|
Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques |
|
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals |
|
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
|
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
|
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| Tema |
Subtema |
TEMA 1. Música i contingut dramàtic: de la Polifonia del Renaixement al"Dramma per musica"
|
El contingut teatral dins l’obra artística: de la catarsi atmosfèrica a la catarsi afectiva.
De Josquin a Palestrina: música per amplificar la paraula
Contextualització: l’adveniment dels gèneres amb contingut teatral entre el Renaixement i el Barroc.
Commedia dell’Arte” versus “Dramma per musica”.
La paradoxa de la “Camerata fiorentina”: arqueologia musical i nous llenguatges.
|
TEMA 2. Arts escèniques, música i Barroc (segle XVII)
|
Claudio Monteverdi i el seu temps. Del "Dramma per musica" a l’Òpera.
Oratori i contingut dramàtic: dels Filipons a Giacomo Carissimi
Dona, música i Barroc: la Venècia de Barbara Strozzi i la Roma de les Basile
William Shakespeare: invenció de la persona humana.Versions operístiques de Henry Purcell a Giuseppe Verdi.
El gran teatre del món: realitat i somni en l’univers de Calderón. Música escènica al Segle d’Or.
.
|
TEMA 3. De l’or a les llums. L'època de Johann Sebastian Bach
|
Música religiosa luterana: símbol, ritus i teatralitat de Heinrich Schütz a Johann Sebastian Bach.
Georg F. Haendel: virtuosisme, espectacularitat i funcionalitat
La “Querelle des Bouffons” com a dialèctica de frontera.
Carlo Goldoni: tornant a inventar el teatre. Els llibrets i les seves versions musicals.
La reforma del llenguatge operístic de C.W. Gluck: contingut dramàtic i emoció dinàmica. |
TEMA 4. Wolfgang A. Mozart i el seu temps.
|
El classicisme musical: precedents, evolució i característiques. De Franz J. Haydn a Ludwig v. Beethoven
Les òperes de Mozart: dramaticitat polièdrica. D' “Idomeneo” a “Die Zauberflöte”
Lorenzo da Ponte “en musica”:la trilogia mozartiana.
L' “Edat d'or de la música” com a avantsala del Romanticisme: Ludwig v. Beethoven
|
TEMA 5. El segle del Romanticisme. Una visió de conjunt
|
Herois, monstres i amants: passió, transgressió i mort en l’imaginari estètic del segle XIX.
Ludwig v. Beethoven: l'artista i l'entorn social
L'univers sonor de Franz Schubert , Robert Schumann i Johannes Brahms. Intimisme i grandesa en la música del segle XIX. El lied alemany i la música simfònica.
Música programàtica i música absoluta.
|
| TEMA 6. Òpera: del Romanticisme al Verisme |
Òpera italiana i convenció:” belcanto” versus teatralitat. Del Barber de Gioacchino Rossini a Lucia di Lammermoor de Gaetano Donizetti.
Giuseppe Verdi: individualisme, nacionalisme i escenografia “en música”.
Richard Wagner: l’obra d’art total.
Òperes nacionals: una visió de conjunt. França, Rússia, Txèquia. La Sarsuela espanyola: costumisme i grandesa.
Del Romanticisme al Verisme: drama musical i tempo psíquic en Giacomo Puccini.
|
TEMA 7. Música i espectacle al segle XX
|
Segle XX: nous llenguatges i cultura de masses. Revolucions sonores, recepció i espectacle.
La segona escola de Viena: Arnold Schönberg, compromís i radicalitat. Música i arts plàstiques.
El París de Ricard Vinyes. El grup dels sis. Música i pluridisciplinarietat. Igor Stravinsky versus Manuel de Falla.
Frederic Mompou i el seu temps: música callada. Una visió de conjunt.
Òpera: els nous formats escenogràfics i conceptuals. Kurt Weill, Alban Berg i Dimitri Shostakovitx a vol d’ocell.
Música o silenci?: de Dusapin a Cage |
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
4 |
4 |
8 |
| Sessió Magistral |
|
28 |
56 |
84 |
| Fòrums de discussió |
|
3 |
6 |
9 |
| Pràctiques de camp/sortides |
|
12 |
12 |
24 |
| Atenció personalitzada |
|
15 |
15 |
30 |
| |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
Marc teòric amb pluja d'idees i propostes d'intervenció a l'aula |
| Sessió Magistral |
Sessió magistral amb comentaris sobre audició enregistrada |
| Fòrums de discussió |
Fòrums virtuals interdisciplinars lligats a les pràctiques externes i a una observació de camp basada en el consum continuat de música i espectacle |
| Pràctiques de camp/sortides |
Assitència periòdica a espectacles, exposicions o altres esdeveniments relacionats amb la música.
|
|
Descripció |
|
Atenció personalitzada, prèvia cita per correu electrònic i seguiment individualitzat de treballs relacionats amb l'assignatura o possibles línies d'investigació properes a la matèria.
|
|
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
| Activitats Introductòries |
|
Participació en la pluja d'idees, aportacions en el debat generat a l'aula |
5% |
| Sessió Magistral |
|
Prova sumativa de desenvolupament |
40% |
| Fòrums de discussió |
|
Intercanvi continuat d'idees dins dels fòrums virtuals oberts relacionats amb les sortides. Es valoraran el contingut i l'expressió escrita. |
25% |
| Pràctiques de camp/sortides |
|
Assistència a les sortides proposades (es facilitaran les dates durant el mes de setembre) |
25% |
| Atenció personalitzada |
|
Assistència a una tutoria |
5% |
| Altres |
|
|
|
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
A la segona convocatòria hi podran accedir també estudiants que no hagin seguit l'avaluació continuada i que vulguin optar a una prova sumativa de tot el contingut de l'assignatura (oral i escrita). |
| Bàsica |
Roger Alier, Guia Universal de l'Òpera, 2002, Edicions Robinbook, col. "Ma non troppo"
Roger Alier, M. Heilbronn, Fco Sans, Història de l'òpera italiana, 1992, Editorial Empúries, Barcelona
Xose Aviñora (coord.), Història de la música catalana, valenciana i balear, 2003, Edicions 62, Barcelona
Héctor Berlioz, Beethoven, 1979, Editorial Espasa Calpe, Madrid
Roland de Candé, Nuevo diccionario de la música, 2002, Edicions Robinbook, col. "Ma non troppo"
Anna Cazurra, Introducció a la música. De l'antiguitat als nostres dies, 2001, Quaderns Crema, Barcelona
Miquel Desclot, L'edat d'or de la música, 2003, Editorial Angle, Barcelona
Enrico Fubini, La estética musical desde la antigüedad hasta el siglo XX, 1988, Editorial Alianza Música, Madrid
Alfred Einstein, La música en la época Romántica, 1086, Editorial Alianza Música, Madrid
J. Giralt, F. Robira, V. Solé, Gran Enciclopèdia de la música, 1999, Editorial Enciclopèdia Catalana, Barcelona
Paul Henry Lang (direcció i coordinació, Historia de la música del mundo occidental, 1992, Edicions Akal, S.A., Madrid
Leeman L. Perkins, La música del renacimiento, ,
George Buelow, La música barroca, ,
Philip Downs, La música clásica, ,
Leon Plantinga, La música romántica, ,
Robert P. Morgan, La música del siglo XX, ,
Gustave Kobbé, Tout l'opéra, 1982, Ed.R. Laffont, Paris
Ulrich Michaels, Atlas de la música (1), 1989, Ed. Alianza, Madrid
Ulrich Michaels, Atlas de la música (2), 1992, Ed. Alianza, Madrid
Oriol Martorell i Manuel Valls, Síntesi Històrica de la música catalana , 1985, Els llibres de la frontera, S. Cugat del Vallès
Josep Roda Batlle, Música i músics a casa nostra, Síntesi Històric, 1993, Editorial Teide, Barcelona
Stanley Sadie i Alison Lathan, Guía Akal de la música, 2000, Ediciones Akal, Madrid
Stanley Sadie (editor i director), The new grove dictionary of music and musicians, 1988, Editorial Macmillan, London
Societat Italiana de Musicologia, Historia de la música, 1986, Edicions Turner, Madrid
Claudio Gallico, La época del humanismo y del renacimiento , ,
Lorenzo Bianconi, El siglo XVII, ,
Alberto Basso, La época de Bach y Haendel, ,
Giorgio Pestelli, La época de Mozart y Beethoven, ,
Renato di Benedetto, El siglo XIX (1), ,
Claudio Casini, El siglo XIX (2), ,
Giulio Salvetti, El siglo XX (1), ,
Gianfranco Vinay, El siglo XX (2), ,
Andrea Lanza, El siglo XX (3), ,
Igor Stravinsky, Poética Musical, 1987, Editorial Taurus, Madrid
Eugenio Trías, El canto de las sirenas, 2007, Galaxia Gutenberg: Círculo de lectores. Barcelona
Joan Úbeda i Comas, Lèxic Musical (els noms de la música), 1998, Ed. Oiko-.tau, Vilassar de Mar
Manuel Valls Gorina, Per comprendre la música, 1985, Edicions Destino, Barcelona
|
|
| Complementària |
Pere Albert Balcells , Autoretrat de Mozart a través de la seva correspondència, Edicions la Campana, Barcelona, 1997
J. M. Corredor , Converses amb Pau Casals , Biblioteca Selecta, Barcelona, 1974
J. Giralt i Radigals (ed.), Música per a la mort (Fossas/Llorenç/Millet/Sauret/Matabosch), Editorial Oikos.tau, Villassar , 2002
Iannis Xenakis , Música i arquitectura , Edicions d'Antoni Bosch, 1982
TAMARIT SUMALLA, Rosa , Maria Magdalena, “ecce mulier”. Música plor i èxtasi en l’adveniment del Barroc, Arola editors, col.lecció Atenea, Tarragona, 2008
|
|
| Assignatures que en continuen el temari |
| HISTÒRIA DE LES IDEES ESTÈTIQUES/12214117 |
|
| Assignatures que es recomana cursar simultàniament |
| ART DEL RENAIXEMENT/12214106 | | ART DEL BARROC/12214107 |
|
| Assignatures que es recomana haver cursat prèviament |
| SOCIETAT I CULTURA A L'ÈPOCA MODERNA/12214006 | | ART GÒTIC/12214104 |
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|