Situar l’activitat dramàtica medieval en el context melòdic que la presidia. De fet, això que anomenem teatre medieval va ser fonamentalment cantat, particularment en les nostres latituds, com es mostra clarament en l’única pervivència al món d’autèntic espectacle tardomedieval que es representa encara a l’interior d’una església: la Festa d’Elx, així com altres romanalles tradicionals d’arrel medieval com el Cant de la Sibil•la mallorquí i els recitats amb cantilena d’algunes restes passionístiques (Processó de Verges, Processó dels Dolors de Mieres) o nadalenques. |
AC1
|
|
|
Analitzarem el drama litúrgic o eclesiàstic en l’origen de la teatralitat medieval cantada en gregorià (amb alguna reelaboració polifònica durant el renaixement), i el paper de la música en l’espectacle urbà de tema religiós (Nativitat i Epifania, Passió i Resurrecció, Pentecosta, Assumpció i Hagiografia), amb especial atenció als espectacles d’origen medieval que han perviscut fins als nostres dies, especialment el Misteri d’Elx, el Cant de la Sibil•la i la Passió. |
AC6
|
|
|