DADES IDENTIFICATIVES 2021_22
Assignatura (*) FACTORS DE QUALITAT EN EL CULTIU DE LA VINYA Codi 19224214
Ensenyament
Grau en Enologia (2014)
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
3 Optativa 2Q
Llengua d'impartició
Català
Departament Bioquímica i Biotecnologia
Coordinador/a
SÁNCHEZ ORTIZ, ANTONI
Adreça electrònica antonio.sanchezo@urv.cat
Professors/es
SÁNCHEZ ORTIZ, ANTONI
Web
Descripció general i informació rellevant En el cas d’emergència sanitària que requereixi confinar la població o que impliqui restriccions de mobilitat durant aquest curs, es procurarà adaptar l'activitat docent i l'avaluació. Si es produeix aquesta situació, s'informarà d'aquestes adaptacions a l’espai Moodle de cada assignatura. Anàlisis de les Denominacions d'Origen d'Espanya

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A3 Controlar el sistema productiu de la matèria primera amb criteris de qualitat i seguint els imperatius reglamentaris integrant els coneixements d'edafologia, climatologia i viticultura
 A5 Participar en programes d'innovació vitivinícola
Tipus B Codi Competències Transversals
Tipus C Codi Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A3 Programar calendari de tractaments necessària per a la protecció sanitària de la vinya, donar els consells i les alternatives adequades.
 A5 Interpretar els resultats de diferents assaigs d'investigació i donar els consells i les prescripcions necessàries
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge

Continguts
Tema Subtema
1. Factors de qualitat en viticultura. Introducció: El medi vitícola i factors de millora de la qualitat del raïm: varietat, clima, sòl i maneig antròpic del cultiu de la vinya. Importància i diversificació de les tipologies de vins, vins vinculats al territori, vins de terroir i varietats viníferes autòctones.
2. Ecofisiologia vitícola.
L’ecofisiologia. Plasticitat fenotípica i ecotips. Factors de qualitat que afavoreixen el creixement. Fotosíntesi: factors interns i externs que influeixen en l’eficàcia fotosintètica. Reflectància i fluorescència de les clorofil·les. Processos fisiològics que determinen la qualitat de la verema.
3. Relacions hídriques en la vinya. Concepte de l’estrès a les plantes. Factors determinants de l’estrès hídric en el cep. Respostes isohídriques i anisohídriques a l’estrès hídric. Regulació metabòlica de l’estrès vers la qualitat final del raïm. Gestió de la canòpia, equilibri entre vegetació i collita.
4. Canvi climàtic. Petjada i contrapetjada de carboni en viticultura. Evolució i situació actual. IPCC. Prediccions futures de sequera a nivell mundial. Mesures pal·liatives en el maneig del cultiu de la vinya. Adaptacions del cultiu de la vinya en el nou escenari actual: estratègies de mitigació. Tipicitat de les varietats segons el clima.
5. Viticultura de precisió a nivell de sòl i clima. Aparells de mesura en sòls: sensors d’humitat, contingut volumètric d’aigua, sensors de salinitat i temperatura. Aparells de mesura de variables climàtiques: sensors d’humitat relativa ambiental, temperatura de l’aire, pluviometria, piranometria, sensors de radiació UV, Radiació PAR, anemometria.
6. Viticultura de precisió a nivell de planta. Mesura de l’estrès: mètodes destructius i no destructius. Aparells de mesura: flux de saba, dendrometria (contraccions i dilatacions del tronc), porometria (conductància estomàtica), ceptòmetre (coberta vegetal i mesura del LAI i del PAR Interceptat), càmera de Schölander (potencial hídric foliar), medidors de clorofil·la, sensors d’humectació de fulla
7. Viticultura de precisió a nivell de parcel·la. Plataformes de mesura en teledetecció. Sensors SRS, mesura del NDVI i del PRI. Index de vegetació diferencial normalitzat, index de reflectancia en cobertes vegetals. Teledetecció i Smart-points. LiDAR (Light detection and ranging).

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 0 1
Sessió Magistral
A3
A7
16 21.5 37.5
Lectura de documentació escrita / gràfica elaborada
A3
A7
2 14 16
Pràctiques de camp/sortides
A3
A7
10 8 18
Atenció personalitzada
1.5 0 1.5
 
Proves mixtes
1 0 1
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Activitats encaminades a prendre contacte i a recollir informació dels estudiants i presentació de l'assignatura.
Sessió Magistral Estudi dels factors de qualitat determinants en la producció de qualitat i reptes actuals de la viticultura.
Lectura de documentació escrita / gràfica elaborada Lectura individual d'un article de fisiologia de l'estrès hídric i realització d'un qüestionari
Pràctiques de camp/sortides Sortides a un centre educatiu per veure noves tècniques de viticultura de precisió
Atenció personalitzada Sessió individual per comentar l'article

Atenció personalitzada
Descripció

Hi ha una hora de tutoria individual, per treballar un article relacionat amb la fisiologia de l'estrès hídric i la qualitat del raïm.


Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Pràctiques de camp/sortides
A3
A7
Es faran informes i un test al Moodle de les visites 10% i de les pràctiques de camp 10% 20%
Proves mixtes
Examen 40%
Altres  

Interpretació d'un article de fisología, estrès i canvi climàtic

40%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

L'entrega del treball de fisiologia és d'obligat compliment.

Segona convocatòria: es realitzarà una prova escrita en cas de no superar amb un 5.0 la primera convocatòria.

Fonts d'informació

Bàsica

Bock, A., Sparks, T., Estrella, N., & Menzel, A. (2011). Changes in the phenology and composition of wine from Franconia, Germany. Climate Research, 50(1), 69-81.

Bondada, B., & Shutthanandan, J. (2012). Understanding differential responses of grapevine (Vitis vinifera L.) leaf and fruit to water stress and recovery following re-watering. American Journal of Plant Sciences, 3(09), 1232.

Coombe, B. G., & Hale, C. R. (1973). The hormone content of ripening grape berries and the effects of growth substance treatments. Plant Physiology, 51(4), 629-634.

Düring, H. (1988). CO2 assimilation and photorespiration of grapevine leaves: responses to light and drought. Vitis, 27(19), 208.

Düring, H., & Alleweldt, G. (1980). Effects of plant hormones on phloem transport in grapevines. Berichte der Deutschen Botanischen Gesellschaft, 93(1), 339-347.

Fujita, Y., Nakashima, K., Yoshida, T., Fujita, M., Shinozaki, K., & Yamaguchi?Shinozaki, K. Role of Abscisic Acid Signaling in Drought Tolerance and Preharvest Sprouting Under Climate Change. Climate Change and Plant Abiotic Stress Tolerance, 521-554.

Greer, D. H., & Weedon, M. M. (2013). The impact of high temperatures on Vitis vinifera cv. Semillon grapevine performance and berry ripening. Frontiers in plant science, 4.

Jorqueta-Fontena, E., & Orrego-Verdugo, R. (2010). Impacto del calentamiento global en la fenología de una variedad de vid cultivada en el Sur de Chile. Agrociencia, 44(4), 427-435.

López-Carbonell, M., & Jáuregui, O. (2005). A rapid method for analysis of abscisic acid (ABA) in crude extracts of water stressed Arabidopsis thaliana plants by liquid chromatography—mass spectrometry in tandem mode. Plant Physiology and Biochemistry, 43(4), 407-411.

Matthews, M. A., & Anderson, M. M. (1988). Fruit ripening in Vitis vinifera L.: responses to seasonal water deficits. American Journal of enology and Viticulture, 39(4), 313-320.

Ndung'u, C. K., Shimizu, M., Okamoto, G., & Hirano, K. (1997). Abscisic acid, carbohydrates, and nitrogen contents of Kyoho grapevines in relation to budbreak induction by water stress. American journal of enology and viticulture, 48(1), 115-120.

Okamoto, G., Kuwamura, T., & Hirano, K. (2015). Effects of water deficit stress on leaf and berry ABA and berry ripening in Chardonnay grapevines (Vitis vinifera). VITIS-Journal of Grapevine Research, 43(1), 15.

Okamoto, G., Kuwamura, T., & Hirano, K. (2015). Effects of water deficit stress on leaf and berry ABA and berry ripening in Chardonnay grapevines (Vitis vinifera). VITIS-Journal of Grapevine Research, 43(1), 15.

Okamoto, G., Miki, Y., Hia, H., Noda, M., & Hirano, K. (2001). Effects of canopy arrangement and water stress on berry ripening in Muscat of Alexandria grapes. J. ASEV Japan, 12, 2-9.

Palejwala, V. A., Parikh, H. R., & Modi, V. V. (1985). The role of abscisic acid in the ripening of grapes. Physiologia Plantarum, 65(4), 498-502.

Poni, S., Lakso, A. N., Turner, J. R., & Melious, R. E. (2015). The effects of pre-and post-veraison water stress on growth and physiology of potted Pinot Noir grapevines at varying crop levels. VITIS-Journal of Grapevine Research, 32(4), 207.

Riov, J., Dagan, E., Goren, R., & Yang, S. F. (1990). Characterization of abscisic acid-induced ethylene production in citrus leaf and tomato fruit tissues. Plant Physiology, 92(1), 48-53.

Setha, S., Kondo, S., Hirai, N., & Ohigashi, H. (2005). Quantification of ABA and its metabolites in sweet cherries usingdeuterium-labeled internal standards. Plant growth regulation, 45(3), 183-188.

Soar, C. J., Speirs, J., Maffei, S. M., Penrose, A. B., McCarthy, M. G., & Loveys, B. R. (2006). Grape vine varieties Shiraz and Grenache differ in their stomatal response to VPD: apparent links with ABA physiology and gene expression in leaf tissue. Australian journal of grape and wine research, 12(1), 2-12.

Complementària

Recomanacions


 
Altres comentaris
Bon nivell d'anglès per poder entendre els conceptes de l'article
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent