DATOS IDENTIFICATIVOS 2019_20
Asignatura (*) MICROBIOLOGÍA Y BIOQUÍMICA ENOLÓGICAS I Código 19224102
Titulación
Grado en Enología (2014)
Ciclo
Descriptores Cr.totales Tipo Curso Periodo
6 Obligatoria Segundo 1Q
Lengua de impartición
Català
Departamento Bioquímica y Biotecnología
Coordinador/a
BELTRAN CASELLAS, GEMMA
TORIJA MARTÍNEZ, MARÍA JESÚS
ROZÈS , NICOLAS ANDRE LOUIS
Correo-e gemma.beltran@urv.cat
nicolasrozes@urv.cat
mjesus.torija@urv.cat
Profesores/as
BELTRAN CASELLAS, GEMMA
ROZÈS , NICOLAS ANDRE LOUIS
TORIJA MARTÍNEZ, MARÍA JESÚS
Web
Descripción general e información relevante Conocer las características morfológicas, fisiológicas y moleculares de los microorganismos implicados en los procesos enológicos. Dar a conocer los principios bioquímicos básicos de la maduración de la uva y de los procesos de fermentación vínica, como fundamentos de la tecnología enológica. Controlar y estabilizar los vinos desde el punto de vista microbiológico.

Competencias
Tipo A Código Competencias Específicas
 A2 Aplicar de forma integrada conocimientos básicos a nivel molecular, celular y metabólico en microorganismos así como en plantas
 A6 Controlar la transformación de la uva en vino en función del tipo de producto buscado, de los imperativos reglamentarios tanto nacionales como internacionales y de la higiene; dominando las prácticas enológicas y los tratamientos de los vinos
 A9 Dar respuesta a problemas vitivinícolas concretos mediante la metodología de análisis adecuada y saber interpretar los resultados
Tipo B Código Competencias Transversales
Tipo C Código Competencias Nucleares

Resultados de aprendizaje
Tipo A Código Resultados de aprendizaje
 A2 Conèixer les característiques morfològiques, fisiològiques i moleculars dels microorganismes implicats en els processos enològics.
Donar a conèixer els principis bioquímics bàsics de la maduració del raïm i els processos de fermentació vínica, com fonaments de la tecnologia enològica.
 A6 Conèixer les característiques morfològiques, fisiològiques i moleculars dels microorganismes implicats en els processos enològics.
Donar a conèixer els principis bioquímics bàsics de la maduració del raïm i els processos de fermentació vínica, com fonaments de la tecnologia enològica.
 A9 Conèixer les característiques morfològiques, fisiològiques i moleculars dels microorganismes implicats en els processos enològics.
Tipo B Código Resultados de aprendizaje
Tipo C Código Resultados de aprendizaje

Contenidos
tema Subtema
1. La maduración de la uva.


1.1 Azucares, 1.2. ácidos orgánicos, 1.3. compuestos fenólicos,1.4. polisacáridos, 1.5. aromas varietales,
1.6. aminoácidos, lípidos, vitaminas 1.7 maceración carbónica de la uva

2. Llevats i fermentació alcohòlica 2.1. Introducció als llevats i la microbiologia i bioquimica enològica. Característiques estructurals i morfològiques dels llevats. Reproducció asexual i sexual: Replicació, cicle biològic i celular.
2.2. Evolució de les poblacions de llevats durant la fermentació alcohòlica. Origen dels llevats. Utilització de llevats seleccionats. El factor killer: biologia i genètica, interès enològic.
2.3. Cinètiques de creixement. Condicions de creixement: necessitats nutricionals. Influencia de factors mediambientals i tecnològics (problemes de fermentació)
2.4 Bioquímica de la fermentació alcohòlica y rutes metabòliques dels llevats vinics. Metabolisme aerobi dels llevats. Fermentació alcoholica. Fermentació glicero-pirúvica. Formació de productes secundaris a partir del piruvat. Metabolisme del nitrogen. Metabolisme d’àcids grassos i lípids. Metabolisme del sofre i altres compostos.
2.5. Origen de les substàncies aromàtiques del vi. Substàncies que provenen del raïm. Substàncies originades en la fermentació. Influència de la soca de llevat i de les condicions de fermentació sobre els aromes del vi. Olors desagradables.
3. Bacteris làctics i fermentació malolàctica 3.1. Característiques estructurals i morfològiques dels bacteris làctics. Taxonomia dels bacteris làctics: gèneres i espècies mes freqüents en el most i vi.
3.2. Evolució de les poblacions de bacteris làctics durant les fermentacions alcohòliques i malolàctica. Cinètiques de creixement. Condicions de creixement: necessitats nutricionals. Factors que afecten la fermentació malolàctica: fisicoquímics, químics i biològics. Utilització de bacteris làctics seleccionats.
3.3. Metabolisme glucídic dels bacteris làctics. Fermentació homolàctica. Fermentació heterolàctica. Utilització de les pentoses.
3.4. Fermentació malolàctica. Condicions del procés. Mecanisme de formació de l'àcid màlic
3.5. Alternatives a la FML clàssica

