DADES IDENTIFICATIVES

2011_12

Assignatura (*)

NARRATIVA I GUIÓ AUDIOVISUAL

Codi

12234111

Ensenyament

Cicle

Descriptors

Crèd.

Tipus

Curs

Període

Obligatòria

Tercer

Anual

Llengua d'impartició

Català

Departament

Estudis de Comunicació

Coordinador/a

QUÍLEZ ESTEVE, LAIA

Adreça electrònica

laia.quilez@urv.cat

Professors/es

QUÍLEZ ESTEVE, LAIA

Web

Descripció general i informació rellevant

L’objectiu de l’assignatura és el de proveir als i les alumnes de les eines i coneixements necessaris per a poder comprendre els diferents elements presents en tot procés d’elaboració d’un guió, així com capacitar-los per al disseny i escriptura de qualsevol tipus de producte audiovisual. Per a assolir aquesta fita cal que, paral•lelament a l’explicació de les diferents fases i conceptes que componen tot procés d’escriptura, al llarg de l’assignatura s’aniran fent incursions teòriques a aquells termes i metodologies de l’àmbit de la narrativa audiovisual que després permetin entendre millor els diferents elements que estructuren i configuren el relat audiovisual.

Competències

Tipus A	Codi	Competències Específiques
Tipus B	Codi	Competències Transversals
Tipus C	Codi	Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage

Tipus A	Codi	Resultats d'aprenentatge
Tipus B	Codi	Resultats d'aprenentatge
Tipus C	Codi	Resultats d'aprenentatge

Continguts

Tema	Subtema
Tema 1. INTRODUCCIÓ A LA NARRACIÓ Conceptes, estratègies i recursos de narrativa audiovisual	1.1. Història, narració i relat 1.2. El punt de vista i la veu narrativa 1.3. El temps en la narració audiovisual 1.4. La construcció espacial del relat 1.5. Altres conceptes de narrativa i de llenguatge audiovisual.
Tema 2. ABANS DE COMENÇAR A ESCRIURE El guió, el guionista i les etapes del guió	2.1. Què és un guió 2.2. El guió en els diferents mitjans 2.3. L’ofici del guionista 2.4. Les etapes del guió (en cinema i en televisió) 2.5. Software i formats per a la creació d’un guió.
TEMA 3. EL KM. 0 DEL PROCÉS CREATIU De la idea a l’argument.	3.1. La idea, el tema, l’storyline i l'elecció del gènere 3.2. Fonts de la narració 3.3. De la idea a l’argument 3.4. Les unitats de l’argument: Escena, seqüència i acte 3.5. La bíblia o el guió de les sèries televisives.
Tema 4. ‘ELS GUIONS SÓN ESTRUCTURA’ L’estructura del relat	4.1. Què és l’estructura? 4.2. L’estructura clàssica: plantejament, nus i desenllaç. 4.3. Estructures alternatives 4.4. Elements estructurals: repetició, simetria i segmentació. 4.5. L’estructura en la seqüència
Tema 5. VA DE UN HOME QUE.... La construcció dels personatges	5.1. Persones, personatges, arquetipus i rols 5.2. Tipologies i models 5.3. Les transformacions del personatge 5.4. Els personatges secundaris
Tema 6. PARLEM-HO Diàlegs, monòlegs i soliloquis en la ficció audiovisual	6.1. Definició i funcions del diàleg 6.2. Tipologies. El diàleg, el monòleg, el soliloqui i el comentari 6.3. Els diàlegs i els gèneres cinematogràfics 6.4. La construcció dels diàlegs i de les escenes en cinema i en televisió 6.5. Alguns consells per escriure un bon diàleg.
Tema 7. JA EL TENIM AQUÍ Què hi ha després del guió literari?	7.1. De l’esborrany al guió final. L’entremat de les escenes. 7.2. El procés de correcció. 7.3. Del guió literari al guió tècnic. L’storyboard. 7.4. Com i a qui podem vendre el nostre guió? El concepte de pitching.
Tema 8. ESCRIPTURES TRANSMEDIÀTIQUES La narrativa i el guió en el món digital	8.1. El món digital: hipertext, hiperlectors i multinarratives 8.2. La nova televisió: noves maneres de narrar en les sèries del segle XXI. 8.3. Els videojocs 8.4. Les sèries web 8.5. Què ens depara aquest present?

