Guia docent Facultat de Lletres |
català |
Estudis Superiors de Llengua, Literatura i Cultura Catalanes (2007) |
Assignatures |
DONES, CULTURA I LLENGUATGE |
Fonts d'informació |
DADES IDENTIFICATIVES | 2009_10 |
Assignatura | DONES, CULTURA I LLENGUATGE | Codi | 125231107 | |||||
Ensenyament |
|
Cicle | 2on | |||||
Descriptors | Crèd. | Tipus | Curs | Període | ||||
6 | Obligatòria | Primer | Únic anual |
Competències | Objectius d'aprenentatge | Continguts |
Planificació | Metodologies | Atenció personalitzada |
Avaluació | Fonts d'informació | Recomanacions |
Bàsica |
, , , |
Bibliografia Tema 1. Dones i cultura Amorós, Celia (1997): Tiempo de feminismo. Sobre feminismo, proyecto ilustrado y postmodernidad, Madrid, Cátedra. C. Amorós (ed.) (2000): Feminismo y Filosofía, Madrid, Síntesis. M. Aritzeta i M. Palau (eds.) (1997), Paraula de Dona. Dones, Literatura i Mitjans de Comunicació, Diputació de Tarragona. P., Bordieu (2000), La dominación masculina, traducció de Joaquín Jordá, Barcelona, Anagrama. E. Bosch; V. Ferrer, i M. Gili (1999): Historia de Cárcel de amor. Relatos culturales sobre la violencia de género. http://www.carceldeamor.net/vsc/textos/indexc.html Bram Dijkstra (1994), Ídolos de perversión: La imagen de la mujer en la cultura de fin de siglo. Madrid y Barcelona, Debate/Círculo de Lectores. M. Ángeles Durán (2000), Si Aristóteles l Ana Iriarte (2002), De Amazonas a Ciudadanos. Pretexto ginecocrático y patriarcado en la Grecia antigua, Madrid, Ed. Akal. H. Küng (2002): La mujer en el cristianismo, Madrid, Ed. Trotta. M. Eugenia Monzón Perdomo i Inmaculada Perdomo Reyes (eds.) (1999), Discursos de las mujeres, discursos sobre las mujeres, Centro de Estudios de Victoria Sau (1986), Ser mujer: el fin de una imagen tradicional, Barcelona, Icaria. - (2000): Reflexiones feministas para principios de siglo, 2000, Madrid, Edición horas y Horas. Bibliografia tema 2: Llengua i gènere
M.A. Arconada i C. Lomas (2003) “La construcción de las identidades masculinas en el lenguaje y en la publicidad” en ¿Todos los hombres son iguales? Identidades masculinas y cambios sociales, Paidós Educador, Barcelona. Deborah Cameron (ed.) (1998), The Feminist Critique of Language: A Reader.2a ed. Londres, Routledge. A.V. Catalá i E. García (1995), Ideología sexista y lenguaje, València, Galaxia. J. Coates (1986), Women, men and language, Londres, Longman. P. García Mouton (1999), Cómo hablan las mujeres, Madrid, Arco Libros.
Eulàlia Lledó (2005), De llengua, diferència i context. Barcelona, Generalitat de Catalunya, Institut Català de les Dones. http://www.gencat.net/icdona/publica_online.htm -(2005). L’espai de les dones als diccionaris: silencis i presències. Vic: Eumo. I. Lozano Domingo (1995), Lenguaje femenino, lenguaje masculino. ¿Condiciona nuestro sexo la forma de hablar?, Madrid, Minerva Ediciones. Judy C. Pearson, Lynn H Turner i W. Todd-Mancillas (1993), Comunicación y género, Barcelona, Paidós. Marcar les diferències: la representació de dones i homes a Marta Segarra (ed.) (2004), Lengua por venir, Barcelona, Icaria. Juan Carlos de Suárez (2006), La mujer construida: comunicación e identidad femenina, Barcelona, Mad. Bibliografia tema 3: Literatura i gènere 3.1 Laura P. Alonso; Pilar Cuder i Zenón Luis (eds.) (1996): La mujer del texto al contexto. Universidad de Huelva. Celia Amorós (1997), Tiempo de feminismo, Madrid, Cátedra. -(ed.) (2000): Feminismo y Filosofía. Madrid, Sintesis. Nancy Amstrong (1993): Deseo y ficción doméstica. Madrid, Càtedra/Instituto de la Mujer. R, Baccolini; M.G. Fabi; V. Fortunati i R. Monticelli (eds.) (1997): Critiche femministe e teorie letterarie. Bolonya, CLUEB. Simone de Beauvoir (1949), Le deuxième sexe (ed. Castellana, Cátedra, 1999) E. Beck-Gernsheim; J. Butler, J. i L. Puigvert, L. (2002):Mujeres y transformaciones sociales. El Roure, Barcelona, 2002. S. Benhabib, S. i D. Cornell (1990): Teoría feminista y teoría crítica. València, Ed. Alfons el Magnánim. Fina Birulés (1992): Filosofía y género. Identidades femeninas, Barcelona, Pamiela. Erika Bornay (1990), Las hijas de Lilith. Madrid: Cátedra. Laura Borràs (ed.) (1998) Reescribir Rosi Braidotti (2004): Feminismo, diferencia sexual y subjetividad nómade, Barcelona, Ed. Gedisa. J. Butler (2002): Cuerpos que importan: sobre los límites materiales y discursivos del "sexo", Buenos Aires,Paidós. Caballé, Anna (dr.) (2003): La vida escrita por las mujeres. Obras y autoras de la literatura hispánica e hispanoamericana, IV volums, Barcelona, Círculo de Lectores. M. Angeles Calero (coord.) (1996), Scriptura. La imagen de la mujer en Victoria Camps (1998): El siglo de las mujeres, Madrid, Cátedra. Neus Carbonell i Meri Torras (eds.) (1999): Feminismos literarios, Madrid, Arco Libros. Biruté Ciplijauskaité (1988): La novela femenina contemporánea (1970-1985). Hacia una tipología de la narración en primera persona, Madrid, Anthropos. Gisela Cker (ed.) (1986): Estética feminist,. Barcelona, Edicions Icaria. C. Clément, C. i J. Kristeva (2000):Lo femenino y lo sagrado, Ed. Cátedra, Madrid. Cixous, Héléne (1995): La risa de la medusa, Barcelona, Anthropos. Giulia Colaizzi (ed.) (1990): Feminismo y teoría del discurso, Madrid, Cátedra. Pilar Cuder (ed.) (2000): Exilios femeninos, Universidad de Huelva.
Miriam Díaz-Diocaretz i Iris M. Zavala (coord.) (1996): Breve historia feminista de la literatura española (en lengua castellana). Diversos volums, el volum VI, dedicat a la literatura catalana, gallega i basca.
B. Didier (1981): L’écriture-femme, París, P.U.F.
Mary Eagleton (1991): Feminist Literary Criticism, London, Logman. (1996): Working with Feminist Criticism, Oxford, Blackwell. A. Gómez Rodríguez i J. Tally (eds.) (1998): La construcción cultural de lo femenino, Universidad de la Laguna. M.A. González de Chávez Fernandéz (1998): Feminidad y Masculinidad. Subjetividad y orden simbólico, Madrid,Ed. Biblioteca Nueva. Carolyn G. Heilbrun (1994), Escribir la vida de una mujer. Madrid: Megazul. Giuliana di Febo (1979), Resistencia y movimiento de mujeres en España (1936.1976). Barcelona: Edicions Icaria. Nathalie Heinch (1996), Ëtats de femme. L’identité femenine dans la fiction occidentale. París: Gallimard. Maggie Humm (1994), Contemporany Feminist Literary Criticism, London, Harvester Wheatsheaf. Nieves Ibeas i M. Angeles Millán (ed.) (1997), La conjura del olvido, Barcelona, Icária. Luce Irigaray (1978): Speculo. Espejo del otro sexo, Madrid, Saltés. -(1992): Yo, tu, nosotras, Madrid, Cátedra. -(1994): Amo a ti, Barcelona, Icaria. Angel G. Loureiro (coord.) (1994): El gran desafío: Feminismos, autobiografía y postmodernidad, Madrid, Megazul-Endymion. A. Martín Gamero (1975): Antología del feminismo, Madrid, Alianza editorial. M. Jesús Mayans Natal (1991): Narrativa feminista española de posguerra, Madrid, Pliego.
