Historia (2001) |
Assignatures |
HISTÒRIA ANTIGA D'ESPANYA |
Continguts |
DADES IDENTIFICATIVES | 2008_09 |
Assignatura | HISTÒRIA ANTIGA D'ESPANYA | Codi | 12083206 | ||||||
Ensenyament |
|
Cicle | 1er i 2on | ||||||
Descriptors | Crèd. | Crèd. teoria | Crèd. pràctics | Tipus | Curs | Període | |||
6 | 4.5 | 1.5 | Optativa | Segon |
Competències | Objectius d'aprenentatge | Continguts |
Planificació | Metodologies | Atenció personalitzada |
Avaluació | Fonts d'informació | Recomanacions |
Tema | Subtema |
1.- Conceptes, mètodes i fonts. | Concepte, límits i periodització de la Història Antiga de la Península Ibèrica. Historiografia i tendències actuals. Les fonts documentals: els textes històrics i literaris, l’epigrafia, la numismàtica i l’arqueologia. Estat actual de la investigació |
2.- L'àmbit geogràfic | Condicionants geografics. Situació i característiques físiques de la Península Ibèrica: factors d’aïllament i de relació. Incidència del medi sobre l’explotació dels recursos i la distribució del poblament. Les vies de comunicació naturals. Geopolítica |
3.- Els contactes amb les cultures mediterrànies | La documentació literària. La documentació arqueològica. Àrees d’ocupació i comerç fenicis i grecs a la Península Ibèrica. Colònies, factories i tallers. Els establiments del sur peninsular. El nord-est peninsular: la qüestió de la pre-colonització i de la fundació de Rhode i Emporion. Els contactes amb la població indígena. Influències i conseqüències |
4.- Els pobles preromans de la Península Ibèrica | Concepte i formació de la cultura ibèrica: L’estructura política i social. L’economia. Els assentaments i les necròpolis. La religió: els santuaris. La cultura material: l’escultura, la ceràmica i el metall. L’alfabet: estat de la qüestió. Arquitectura i urbanisme. La problemàtica cèltica: les fonts literàries antigues i la distribució dels pobles celtes. Les dades de la lingüística. Els Celtíbers: formació i desenvolupament segons la documentació epigràfica i arqueològica. Distribució territorial de vacceus, vetons i carpetans. Els Lusitans. Els pobles del nord. Els pobles del nord-oest. Els galaics. La cultura Talaiòtica. |
5.- La presència púnica a la Península Ibèrica | Les fundacions púniques. Eivissa: la ciutat i el poblament rural. Les factories del sur i est peninsular. La Península Ibèrica i els primers tractats entre Roma i Cartago. Conseqüències de la primera Guerra Púnica. La “reconquesta” i conquesta de la Península Ibèrica per part dels Bàrquides. La fundació d’Akkra Leuke i Carthago Nova. Causes de la segona guerra púnica: la qüestió de Sagunt. Els inicis de la conquesta d’Hispania per Roma. El desenvolupament de la guerra: els Escipions. |
6.- La conquesta romana de la Península Ibèrica | Les campanyes del consul Cató: documents escrits i evidència arqueològica. L’obra de Tiberi Semproni Grac. Les guerres Celtíberes i Lusitanes. L’expedició romana a Galicia. La conquesta de les illes Balears. La pacificació de Celtibèria i Lusitània. |
7.- La República romana i Hispània | Les Guerres Civils, repercussions a Hispania. L’etapa Sertoriana. La consolidació del poder de Pompeu a Hispania. Trencament de les hostilitats entre Pompeu i Cèsar: la lluita militar pel control d’Hispania. La transformació de les estructures indígenes. La importància de les fundacions urbanes. El paper de l’exèrcit. Els canvis ideològics i culturals. La divisió provincial del 197 aC. L’administració provincial. El regim jurídic de les ciutats. Magistratures romanes a Hispània. Organització política i administrativa. Organització econòmica i social. Transformació i desaparició dels assentaments indígenes. |
8.- L'Alt Imperi | La reforma provincial d’August. Les diocesis. Conventus. Civitates. Populi. Les magistratures provincials. La política fiscal. Les institucions municipals. Agricultura i ramaderia. El règim de propietat. Les explotacions mineres. Comerç exterior i interior. Les vies i rutes de comunicació. La organització social indígena. La organització social romana. La religió. El culte a l’emperador. Les divinitats romanes i orientals a Hispania: introducció i evolució. La pervivència de formes culturals i ideològiques indígenes. La organització del culte. |
9.- El Baix Imperi | Hispania durant l’anarquia militar. Les primeres invasions germàniques. Valoració de la crisis del segle III. Dioclecià i els bagaudes. Hispania sota la tetrarquia. De Constantí a Teodosi. De Teodosi a les invasions germàniques. Les invasions : causes i conseqüències. Economia i societat. Les noves formes de producció i explotació: el colonat i el latifundi. El sector artesanal. La mineria. El comerç: l’impacte de les invasions. Aspectes socials: bagaudes i heretgies socials. |
10.- El cristianisme | Origen i difussió del Cristianisme a la Península Ibèrica. La organització de l’esglèsia a Hispania. Els concilis. Les heretgies: arrianisme i priscilianisme. Principals documents escrits sobre el Cristianisme a la península. Pervivència de cultes pagans i indígenes. |