2010_11
Guia docent 
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut
A A A 
català 
 
 
Envelliment i Salut (Campus Terres de l'Ebre) (2010)
 Assignatures
  GENÈTICA I ÒMIQUES DE L'ENVELLIMENT
   Continguts
Tema Subtema
1. BIOLOGIA MOLECULAR DE LA CÈL•LULA En aquesta lliçó es farà un breu repàs de diferents conceptes de biologia molecular bàsica tant a nivell genètic, proteic com metabòlic per entendre les teories i el procés de l’envelliment.
2. BIOLOGIA I TEORIES DE L’ENVELLIMENT
 En aquesta lliçó es farà un breu repàs de les teories de les causes de l’envelliment més rellevants desenvolupades durant els darrers anys. Aquestes diverses teories no són mútuament excloents, sinó que fan més o menys èmfasi en determinats factors o modificacions que es donen amb el procés d’envelliment.
3. PROJECTE GENOMA HUMÀ I L’ERA DE LES CIÈNCIES ÒMIQUES La finalització del projecte Genoma Humà va demostrar que existeixen un número relativament limitat de gens que puguin explicar la totalitat dels complexos processos biològics humans. Aquesta investigació va permetre acabar de subratllar que hi ha altres nivells de regulació a part de la senzilla seqüència de l’ADN. Amb aquesta idea, cada cop més, s’està passant de l’estudi de molècules aïllades a l’anàlisi ampli de col•leccions de molècules. Les ciències òmiques s’encarreguen d’investigar el conjunt de molècules en els seus diferents àmbits d’estudi.
4. GENÒMICA
 Amb l’arribada de la genètica moderna s’ha vist que els diversos gens que poden regular i determinar l’envelliment s’associen amb una varietat de funcions que sovint abasten les diferents hipòtesis de l’envelliment. La Genòmica és la ciència encarregada de l’estudi global del genoma (conjunt de gens i els seus processos). El camp de la genòmica es divideix en Genotipificació (centrada en la seqüència del genoma), Transcriptòmica (centrada en l’expressió del genoma) i la Epigenòmica (centrada en la regulació epigenètica de l’expressió del genoma).
5. PROTEÒMICA
A partir d’un cert nombre de gens es pot produir un nombre molt més elevat de proteïnes. Els mecanismes de modificació de les proteïnes després de la seva biosíntesi (post-traduccionals) així com les interaccions amb altres proteïnes que formen complexos macromoleculars proteics, són els responsables en últim termini d’exercir la funció gènica. El proteoma consisteix en el conjunt de proteïnes presents en un determinat tipus de cèl•lula o teixit. Al contrari que el genoma, el proteoma és molt variable amb el pas del temps, entre els diferents tipus de cèl•lules i pot canviar com a resposta a l’ambient cel•lular.
6. METABOLÒMICA
El metaboloma és el conjunt dinàmic de petites molècules i elements químics (metabòlits) en una cèl•lula, teixit o òrgan. El fenotip metabòlic és producte dels resultats de la interacció entre la genètica, l’ambient, l’estil de vida i altres factors. L’acumulació d’aquests metabòlits per l’organisme poden tenir conseqüències negatives com ara el deteriorament directe o indirecte de l’ADN, de l’ARN i la modificació estructural de les proteïnes.
7. CIÈNCIES ÒMIQUES I ENVELLIMENT
 En aquest darrer apartat es veurà quin seria l’encaix de les diferents ciències òmiques en les teories de l’envelliment més rellevants, i quines futures aplicacions poden tenir per poder resoldre l’enigma de l’envelliment.
8. PRACTIQUES DE LABORATORI A TRAVES DE TIC Cerca científica del coneixement en ciències òmiques:

1. Recerca d’articles científics que donin suport a les diferents teories de l’envelliment explicades en la sessió teòrica (presencial).
2. Crítica i debat sobre un article de divulgació científica publicat en un mitja de comunicació escrit que no sigui una revista científica (presencial).
3. Treball d’aprofundiment: anàlisi crític d’articles científics relacionats amb els temes exposats i cerca de cites bibliogràfiques que doni suport a la seva opinió (presencial i virtual).
4. Realització i presentació d’un model de projecte d’investigació relacionat amb els temes exposats (virtual).