| Arquitecte (2005) |
 Assignatures |
| PROJECTES VIII |
| Continguts |
| DADES IDENTIFICATIVES | 2014_15 |
| Assignatura | PROJECTES VIII | Codi | 22012111 | |||||
| Ensenyament |
|
Cicle | 2n | |||||
| Descriptors | Crèd. | Crèd. teoria | Crèd. pràctics | Tipus | Curs | Període | ||
| 9 | 1.5 | 7.5 | Obligatòria | Quart | 2Q |
|||
| Continguts | Atenció personalitzada | Avaluació |
| Fonts d'informació | ||
| Tema | Subtema |
| sobre el contingut Segurament el primer acte d'arquitectura sigui la protecció del cos de la climatologia, protegir-lo de la calor, del fred, de l'aigua i del vent. I vestir-nos es converteix en el primer contacte –íntim- d'arquitectura. En reunir-nos en la mínima expressió comunitària (més d'una persona) ja no ens serveix només el vestit, ens fa falta un abric comú, la primera casa, sigui cova o cabana. Les necessitats econòmiques, de protecció i de garantia de serveis ha portat l'home ha reunir-se agrupadament i formar les primeres manifestacions col·lectives. Llocs on la necessitat de l'organització física de les unitats ha donat origen a l'haver de compartir recorreguts de mobilitat i serveis col·lectius. Aquesta és la llavor de la ciutat. Les ciutats que habitem i usem se sustenten sobre l'habitatge que n’és la raó de ser i la la matèria bàsica. L'habitatge és l'argamassa de les ciutats. Més enllà de l'especialització urbana (ciutats de negocis, d'oci....) en qualsevol organització urbana, per més petita o gran que sigui, l'habitatge és la seva matèria substancial. I per tal que sigui possible la vida urbana, calen carrers, i també places, parcs i jardins, per a poder-nos moure per ella, calen equipaments on allotjar les activitats a fer col·lectivament, i també calen territoris de treball (sigui indústria, comerç o agricultura...). I en aquest procés que va del cos a la ciutat entenem l’arquitectura com aquella cadena d’accions, que provoquen la modificació de la trajectòria d’un lloc. Una trajectòria en marxa, de la que mai podrem conèixer ni el seu origen ni el seu final. La feina de l’arquitecte es limita, encara que amb tota la intensitat possible, a modificar la trajectòria ja en curs. I així és com volem entendre l’arquitectura, la capacitat per modificar la història, i per tant la trajectòria, d'un lloc, construït o no, perquè l'arquitectura no distingeix si el lloc està o no construït. L'arquitectura estaria més propera a la mirada que transforma, a la provocació, a l'activació del lloc. Perquè no només es tracta d'intervenir en la trajectòria del lloc, sinó en la trajectòria de la cultura, provocant que com aprenents de mestissatge, amb el creuament de situacions arrencades d'altres geografies i perquè no d'altres temps, la definitiva activació del lloc. I a més l’arquitectura no és només construcció i ho és, també és clima, és vida, és ocupació, és memòria… En l’origen, el paisatge, el territori sobre el qual l’home ha anat deixant totes les petjades acumulades pel pas del temps, és aquest lloc sobre el que seguirem afegint noves capes que seguiran modificant-lo, amb accions evidentment temporals –siguin de curta o llarga durada- d’arquitectura. La consciència del paisatge, l’orografia, el sol, l’aigua, el vent, la vegetació i també els animals, determinarà l’atenció sensible de les accions que el transformin. Per això ens importa molt com des de temps immemorials l’home ha anat transformant amb més o menys cura el paisatge, per a fer-lo habitable, i en el temps convertir-lo en ciutats. És objecte del curs dotar-se amb les tècniques mínimes que permetin vehicular les idees per a construir la ciutat. Aprendre i assajar amb les eines de l’arquitecte-urbanista l’anatomia de les ciutats; l’anatomia del territori, sabedors que els materials de construcció del territori són l’arquitectura i l’agricultura. I el paisatge serà la disciplina que permetrà confrontar-los. Aquest és per tant un curs que s'ocupa de fer ciutat, a partir de la seva condició fundacional, l'hàbitat. I és així que entenem que per fer ciutat, hem de començar per saber quines són les condicions de confort que configuren l'espai domèstic, perquè de les seves condicions (la relació amb la llum, el sol, la temperatura, l'aigua, el vent...) en podrem conèixer les possibilitats d'agrupació. I de les possibilitats d'agrupació podrem esbrinar els mecanismes urbans on l'espai col·lectiu (carrers, places, jardins...) organitzi les agrupacions diverses, i sigui suport també de les activitats i necessitats col·lectives (esport, lleure, educació, sanitat....) Els objectius del curs estan fonamentats en aquestes manifestacions, i serà a través de l’exercici de l’arquitectura, matèria constituient de la ciutat, que assolirem l’aprenenetage i la metodologia de comprensió de la construcció de la ciutat. Cercant allò que n’és essencial. En primer lloc, consolidar l’ús dels elements que intervenen en la formació de la ciutat presentats i assajats en cursos precedents, en segon lloc, assajar, conèixer i viure models edificats de creixement urbà, en tercer lloc relacionar la disciplina tecnològica necessària amb la creativitat individual i del conjunt d’agents que intervenen en la formació a través d’una metodologia que facilita evolucionar des del disseny de l’habitatge a la creació d'un fragment de ciutat, i en darrer lloc obrir finestres per on vincular l’argument del curs amb l’entorn territorial, el paisatge i la professió. |
sobre el mètode És un curs d'anada i tornada, no és pas un recorregut lineal, serà un viatge que ens tornarà al lloc d'origen, allà on comença la ciutat, a la casa. Al primer quadrimestre -del cos a la ciutat- partint de l'experiència íntima de l'espai domèstic, proposem un recorregut iniciàtic de reconstrucció des la casa cap a la ciutat. Al segon quadrimestre en el sentit invers -de la ciutat al cos-, proposem un recorregut de la ciutat fins al confort de la casa. La consciència del temps, ens obliga a una mirada crítica cap al passat que ens permet entendre el present, perquè és l’única manera de saber com podem imaginar les noves formes d’habitatge. Es proposa per tant una metodologia experimental de recerca de noves formes d’habitar, noves formes d’agregació, i com a conseqüència noves formes de fer ciutat. Aquest treball experimental naixerà de la aprehensió de la condició domèstica portada al límit, a partir de situacions molt precises en la descripció de l’espai domèstic. A partir d’aquí experimentarem amb alternatives d’agrupació d’habitatges. Per finalment en una situació urbana amb components geogràfics i per tant de continuïtats de paisatge, i en la condició d’entreteixit experimentar una implantació urbana de barri. A la segona part en una situació urbana-paisatge anàloga d’entreteixit però d’escala distinta, desfarem el procés, de la implantació del barri amb tots els seus sistemes locals fins a la casa, posant molta més atenció en el caràcter tipològic i en les condicions tècniques que condueixen al confort. Contra la competitivitat del moment històric actual, on l’excel·lència de l'individu anul·la la condició col·lectiva, proposem un curs on trenar les experiències individuals, amb les col·lectives a fi i efecte de no perdre mai de vista que la ciutat és col·lectiva. De la ciutat al cos Si al primer quadrimestre haurem acabat amb l'ordenació del nou barri, en aquest quadrimestre començarem directament amb l'ordenació, però ara directament en un territori definit, i com a territori de treball en una ciutat europea on l’experiència de l’habitatge sigui notable així el fenomen de la immigració hi sigui força present. L'ordenació començarà determinant el programa urbà, definint el contingut per al teixit residencial, tota la xarxa de sistemes locals, des del viari i l'espai col·lectiu fins els equipaments de barri. Posteriorment es passarà a treballar en l'organització a través dels estudis de tipologies i els sistemes d'agrupació. I en la darrera fase es treballarà amb tot l'arsenal tècnic -estructura, pell, instal·lacions...- fins arribar a definir amb molta precisió el confort de l'habitatge |
