DADES IDENTIFICATIVES 2019_20
Assignatura (*) MICROBIOLOGIA I BIOQUÍMICA ENOLÒGIQUES I Codi 19224102
Ensenyament
Grau d'Enologia (2014)
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Obligatòria Segon 1Q
Llengua d'impartició
Català
Departament Bioquímica i Biotecnologia
Coordinador/a
BELTRAN CASELLAS, GEMMA
TORIJA MARTÍNEZ, MARÍA JESÚS
ROZÈS , NICOLAS ANDRE LOUIS
Adreça electrònica gemma.beltran@urv.cat
nicolasrozes@urv.cat
mjesus.torija@urv.cat
Professors/es
BELTRAN CASELLAS, GEMMA
ROZÈS , NICOLAS ANDRE LOUIS
TORIJA MARTÍNEZ, MARÍA JESÚS
Web
Descripció general i informació rellevant Conèixer les característiques morfològiques, fisiològics i moleculars dels microorganismes implicats en els processos enològics. Donar a conèixer els principis bioquímics bàsics de la maduració del raïm i dels processos de fermentació vínica, com a fonaments de la tecnologia enològica. Controlar i estabilitzar els vins des de el punt de vista microbiològic.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A2 Aplicar de manera integrada coneixements bàsics a nivell molecular, cel · lular i metabòlic en microorganismes així com en plantes
 A6 Controlar la transformació del raïm en vi en funció del tipus de producte buscat i dels imperatius reglamentaris tant nacionals i estatals com internacionals i higiènics. Dominar les pràctiques enològiques i els tractaments dels vins.
 A9 Donar resposta a problemes vitivinícoles concrets mitjançant la metodologia d'anàlisi adequada i saber interpretar els resultats
Tipus B Codi Competències Transversals
Tipus C Codi Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A2 Conèixer les característiques morfològiques, fisiològiques i moleculars dels microorganismes implicats en els processos enològics.
Donar a conèixer els principis bioquímics bàsics de la maduració del raïm i els processos de fermentació vínica, com fonaments de la tecnologia enològica.
 A6 Conèixer les característiques morfològiques, fisiològiques i moleculars dels microorganismes implicats en els processos enològics.
Donar a conèixer els principis bioquímics bàsics de la maduració del raïm i els processos de fermentació vínica, com fonaments de la tecnologia enològica.
 A9 Conèixer les característiques morfològiques, fisiològiques i moleculars dels microorganismes implicats en els processos enològics.
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge

Continguts
Tema Subtema
1. La maduració del raïm
1.1 Sucres
1.2. Àcids orgànics,
1.3. Compostos fenòlics
1.4. polisacàrids
1.5. aromes varietals
1.6. aminoàcids, lípids, vitamines
1.7 maceració carbònica del raïm
2. Llevats i fermentació alcohòlica 2.1. Introducció als llevats i la microbiologia i bioquimica enològica. Característiques estructurals i morfològiques dels llevats. Reproducció asexual i sexual: Replicació, cicle biològic i celular.
2.2. Evolució de les poblacions de llevats durant la fermentació alcohòlica. Origen dels llevats. Utilització de llevats seleccionats. El factor killer: biologia i genètica, interès enològic.
2.3. Cinètiques de creixement. Condicions de creixement: necessitats nutricionals. Influencia de factors mediambientals i tecnològics (problemes de fermentació)
2.4 Bioquímica de la fermentació alcohòlica y rutes metabòliques dels llevats vinics. Metabolisme aerobi dels llevats. Fermentació alcoholica. Fermentació glicero-pirúvica. Formació de productes secundaris a partir del piruvat. Metabolisme del nitrogen. Metabolisme d’àcids grassos i lípids. Metabolisme del sofre i altres compostos.
2.5. Origen de les substàncies aromàtiques del vi. Substàncies que provenen del raïm. Substàncies originades en la fermentació. Influència de la soca de llevat i de les condicions de fermentació sobre els aromes del vi. Olors desagradables.
3. Bacteris làctics i fermentació malolàctica 3.1. Característiques estructurals i morfològiques dels bacteris làctics. Taxonomia dels bacteris làctics: gèneres i espècies mes freqüents en el most i vi.
3.2. Evolució de les poblacions de bacteris làctics durant les fermentacions alcohòliques i malolàctica. Cinètiques de creixement. Condicions de creixement: necessitats nutricionals. Factors que afecten la fermentació malolàctica: fisicoquímics, químics i biològics. Utilització de bacteris làctics seleccionats.
3.3. Metabolisme glucídic dels bacteris làctics. Fermentació homolàctica. Fermentació heterolàctica. Utilització de les pentoses.
3.4. Fermentació malolàctica. Condicions del procés. Mecanisme de formació de l'àcid màlic
3.5. Alternatives a la FML clàssica