Planificació

Metodologies :: Proves

Competències

(*) Hores a classe

Hores fora de classe

(**) Hores totals

Activitats Introductòries

Sessió Magistral

Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària

Treballs

Presentacions / exposicions

Atenció personalitzada

(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies

Metodologies

	Descripció
Activitats Introductòries	S'explicarà el temari de l'assignatura, així com el sistema d'avaluació. Tot seguit es farà un breu repàs als conceptes i les eines metodològiques bàsiques que els alumnes hauran de fer servir durant el curs. Per altra banda, el tema 1 del programa funcionarà com a mòdul introductori a la matèria. En aquest tema desenvoluparem les estratègies i els conceptes bàsics que podem trobar en el procés de creació d’un relat audiovisual. L’objectiu d’aquest tema és que l’alumne es vagi familiaritzant amb determinats conceptes que aniran reapareixent al llarg del curs i que tenen a veure amb la narrativa i el llenguatge audiovisuals. Cal precisar que, d’igual manera, altres aspectes de narrativa que no apareixen en aquest capítol seran tractats més endavant, en funció de les necessitats teòriques i pràctiques de cada moment.
Sessió Magistral	Les dues hores setmanals de classes teòriques es dedicaran a explicar els diferents punts que conformen el temari de l'assignatura. L'objectiu és que l'alumne adquireixi els coneixements necessaris per a poder debatre i comentar a les classes pràctiques els exemples audiovisuals pertinents a cadascun dels nusos conceptuals de la matèria. Finalment, les classes magistrals hauran de servir als alumnes de fonament teòric per a l'elaboració del projecte final de l'assignatura: l'escriptura d'un guió.
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària	Durant les sessions pràctiques de l'assignatura els alumnes hauran de realitzar diferents exercicis individuals o en grups per tal de treballar els diferents conceptes teòrics i les eines d'escriptura del guió audiovisual.
Treballs	Organitzats en grups de tres persones, els alumnes han d'escriure un guió. Aquest pot ser el d'un llargmetratge de ficció o bé el d'un capítol d'una sèrie televisiva. En aquest cas, els alumnes hauran d'escriure també la biblía del projecte.
Presentacions / exposicions	Durant el mes de maig, i una vegada conclòs el guió que cada grup haurà d'escriure com a treball final, els alumnes hauran d'exposar el seu projecte davant de la resta de companys i de la professora de l'assignatura, que farà el paper de productora i n'avaluarà la seva viabilitat comercial.

Atenció personalitzada

Descripció

Es durà una important tasca de seguiment de l'alumne (tant individualment com en grup) en les sessions pràctiques de l'assignatura. Paral·lelament a aquestes, l'alumne que ho consideri oportú podrà sol·licitar tutories on line o tutories presencials amb la professora. La intenció de les mateixes és la d'orientar l'alumne en la vessant pràctica de l'assignatura, així com aclarir els dubtes que puguin anar sorgint al llarg del curs.

Avaluació

Metodologies

Competències

Descripció

Pes

Sessió Magistral

Els continguts impartits durant les sessions magistrals, juntament amb el dossier de textos de l'assignatura, conformaran la base imprescindible per a que els alumnes realitzin les dues proves avaluables que es programaran al llarg del curs.

Les qualificacions obtingudes en les proves de desenvolupament constituiran el 30% de la nota final (el 15% cadascuna)

Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària

Durant les sessions pràctiques de l'assignatura els alumnes hauran de realitzar un seguit d'exercicis (comentaris de textos, exercicis d'escriptura, etc.) relacionats amb la matèria que s'estigui impartint en aquell moment. Quatre d'aquests exercicis seran avaluables.

La qualificació dels quatre exercicis constituirà el 20% de la nota final (5% per exercici)

Treballs

Els alumnes hauran de realitzar, en grups de tres persones, un guió literari, que bé pot ser el d'un llargmetratge de ficció o bé el d'un capítol d'una sèrie televisiva. En aquest últim cas, també hauran de lliurar la Bíblia de la sèrie.

La qualificació del guió constituirà el 35% de la nota final.

Presentacions / exposicions

Les presentacions de cada grup tindran una durada màxima de 15 minuts i es faran davant d'un tribunal que les avaluarà. Després d'exposar el projecte final, els membres del tribunal podran formular preguntes.

La qualificació de l'exposició (en grups de tres persones),constituirà el 15% de la nota final.

Altres

Es tracta d'una assignatura presencial. Es demana una assistència de com a mínim el 80% de les classes -tant pràctiques com teòriques.

Els alumnes que no compleixin amb aquests mínims, hauran de presentar-se a l'examen de segona convocatòria i lliurar tots els exercicis requerits.

Altres comentaris i segona convocatòria

Es tracta d'una assignatura presencial. Es demana una assistència de com a mínim el 80% de les classes -tant pràctiques com teòriques. Els alumnes que no compleixin amb aquests mínims, hauran de presentar-se a l'examen de segona convocatòria i lliurar tots els exercicis requerits.

Per aprovar l'assignatura cal aprovar tant la part teòrica com la part pràctica de la mateixa.

Els alumnes que no optin per l'avaluació continuada o que per incórrer en una falta greu de plagi suspenguin l'assignatura, hauran de lliurar a final de curs el següent material:

- Un guió d'un llargmetratge de ficció o el guió d'un capítol d'una sèrie televisiva, amb la seva respectiva Bíblia.

- La ressenya d'un dels llibres de la bibliografia bàsica de l'assignatura.

