|
Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques |
|
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals |
|
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
|
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
|
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| Tema |
Subtema |
| 1- Orígens de la reproducció mecànica del so, de la imatge, i de la imatge-moviment (cinema). |
1. La reproductibilitat tècnica de la imatge: invents pre-cinematogràfics, l'aura i les masses.
2. De la camera lucida a la fixació de la imatge mecànica.
3. La captació i reproducció del so: de Tin Pan Alley al cilindre i al disc de Berliner i Edison. 1895, indústria establerta.
4. Audiovisuals sincronitzats: Illustrated Songs.
5. Thomas A. Edison, i el film de consum individualitzat.
6. Naixement del cinema com a espectacle col·lectiu: els germans Lumière.
7. La ciència ficció i la màgia de les imatges de Georges Méliès i Segundo de Chomón.
8. L'explotació industrial del cinema: Gaumont i Pathé.
9. Les Films d'Art, adaptacions cultes per a un públic burgès.
10. La recuperació de la memòria americana: el western i els muntatges de Porter i Ince. |
| 2- La institucionalització del llenguatge i la indústria cinematrogràfiques. |
1. David W. Griffith i la consolidació del Mode de Representació Institucional
2. Edison apreta i els independents funden la Meca del Cine: Hollywood.
3. Sistema d'estudis, star system, i Zuckor.
4. El cinema còmic i slapstick. Consolidació dels gèneres.
5. Monopolis a Europa i super-produccions italianes.
|
| 3- Cinemes des de la perspectiva artística. |
1. Cinema soviètic, muntatge: Kulechov, Vertov i Eisenstein.
2. L'Expressionisme alemany, kammerspiel i futurisme: Murnau i Lang.
3. Escola Impressionista francesa: Epstein, Dulac, l'Herbier, Clair i Gance.
4. Nord i natura, cinemes d'exteriors: Von Stroheim, Dreyer i Schiller. |
| 4- Funcionament del sistema d'Estudis. La popularització del jazz i l'experimentació en suports sonors. |
1. Warner Bros aposta per la transició al sonor; renovació de l'star system.
2. Anys 20-30, Època Daurada de Hollywood i recessió europea.
3. Cinema de productors i revolta dels stars: United Artists.
4. L'establiment dels gèneres cinematogràfics clàssics.
5. Persecució política de McCarthy als cineastes (1950-1957).
6. Indústria musical: desaparició del cilindre, consolidació del disc, experimentació amb les cintes magnètiques (1935-36).
7. Expansió de la ràdio i auge del jazz.
8. Primers experiments televisius: BBC, CBS i NBC. |
| 5- Cinemes durant la guerra i la postguerra: activació de militàncies. La postguerra del rock'n roll: arriben els LP's i la tele. |
1. Cinemes feixistes. El cas d'Espanya.
2. Refer el país: el Neorrealisme italià i la tornada de l'austeritat cinematogràfica.
3. Pel·lícules per a la Guerra Freda.
4. Legitimitat intel·lectual del cinema com a mitjà d'expressió, i de la seva pertinència com a objecte acadèmic (instituts, universitats).
5. Exponencial millora de l'enregistrament sonor i aparició de l'LP (microgroove). La cultura del rock'n'roll.
6. Desenvolupament de la televisió, distribució de l'espai, i normatives internacionals. Comença la cultura catòdica. |
| 6- Modernitat i nous cinemes. Documental i discursos de la modernitat. La indústria musical consolida el casette. |
1. Nous cinemes europeus: Free Cinema, Nouvelle Vague, New American Cinema, Nou Cinema Alemany.
2. A casa nostra: Nou Cinema Espanyol i Escola de Barcelona
3. Expansió de la televisió i adaptació dels llenguatges audiovisuals
4. Hollywood fagocita el cinema independent. Dinàmiques de fragmentació-integració al mainstream.
5. Música en suport portable. Phillips treu el casette al mercat. Beat, pop, punk. |
| 7- Postmodernitat i noves formes d'expressió audiovisual. Dinàmiques de concentració i nous circuits de distribució. Auge i límits dels 'indies'. |
1. Crisi del cinema d'autor europeu.
2. L'última teoria ontològica del cinema: El Dogma 95.
3. Derives del cinema documental: subjectivisme, interactivitat, resignificacions.
4. Noves plataformes, altres llenguatges: videoclip, videojoc, productes multiplataforma.
5. La televisió digital, l'apagada analògica. Neotelevisió i noves formes de consum: a la carta.
6. L'Oligopoli discogràfic dels 80-90 (EMI, CBS, BMG, MCA, WEA i PolyGram) i el posterior impacte d'Internet en la fragmentació de la indústria: l'auge de l'indie. |
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
1 |
1 |
2 |
| Sessió Magistral |
|
29 |
2 |
31 |
| Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària |
|
30 |
30 |
60 |
| Treballs |
|
1 |
40 |
41 |
| Resolució de problemes, exercicis |
|
2 |
10 |
12 |
| Atenció personalitzada |
|
2 |
2 |
4 |
| |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
1. Presentació assignatura i bibliografia.
2. Avaluació inicial. |
| Sessió Magistral |
1. Continguts teòrics de l'assignatura. |
| Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària |
1. Anàlisi de productes audiovisuals relatius a la teoria de l'assignatura.
2. Debats documentats. |
| Treballs |
1. Elaboració d'un treball específic d'història d'un artefacte audiovisual o memòria de consum. |
| Resolució de problemes, exercicis |
1. Exercici de contextualització, descripció i anàlisi d'un producte audiovisual.
2. Reflexió sobre les qüestions tractades a la part teòrica de l'assignatura. |
|
Descripció |
|
Els alumnes podran demanar sessions de tutoria els dilluns de 9 a 11h i de 15 a 17h. Les tutories seran per al seguiment de l'assignatura i de supervisió de l'avenç dels treballs d'assignatura. |
|
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
| Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària |
|
1. Anàlisi de productes audiovisuals relatius a la teoria de l'assignatura.
2. Debats documentats. |
40% |
| Treballs |
|
1. Elaboració d'un treball específic d'història d'un artefacte audiovisual o memòria de consum.
|
40% |
| Resolució de problemes, exercicis |
|
1. Exercici de contextualització, descripció i anàlisi d'un producte audiovisual.
2. Reflexió sobre les qüestions tractades a la part teòrica de l'assignatura. |
20% |
| Altres |
|
|
|
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
S'aconsella seguir l'avaluació continuada per a un bon aprofitament de l'assignatura, atès que es visionaran i comentaran molts materials a classe. Els alumnes només podran faltar a una de les pràctiques per a seguir l'avaluació continuada, però podran acollir-s'hi a totes dues convocatòries. Per als alumnes que no vulguin seguir l'avaluació continuada, l'examen ('Resolució de problemes, exercicis') comptarà un 60% de la nota i inclourà diverses preguntes per a desenvolupar. |
| Bàsica |
|
Aumont, Jacques (2002) Les théories des cinéastes. Paris: Nathan. Benet, Vicente J (2004) La cultura del cine.
Introducción a la historia y la estética del cine. Barcelona: Paidós.Benjamin, Walter (1989) La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica, a Discursos interrumpidos I, Buenos AiresEpstein,
Jean (1946) L’intelligence d’une machine, Paris: Jacques Melot.
Fecé,
José Luis (1997 [1992]) ‘Prólogo’, en Lagny, Michele: Cine e
historia. Problemas y métodos en la investigación cinematográfica,
Barcelona: Bosch (Pp: 11-15). Gubern, Romà (1973) Historia del Cine,
Barcelona: Lumen.Herbert,
Stephen (2000) A history of pre-cinema. Volume 1. London and New
York: Routledge.Ituarte,
Leire y Letamendi, Jon (2002) Los inicios del cine. Desde los
espectáculos precinematrogràficos hasta 1917, Barcelona: Serbal.Lagny,
Michele (1997 [1992]) Cine e historia. Problemas y métodos en la
investigación cinematográfica, Barcelona: Bosch.
Macgowan,
Kenneth (1965) Behind the screen. The history and techniques of the
motion picture. New York: Delacorte Press.Talens,
Jenaro y Zunzúnegui, Santos (1998) Prólogo, en Jenaro Talens y
Santos Zunzúnegui (Eds.) Historia general del cine. Vol. II. EEUU
(1908 - 1915). Madrid: Cátedra.Epstein,
Jean (1946) L’intelligence d’une machine, Paris: Jacques Melot.
Fecé,
José Luis (1997 [1992]) ‘Prólogo’, en Lagny, Michele: Cine e
historia. Problemas y métodos en la investigación cinematográfica,
Barcelona: Bosch (Pp: 11-15).
Herbert,
Stephen (2000) A history of pre-cinema. Volume 1. London and New
York: Routledge.Ituarte,
Leire y Letamendi, Jon (2002) Los inicios del cine. Desde los
espectáculos precinematrogràficos hasta 1917, Barcelona: Serbal.Lagny,
Michele (1997 [1992]) Cine e historia. Problemas y métodos en la
investigación cinematográfica, Barcelona: Bosch. Macgowan,
Kenneth (1965) Behind the screen. The history and techniques of the
motion picture. New York: Delacorte Press.Talens,
Jenaro y Zunzúnegui, Santos (1998) Prólogo, en Jenaro Talens y
Santos Zunzúnegui (Eds.) Historia general del cine. Vol. II. EEUU
(1908 - 1915). Madrid: Cátedra. |
| Complementària |
|
|
| Assignatures que en continuen el temari |
| TEORIA I ANÀLISI CINEMATOGRÀFICA I TELEVISIVA/12234116 |
|
| Assignatures que es recomana cursar simultàniament |
| GÈNERES I FORMATS AUDIOVISUALS/12234112 | | NARRATIVA I GUIÓ AUDIOVISUAL/12234111 |
|
| Assignatures que es recomana haver cursat prèviament |
| TECNOLOGIA AUDIOVISUAL I D'INTERNET/12234006 | | TEORIA I TÈCNICA DEL LLENGUATGE AUDIOVISUAL/12234103 |
|
| |
| Altres comentaris |
|
Recomanable que vingueu amb les lectures de 'El tragaluz del infinito' (Noel Burch) i 'La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica' (Walter Benjamin). |
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|