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 1 2
Sessió Magistral
A2
A6
A9
33 39.6 72.6
Pràctiques a laboratoris
A2
A6
A9
26 33.8 59.8
Treballs
A2
A6
A9
1 4 5
Atenció personalitzada
2 2 4
 
Proves mixtes
A2
A6
A9
1 1.2 2.2
Proves mixtes
A2
A6
A9
2 2.4 4.4
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Presentació dels diferents blocs de l'assignatura
Sessió Magistral Exposició teòrica dels continguts
Pràctiques a laboratoris Pràctiques de microbiologia i bioquímica enològiques: fermentació alcohòlica, anàlisis mosts i vins, observacions microscòpiques dels diferents microorganismes, determinacions viabilitat, ...
Treballs Realització de les pràctiques
Atenció personalitzada Atenció virtual o presencial per part del professorat dels alumnes

Atenció personalitzada
Descripció
L’alumne pot fer les consultes que cregui convenients durant l’horari d’atenció dels professors o per correu electrònic.

Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Pràctiques a laboratoris
A2
A6
A9
Es realitzarà una prova mixta amb preguntes sobre els continguts treballats en les pràctiques de laboratori 15%
Treballs
A2
A6
A9

Informe de les pràctiques de laboratori realitzades incloent una discussió dels resultats
15%
Proves mixtes
A2
A6
A9
Primer parcial. Preguntes curtes i tipus test sobre la primera part del temari 30%
Proves mixtes
A2
A6
A9
Segon parcial. Examen final que inclourà preguntes curtes i tipus i/o problemes test sobre tot el contingut de l'assignatura. S'avaluaran els coneixements i competències adquirides al llarg de l'assignatura. 40%
Altres  
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Es prohibeix l'ús o tinença de dispositius de comunicació i transmissió de dades durant la realització de les proves a excepció del consentiment exprés del professor.

Primera convocatòria: Les proves de preguntes curtes, mixtes i de tipus test correspondran a dos parcials que es realitzaran al llarg de l'assignatura. En l'avaluació continua, s'ha de treure un mínim de 3.5 (sobre 10) en totes les proves realitzades per poder fer la mitja.

Segona convocatòria: els dos parcials seran substituïts per una prova única, que correspon al 70% de la nota final (la nota de les pràctiques es manté si s'ha aprovat). Si no s'aprova la part de pràctiques, també es farà una avaluació en la segona convocatoria, que correspon al 30% de la nota final.

Durant les proves d'avaluació, els telèfons mòbils, tablets i altres aparells que no siguin expressament autoritzats per la prova, han d'estar apagats i fora de la vista. La realització demostrativament fraudulenta d'alguna activitat avaluadora d'alguna assignatura tant en suport material com virtual i electrònic comporta a l'estudiant la nota de suspens d'aquesta activitat avaluadora. Amb independència d'això, davant la gravetat dels fets, el centre pot proposar la iniciació d'un expedient disciplinari, que serà incoat mitjançant resolució del rector o rectora


Fonts d'informació

Bàsica

RIBEREAU-GAYON, P, DUBOURDIEU, D, DONECHE, B, LONVAUD, A, Tratado de Enología, Vol. 1 & 2, Buenos Aires : Hemisferio Sur : Ediciones Mundi-Prensa, cop. 2002-2003

