Ciències Empresarials (2002) (Campus Terres de l'Ebre) |
Assignatures |
HISTÒRIA ECONÒMICA MUNDIAL |
Continguts |
DADES IDENTIFICATIVES | 2008_09 |
Assignatura | HISTÒRIA ECONÒMICA MUNDIAL | Codi | 16081218 | |||||
Ensenyament |
|
Cicle | 1er | |||||
Descriptors | Crèd. | Crèd. teoria | Crèd. pràctics | Tipus | Curs | Període | ||
6 | 4.5 | 1.5 | Optativa | Primer |
Competències | Objectius d'aprenentatge | Continguts |
Metodologies | Atenció personalitzada | Avaluació |
Fonts d'informació | Recomanacions |
Tema | Subtema |
0. Concepte i metodologia de la Història Econòmica 1. L’economia de base agrària |
1.1. Característiques generals de l’economia de base agrària 1.2. La relació població - recursos: la teoria malthusiana 1.3. L’agricultura: tècniques i conreus 1.4. Formes de distribució de la renda agrària 1.5. El comerç i les finances 1.6. Els diferents processos de l’expansió comercial europea |
2. Els condicionants de la industrialització (arquetipus anglès). | 2.1. El paper de la demanda i el creixement demogràfic 2.2. La racionalització agrícola 2.3. Recursos naturals i consum energètic 2.4. L’articulació del mercat intern i els transports 2.5. Estalvi i formació de capital 2.6. Transformacions tècniques i innovacions 2.7. El context institucional |
3. Models d’industrialització al segle XIX. | 3.1. Difusió o procés estructural europeu? Els casos belga i francès 3.2. Difusió sense capacitat social: Els casos italià i rus. 3.3. Difusió amb capacitat social: els casos alemany i japonès 3.4. Els EEUU |
4. L’economia mundial al segle XIX | 4.1. Els cicles de l’economia internacional 4.2. L’Ordre Econòmic Internacional sota Escola Clàssica 4.3. Expansió i nova estructura d’intercanvis 4.4. La liberalització en la circulació de mercaderies 4.5. Els moviments internacionals de capital 4.6. Els sistemes monetaris de segle XIX 4.7. La crisi de 1873 i el seu impacte (centres/perifèries, patró or) 4.8. Les respostes a la crisi: nou model tecnològic versus neomercantilisme 4.9. Antigues i noves potències entorn de la I Guerra Mundial. |
5. Reconstrucció i desequilibris de l’economia internacional: la primera postguerra mundial. | 5.1. L’herència de la guerra: pèrdues demogràfiques, destrucció material, reordenació territorial. 5.2. Formació de l’economia socialista centralitzada (comunisme de guerra i NEP) 5.3. Deutes, Reparacions de Guerra i desordre monetari. 5.4. Tensions en el sistema financer: el paper dels EEUU 5.5. Els errors de la reconstrucció: la fi de la “Vella Europa”. 5.6. La reestructuració del comerç mundial. |
6. La crisi econòmica dels anys trenta. | 6.1. Els EEUU: les paradoxes del seu creixement. 6.2. El crac borsari i la Gran Depressió als Estats Units. 6.3. Les vies de difusió de la crisi. 6.4. La inviabilitat de les postures clàssiques: Gran Bretanya 6.5. L’Estat, corrector social: New Deal, França 6.6. L’Estat, planificador: Alemanya i URSS. 6.7. Aspectes econòmics de la II Guerra Mundial |
7. El model d’acumulació post- Segona Guerra Mundial: L’expansió. | 7.1. Costos i conseqüències econòmiques de la II Guerra Mundial. 7.2. La reconstrucció de l’economia mundial: Bretton Woods i Plà Marshall 7.3. La política econòmica keynesiana: el creixent paper de l’Estat. 7.4. L’extensió del model stalinià després de la Segona Guerra Mundial. 7.5. Condicions del creixement durant l’etapa expansiva (1945-73). 7.6. Les desigualtats en el creixement econòmic mundial. 7.7. El fracàs de les Teories de la Modernització. |
8. La fi de l’expansió: crisi dels anys setanta i vuitanta. | 8.1. La crisi dels anys setanta. 8.2. Del cercle virtuós al cercle viciós: l’estanflació. 8.3. Canvis en la política econòmica occidental: el neoliberalisme. 8.4. L’enfonsament de la URSS com a model alternatiu de modernització. 8.5. L’ampliació de l’escletxa entre el centre i la perifèria. 8.6. Nous problemes: pressió demogràfica, dependència alimentària i crisi ecològica. 8.7. La “gestió” de la globalització: USA, Unió Europea, Japó, Xina. 8.8. Els moviments antisistèmics. 8.9. L’economia mundial durant la darrera dècada i l’emèrgència de les regions econòmiques. |