|
Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques | | | A2 |
Aplicar de manera integrada coneixements bàsics a nivell molecular, cel · lular i metabòlic en microorganismes així com en plantes |
|
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals |
|
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
|
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | A2 |
Conèixer els fongs i el seu potencial biològic com organismes fitopatògens.
Conèixer les conseqüències de les infeccions fúngiques en viticultura, tant sobre la planta com durant el procés de maduració del raïm.
Disposar dels criteris necessaris per prevenir o combatre malalties criptogàmiques.
Disposar dels coneixements necessaris per minimitzar les malalties criptogàmiques durant la planificació d’una nova plantació
Conèixer els beneficis que poden aportar els fongs i les tècniques d’aplicació en viticultura
Disposar dels criteris necessaris que permetin, o no, assumir el risc de l’ús de raïm infectat per fongs pel consum humà.
|
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
|
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| Tema |
Subtema |
| 1. Conceptes bàsics en micologia. |
Característiques generals dels fongs, biologia i classificació. |
| 2. Els fongs com organisme fitopatogen. |
Patologies fúngiques a les diferents parts de la planta. Estratègies per la infecció. Cicle d’una malaltia fúngica. |
| 3. Coneixaments per a l'estudi in vitro dels fongs. |
Tècniques més comuns per a l’aïllament i la determinació de fongs fitopatogens i colonitzadors de diferents substrats. |
| 4. Oomicets. |
Característiques generals, cicle biològic, grups taxonòmics d’importància. Patògens de la vinya: Plasmopara viticola (Mildiu), Phytophthora spp. (Podridura del coll i de l’arrel). |
| 5. Zigomicets. |
Característiques generals, cicle biològic, grups taxonòmics d’importància. Patògens de la vinya: Rhizopus spp. (Podridura dels fruits). |
| 6. Ascomicets. |
Característiques generals, cicle biològic, grups taxonòmics d’importància. Patògens de la vinya: Uncinula necator (Oïdi), Botryotinia fuckeliana (Podridura gris), Guignardia bidwellii (Podridura negre), Elsinoë ampelina (Antracnosi), Pseudopezicula tracheiphila (“Rotbrenner”), Eutypa lata (Eutipiosi), Cryptosporella viticola (Excoriosi), Botryosphaeria spp. (Braç mort negre i Podridura de fruits), Glomerella cingulata (Antracnosi o Podridura de fruits), Rosellinia necatrix i Roesleria subterranea (Podridura de l’arrel), Mycosphaerella angulata (Taques angulars de les fulles). |
| 7. Basidimicets. |
Característiques generals, cicle biològic, grups taxonòmics d’importància. Patologies a la vinya: Physopella ampelopsodis (Rovell), Stereum hirsutum i Phellinus igniarius (Esca), Armillaria mellea (Podridura de l’arrel). |
| 8. Fongs asexuals. |
Característiques generals, cicle biològic, grups taxonòmics d’importància. Patologies produides per hifomicets: Verticillium dahliae (Pansiment foliar), Alternaria, Aspergillus, Cladosporium, Fusarium o Penicillium (Podridura dels fruits), Phymatotrichopsis omnivora (Podridura radicular). Patologies produides per celomicets: Coniella diplodiella (Podridura blanca), Greeneria uvicola (Podridura amarga), Septoria ampelina (Melanosi). |
| 9. Micorrices. |
Caracterìstiques generals i la seva aplicació en viticultura. |
| 10. Fongs a la bodega. |
Aspectes perjudicial i beneficiosos. |
| Contingut de les classes pràctiques |
1- Tècniques d’estudi dels fongs microscòpics.
2- Criteris per a la classificació dels zigomicets, ascomicets i deuteromicets.
3- Desenvolupament dels Postulats de Kock amb algun patogen per a la vinya.
4- Estudi quantitatiu /qualitatiu dels fongs presents al sòl de vinya o a les parets d’una bodega. |
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
1 |
0 |
1 |
| Sessió Magistral |
|
20 |
2 |
22 |
| Pràctiques a laboratoris |
|
12 |
1 |
13 |
| Seminaris |
|
2 |
30 |
32 |
| Atenció personalitzada |
|
2 |
0 |
2 |
| |
| Proves objectives de preguntes curtes |
|
2 |
0 |
2 |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
Presentació de l'assignatura |
| Sessió Magistral |
Desenvolupament dels diferents temes amb suport electrònic. El valora la presencialitat a les mateixes. |
| Pràctiques a laboratoris |
Les sessions pràctiques són obligatòries per a poder aprovar l'assignatura. Les faltes d'assistència repercutiran directament en el percentatge d'avaluació destinat a aquesta metodologia. Es desenvolupen durant 4 dies (tres hores diàries). |
| Seminaris |
Realització d'un treball individual relacionat amb el programa de l'assignatura. |
| Atenció personalitzada |
Sempre amb acord previ |
|
Descripció |
|
A conseqüència de la no assignació d'espai destinat a rebre alumnes als professors procedents d'altres facultats, l'atenció serà amb acord previ via correu electrònic, i abans o després de les classes magistrals o pràctiques. |
|
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
| Sessió Magistral |
|
Desenvolupament del contingut teòric de l'assignatura. Es fonamental assistir a les classes magistrals per desprès entendre el contingut de les sessions pràctiques. Per l'avaluació final es tindrà en compta assistència continuada i el seguiment de les classes. |
10 % |
| Pràctiques a laboratoris |
|
Assistència i aprofitament de les classes pràctiques que són obligatòries per a tothom.