SUAREZ, J.A., Levaduras vínicas: funcionalidad y uso en bodega, Ediciones Mundi Prensa, Madrid, 1997

SUAREZ, J.A. & B. IÑIGO, Microbiología enológica, Ediciones Mundi Prensa, Madrid, 1990

BOULTON, R.B., Principles and practices of winemaking, Chapman & Hall, Nueva York, 1996

OUGH, C.S., Tratado básico de enología, Acribia, Zaragoza, 1996

FUGELSANG, K.C., Wine microbiology, Ed. Chapman and Hall Enology Library, New York, 1997

FLEET, G.H., Wine microbiology and biotechnology, Harwood academic publishers, Switzerland, 1993

WALKER, G., Yeast: physiology and biotechnology, Ed. Wiley, New York, 1998

MORENO-ARRIBAS, MV & POLO, MC, Wine chemistry and biochemistry, Ed. Springer, New York, 2009.

ALEXANDRE, H, GRANVALET, C, GUILLOUX-BÉNATIER, M, REMIZE-BARNAVON F AND TOURDOT-MARÉCHAL, R, Les bactéries lactiques en oenologie. Ed. Lavoisier Tec & Doc, Paris, 2008.

Complementària

DE ROISSART, H. & LUQUET, F.M., Bacteries Lactiques (I-II), Lorica, Uriage, 1994

LARPENT, J.P., Biotechnologie des levures, Ed. Mason, Paris, 1991

TREVAN, M.D., BOFFEY, S., GOULDING, K.H. & STANBURY, P., Biotecnologia: principios biológicos, Acribia, Zaragoza, 1990

PEYNAUD, E., Enología práctica, Ed. Mundi-Prensa, Madrid, 1989

GUTHRIE C., FINK GR, Guide to Yeast Genetics and Molecular Biology. Methods in Enzymology, Vol 350 & 351, , 2002

SALMINEN, S. & VON WRIGHT, A., Lactic acid bacteria, Marcel Dekker, Nueva York, 1993

LARPENT, J.P., Les aspects microbiologiques de la fermentation malolactique., Lallemand, Paris, 1993

DICKINSON JR., SWEIZER M., The metabolism and molecular physiology of Saccharomyces cereviae, Taylor & Francis, 1999

BROACH JR., PRINGLE JR., JONES EW, The molecular and cell biology of the yeast Saccharomyces, CSHL Press, 1991

KURTZMAN, C P & FELL, J W, The yeasts: A taxonomic study, Ed. Elsevier Science Pule. Co., Amsterdam, 1998

ROSE, A.H. & J.S. HARRISON, The Yeasts: Biology of Yeasts, Ed. Academic Press, London, 1989

DELFINI, C. & V.F. FORMICA, Wine Microbiology, Science and Technology, Ed. Marcel Dekker, Nueva York, 2001

JACKSON, R.S., Wine science principles and applications, Academic Press, San Diego, 1994

VERARCHTERT, H. & DE MOT, R., Yeast biotechnology and biocatalysis, Ed. Marcel Dekker cop., Nueva York, 1990

REED, G. & NAGODAWITHANA, Yeast technology, Van Nostrand Reinhold, USA, 1991

BARNETT, J.A., R.W. PAYNE & D. YARROW, Yeast: Characteristics and identification, Ed. Cambridge University Press, Cambridge, 1990

FLANZY, C, OEnologie: fondements scientifiques et technologiques, Ed. Lavoisier Tec & Doc, Paris, 1998.

Recomanacions

Assignatures que es recomana cursar simultàniament
QUÍMICA ENOLÒGICA/19224103
ANÀLISI QUÍMICA ENOLÒGICA I/19224104
ENOLOGIA GENERAL I/19224106

Assignatures que es recomana haver cursat prèviament
BIOLOGIA CEL·LULAR I GENÈTICA/19224003
MICROBIOLOGIA GENERAL/19224004
FISIOLOGIA VEGETAL I PRÀCTIQUES DE BIOLOGIA/19224002
BIOQUÍMICA/19224010
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent