| Code |
|
| A1 |
Controlar el sistema productiu de la materia prima integrant els coneixements d’edafologia, climatologia i viticultura. |
| B1 |
Aprendre a aprendre. |
| B2 |
Resoldre problemes de forma efectiva. |
| B3 |
Aplicar pensament crític, lògic i creatiu. |
| B4 |
Treballar de forma autònoma amb iniciativa. |
| C5 |
Expressar-se correctament (tant de forma oral com escrita) en la llèngua pròpia. |
| Objectives |
Competences |
| Apendre les característiques principals de cadescun dels grups taxonòmics on es classifiquen els diferents fongs. |
A1
|
B1
|
C5
|
| Saber reconèixer les característiques morfològiques dels fongs més importants pel sector vitivinícola. |
|
B1
|
C5
|
| Conèixer el perquè els fongs són capaços de produïr malaties i les característiques generals dels fongs patògens més importants per a la vinya. |
A1
|
B1
|
C5
|
| Conèixer els criteris per a saber diferenciar fongs fitopatogens de fongs purament colonitzadors de diferents substrats |
A1
|
B1
B2
B3
|
C5
|
| Apendre les tècniques bàsiques per a l’aïllament de fongs a partir de diferents substrats. |
A1
|
B2
B4
|
C5
|
| Apendre les tècniques bàsiques per a l’estudi in vitro dels fongs. |
A1
|
B2
B3
B4
|
C5
|
| Topic |
Sub-topic |
| 1. Conceptes bàsics en micologia. |
Característiques generals dels fongs, biologia i classificació. |
| 2. Els fongs com organisme fitopatogen. |
Patologies fúngiques a les diferents parts de la planta. Estratègies per la infecció. Cicle d’una malaltia fúngica. |
| 3. Coneixaments per a l'estudi in vitro dels fongs. |
Tècniques més comuns per a l’aïllament i la determinació de fongs fitopatogens i colonitzadors de diferents substrats. |
| 4. Oomicets. |
Característiques generals, cicle biològic, grups taxonòmics d’importància. Patògens de la vinya: Plasmopara viticola (Mildiu), Phytophthora spp. (Podridura del coll i de l’arrel). |
| 5. Zigomicets. |
Característiques generals, cicle biològic, grups taxonòmics d’importància. Patògens de la vinya: Rhizopus spp. (Podridura dels fruits). |
| 6. Ascomicets. |
Característiques generals, cicle biològic, grups taxonòmics d’importància. Patògens de la vinya: Uncinula necator (Oïdi), Botryotinia fuckeliana (Podridura gris), Guignardia bidwellii (Podridura negre), Elsinoë ampelina (Antracnosi), Pseudopezicula tracheiphila (“Rotbrenner”), Eutypa lata (Eutipiosi), Cryptosporella viticola (Excoriosi), Botryosphaeria spp. (Braç mort negre i Podridura de fruits), Glomerella cingulata (Antracnosi o Podridura de fruits), Rosellinia necatrix i Roesleria subterranea (Podridura de l’arrel), Mycosphaerella angulata (Taques angulars de les fulles). |
| 7. Basidimicets. |
Característiques generals, cicle biològic, grups taxonòmics d’importància. Patologies a la vinya: Physopella ampelopsodis (Rovell), Stereum hirsutum i Phellinus igniarius (Esca), Armillaria mellea (Podridura de l’arrel). |
| 8. Fongs mitospòrics. |
Característiques generals, cicle biològic, grups taxonòmics d’importància. Patologies produides per hifomicets: Verticillium dahliae (Pansiment foliar), Alternaria, Aspergillus, Cladosporium, Fusarium o Penicillium (Podridura dels fruits), Phymatotrichopsis omnivora (Podridura radicular). Patologies produides per celomicets: Coniella diplodiella (Podridura blanca), Greeneria uvicola (Podridura amarga), Septoria ampelina (Melanosi). |
| 9. Micorrices. |
Caracterìstiques generals i la seva aplicació en viticultura. |
| 10. Fongs a la bodega. |
Aspectes perjudicial i beneficiosos. |
| Contingut de les classes pràctiques |
1- Tècniques d’estudi dels fongs microscòpics.
2- Criteris per a la classificació dels zigomicets, ascomicets i deuteromicets.
3- Desenvolupament dels Postulats de Kock amb algun patogen per a la vinya.
4- Estudi quantitatiu /qualitatiu dels fongs presents al sòl de vinya o a les parets d’una bodega. |
| Methodologies :: Tests |
| |
Competences |
(*) Class hours |
Hours outside the classroom |
(**) Total hours |
| Introductory activities |
|
2 |
0 |
2 |
| |
| Lecture |
|
28 |
42 |
70 |
| Laboratory practicals |
|
15 |
22.5 |
37.5 |
| |
| Personal tuition |
|
2 |
0 |
2 |
| |
| Extended-answer tests |
|
2 |
0 |
2 |
| |
(*) On e-learning, hours of virtual attendance of the teacher.
(**) The information in the planning table is for guidance only and does not take into account the heterogeneity of the students. |
Methodologies
| |
Description |
| Introductory activities |
Presentació de l'assignatura |
| Lecture |
Exposició teòrica dels blocs temàtics a l’aula, les quals s'imparteixen durant un quatrimestre, distribuïdes en dos hores setmanals segons l'horari oficial. Aquestes classes tindran un durada de 50 min, es començaran a l’hora en punt i finalitzaran 10 min abans. |
| Laboratory practicals |
Les sessions pràctiques són obligatorias per a poder aprovar l'assignatura i no es permet cap falta d'assistència. Es desenvolupen durant 5 dies (tres hores diaries). |
| |
| Lecture |
| Laboratory practicals |
| Personal tuition |
|
|
Description |
| Resoldre dubtes sobre els continguts teòrics i pràctics de l’assignatura.
Orientar la temàtica i organització del treball que es pot fer de forma voluntària sobre els continguts de l’assignatura.
L'atenció es realitzarà per correu electrònic o personalment abans o desprès de les clases teòriques. |
|
| |
Description |
Weight |
| Laboratory practicals |
Assistènca i aprofitament de les classes pràctiques que, recordem, són obligatòries per a tothom.
Important: Aquells alumnes que, per qualsevol raó, no hagin assistit a totes les pràctiques se’ls hi farà una prova exclusiva de tot el contingut d’aquesta part del programa. |
50% |
| Extended-answer tests |
Hi ha dos alternatives:
1. A partir d'una prova única (per escrit) al final del quadrimestre, segons calendari oficial, que constarà de preguntes relacionades amb el contingut de les classes teòriques.
2. Mitjançant la realització d'un treball relacionat amb el programa de l'assignatura. La data d'entrega del treball serà el mateix dia de la prova escrita. |
50% |
| |
|
Other comments and second exam session |
|
L'assistència a pràctiques és un requisit indispensable per a aprovar l'assignatura |
| Basic |
AGRIOS GN., Fitopatología., 1991, Limusa S.A, Mèxic
BARNETT HL, HUNTER BB., Illustrated genera of imperfect fungi., 1988 (4ed), APS Press. Minnesota
ALEXOPOULOS CJ, MIMS CW, BLACWELL M., Introductory mycology., 1996 (4 ed), John Wiley & Sons. New York
MINISTERIO DE AGRICULTURA, PESCA Y ALIMENTACIÓN., Los parásitos de la vid: estrategias de protección razonada., 1998 (4 ed), Mundi-Prensa. Madrid
VARMA A, HOCK B., Mycorrhiza. Structure, function, molecular biology and biotechnology., 1999 (2 ed), Springer-Verlag. Berlin
MANSILLA VAZQUEZ JP, PINTOS VARELA C & ABELLEIRA ARGIBAY A, Patología de la vid, 1991, Servicio de publicaciones de la Excma. Diputación
PEARSON RC, GOHEEN A., Plagas y enfermedades de la vid (APS), 1996, Mundi-Prensa, Madrid
CARLILE M, WATKINSON S, GOODDAY G., The fungi., 2001 (2 ed), Academic Press. New York
|
|
| Complementary |
|
|
| Subjects that it is recommended to have taken before |
| BIOLOGIA DE LA VINYA/19042001 | | VITICULTURA/19042002 |
|
|