Kate Millet (1970), Política sexual, Madrid, Càtedra. Toril Moi (1988): Teoría literaria feminista, Madrid, Cátedra. Jan Montefiore (1987): Feminism and Poetry: Language, Experience, identity in women’s writing, Londres, Pandora. M. Eugenia Monzón Perdomo i Inmaculada Perdomo Reyes (eds.) (1999): Discursos de las mujeres, discursos sobre las mujeres. Centro de Estudios de Pam Morris (1993): Literature and Feminism, Oxford, Blackwell. L. Muraro (1994): El orden simbólico de la madre, Madrid, Horas y Horas. Pilar Pérez Cantó i Elena Postigo Castellano (eds.) (2000): Autoras y protagonistas, Ediciones de M. Milagros Rivera (1994): Nombrar el mundo en femenino. Barcelona: Icaria. -(1996) El cuerpo indispensable. Significados del cuerpo de mujer. Madrid: Horas y horas. Marta Segarra (ed.) (2004): Lengua por venir, Barcelona Icaria. M Segarra i A. Carabí (eds.):Feminismo y crítica literaria, Barcelona, Icaria. Suárez Briones, Beatriz (2003): Sextualidades: Teorías Literarias Feministas, Alcalá de Henares. Susan Tower Hollis, Linda Pershing i M. Jane Young (eds.) (1993): Feminist Theory and the Study of Folklore, Urbana, University Illinois Press. Aránzazu Usandizaga (1993), Amor y literatura. La búsqueda literaria de la identidad femenina. Barcelona: PPU. Virgina Woolf (1985): Una cambra pròpia, Barcelona, Grijalbo. -(1999): Dones i literatura. Barcelona, Columna. 3.2 Dones i Literatura catalana
Montserrat Abelló; Neus Aguado; M. Aritzeta i M. Palau (eds.) (1997), Paraula de Dona. Dones, Literatura i Mitjans de Comunicació, Diputació de Tarragona. Esteve Albert (compilador) (1975), Les cinc branques. Poesia femenina catalana. Barcelona: Esteve Albert editor. Maria Aurèlia Capmany (1978) , Dona i societat a la Catalunya actual. Barcelona: Edicions 62. (1987) (1966) La dona a Catalunya. Barcelona, Edicions 62. Grandesa i misèria del feminisme a L’Avenç, 4, 30-37. (1970) El feminismo ibérico. (Col. Carmen Alcade). Barcelona: Oikós-Tau. (1982) En busca de la mujer española a DD.AA. España sin ir más lejos. Barcelona: Laia. (1971) De profesión, mujer. Barcelona: Plaza &Janés. (1973) El feminisme a Catalunya. Barcelona: Nova Terra. Llucieta Canyà, (1934) L’etern femení. Barcelona: Llibreria Duran. (1945) L’etern masculí. Barcelona: F. Carbó; S. Mattalía; E. Miñano i C. Morenilla (eds.) (1997), Quaderns de Filologia. Estudis Literaris III. Dona i Literatura, Universitat de València.
Anne Charlon (1990), La condició de la dona a la narrativa femenina catalana (1900-1983). Barcelona: Edicions 62.
DD.AA. (1995) Dossier ”Dona i Educació” a Escola Catalana, núm. 318, març. DD.AA. (1988) Literatura de dones: una visió del món. Barcelona: La Sal. DD.AA. (1997) Memorials ICD, 1993-1996, 2 vol., Institut Català de la Dona. DD.AA. (2005): Escriptores. De Caterina Albert al nostres dies. Nadala Fundació Carulla. Patricia Gabancho (1982) , La rateta que escombrava l’escaleta. Cop d’ull a l’actual literatura catalana de dona. Barcelona: Edicions 62.
Juan Antonio Hormigón (dr.) (1996) , Autoras en la historia del teatro español (1500-1994), 4 vol. Madrid: Publicaciones de la Asociación de Escena de España. Carme Karr, (1910) Cultura femenina. Estudi i orientacions. Barcelona: Tipologia l’Avenç. (1916) “De la misión social de la mujer en la vida moderna” a Educación Femenina. Barcelona: Librería Parera. M. Mercè Marçal (ed.) (1998), Cartografies del desig. Quinze escriptores i el seu món. Barcelona: Proa. Laia Martín Marty (1984) , Aproximació a la imatge literària de la dona al Noucentisme català. Barcelona: Fundació Vives-Casajuana. Roser Mateu (1972), Quatre dones catalanes. Barcelona: La Sal. Jaume Medina (1998), Les dames de Josep Carner. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Dolors Monserdà (1909), Estudi feminista. Orientacions per a la dona catalana. Barcelona: Lluís Gili. (1983) Del món. Barcelona: La Sal. Federica Montseny (1978), Seis años de mi vida. Barcelona: Galba. (1977) Cent dies de la vida d’una dona. Barcelona: Galba. (1987) Mis primeros cuarenta años. Barcelona: Galba. Montserrat Palau (ed.) (1997), Dones i Literatura, present i futur, Tarragona, Institut Català de la Dona. Vinyet Panyella (ed.) (1999), Contemporànies. Antologia de poetes dels Països Catalans. Tarragona: ICD/Paraula de Dona (URV). Montserrat Roig (1980), ¿Tiempo de mujer? Barcelona: Plaza & Janés, (1991). Digues que m’estimes encara que sigui mentida. Barcelona: Edicions 62. BIBLIOGRAFIA TEMA 4 4.1 Mitjans de comunicació Elvira Altés(2000), Imágenes de las mujeres en los medios de comunicación. Líneas actuales de investigación, Madrid, Instituto de la Mujer. José Ramón Bueno (et al) (1996), Estudio longitudinal de la presencia de la mujer en los medios de comunicación. Prensa escrita, Nau Llibres. Natalia Fernández Díaz (2003), La violencia sexual y su representación en Joana Gallego, (1990): Mujeres de papel. De ¡Hola! a Vogue: la prensa femenina en la actualidad, Barcelona, Icaria. -(1993), El sostre de vidre. Situació socio-professional de les Dones Periodistes, Barcelona: Institut Català de la Dona. -(coord) (2002), La prensa por dentro. Producción informativa y transmisión de estereotipos de género. Los Libros de la Frontera Drac Màgic. Dones i ciutat en l’espai mediàtic. Ajuntament de Barcelona. Consell de Dones de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1998: http://www.bcn.es/congresdones/cponenc4.htm. Dossier: Tratamiento informativo de la violencia contra las mujeres. Instituto de la mujer http://www.mtas.es/mujer/medios/comunicacion/tv.pdf Dossier: Representación de la violencia de género en los informativos de la televisión pública estatal http://www.mtas.es/mujer/medios/docs/Dossier%20Prensa.pdf Dossiers Feministes, 11 (2008), Dones periodistes. Nous reptes en l’era de E. OLÁBARRI et al (2004), La identidad de género en la imagen televisiva, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, Instituto de la Mujer. Ana Jorge (2004), Mujeres en los medios, mujeres de los medios, Barcelona: Icaria. Eulàlia Lledó (2002), “Crònica d’un equívoc: la construcció d’una identitat femenina en les notícies sobre maltractaments”, Lectora. Revista de dones i textualitat, 8. Barcelona, 2002, pp. 87-97. - (2005): De llengua, diferència i context, Barcelona: Institut Català de la Dona. Webs: Associació de Dones Periodistes de Catalunya: -AMECO (Asociación Española de Mujeres Profesionales de los Medios de Comunicación): - Global Media Monitoring Project: http://www.nodo50.org/ameco/Global%20Report%202005%5B1%5D.pdf. -Informe Sindicat de Periodistes: (http://www.sindicat.org/spc/inf/index.php?nid=614&ln=ct). Observatori de les dones en els mitjans de comunicació: http://www.observatoridelesdones.org/ - Representación de género en los informativos de radio y televisión, Instituto de la mujer: http://www.mtas.es/mujer/medios/comunicacion/informeiortv.pdf -Representación de género en los informativos de radio y televisión (Conclusiones), Instituto de la Mujer: http://www.mtas.es/mujer/medios/comunicacion/infortvconclus.pdf -Sexisme en la publicitat i mitjans de comunicació, Institut Català de les Dones: http://www.gencat.net/icdona/queessexista.htm. 4.2 Publicitat M.A. Arconada i C. Lomas (1999) “Mujer y publicidad: de la diferencia a la desigualdad” en ¿Iguales o Diferentes? Género, diferencia sexual, lenguaje y educación. Paidós Educador, Barcelona. -(2003), “La construcción de las identidades masculinas en el lenguaje y en la publicidad” en ¿Todos los hombres son iguales? Identidades masculinas y cambios sociales, Paidós Educador, Barcelona. Mª José Barral; Mercedes Blázquez i Pilar Escario (1985), Mujer y publicidad, Madrid, Instituto de la mujer. Ana M. Brenes (2002), “La representación del cuerpo de Superwoman en la publicidad española de finales de siglo XX”, en Carme Riera, Meri Torras e Isabel Clúa (eds.), Perversas y divinas: la representación de la mujer en las literaturas hispánicas, 227-233. Informes de l’Institut català de les dones http://www.gencat.net/icdona/docs/informesexisme.pdf Informes de l’Observatorio de la publicidad de l’Instituto de la Mujer http://www.mtas.es/mujer/medios/publicidad/observatorio.htm Quilo Martínez (1996), Aprenguem a llegir publicitat. Vic Eumo Editorial. Cristina Penya-Marin, i Carlo Frabetti (1990), La mujer en la publicidad, Ministerio de Asuntos Sociales, Instituto de la mujer. R. Torres (2004), “Medios de deseo. Apuntes para el análisis de la representación femenina en la publicidad contemporánea. El caso español” en PhD, Contemporany Cultural Studies, Espéculo. Revista de estudios literarios. Universidad Complutense de Madrid www.ucm.es/info/especulo/numero28/m_deseo.html J.J. Sánchez; C. García; M.P. Grandío, i M.R. Berganza (2002), El espejo mágico. La nueva imagen de la mujer en la publicidad actual. Pamplona, Instituto Navarro de la Mujer. Judith Williamson (1978), Decoding Advertisements: Ideology and Meaning in Advertising. |
|
Complementària | |