Planificación
Metodologías  ::  Pruebas
  Competencias (*) Horas en clase
Horas fuera de clase
(**) Horas totales
Actividades introductorias
1 1 2
Sesión magistral
A2
A6
A9
33 39.6 72.6
Prácticas en laboratorios
A2
A6
A9
26 33.8 59.8
Trabajos
A2
A6
A9
1 4 5
Atención personalizada
2 2 4
 
Pruebas mixtas
A2
A6
A9
1 1.2 2.2
Pruebas mixtas
A2
A6
A9
2 2.4 4.4
 
(*) En el caso de docencia no presencial, serán las horas de trabajo con soporte virtual del profesor.
(**) Los datos que aparecen en la tabla de planificación son de carácter orientativo, considerando la heterogeneidad de los alumnos

Metodologías
Metodologías
  descripción
Actividades introductorias Presentació dels diferents blocs de l'assignatura
Sesión magistral Exposició teòrica dels continguts
Prácticas en laboratorios Pràctiques de microbiologia i bioquímica enològiques: fermentació alcohòlica, anàlisis mosts i vins, observacions microscòpiques dels diferents microorganismes, determinacions viabilitat, ...
Trabajos Realització de les pràctiques
Atención personalizada Atenció virtual o presencial per part del professorat dels alumnes

Atención personalizada
descripción
L’alumne pot fer les consultes que cregui convenients durant l’horari d’atenció dels professors o per correu electrònic.

Evaluación
Metodologías Competencias descripción Peso        
Prácticas en laboratorios
A2
A6
A9
Es realitzarà una prova mixta amb preguntes sobre els continguts treballats en les pràctiques de laboratori 15%
Trabajos
A2
A6
A9

Informe de les pràctiques de laboratori realitzades incloent una discussió dels resultats
15%
Pruebas mixtas
A2
A6
A9
Primer parcial. Preguntes curtes i tipus test sobre la primera part del temari 30%
Pruebas mixtas
A2
A6
A9
Segon parcial. Examen final que inclourà preguntes curtes i tipus i/o problemes test sobre tot el contingut de l'assignatura. S'avaluaran els coneixements i competències adquirides al llarg de l'assignatura. 40%
Otros  
 
Otros comentarios y segunda convocatoria

Es prohibeix l'ús o tinença de dispositius de comunicació i transmissió de dades durant la realització de les proves a excepció del consentiment exprés del professor.

Primera convocatòria: Les proves de preguntes curtes, mixtes i de tipus test correspondran a dos parcials que es realitzaran al llarg de l'assignatura. En l'avaluació continua, s'ha de treure un mínim de 3.5 (sobre 10) en totes les proves realitzades per poder fer la mitja.

Segona convocatòria: els dos parcials seran substituïts per una prova única, que correspon al 70% de la nota final (la nota de les pràctiques es manté si s'ha aprovat). Si no s'aprova la part de pràctiques, també es farà una avaluació en la segona convocatoria, que correspon al 30% de la nota final.

Durant les proves d'avaluació, els telèfons mòbils, tablets i altres aparells que no siguin expressament autoritzats per la prova, han d'estar apagats i fora de la vista. La realització demostrativament fraudulenta d'alguna activitat avaluadora d'alguna assignatura tant en suport material com virtual i electrònic comporta a l'estudiant la nota de suspens d'aquesta activitat avaluadora. Amb independència d'això, davant la gravetat dels fets, el centre pot proposar la iniciació d'un expedient disciplinari, que serà incoat mitjançant resolució del rector o rectora


Fuentes de información

Básica

RIBEREAU-GAYON, P, DUBOURDIEU, D, DONECHE, B, LONVAUD, A, Tratado de Enología, Vol. 1 & 2, Buenos Aires : Hemisferio Sur : Ediciones Mundi-Prensa, cop. 2002-2003

SUAREZ, J.A., Levaduras vínicas: funcionalidad y uso en bodega, Ediciones Mundi Prensa, Madrid, 1997

SUAREZ, J.A. & B. IÑIGO, Microbiología enológica, Ediciones Mundi Prensa, Madrid, 1990

BOULTON, R.B., Principles and practices of winemaking, Chapman & Hall, Nueva York, 1996

OUGH, C.S., Tratado básico de enología, Acribia, Zaragoza, 1996

FUGELSANG, K.C., Wine microbiology, Ed. Chapman and Hall Enology Library, New York, 1997

FLEET, G.H., Wine microbiology and biotechnology, Harwood academic publishers, Switzerland, 1993

WALKER, G., Yeast: physiology and biotechnology, Ed. Wiley, New York, 1998

MORENO-ARRIBAS, MV & POLO, MC, Wine chemistry and biochemistry, Ed. Springer, New York, 2009.

ALEXANDRE, H, GRANVALET, C, GUILLOUX-BÉNATIER, M, REMIZE-BARNAVON F AND TOURDOT-MARÉCHAL, R, Les bactéries lactiques en oenologie. Ed. Lavoisier Tec & Doc, Paris, 2008.

Complementaria

DE ROISSART, H. & LUQUET, F.M., Bacteries Lactiques (I-II), Lorica, Uriage, 1994

LARPENT, J.P., Biotechnologie des levures, Ed. Mason, Paris, 1991

TREVAN, M.D., BOFFEY, S., GOULDING, K.H. & STANBURY, P., Biotecnologia: principios biológicos, Acribia, Zaragoza, 1990

PEYNAUD, E., Enología práctica, Ed. Mundi-Prensa, Madrid, 1989

GUTHRIE C., FINK GR, Guide to Yeast Genetics and Molecular Biology. Methods in Enzymology, Vol 350 & 351, , 2002

SALMINEN, S. & VON WRIGHT, A., Lactic acid bacteria, Marcel Dekker, Nueva York, 1993

LARPENT, J.P., Les aspects microbiologiques de la fermentation malolactique., Lallemand, Paris, 1993

DICKINSON JR., SWEIZER M., The metabolism and molecular physiology of Saccharomyces cereviae, Taylor & Francis, 1999

BROACH JR., PRINGLE JR., JONES EW, The molecular and cell biology of the yeast Saccharomyces, CSHL Press, 1991

KURTZMAN, C P & FELL, J W, The yeasts: A taxonomic study, Ed. Elsevier Science Pule. Co., Amsterdam, 1998

ROSE, A.H. & J.S. HARRISON, The Yeasts: Biology of Yeasts, Ed. Academic Press, London, 1989

DELFINI, C. & V.F. FORMICA, Wine Microbiology, Science and Technology, Ed. Marcel Dekker, Nueva York, 2001

JACKSON, R.S., Wine science principles and applications, Academic Press, San Diego, 1994

VERARCHTERT, H. & DE MOT, R., Yeast biotechnology and biocatalysis, Ed. Marcel Dekker cop., Nueva York, 1990

REED, G. & NAGODAWITHANA, Yeast technology, Van Nostrand Reinhold, USA, 1991

BARNETT, J.A., R.W. PAYNE & D. YARROW, Yeast: Characteristics and identification, Ed. Cambridge University Press, Cambridge, 1990

FLANZY, C, OEnologie: fondements scientifiques et technologiques, Ed. Lavoisier Tec & Doc, Paris, 1998.

Recomendaciones

Asignaturas que se recomienda cursar simultáneamente
QUÍMICA ENOLÓGICA/19224103
ANÁLISIS QUÍMICO ENOLÓGICO I/19224104
ENOLOGÍA GENERAL I/19224106

Asignaturas que se recomienda haber cursado previamente
BIOLOGÍA CELULAR Y GENÉTICA/19224003
MICROBIOLOGÍA GENERAL/19224004
FISIOLOGÍA VEGETAL Y PRÁCTICAS DE BIOLOGÍA/19224002
BIOQUÍMICA/19224010
(*)La Guía docente es el documento donde se visualiza la propuesta académica de la URV. Este documento es público y no es modificable, excepto en casos excepcionales revisados por el órgano competente o debidamente revisado de acuerdo la normativa vigente.