La no realització de les pràctiques implica no poder aprovar l'assignatura.
IMPORTANT: el percentatge destinat a l'avaluació d'aquesta part variarà en funció del nombre de faltes d'assistència. |
40 % |
| Seminaris |
|
Presentació d'un treball.
L'interès i la temàtica del treball s'han de comunicar al professor responsable de l'assignatura duran les 4 primeres setmanes una vegada començat el quadrimestre. Passat aquest temps, qui no hagi manifestat interès, s'entendrà que no vol fer el treball. (VEURE ALTRES COMENTARIS ) |
30 % |
| Proves objectives de preguntes curtes |
|
Realització d'una prova única de síntesi (per escrit) al final del quadrimestre, segons calendari oficial, que constarà de preguntes relacionades amb el contingut de les classes teòriques i una de practiques. |
20 % |
| Altres |
|
|
|
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
IMPORTANT RECORDAR: L'assistència a pràctiques és un requisit indispensable per a aprovar l'assignatura. CONDICIONS PER A LA REALITZACIÓ DEL TREBALL: - Penjat al Moodle trobaran disponibles: · Un llistat de temes a escollir. Els temes no es poden repetir entre companys. · Els criteris pel desenvolupament dels mateixos. - Els treballs es poden presentar de forma oral o escrita previ acord amb el responsable de l'assignatura: · El treball oral es farà en base a un Powerpoint de màxim 1/2 h d'exposició a classe per a la resta de companys. Es imprescindible presentar un resum del mateix un dia abans de la data convinguda d'exposició. · El treball escrit tindrà una extensió màxima de 10 fulls. La data de presentació del mateix serà, com a màxim, l'últim dia de classes teòriques segons calendari oficial. LA SEGONA CONVOCATÒRIA CONSISTIRÀ EN UNA PROVA ÚNICA AMB PREGUNTES TANT DEL TEMARI DE TEORIA COM EL DE PRÀCTIQUES. PERÒ, RECORDIN SOLAMENT ES PODRAN PRESENTAR AQUELLS QUE HAGIN FET LES PRÀCTIQUES. Durant les proves d'avaluació, els telèfons mòbils, tablets i altres aparells que no siguin expressament autoritzats per la prova, han d'estar apagats i fora de la vista. La realització demostrativament fraudulenta d'alguna activitat avaluativa d'alguna assignatura tant en suport material com virtual i electrònic comporta a l'estudiant la nota de suspens d'aquesta activitat avaluativa. Amb independència d'això, davant la gravetat dels fets, el centre pot proposar la iniciació d'un expedient disciplinari, que serà incoat mitjançant resolució del rector o rectora. |
| Bàsica |
AGRIOS GN, Plant pathology, 2005, 5 ed, Elsevier. Academic Press, Amsterdam
WATKINSON S, BODDY L, MONEY NP, The Fungi, 2016, 3 ed, Academic Press., aMSTERDAM
VARMA A, HOCK B., Mycorrhiza. Structure, function, molecular biology and biotechnology, 1999, Springer-Verlag, Berlin
Dra. J Gené/Dr. AM Stchigel, Presentacions classe, 2018,
PEARSON, R. C., GOHEEN, A. C., , Plagas y enfermedades de la vid (APS), 1998, Mundi-Prensa, Madrid
|
|
| Complementària |
|
BARNETT HL, HUNTER BB., Illustrated genera of imperfect fungi., 1998. MANSILLA VAZQUEZ JP, PINTOS VARELA C & ABELLEIRA ARGIBAY A., Patología de la vid., 1991., Servicio de publicaciones de la Excma. Diputación
|
| Assignatures que es recomana haver cursat prèviament |
| BIOLOGIA CEL·LULAR I GENÈTICA/19224003 | | MICROBIOLOGIA GENERAL/19224004 | | VITICULTURA I/19224112 |
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|