- Un treball monogràfic que consistirà en l'anàlisi del guió d'un curtmetratge o d'algun altre producte audiovisual determinat per la professora.

Una vegada lliurat tot aquest material, l'alumne podrà realitzar l'examen final de l'assignatura a la segona convocatòria de la mateixa.

Fonts d'informació

Bàsica
	BALLÓ, Jordi; PÉREZ, Xavier. La semilla inmortal. Los argumentos universales en el cine, Anagrama, Barcelona, 2007. BORDWELL, David. Narration in the fiction film. Londres: Mathuen, 1986. CANET, Fernando; PRÓSPER, Josep. Narrativa audiovisual. Estrategias y recursos. Madrid: Síntesis, 2009. CHION, Michel. El cine y sus oficios. Madrid: Càtedra, 1989. ____. Cómo se escribe un guión. Madrid: Cátedra, 2009. COMPARATO, Doc. El guió. Art i tècnica d’escriure per al cinema i la televisió. Barcelona: Edicions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1989. DiMAGGIO, Madeline. Escribir para televisión. Cómo elaborar guiones y promocionarlos en las cadenas públicas y privadas. Barcelona: Paidós, 1992. DOUGLAS, Pamela. Cómo escribir una serie dramàtica de televisión. Barcelona: Alba Editorial, 2007. FERNÁNDEZ DIÉZ, Federico. El Libro del Guión. Díaz Santos, 2005. FIELD, Syd. El libro del guión. Barcelona: Plot, 1994. GARCÍA JIMÉNEZ,Jesús. Narrativa audiovisual. Madrid: Cátedra, 1993. GAUDREAULT, André; JOST, François. El relato cinematográfico. Barcelona: Paidós, 1995. LÓPEZ IZQUIERDO, Javier. Teoría del guión cinematográfico. Lectura y escritura. Madrid: Síntesis, 2009. MARÍN, Fernando. Cómo escribir el guión de un cortometraje. Guía para crear tu propio corto. Barcelona: Alba, 2011. MCKEE, Robert. El guión. Sustancia, estructura, estilo y principios de la escritura de guiones. Barcelona: Alba, 2002. MURRAY, Janet. Hamlet en la holocubierta. El futuro de la narrativa en el ciberespacio. Barcelona: Paidós, 2000. ONAINDIA, Mario. El guión clásico de Hollywood. Barcelona: Paidós, 1996. PROPP, Vladimir. Morfología del cuento. Madrid: Akal, 1985. RODRÍGUEZ DE FONSECA, Francisco Javier. Cómo escribir Diálogos para Cine y Televisión. Madrid: T&B Editores, 2009. SÁNCHEZ NORIEGA, José Luis. De la literatura al cine: teoría y análisis de la adaptación. Barcelona: Paidós, 2000. SÁNCHEZ-ESCALONILLA, Antonio. Estrategias de guión cinematográfico. Barcelona: Ariel, 2009. SEGER, Linda. El Arte de la adaptación: cómo convertir hechos y ficciones en películas. Madrid: Rialp, 2000. ____. Cómo crear personajes inolvidables. Guía práctica para el desarrollo de personajes en cine, televisión, publicidad, novelas y narraciones cortas. Barcelona: Paidós, 2000. SNYDER, Blake. ¡Salva al gato! El libro definitivo para la creación de un guión. Barcelona: Alba, 2010. TARANGER, Marie-Claude; ROCHE, Anne. Taller de guión cinematográfico. Madrid: Abada, 2006. TOBIAS, Ronald B. El guión y la trama. Fundamentos de la escritura dramática audiovisual. Pamplona: EIUNSA, 1999. TRUBY, John. Anatomía del guión. El arte de narrar en 22 pasos. Barcelona: Alba, 2011. TUBAU, Daniel. El guión del siglo 21. El futuro de la narrativa en el mundo digital. Barcelona: Alba, 2011. VILCHES, Lorenzo (comp.). Taller de escritura para televisión. Barcelona: Gedisa, 1999. VV. AA. 55 propostes de guió per a llargmetratges. Barcelona: Columna, 1994.
Complementària

Recomanacions

Assignatures que es recomana haver cursat prèviament

TEORIA I TÈCNICA DEL LLENGUATGE AUDIOVISUAL/12234103


Altres comentaris
1. Es penalitzaran les faltes d'ortografia greus, tant en els exercicis pràctics, com en les proves parcials i en el projecte final. 2. Els grups d'alumnes que incorrin en algun acte de plagi en l'elaboració del guió o que copiïn durant els exàmens i proves que es faran al llarg del curs quedaran suspesos automàticament de l'assignatura. 3. L'assistència a les classes és obligatòria. Els alumnes que optin per l'avaluació continuada han d'assistir a un mínim del 80% de les classes, tant les de caràcter teòric com les de caràcter pràctic. 4. No està permès utilitzar els telèfons mòbils dins l'aula.

(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent