DADES IDENTIFICATIVES 2013_14
Assignatura (*) SOCIETAT I SALUT Codi 18605110
Ensenyament
Ciències de la Infermeria (2010)
 Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
5 Obligatòria Primer Únic anual
Llengua d'impartició
Català
Departament Gestió d'Empreses
Coordinador/a
PASTOR GOSÁLBEZ, MARÍA INMACULADA
VALLS FONAYET, FRANCESC
 Adreça electrònica
Professors/es
Web
Descripció general i informació rellevant L’estudi de les relacions entre salut i societat ha estat un tema analitzat des d’àmbits tan diferents com l’economia, la sociologia i l’epidemiologia. Actualment no hi ha dubte que existeixen desigualtats socials en la salut fins i tot en els països amb més nivell de benestar. Així, l’objectiu d’aquesta matèria és donar a conèixer alguns punts de la complexa relació entre salut i societat, posant de relleu diversos temes on s’evidencien desigualtats. La perspectiva d’anàlisi sociològica permet a l’alumnat que prové d’una formació en infermeria conèixer les relacions i implicacions socials al voltant de la salut i la malaltia, els factors que s’utilitzen en les investigacions socials en el camp de la salut, així com l’anàlisi de les enquestes de salut que tenen ja una llarga tradició en diferents països d’Europa.
Com a conseqüència de l'extinció del pla d'estudi que estàs cursant, en aquesta assignatura només tindràs dret a examen. Per conèixer la data de realització de l'examen consulta a l'apartat d'horaris de les assignatures. En cas d'haver de sol·licitar convocatòria extraordinària recorda que per poder matricular aquest dret d'examen hauràs de presentar una sol·licitud a la secretaria del teu Campus/Centre.

Continguts
Tema Subtema
Tema 1: Els conceptes de salut i malaltia des de la perspectiva sociològica: definició de conceptes. La construcció social de la salut. Diferents perspectives per a l’estudi de la salut: la perspectiva antropològica; la perspectiva institucionalista; la perspectiva ecològica; la perspectiva interaccionista; la perspectiva conflictivista. Problemes metodològics per a l’estudi de la salut.
Tema 2:
Estructura social i salut: les desigualtats socials i la seva incidència en els estats de salut de la població. Perspectives d’anàlisi de la desigualtat i la salut. Les bases prèvies de la salut i l’exposició diferenciada al risc de malaltia. Variables socials que estan relacionades amb l’estat de salut i de malaltia: l’edat, el sexe, l’estatus social, situació professional, ingressos, lloc de residència... La percepció de la salut i la malaltia segons els factors socials estructurals.
Tema 3:
La variable gènere en els estudis de sociologia de la salut. Els factors socials coadjuvants a la variable gènere en els estudis de salut. Diferencialitats en la distribució de les malalties segons la variable gènere. Les professions sanitàries i el tractament de la variable gènere. Feminització de les professions sanitàries.
Tema 4: El dret a la salut i l’Estat del Benestar. Les relacions entre el malalt i el sistema sanitari institucional. Grau de cobertura d’utilització del sistema sanitari. Els actors socials i les seves estratègies en l’àmbit sanitari. Sanitat pública i sanitat privada.
Tema 5:
Salut i seguretat en el treball. Els factors socioeconòmics associats a la prevenció del risc i la seguretat en el treball. Accidentalitat, morbilitat i mortalitat en el treball. Les implicacions en la salut i la seguretat en el treball dels processos de flexibilització en el treball. Identificació de riscos laborals.
Tema 6:
Salut i medi ambient. Els agents contaminants i la seva repercussió en la salut pública. Les externalitats del sector productiu i la seva incidència en la societat.
Tema 7:
Salut i tecnologia. Els processos de desenvolupament científic i tecnològic en matèria de salut. El control de les patents farmacèutiques i l’accés als recursos i avanços científic-tècnics. L’impacte d’aquests avanços en l’estat general de salut de les poblacions.
Tema 8:
La divisió internacional de les malalties. Diferències entre zones geogràfiques. Accés desigual als recursos sanitaris. Cooperació internacional i salut. El paper de les “indústries de la salut”.

Atenció personalitzada
Descripció
Atenció individualitzada: Tutorització de la marxa del curs, de l’assimilació de continguts, treballs individuals d’exposició i resolució de problemes i casos pràctics. Atenció en grup: Tutorització dels treball final en grup i dels treballs en grup que impliquin exposicions.

Avaluació
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Per calcular la nota final, a les proves objectives s'ha d'assolir una nota mínima de 4 sobre 10. L'entrega de treballs i pràctiques així com la realització dels examens és imprescindible per poder ser avaluat/da. En la segona convocatòria les proves objectives tindran un pes del 50%, la realització del treball un pes del 20% i l'entrega de les pràctiques un 30%. Igualment, per calcular la nota final, a les proves objectives s'ha d'assolir una nota mínima de 4 sobre 10. L'entrega de treballs i pràctiques així com la realització dels examens és imprescindible per poder ser avaluat/da.


Fonts d'informació
Bàsica Teresa Forcades, Els crims de les grans companyies farmacèutiques, Cristianisme i Justícia, Barcelona
Carmen Valls, Mujeres invisibles, De Bolsillo, Barcelona
Taboada, L. y Barea, C., Mujeres y salud, Dossier nº 6, Barcelona

Teresa Forcades, "Els crims de les grans companyies farmacèutiques", Editores: Cristianisme i Justícia, Barcelona, 2006. ISBN: 84-9730-138-2

  • Castel, Robert (1980), El orden psiquiátrico, Las Ediciones de La Piqueta, Madrid.
  • Castel, F., Castel, R. i Lovell, A. (1980), La sociedad psiquiátrica avanzada. El modfelo norteamericano, Editorial Anagrama, Barcelona.
  • Foucault, Michel (1995), El nacimiento de la clínica. Una arquelología de la mirada clínica, Editorial Siglo XXI, Madrid.
  • Foucault, Michel (1984), Enfermedad mental y personalidad, Paidós, Barcelona.
  • Gil Lacruz, Marta (2000), Salud y fuentes de apoyo social. Análisis de una comunidad, CIS, Madrid.
  • Huertas, Rafael (1998), Neoliberalismo y políticas de salud, El Viejo Topo, Barcelona.
  • Illich, Ivan (1975), Némesis médica. La expropiación de la salud, Barral, Barcelona.
  • Lindemann, Mary (2001), Medicina y sociedad en la Europa moderna 1500-1800, Editorial Siglo XXI, Madrid.
  • Navarro Rubio, María (1994), Encuestas de salud, Cuadernos Metodológicos del CIS, Madrid.
  • Pérez Tamayo, R. (1990), Serendipia, Editorial Siglo XXI, Madrid.
  • Ritzer, George (1996), La McDonalización de la sociedad. Un análisis de la racionalización en la vida cotidiana, Ariel, Barcelona.
  • Rodríguez, Josep A. (1987), Salud y sociedad. Análisis sociológico de la estructura y la dinámica del sector sanitario español, Editorial Tecnos, Madrid.
  • Rodríguez, Josep A. i De Miguel, Jesús M. (1990), Salud y poder, CIS, Madrid.
Complementària
  • Dwyer, Tom (2000), “Riesgo y trabajo: la búsqueda de un nuevo paradigma”, Revista Sociología del Trabajo, núm. 38.
  • Longino, Helen (1997), “Feminismo y filosofía de la ciencia”, en M. González García, J.A. López Cerezo y J.L. Luján, Ciencia, Tecnología y Sociedad, Ariel, Barcelona.
  • Pérez Díaz, V., Chulià, E. i Álvarez-Miranda, B. (1998), “Capítulo 4. Familia y Sanidad”, en V. Pérez Díaz, E. Chulià y B. Álvarez-Miranda, Familia y sistema de bienestar, Funfación Argentaria-Visor, Madrid.
  • PNUD (1999), Informe sobre el desenvolupament humà 1999, Associació per a les Nacions Unides, Barcelona.
  • Vogel, Laurent (1995), “El descubrimiento del síndrome de Ardystil: discurso médico y relaciones entre precarización y salud”, Revista Sociología del Trabajo, núm. 23.
  • Servei Català de la Salut (1998), Memòria d’activitat 1997. La xarxa sanitària d’utilització pública, Generailitat de Catalunya, Barcelona.
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent