DADES IDENTIFICATIVES 2017_18
Assignatura (*) SALUT PÚBLICA I EDUCACIÓ PER A LA SALUT Codi 18244007
Ensenyament
Grau d'Infermeria (Campus Terres de l'Ebre) (2016)
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Formació bàsica Primer 2Q
Llengua d'impartició
Català
Departament Infermeria
Coordinador/a
PANISELLO CHAVARRÍA, MARÍA LUISA
Adreça electrònica marisa.mateu@urv.cat
marisa.panisello@urv.cat
daniela.lleixa@urv.cat
oscarjose.molina@urv.cat
carmen.montanes@urv.cat
Professors/es
MATEU GIL, MARÍA LUISA
PANISELLO CHAVARRÍA, MARÍA LUISA
LLEIXA LLEIXA, DANIELA
MOLINA PLA, OSCAR JOSE
MONTAÑES ROIG, MARIA DEL CARMEN
Web
Descripció general i informació rellevant En aquesta assignatura estudiarem el concepte de salut i els seus determinants, la història natural del procés salut-malaltia per poder descriure els nivells de prevenció i activitats de promoció de la salut aprofundint en l'educació per a la salut com una eina bàsica del treball d'infermeria

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A16.1 Capacitat per descriure els fonaments del nivell primari de salut i les activitats a desenvolupar per proporcionar una cura integral d'infermeria a l'individu, la família i la comunitat.
 A16.2 Comprendre la funció i activitats i actitud cooperativa que el professional ha de desenvolupar en un equip d'Atenció Primària de Salut.
 A16.3 Promoure la participació de les persones, família i grups en el seu procés de salut-malaltia.
 A16.4 Identificar els factors relacionats amb la salut i els problemes de l'entorn, per atendre les persones en situacions de salut i malaltia com integrants d'una comunitat.
 A16.5 Identificar i analitzar la influència de factors interns i externs en el nivell de salut d'individus i grups.
 A16.6 Aplicar els mètodes i procediments necessaris en el seu àmbit per identificar els problemes de salut més rellevants en una comunitat.
 A16.8 Educar, facilitar i donar suport a la salut i el benestar dels membres de la comunitat, les vides dels quals estan afectades per problemes de salut, risc, sofriment, malaltia, incapacitat o mort
Tipus B Codi Competències Transversals
 CT4 Treballar de forma autónoma i en equip amb responsabilitat i iniciativa.
Tipus C Codi Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A16.1 Analitzar els determinants de la salut
Identificar els components ambientals en relació a la salut
 A16.2 Analitzar els determinants de la salut
Identificar els components ambientals en relació a la salut
Descriure la història natural del processo salut-malaltia i la seva relació amb els Anivellis i estratègies de prevenció i promoció de la salut
Conèixer els fonaments de l'educació per a la salut com a instrument per capacitar a les persones, família i comunitat per gestionar la seva pròpia salut
Adquirir habilitats per dur a terme programes d'educació per a la salut en diferents àmbits d'actuació
Participar activament en la resolució de casos i treballs grupals
 A16.3 Conèixer els fonaments de l'educació per a la salut com a instrument per capacitar a les persones, família i comunitat per gestionar la seva pròpia salut
Adquirir habilitats per dur a terme programes d'educació per a la salut en diferents àmbits d'actuació
 A16.4 Analitzar els determinants de la salut
Identificar els components ambientals en relació a la salut
Conèixer els fonaments de l'educació per a la salut com a instrument per capacitar a les persones, família i comunitat per gestionar la seva pròpia salut
Adquirir habilitats per dur a terme programes d'educació per a la salut en diferents àmbits d'actuació
Participar activament en la resolució de casos i treballs grupals
 A16.5 Analitzar els determinants de la salut
Identificar els components ambientals en relació a la salut
Descriure la història natural del processo salut-malaltia i la seva relació amb els Anivellis i estratègies de prevenció i promoció de la salut
Conèixer els fonaments de l'educació per a la salut com a instrument per capacitar a les persones, família i comunitat per gestionar la seva pròpia salut
Adquirir habilitats per dur a terme programes d'educació per a la salut en diferents àmbits d'actuació
Participar activament en la resolució de casos i treballs grupals
 A16.6 Conèixer els fonaments de l'educació per a la salut com a instrument per capacitar a les persones, família i comunitat per gestionar la seva pròpia salut
Adquirir habilitats per dur a terme programes d'educació per a la salut en diferents àmbits d'actuació
Participar activament en la resolució de casos i treballs grupals
 A16.8 Conèixer els fonaments de l'educació per a la salut com a instrument per capacitar a les persones, família i comunitat per gestionar la seva pròpia salut
Adquirir habilitats per dur a terme programes d'educació per a la salut en diferents àmbits d'actuació
Participar activament en la resolució de casos i treballs grupals
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
 CT4 Treballar de forma autónoma i en equip amb responsabilitat i iniciativa.
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge

Continguts
Tema Subtema
Unidad temática I: Salut Pública Concepte de salut, evolució històrica , la salut pública com element de millora de la salut de la població
Unitat temàtica II: Determinants de salut Determinants de la salut: biològics, ambientals (l'atmosfera, l'aigua, aigües residuals, el sòl, residus, contaminants físics, soroll i radiacions ionitzants, hàbitat humà), socioculturals (gènere, desigualtats socials) i el sistema de salut com a determinant de la salut
Unitat temàtica III: Procés d'emmalaltir i nivells de prevenció Història natural del procés salut-malaltia i els elements que intervenen en aquest procés. Nivells de prevenció i activitats preventives. Prevenció primària: concepte. Prevenció secundària: concepte, screenings. Prevenció terciària: concepte.
Unitat temàtica IV: Educació per a la salut


Concepte d'Educació per salut, diferents models i paradigmes. Fases de l'Educació per a la salut, elements que hi intervenen. Metodologia d'intervenció en l'Educació per a la salut. Educació per a la salut en els diferents nivells de prevenció

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Sessió Magistral
A16.1
A16.2
A16.3
A16.4
A16.5
A16.6
A16.8
26 30 56
Activitats Introductòries
1 0 1
Seminaris
A16.1
A16.2
A16.3
A16.4
A16.5
A16.6
A16.8
15 30 45
PBL (Problem Based Learning) / (ABP) Aprenentatge basat en problemes
A16.6
A16.8
CT4
12 30 42
Atenció personalitzada
6 0 6
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Sessió Magistral Exposició dels continguts de l'asignatura
Activitats Introductòries Presentació de l'assignatura i del desenvolupament d'aquesta
Seminaris Es formaran grups per treballar els determinants de la salut Exposant els treballs realitzats amb el posterior debat.
PBL (Problem Based Learning) / (ABP) Aprenentatge basat en problemes es formaran grups, es presentarà un cas on tindran que desenvolupar la metodologia d'intervenció en l'educació per a la salut. Adquirint habilitats per desenvolupar actuacions en l'àmbit de l'educació per a la salut
Atenció personalitzada Disponibilitat per resoldre dubtes per via presencial, espai moodle, correu electrònic

Atenció personalitzada
Descripció
Disponibilitat per resoldre dubtes per via presencial, espai moodle, correu electrònic

Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Sessió Magistral
A16.1
A16.2
A16.3
A16.4
A16.5
A16.6
A16.8
S'avaluarà els conceptes i els continguts de l'assignatura amb una prova escrita 60%
Seminaris
A16.1
A16.2
A16.3
A16.4
A16.5
A16.6
A16.8
Assistència, participació, presentació dels treballs. Les presentacions són d'assistència obligatòria. 20%
PBL (Problem Based Learning) / (ABP) Aprenentatge basat en problemes
A16.6
A16.8
CT4
Organització del grup(participació, assistència i dinàmica de treball), recerca d'informació, estructuració i anàlisi . aplicació de la metodologia de l'educació per a la salut i presentació del treball realitzat. L'assitència a les ABP(s) són de caràcter obligatòria 20%
Altres  
 
Altres comentaris i segona convocatòria

La prova mixta avaluarà el contingut teòric de l'assignatura (classes, seminaris,..). Cal aprovar totes les metodologies que s'avaluen (ABP, Seminari i prova mixta) per aprovar l'assignatura. Els i les alumnes que no aprovin l'assignatura es recuperarà la part suspesa d'acord a les metodologies desenvolupades (seminaris i ABP amb un treball i el contingut teòric amb la prova mixta)


Fonts d'informació

Bàsica

Mazarrasa-German-Sanchez- Salud Pública y Enfermería Comunitaria. Mc. Graw-Hill.  Interamericana de España.2003.

 Piedrola Gil, G. Medicina Preventiva y de Salud PúblicaBarcelona:Elsevier: Masson,última edició disponible

 Martín Zurro, A y Cano Pérez, J.. (dirs). Atención Primaria: conceptos , organización y pràctica clínica. Barcelona: Elsevier, última edició disponible

Hernandez Aguado, Gil, Delgado, Bolumar,. Manual de Epidemiologia y salud pública. Última edició disponible. Medica Panamericana

 

 Guies de Pràctica Clínica i Material Docent de l’Institut Català de la Salut

Enfermería  Comunitaria. V.3. Atención primària. Barcelona:Masson, última edició disponible.

Complementària

Ramos Calero E. Enfermeria Comunitária Métodos y Tècnicas. Ediciones DAE (Grupo Paradigma). Madrid, última edició

Sanchez Moreno, A. y Cols: Enfermería Comunitaria. Actuación en enfermería Comunitaria. Los sistemas y programas de salud. McGraw-Hill Interamericana de España, S.A.V. Madrid, última edició

Martinez Navarro, f. Antó J. h. Y Cols. Salud Pública Madrid:Mc. Graw-Hill. Interamericana, última edició disponible.

Comisión Científica de los estudios de las Desigualdades sociales en salud en España.Desigualdades sociales en salud en españa.Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo, DL 1996

Borell Carme i Benach Joan (coordinadors). Evolució de les desigualtats en la Salut a Catalunya.Barcelona: Mediterrània. última edició disponible.

Enfermeria Comunitària. V.1 Salud pública. Masson:Barcelona. Última edició disponible

 Alfonso Roca, MT. y Alvarez Dardet (cols). Serie Manuales de Enfermería, Enfermería Comunitaria I.Barcelona:Científicas y técnicas. Masson-Salvat Enfermeria,DL 1992

Artazcoz L, Borell C, Rohlfs I, Beni C, Moncada A, Benach J. Trabajo doméstico, género y salud en población ocupada. Gaceta Sanitaria 2001; 15(2): 150-153

 Artázcoz L, García-Calvente MM, Esnaola S, Borell C, Sanchez-Cruz JJ,Ramos JL, et al. Desigualdades de género en salud: la conciliación de la vida laboral y familiar. En: Cabasés JM, Villabí JR, Aibar C, editores. Invertir para la salud. Prioridades en salud pública. Informe SESPAS 2002. Valencia: SESPAS,2002

 Artazcoz L, escribà-agüir V, Cortès I. Género, trabajo y salud en España. Gaceta Sanitária 2004;1882):24-35

 Artazcoz L, Moya C, Vanaclocha H, Pont p. La salud de las personas adultas. Gaceta sanitária. 2004; 18(1):56-58

 Artázcoz L. La salut des de la sensibilitat de gènere. Barcelona: Institut català de les dones. Quadern de l’institut nº 2; 2005

 Benach J,i altres. El trabajo reproductivo o doméstico. Gaceta Sanitária 2004; 18(19): 31-37

 Borell C, Rohlfs I,Artazcoz L, Muntaner C. Desigualdades en salud según la clase social en las mujeres. ¿Como influye el tipo de medida de la clase social?. Gaceta Sanitaria 2004; 18 (2): 75-84

 Borell C, García-Calvente M, Martí-Boscà JV. La salud pública desde la perspectiva de género y clase social. Gaceta Sanitária. 2004, 18(1):2-6

Brugulat P, Séculi E, Fusté J. Estado de salud y género en Catalunya. Una aproximación a través de las fuentes de información disponibles. Gaceta sanitaria. 2001; 15(1): 54-60

Delgado A, Salud y género en las consultas de atención primaria. Atenció Primária 2001; 27(2): 75-78

 García - Sanchez I. Diferencias de género en el VIH/sida. Gaceta Sanitaria 2004; 18(2): 47-58

Gonseth J, Sanz J, Segura A, García C, Diferencias por sexo en el tiempo hasta la monitorización del infarto agudo de miocardio. Gaceta Sanitaria. 2002;16(1).90-92.

Prats, J., Farré, J (coord.). Violència: Tolerància Zero: Progranma educatiu de l'Obra Social. “La Caixa”. Barcelona: Obra Social, Fundació "La Caixa", DL 2006

Mazarrasa L. Estrategias de promoción de salud. En: Miqueo C,Tomás C,Tejero C, Barral MJ, Fernandez T y Yago. Perspectivas de género en salud. Fundamentos científicos y socio-profesionales de diferencias sexuales no previstas. Madrid: Minerva; 2001.

Ministerio de sanidad y Consumo.Informe salud y género 2005. Observatorio de la mujer. Madrid ;2005.

Montero I, i altres. Género y salud mental en un mundo cambiante. Gaceta Sanitaria 2004; 18(1): 175-81

Navarro V, Quroga A. Politicas de Estado de bienestar para la equidad. Gaceta Sanitária 2004; 18(19):147-157

Lasheras ML, Pires M, Rodriguez MM. Genero y Salud nº 3. Instituto andaluz de la Mujer. Junta de Andalucia. Sevilla 2004

Organización Mundial de la Salud. Integración de las perspectivas de género en la labor de la OMS. Ginebra 2002

 Peiró R, Ramon N, Álvarez-Darde C, Colomer C, Moya C, Borell C, i altres. Sensibilidad de género en la formulación de planes de salud en España: lo que pudo ser y no fue. Gaceta Sanitaria. 2004; 18(2)

Quadern CAPS. Mujer y Calidad de Vida. Barcelona:CAPS: 1991

Rohlfs I, De AndrésJ, Artazcoz L, Ribalta m, Borell c. Influencia del trabajo remunerado en el estado de salud percibido de las mujeres. Med. Clin(Barc)

Rohlfs I, Borell C, Fonseca M do C. Género, desigualdades y salud pública: conocimientos y desconocimientos. Gaceta Sanitaria 2000; 14 (3): 60-71

Rohlfs I, Garcá M, Gavaldà l, Medrano MJ, Juvinyà D, Baltasar A i altres. Género y cardiopatia isquémica. Gaceta Sanitaria 2004; 18(2): 54-64

Ruiz-Cantero MT, Verdú-delgado M. Sesgo de género en el esfuerzo terapéutico. Gaceta Sanitaria 2004; 18(19: 118-125.

 Ruiz-Perez I, Blanco-Prieto P, Vives-Cases C. Violencia contra la mujer en la pareja: determinantes y respuestas sociosanitarias. Gaceta Sanitaria. 2004;18(2): 4-12

Valls C, La atenció de género en la Atención Primária. Quadern CAPS 1998 nº27 pàg:46-52

Valls C. El estado de la investigación en salud y género. En: Miqueo C,Tomás C,Tejero C, Barral MJ, Fernandez T y Yago. Perspectivas de género en salud. Fundamentos científicos y socio-profesionales de diferencias sexuales no previstas. Madrid: Minerva; 2001.

Valls C. Mujeres invisibles. 2à ed. Barcelona: debolsillo; 2006

 Villavicencio P. Violencia domestica: su impacto en la salud fisica y mental de las mujeres. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales e Instituto de la mujer; 1999.

Cambio climatico y salud humana:Riesgos y respuestas:Resumen. Organización Mundial de la salud. 2003

 Informe SESPAS 2004. La Salud pública des de la perspectiva de género y clase social. Acesible: htpp://www.sespas.es/ind_lib07.html

 Institut d’Estadística de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Accessible en: http://www.idescat.cat

 Ministerio de Sanidad y Consumo y Política Social

.http://www.msc.es/profesionales/saludPublica/home.htm

 Generalitat de Catalunya. Departament de Salut

http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/ambiental/index.html

 Generalitat de Catalunya. Medi Ambient

http://www.gencat.cat/temes/cat/mediambient.htm

  Agència de Salut Pública. Ajuntament de Barcelona

http://www.aspb.es/cache/documents.html

 Organització Mundial de la Salut (OMS). Temes de salut.

http://www.who.int/topics/es/

 Instituto Sindical de Trabajo, Ambiente y Salud. Medio Ambiente

http://www.istas.net/web/index.asp?idpagina=1234

 Educación para la salud. http://www.educacionparalasalud.com/fondodocumental.htm

 Organización Mundial de la Salud. Integración de las perspectivas de género en la labor de la OMS. Ginebra 2002

Quadern CAPS

www.caps.panagea.org

 

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent