Filologia Catalana (2001) |
Assignatures |
LITERATURA CATALANA MEDIEVAL I |
Continguts |
DADES IDENTIFICATIVES | 2008_09 |
Assignatura | LITERATURA CATALANA MEDIEVAL I | Codi | 12121104 | |||||
Ensenyament |
|
Cicle | 1er | |||||
Descriptors | Crèd. | Crèd. teoria | Crèd. pràctics | Tipus | Curs | Període | ||
12 | 9 | 3 | Obligatòria | Tercer | Anual |
Competències | Objectius d'aprenentatge | Continguts |
Planificació | Metodologies | Atenció personalitzada |
Avaluació | Fonts d'informació | Recomanacions |
Tema | Subtema |
1. La formació de l'espai polític i cultural català. | 1.1 De la Hispània visigòtica a la França carolíngia a través de la invasió musulmana: (a) la Catalunya Vella; (b) l’església catalana, de Tarragona a Narbona; (c) la idea d'Espanya en els regnes peninsuars. 1.2 La societat pre-feudal. 1.3 La segregació del regne dels francs: la conjuntura del 985. 1.4 Els factors d'integració: (a) la dinastia, (b) la revolució feudal, (c) l’hegemonia del comte de Barcelona. 1.5 La unió amb el regne d'Aragó i el confederalisme catalanoaragonès. |
2. La Catalunya romànica. | 2.1 Escriptura, escoles i escriptoris. 2.2 La llatinitat i la literatura llatina. 2.3 De l'art pre-romànic a l'art romànic. |
3. Els inicis de la literatura en llengua vulgar a Catalunya. | 3.1 Del llatí al català. 3.2 Lleialtat lingüística i lleialtat artística a l'edat mitjana. 3.3 La casa de Barcelona i les terres occitanes (1067-1347). 3.4 Traduccions: (a) clericals, (b) laiques. |
4. La poesia trobadoresca a Catalunya: panorama general. | 4.1 La conjuntura de 1160. 4.2 Els trobadors occitans a Catalunya. 4.3 Els trobadors catalans: panoràmica i valoració general. |
5. Guillem de Berguedà. | 5.1 El vituperi. 5.2 La lírica amorosa. 5.3 La narrativa. |
6. Cerverí. | 6.1 El crepuscle trobadoresc. 6.2 Pràctiques lingüístiques. 6.3 La lírica amorosa. 6.4 Del sirventès al vèrs. 6.5 Les noves formes clericals: sermó i al·legoria. |
7. Guillem de Cervera | 7.1 La literatura sapiencial a la cort de Jaume I. 7.2 Els Proverbis. |
8. L'esplendor de l'edat mitjana, de Pere II a Jaume II. | 8.1 El desplegament econòmic. 8.2 L'organització política: les corts i el pactisme. 8.3 La gran expansió territorial i els orígens dels particularismes insular i valencià: (a) el Regne de Mallorca, (b) el Regne de València. 8.4 La qüestió siciliana i la presència a Sardenya. 8.5 La host dels francs qui regnen la Romània. 8.6 Mite i realitat de l'"Imperi" català a la Mediterrània. |
9. El Llibre del rei En Jaume. | 9.1 Literatura i historiografia. 9.2 Poètica del relat oral autobiogràfic. 9.3 Sentit i conjuntures narratives del LRJ. |
10. L'èpica catalana medieval, història d'una al·lucinació col·lectiva. | 10.1 Idees sobre l'èpica. 10.2 Els miratges èpics a la Romània: els casos de França i Portugal 10.3 El descobriment de les prosificacions en la historiografia castellana. 10.4 Política i cultura: la Catalunya noucentista. 10.5 L'"èpica catalana", de Milà i Fontanals a Soldevila. 10.6 Els fronts filològics d'una batalla política. |
11. El món intel·lectual i espiritual de Ramon Llull. | 11.1 La introducció d’Aristòtil i les universitats. 11.2 Franciscans i predicadors. 11.3 Augustinisme, tomisme i averroisme. 11.4 Filosofia i teologia islàmica 11.5 La confrontació amb l'islam, entre la controvèrsia i la Croada. |
12. Ramon Llull, 1. | 12.1 L’art lul·liana. 12.2 El pensament literari de Ramon Llull. 12.3 Les formes de la literatura lul·liana: (a) l’al·legoria i l'exemple, (b) el Llibre d'Evast e Aloma e de son fill Blaquerna. |
13. Ramon Llull, 2. | 13.1 La poesia lul·liana: (a) el Desconhort, (b) el Cant de Ramon. 13.2 El Llibre d’Amic e Amat. |
14. El Llibre del rei En Pere, de Bernat Desclot | 14.1 Estructura, significació i estil. 14.2 ¿Dos Desclots? 14.3 La posteritat de Desclot. |
15. El Llibre de Ramon Muntaner. | 15.1 Personalitat de Muntaner. 15.2 Estructura, significació i estil. 15.3 Posteritat de Muntaner. |
16. El crepuscle trobadoresc. | 16.1 El Cançoneret de Ripoll: (a) poetes menors, (b) el Capellà de Bolquera, (c) joca monachorum. 16.2 Jaume II, poeta, i Arnau de Vilanova, crític literari. |
17. La tradició de Ramon Vidal de Besalú. | 17.1 Les Razons de Ramon Vidal de Besalú i la seva tradició. 17.2 Foc nou: Berenguer d'Anoia i el "Mirall de trobar" |
18. Pere III i la crisi de la baixa edat mitjana. | 18.1 Els problemes: (a) pesta negra i fractura demogràfica, (b) la crisi al camp, (c) la crisi a les ciutats, (d) la crisi a les institucions. 18.2 Pere III. 18.3 L'extinció de la casa de Barcelona. |
19. La cronística catalana. | 19.1 Els Gesta comitum Barchinonensium. 19.2 La Crònica dels Reis d'Aragó i Comtes de Barcelona, de Pere III. 19.3 Tomich. 19.4 Turell. |
20. El Llibre dels grans fets del rei En Pere III | 20.1 L'ombra de Jaume I. 20.2 Mètodes i etapes de redacció. 20.4 Estructura i significació. |
21. La poesia com a gai saber. | 21.1 El Consistori de Tolosa i la codificació del gai saber. 21.2 La cort literària de Pere III. 21.3 Les noves retòriques: Lluís d'Averçó i Jaume March. |
22. Els cançoners catalans | 22.1 El Cançoner Gil. 22.2 El Cançoner d'obres enamorades. 22.3 El Cançoner Vega-Aguiló. 22.4 El Cançoner de l'Ateneu. 22.5 El Cançoner de la Biblioteca Universitària de Saragossa. 22.6 El Jardinet d'orats. |
23. Lírics de la cort de Pere III. | 23.1 Jaume March. 23.2 Pere March. |
24. Gilabert de Pròixita i Andreu Febrer. | 24.1 Gilabert de Pròxita. 24.2 Andreu Febrer. |
25. La matèria de Bretanya a Catalunya. | 25.1 Mencions i lectures. 25.2 Traduccións. 25.3 Guillem de Torroella. 25.4 El Blandín de Cornualla i els seus problemes. |
26. Epístoles, visions i al·legories. | 26.1 Fraire de Joi i Sor de Plazer. 26.2 La Vesió, de Bernat de So. |
27. Contes i històries plaents | 27.1 El Llibre de fra Bernat. 27.2 El Testament de Bernat Serradell. |
28. Francesc Eiximenis. | 28.1 Francesc Eiximenis en el context cultural de la seva època. 28.2 Lo Crestià |
29. Sant Vicent Ferrer | 29.1 Sant Vicent Ferrer en la seva època. 29.2 L'art vicentí. |
30. Fra Anselm Turmeda. | 30.1 Vida i obra. 30.2 La Disputa de l'Ase. |
31. L'"humanisme català medieval" | 31.1 Mestre Rubió i Lluch, noucentista abans del Nou-cents. 31.2 Revisió crítica. |
32. Bernat Metge. | 32.1 Trajectòria vital. 32.2 El Llibre de Fortuna e Prudència. 32.3 Lo Somni. |