DADES IDENTIFICATIVES 2014_15
Assignatura (*) INVESTIGACIÓ EN CULTURA I CUIDATGE Codi 18615107
Ensenyament
Investigació en Ciències de la Infermeria (2012)
 Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
3 Obligatòria Primer AN
Llengua d'impartició
Català
Departament Infermeria
Coordinador/a
MARTORELL POVEDA, MARIA ANTONIA
 Adreça electrònica mariaantonia.martorell@urv.cat
Professors/es
MARTORELL POVEDA, MARIA ANTONIA
Web
Descripció general i informació rellevant A l’assignatura Cultura i cuidar es relacionen dos conceptes que provenen de disciplines diferents però complementàries. D’una banda, el concepte de cultura, agafat de l’antropologia, es refereix a les creences, valors, símbols, estils de vida d’un grup particular que són apresos, practicats i transmesos de generació en generació com a normes de comportament a la vida. D’altra banda, cuidar és l’essencia i l’acte diferenciador de l’infermeria que permet a les persones mantenir o restablir la salut i el benestar, afrontar la malaltia, la discapacitat o la mort. Considerem la necessitat de reflexionar sobre el cuidatge proporcionat a persones d’altres cultures, i la necessitat de estar preparats/des i ser competents en el cuidatge de persones de diferents creences i maneres de viure. Tenint en compte això, a l’assignatura Cultura i cuidar, es pretén realitzar una anàlisi de diferents realitats culturals que ens permeti comprendre la significació del cuidatge que es facilita en cada sistema cultural. Així mateix, partint de la base que en el si d’una mateixa cultura es donen variacions en les representacions sobre la salut i la malaltia, pretenem revisar aquests successos tal com es manifesten en la nostra pròpia cultura. A tal fi, l’objectiu bàsic del curs seria proporcionar recursos teòrics i metodològics que apropin a l’alumne a la comprensió de diferents representacions culturals al voltant del procés salut/malaltia/atenció de manera que es fomenti l’adquisició d’eines per intentar donar resposta a les necessitats plantejades en el cuidatge transcultural.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Comú
  AC3 Garantir un compromís ètic seguint els principis deontològics i legals de la professió
  AC4 Aplicar teories d’infermeria a la pràctica professional i en el marc de la investigació
  AC13 Acceptar la responsabilitat del seu propi aprenentatge i desenvolupament professional utilitzant l’avaluació i la investigació com a medi per a reflectir i millorar la seva actuació i augmentar la qualitat dels serveis prestats
  AC14 Identificar i resoldre problemes de salut actuals o potencials, mitjançant el mètode científic
  AC15 Produir nous coneixements i aplicar l’evidència científica en la pràctica professional per abordar les necessitats canviants de salut de la població
  AC16 Dissenyar i implementar projectes d’investigació
  AC17 Capacitat de dirigir equips o grups d’investigació
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
  BC1 Aprendre a aprendre.
  BC3 Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, demostrant capacitat d’innovació.
  BC4 Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa.
  BC6 Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o en àmbits tècnics concrets.
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú
  CC3 Gestionar la informació i el coneixement.

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Aproximar-se, des dels resultats de la investigació, a la comprensió de les diferències culturals i considerar les necessitats que es plantegen en el procés de salut, malaltia, atenció AC3
AC4
AC14
 BC1
BC3
Conèixer i elaborar línies d'investigació en cultura i cuidatge AC14
AC15
AC16
 BC1
 CC3
Comprendre la complexitat de la investigació en diferents contextos culturals AC13
 BC1
BC3
Adoptar una actitud innovadora de cuidatge transcultural, aplicant els resultats de la investigació. AC4
AC15
 BC4
Dissenyar un projecte d'investigació basat en el cuidatge cultural i la salut Elaborar una comunicació científica / publicació sobre el cuidatge cultural AC15
AC16
AC17
 BC4
BC6
 CC3

Continguts
Tema Subtema
1. Conceptes i elements metodològics per a una investigació en cultura, salut i malaltia Concepte de cultura, enculturació i aculturació. Etnocentrisme i relativisme cultural. La perspectiva emici i étic. Treball de camp
2. Paradigmes i marcs epistemològics de la investigació en cultura i cuidatge Corrents teòriques en antropologia de la medicina i antropologia de la salut.
3. Objectes d'estudi: el procés salut / malaltia / atenció, representacions i pràctiques; sistemes i models mèdics; l'experiència del patiment; immigració i cura cultural; diferències i desigualtats socials La malaltia i la seva interpretació. Processos assistencials. Model mèdic hegemònic, model mèdic subaltern, autoatenció i ajuda mútua. Aspectes culturals i costums que influeixen en la salut. La mirada antropològica en diferents processos de salut
4. Estudis i models transculturals en infermeria. Contribució de l'antropologia a la infermeria. Valoració cultural del cuidatge. Leininger i la infermeria transcultural

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 0 1
 
Sessió Magistral
11 16 27
Seminaris
8 12 20
Treballs
0 21 21
 
Atenció personalitzada
6 0 6
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Presentació de l'assignatura i exposició de continguts de la mateixa
Sessió Magistral Explicació dels punts bàsics de cada tema
Seminaris Treball en profunditat d'un tema (monogràfic). Ampliació i relació dels continguts donats a les sessions magistrals amb el quefer professional. Reflexió i anàlisi de textos de diferents temes demostrant la comprensió i reflexió dels continguts.
Treballs Disseny d'un projecte d'investigació. Elaboració comunicació científica. Assaig reflexiu.
Atenció personalitzada Seguiment i tutorització de les diferents activitats i necessitats

Atenció personalitzada
 
Treballs
Seminaris
Atenció personalitzada
Descripció
Orientació a l'alumne respecte a la realització dels treballs, cerca de literatura, lectures específiques, etc.

Avaluació
  Descripció Pes
Seminaris Els alumnes en base al treball realitzat reflexionen de forma guiada sobre una situació concreta. Realització de resenyes de les lectures propossades. Presentació oral del treball realitzat 30%
Treballs Es podrà plantejar: el disseny d'un projecte d'investigació. Elaboració de comunicació científica. Assaig reflexiu 70%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Per la segona convocatòria es seguiran els mateixos criteris d'avaluació. Per realitzar l'avaluació és necessari superar totes les proves

Fonts d'informació

Bàsica

Comelles, J.M. i Martinez, A. (1993) Enfermedad, cultura y sociedad. Madrid, Eudema.

Geertz, C. (1992) La interpretación de las culturas. Barcelona, Gedisa.

Good, B. (1994)Medicine, rationality and Knowledge. Berkeley, California University Press. (hi ha versió en castellà, en editorial Bellaterra)

Harris, M. (1985) Introducción a la antropología general. Madrid, Alianza editorial.

Evans-Pritchard, E.E. (1976) “Curandería”, a: Brujería, magia y oráculos entre los Azande. Barcelona, Anagrama, 439-466.

Leinninger, M. (1995 [1978]) Transcultural nursing. Concepts, theories, research and practices. Nova York, Mc Graw-Hill.

Martinez, A (1993) Enfermedad, cultura y sociedad: ensayo sobre las relaciones entre Antropología Social y medicina. Barcelona, Eudema.

Martinez, A. (2008) Antropología Médica: teorías sobre la cultura, el poder y la enfermedad. Barcelona, Anthropos.

Martorell, M.A. (2010) ¿Antropoenfermería o enfermeantropología? A: Casasa, Ramírez, Sánchez y Campos (coords.) Antropoenfermería, salud, migración y multiculturalidad en América Latina. UNAM-ENEO, México: 17-24. (Hi ha una versió a la revista Cultura de los cuidados)

Martorell, M.A., Comelles, JM., Bernal, M. (2009) Enfermería y antropología: padeceres, cuidadores y cuidados. Un homenaje a Dina Garcés, I. Barcelona, Icària, Institut Català d’Antropologia. 

Martorell, M.A., Comelles, JM., Bernal, M. (2010) Antropología y enfermería: campos de encuentro. Un homenaje a Dina Garcés, II. Tarragona, Publicacions URV. [Disponible en: www.librosdeantropologiamedica.blogspot.com (descàrrega gratuita)].

Menéndez, E. L. y Di Pardo, R. B. (1996) De algunos alcoholismos y algunos saberes : atención primaria y proceso de alcoholización. México, D.F. , Ciesas.

Menéndez, E. (2009) De sujetos, saberes y estructuras. Introducción al enfoque relacional en el estudio de la salud colectiva. Buenos Aires: Lugar editorial.
Complementària

Ackerknecht, E.H. (1971): Medicina y antropología social. Madrid, Akal.

Aguirre Beltrán, G. (1982): El proceso de aculturación. México, Ciesas, Ediciones de la Casa Chata.

Aguirre Beltrán, G. (1992): Medicina y magia. El proceso de aculturación en la estructura colonial. México, FCE.

Allué. M. (1996): Perder la piel. Barcelona, Planeta/Seix Barral.

Colliere, F. (1993): “La utilización de la antropología para abordar las situaciones de cuidados”. Rol de Enfermería. 179-180: 71-80.

Comelles, J.M. (1993): “La utopía de la atención integral en salud. Autoatención, práctica médica y asistencia primaria”. Revisiones en Salud Publica. 3;169-192

Comelles, J.M. i Martinez, A. (1993): Enfermedad, cultura y sociedad. Madrid, Eudema.

Devereux, G.  (1973): Ensayos de etnopsiquiatría general. Barcelona, Seix Barral.

Foster, G.M. i Anderson, B.G. (1978): Medical anthropology. Nueva York, Alfred A. Knopf.

Foucault, M. (1977): “Historia de la medicalización”, a: Educación médica y salud. 11; 1: 3-25.

Foucault, M. (1995): “La política de la salud en el siglo XVIII”, a: Saber y verdad. Madrid, La Piqueta. 89-106.

Frankenberg, R. (1980): Medical Anthropology and development: a theoretical perspective. Soc. Sci. Med. 14 B: 197-207.

Geertz, C. (1996): Los usos de la diversidad. Barcelona, Paidós.

Good, B. (1994): Medicine, rationality and Knowledge. Berkeley, California University Press.

Good, B. i DelVecchio-Good, M.J. (1980): “The meaning of Symptoms: a cultural hermeneutic model for clinical practice”, a Eisenberg, L. i Kleinman, A. (eds.) The relevance of social science for medicine. Dordrecht, Netherlands, Reidel Publishing Company, 165-196.

Guasch, O. (1997): Observación participante. Madrid, CIS.

Harris, M. (1985): Introducción a la antropología general. Madrid, Alianza editorial.

Harris, M. (1989): Bueno para comer. Enigmas de alimentación y cultura. Madrid, Alianza editorial.

Kenny, M. (eds.) (1980): La antropología médica en España. Barcelona, Anagrama.

Kleinman, A. (1988): The illness narratives. Suffering, healing and the human condition. Nova York, Basic Book.

Kleinmam, A. (1995): Writing at the margin. Discourse between anthropology and medicine. Berkeley, California University Press.

Levi-Strauss (1995): “Magia y relilgión”, a: Antropología estructural. Barcelona, Paidós: 195-227.

Lewis, O. (1982): Una muerte en la familia Sánchez. México, Barcelona, Buenos Aires, Grijalbo.

Llobera, J.R. (1973): Las sociedades primitivas. Barcelona, Salvat.

Llobera, J.R. (1975): La antropología como ciencia. Barcelona, Anagrama.

Martínez, A. (1992): “Eficacia simbólica, eficacia biológica. Hacia un nuevo modelo analítico y terapéutico en la asistencia sanitaria”, Rol de enfermería,172: 61-67.

Menéndez, E. (1990): Antropología Médica. Orientaciones, desigualdades y transacciones. México, Cuadernos de la Casa Chata.

Menéndez, E. (1994): “Familia, participación social y proceso salud, enfermedad, atención. Acotaciones desde las perspectivas de la antropología Médica”, a: Mercado (comp). Familia, Salud y Sociedad. Mexico, Universidad de Guadalajara: 130-162.

Menéndez, E. (1996): “El saber popular como proceso de transformación. Tipos de articulación entre la biomedicina y la medicina popular”, a: Gónzalez Alcantuz y Rodríguez Becerra (eds.) Creer y curar. Biblioteca de Etnología 6, Granada: 31-61.

Módena, M.E. (1990): Madres, médicos y curanderos: diferencia cultural e identidad ideológica. México, CIESAS, Ediciones de la Casa Chata.

Montes, M.J. (1999): “Rituales femeninos. Hacia la maternidad”, Rol de Enfermería 22 (12): 863-869.

Prat, J. (1984): “Reflexions entorn de l’eficàcia simbòlica a l’occident cristià”, a Antropología i Salut. Seminari 2. Barcelona, Fundació Caixa de Pensions: 71-100.

Pujadas, J.J. (1992): El método biográfico: el uso de la historia de vida en ciencias sociales. Madrid, CIS.

Pujadas, J.J. (1993): Etnicidad. Identidad cultural de los pueblos. Barcelona, Eudema.

Scheper-Hughes, N. (1997): La muerte sin llanto. Violencia y vida cotidiana en Brasil. Barcelona, Ariel.

Scrimshaw, S. i Hurtado, E. (1988): Procedimientos de asesoría rápida para programas de nutrición y atención primaria de salud. Enfoques antropológicos para mejorar la efectividad de los programas. Tokio, Universidad de las Naciones Unidas.

Sontag, S. (1989): La enfermedad y sus metáforas. Barcelona, Muchnik Editores.

Taussig, M. (1995): Un gigante en convulsiones. Barcelona, Gedisa.

Uribe, J.M. (1996): Educar y curar. El diálogo cultural en atención primaria. Madrid, Ministerio de Cultura.

 
Recomanacions


 
Altres comentaris
Aquesta guia és orientativa i està subjecta a modificacions de les que s'informaran a l'aula
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent