IDENTIFYING DATA

2018_19

Subject (*)

RESEARCH INTO CULTURE AND CARING SCIENCES

Code

18615107

Study programme

Investigation in Nursing Science (2012)

Cycle

2nd

Descriptors

Credits

Type

Year

Period

Compulsory

First

Language

Castellà

Català

Department

Nursing

Coordinator

BARCELÓ PRATS, JOSEP

MARTORELL POVEDA, MARIA ANTONIA

E-mail

Lecturers

Web

General description and relevant information

A l’assignatura Investigació en Cultura i Cuidatge es relacionen dos conceptes que provenen de disciplines diferents però complementàries. D’una banda, el concepte de cultura, agafat de l’antropologia, es refereix a les creences, valors, símbols, estils de vida d’un grup particular que són apresos, practicats i transmesos de generació en generació com a normes de comportament a la vida. D’altra banda, cuidar és l’essencia i l’acte diferenciador de l’infermeria que permet a les persones mantenir o restablir la salut i el benestar, afrontar la malaltia, la discapacitat o la mort. Considerem la necessitat de reflexionar sobre el cuidatge proporcionat a persones d’altres cultures, i la necessitat de estar preparats/des i ser competents en el cuidatge de persones de diferents creences i maneres de viure. Tenint en compte això, a l’assignatura Cultura i cuidar, es pretén realitzar una anàlisi de diferents realitats culturals que ens permeti comprendre la significació del cuidatge que es facilita en cada sistema cultural. Així mateix, partint de la base que en el si d’una mateixa cultura es donen variacions en les representacions sobre la salut i la malaltia, pretenem revisar aquests successos tal com es manifesten en la nostra pròpia cultura. A tal fi, l’objectiu bàsic del curs seria proporcionar recursos teòrics i metodològics que apropin a l’alumne a la comprensió de diferents representacions culturals al voltant del procés salut/malaltia/atenció de manera que es fomenti l’adquisició d’eines per intentar donar resposta a les necessitats plantejades en el cuidatge transcultural.

Competences

Type A	Code	Competences Specific
		Common
	AC3	Garantir un compromís ètic seguint els principis deontològics i legals de la professió
	AC4	Aplicar teories d’infermeria a la pràctica professional i en el marc de la investigació
	AC13	Acceptar la responsabilitat del seu propi aprenentatge i desenvolupament professional utilitzant l’avaluació i la investigació com a medi per a reflectir i millorar la seva actuació i augmentar la qualitat dels serveis prestats
	AC14	Identificar i resoldre problemes de salut actuals o potencials, mitjançant el mètode científic
	AC15	Produir nous coneixements i aplicar l’evidència científica en la pràctica professional per abordar les necessitats canviants de salut de la població
	AC16	Dissenyar i implementar projectes d’investigació
	AC17	Capacitat de dirigir equips o grups d’investigació
Type B	Code	Competences Transversal
		Common
	BC1	Learning to learn
	BC3	Critical, logical and creative thinking, and an ability to innovate
	BC4	Autonomy, responsibility and initiative
	BC6	Clear and effective communication of information, ideas, problems and solutions in public or a specific technical field
Type C	Code	Competences Nuclear
		Common
	CC3	Be able to manage information and knowledge

Learning aims

Objectives	Competences
Aproximar-se, des dels resultats de la investigació, a la comprensió de les diferències culturals i considerar les necessitats que es plantegen en el procés de salut, malaltia, atenció	AC3 AC4 AC14	BC1 BC3
Conèixer i elaborar línies d'investigació en cultura i cuidatge	AC14 AC15 AC16	BC1	CC3
Comprendre la complexitat de la investigació en diferents contextos culturals	AC13	BC1 BC3
Adoptar una actitud innovadora de cuidatge transcultural, aplicant els resultats de la investigació.	AC4 AC15	BC4
Dissenyar un projecte d'investigació basat en el cuidatge cultural i la salut Elaborar una comunicació científica / publicació sobre el cuidatge cultural	AC15 AC16 AC17	BC4 BC6	CC3

Contents

Topic	Sub-topic
Tema 1. Conceptes i elements metodològics per a una investigació en cultura, salut i malaltia	I.1. Introducció a l'antropologia i els seus conceptes bàsics. Antropologia de la Medicina i Antropologia de la Salut. 1.2. Treball de camp. 1.3. Apunts sobres les principals escoles d'Antropologia Cultural i les transformacions en la idea de cultura: evolucionisme, difusionisme, funcionalisme, estructuralisme i post estructuralisme. 1.4. La aliança entre Infermeria i Antropologia: conceptes, origen i desenvolupament, referents. 1.5. Madeleine Leininges i el model del Sol Neixnt. 1.6. Altres models de cuidatge cultural: Purnell, Lipson, Spector.
Tema 2. Paradigmes i marcs epistemològics de la investigació en cultura i cuidatge	2.1. Corrents teòriques en antropologia de la medicina i antropologia de la salut. 2.2. La biomedicina com objecte d'estudi i anàlisi.
Tema 3. Objectes d'estudi: el procés salut / malaltia / atenció, representacions i pràctiques; sistemes i models mèdics; l'experiència del patiment; immigració i cura cultural; diferències i desigualtats socials	3.1. La malaltia i la seva interpretació. Processos assistencials. Model mèdic hegemònic, model mèdic subaltern, autoatenció i ajuda mútua. La medicalització.
Tema 4. La investigació en cultura i cuidados: projectes i estudi de casos	4.1. La mirada antropológica en diferentes processos de salud. 4.2. Aspectes culturals i costums que influeixen en la salut.

Planning

Methodologies :: Tests

Competences

(*) Class hours

Hours outside the classroom

(**) Total hours

Introductory activities

Self-monitoring activities

Webconferencing

Reading written documents and graphs

Forums of debate

Assignments

Personal attention

Validation tests

(*) On e-learning, hours of virtual attendance of the teacher.
(**) The information in the planning table is for guidance only and does not take into account the heterogeneity of the students.

Methodologies

Methodologies

	Description
Introductory activities	Introducció de l'assignatura i la seva organització
Self-monitoring activities	Activitats proposades a l’estudiant, amb un pes mínim en la nota, que serveixen per a que l’estudiant pugui autoregular el seu aprenentatge. Poden ser de diferent tipus. Un dels formats més utilitzats són els test d’auto seguiment.
Webconferencing	Exposició de continguts de l'assignatura, presentació d’activitats, resolució de problemes i dubtes mitjançant webconferència. Aquesta activitat requereix presència síncrona d’estudiants i professorat. El seu desenvolupament permet diferents graus d’interactivitat en funció dels objectius pretesos. Aquesta activitat pot ser enregistrada en el moment del seu desenvolupament per tal de posar-la a disposició dels estudiants a l’aula virtual i facilitar-ne la seva consulta posterior.
Reading written documents and graphs	Lectura i treball de documentació publicada en diversos formats. Aquesta pot ser seleccionada o elaborada pel professorat, amb l’objectiu de facilitar a l’estudiant el desenvolupament de les competències de caire més teòric i aquells coneixements necessaris per al desenvolupament d’activitats pràctiques.
Forums of debate	Activitats en les quals els estudiants poden argumentar i confrontar idees sobre un tema determinat, mitjançant l'ús d'eines asíncrones com el Fòrum del Campus Virtual. S'utilitzarà per a la presentació dels estudiants, com a eina d'avaluació i autoavaluació final del curs, i per a la realització d'alguna Activitat d'Avaluació Contínua.
Assignments	Exercicis que realitza l'estudiant a partir de material i referències facilitades pel professorat. Els treballs realitzats formen part de les activitats d'avaluació continuada descritas a l'assignatura
Personal attention	Seguiment i tutorització de les diferents activitats i segons necessitats de l'estudiant

Personalized attention

Webconferencing

Assignments

Reading written documents and graphs

Description

Orientació a l'alumne respecte a la realització dels treballs, cerca de literatura, lectures específiques, etc. Aquesta atenció pot fer-se presencialment, a través del fòrum de dubtes de l’assignatura, correu-e, i/o webconferència.

Assessment

	Description	Weight
Self-monitoring activities	Activitats proposades a l'estudiant, amb un pes mínim en la nota, que serveixen perquè l'estudiant pugui autoregular el seu aprenentatge. Es tindrà en compte la realització dels tests disponibles per a cada tema per part de l'estudiant	5%
Forums of debate	Es considera la participació i interacció de l'estudiant	5%
Assignments	Es plantegen diferents activitats d'avaluació continuada. Cada activitat té uns criteris d'avaluació descrits al campus virtual	90%
Validation tests	Aquestes activitats es proposen amb la finalitat de validar que l'estudiant és l'autor / a de les activitats formatives i / o d'avaluació plantejades al llarg de la asignatura.Se de fer de manera presencial o per videoconferència. El professorat farà preguntes a l'estudiant sobre les activitats realitzades.	0%

Other comments and second exam session
Per a la segona convocatòria es seguiran els mateixos criteris d'avaluació. Per realitzar l'avaluació cal superar totes les proves. En cas de proves no lliurades o no superades, podran ser lliurades sempre 10 dies abans de la prova de validació.

Sources of information

Basic
	Comelles, J.M. i Martinez, A. (1993) Enfermedad, cultura y sociedad. Madrid, Eudema. Geertz, C. (1992) La interpretación de las culturas. Barcelona, Gedisa. Good, B. (1994)Medicine, rationality and Knowledge. Berkeley, California University Press. (hi ha versió en castellà, en editorial Bellaterra) Harris, M. (1985) Introducción a la antropología general. Madrid, Alianza editorial. Evans-Pritchard, E.E. (1976) “Curandería”, a: Brujería, magia y oráculos entre los Azande. Barcelona, Anagrama, 439-466. Leinninger, M. (1995 [1978]) Transcultural nursing. Concepts, theories, research and practices. Nova York, Mc Graw-Hill. Martinez, A (1993) Enfermedad, cultura y sociedad: ensayo sobre las relaciones entre Antropología Social y medicina. Barcelona, Eudema. Martinez, A. (2008) Antropología Médica: teorías sobre la cultura, el poder y la enfermedad. Barcelona, Anthropos. Martorell, M.A. (2010) ¿Antropoenfermería o enfermeantropología? A: Casasa, Ramírez, Sánchez y Campos (coords.) Antropoenfermería, salud, migración y multiculturalidad en América Latina. UNAM-ENEO, México: 17-24. (Hi ha una versió a la revista Cultura de los cuidados) Martorell, M.A., Comelles, JM., Bernal, M. (2009) Enfermería y antropología: padeceres, cuidadores y cuidados. Un homenaje a Dina Garcés, I. Barcelona, Icària, Institut Català d’Antropologia. Martorell, M.A., Comelles, JM., Bernal, M. (2010) Antropología y enfermería: campos de encuentro. Un homenaje a Dina Garcés, II. Tarragona, Publicacions URV. [Disponible en: www.librosdeantropologiamedica.blogspot.com (descàrrega gratuita)]. Menéndez, E. L. y Di Pardo, R. B. (1996) De algunos alcoholismos y algunos saberes : atención primaria y proceso de alcoholización. México, D.F. , Ciesas. Menéndez, E. (2009) De sujetos, saberes y estructuras. Introducción al enfoque relacional en el estudio de la salud colectiva. Buenos Aires: Lugar editorial.
Complementary
	Ackerknecht, E.H. (1971): Medicina y antropología social. Madrid, Akal. Aguirre Beltrán, G. (1982): El proceso de aculturación. México, Ciesas, Ediciones de la Casa Chata. Aguirre Beltrán, G. (1992): Medicina y magia. El proceso de aculturación en la estructura colonial. México, FCE. Allué. M. (1996): Perder la piel. Barcelona, Planeta/Seix Barral. Colliere, F. (1993): “La utilización de la antropología para abordar las situaciones de cuidados”. Rol de Enfermería. 179-180: 71-80. Comelles, J.M. (1993): “La utopía de la atención integral en salud. Autoatención, práctica médica y asistencia primaria”. Revisiones en Salud Publica. 3;169-192 Comelles, J.M. i Martinez, A. (1993): Enfermedad, cultura y sociedad. Madrid, Eudema. Devereux, G. (1973): Ensayos de etnopsiquiatría general. Barcelona, Seix Barral. Foster, G.M. i Anderson, B.G. (1978): Medical anthropology. Nueva York, Alfred A. Knopf. Foucault, M. (1977): “Historia de la medicalización”, a: Educación médica y salud. 11; 1: 3-25. Foucault, M. (1995): “La política de la salud en el siglo XVIII”, a: Saber y verdad. Madrid, La Piqueta. 89-106. Frankenberg, R. (1980): Medical Anthropology and development: a theoretical perspective. Soc. Sci. Med. 14 B: 197-207. Geertz, C. (1996): Los usos de la diversidad. Barcelona, Paidós. Good, B. (1994): Medicine, rationality and Knowledge. Berkeley, California University Press. Good, B. i DelVecchio-Good, M.J. (1980): “The meaning of Symptoms: a cultural hermeneutic model for clinical practice”, a Eisenberg, L. i Kleinman, A. (eds.) The relevance of social science for medicine. Dordrecht, Netherlands, Reidel Publishing Company, 165-196. Guasch, O. (1997): Observación participante. Madrid, CIS. Harris, M. (1985): Introducción a la antropología general. Madrid, Alianza editorial. Harris, M. (1989): Bueno para comer. Enigmas de alimentación y cultura. Madrid, Alianza editorial. Kenny, M. (eds.) (1980): La antropología médica en España. Barcelona, Anagrama. Kleinman, A. (1988): The illness narratives. Suffering, healing and the human condition. Nova York, Basic Book. Kleinmam, A. (1995): Writing at the margin. Discourse between anthropology and medicine. Berkeley, California University Press. Levi-Strauss (1995): “Magia y relilgión”, a: Antropología estructural. Barcelona, Paidós: 195-227. Lewis, O. (1982): Una muerte en la familia Sánchez. México, Barcelona, Buenos Aires, Grijalbo. Llobera, J.R. (1973): Las sociedades primitivas. Barcelona, Salvat. Llobera, J.R. (1975): La antropología como ciencia. Barcelona, Anagrama. Martínez, A. (1992): “Eficacia simbólica, eficacia biológica. Hacia un nuevo modelo analítico y terapéutico en la asistencia sanitaria”, Rol de enfermería,172: 61-67. Menéndez, E. (1990): Antropología Médica. Orientaciones, desigualdades y transacciones. México, Cuadernos de la Casa Chata. Menéndez, E. (1994): “Familia, participación social y proceso salud, enfermedad, atención. Acotaciones desde las perspectivas de la antropología Médica”, a: Mercado (comp). Familia, Salud y Sociedad. Mexico, Universidad de Guadalajara: 130-162. Menéndez, E. (1996): “El saber popular como proceso de transformación. Tipos de articulación entre la biomedicina y la medicina popular”, a: Gónzalez Alcantuz y Rodríguez Becerra (eds.) Creer y curar. Biblioteca de Etnología 6, Granada: 31-61. Módena, M.E. (1990): Madres, médicos y curanderos: diferencia cultural e identidad ideológica. México, CIESAS, Ediciones de la Casa Chata. Montes, M.J. (1999): “Rituales femeninos. Hacia la maternidad”, Rol de Enfermería 22 (12): 863-869. Prat, J. (1984): “Reflexions entorn de l’eficàcia simbòlica a l’occident cristià”, a Antropología i Salut. Seminari 2. Barcelona, Fundació Caixa de Pensions: 71-100. Pujadas, J.J. (1992): El método biográfico: el uso de la historia de vida en ciencias sociales. Madrid, CIS. Pujadas, J.J. (1993): Etnicidad. Identidad cultural de los pueblos. Barcelona, Eudema. Scheper-Hughes, N. (1997): La muerte sin llanto. Violencia y vida cotidiana en Brasil. Barcelona, Ariel. Scrimshaw, S. i Hurtado, E. (1988): Procedimientos de asesoría rápida para programas de nutrición y atención primaria de salud. Enfoques antropológicos para mejorar la efectividad de los programas. Tokio, Universidad de las Naciones Unidas. Sontag, S. (1989): La enfermedad y sus metáforas. Barcelona, Muchnik Editores. Taussig, M. (1995): Un gigante en convulsiones. Barcelona, Gedisa. Uribe, J.M. (1996): Educar y curar. El diálogo cultural en atención primaria. Madrid, Ministerio de Cultura.

Recommendations


Other comments
Aquesta guia és orientativa i pot està subjecta a modificacions de les que s'informaran mitjançant el Fòrum de notícies del campus virtual

(*)The teaching guide is the document in which the URV publishes the information about all its courses. It is a public document and cannot be modified. Only in exceptional cases can it be revised by the competent agent or duly revised so that it is in line with current legislation.