podrà demanar la indentificació a l'alumne que s'examina. En cas de realització fraudulenta d'alguna prova, es podrà aplicar el que diu la normativa acadèmica de la URV, és a dir el suspens a la convocatòria en la que estem. |
|||
| Fuentes de información |
| Básica |
P.A. Tipler, G. Mosca, Física para la ciencia y la tecnología. Volúmen II, 5, Reverté
H.C. Ohanian, J.T. Markert , Física para ingeniería y ciencias , 3, Mc. Graw Hill |
||||||||
| Complementaria | |||||||||
| Recomendaciones |
| Asignaturas que continúan el temario | ||||||||
|
||||||||
| Asignaturas que se recomienda cursar simultáneamente | ||
|
||
| Asignaturas que se recomienda haber cursado previamente | ||||
|
||||
| Otros comentarios | |
| Portar l'assignatura al dia per a poder seguir les explicacions i resoldre els dubtes amb el professor abans que aquests s'acumulin. |
(*)La Guía docente es el documento donde se visualiza la propuesta académica de la URV. Este documento es público y no es modificable, excepto en casos excepcionales revisados por el órgano competente o debidamente revisado de acuerdo la normativa vigente.