2017_18
Guia docent 
Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia
A A 
català 
 
Formació del Professorat d'ESO, Batx., FP i Ensenyament d'Idiomes (2009)
 Assignatures
  APRENENTATGE I ENSENYAMENT DE LES LLENGÜES I LITERATURA CATALANA I ESPANYOLA
   Fonts d'informació
Bàsica

BIBLIOGRAFIA APRENENTATGE I ENSENYAMENT DE LA LLENGUA I LITERATURA CATALANA

  • Bataller, Alexandre i Margalida Coll (ed.) (2014). Literatura oral i educació. Simbiosi i complicitats. Altea: Grup d’Estudis Etnopoètics.
  • Camps, Anna i Teresa Colomer (coord.) (1998). L’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua i la literatura en l’educació secundària. Barcelona: ICE/Horsori.
  • Casas, Daniel i Francesc Foguet (cur.) (2012). La Llengua i la literatura catalanes a les aules del segle XXI. Barcelona: IEC/UAB.
  • Casas, Daniel i Francesc Foguet (cur.) (2015). Raons de futur. Barcelona: IEC/UAB.
  • Martín Escribà, Àlex; Adolf Piquer Vidal i Fernando Sánchez Miret (cur.) (2014). Actes del Setzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Volum I [Llengua i literatura catalanes en l’ensenyament]. Barcelona: AILLC/PAM.
  • Prats, Enric (2016). Aprendre de lletres. Literatura i pedagogia, vides paral·leles. Barcelona: Universitat de Barcelona.

BIBLIOGRAFÍA ENSEÑANZA-APRENDIZAJE DE LA LENGUA ESPAÑOLA

  • Alvar Ezquerra, M. (2003). La enseñanza del léxico y el uso del diccionario. Madrid: Arco Libros.
  • Alvarez Méndez, J.M. (1988).  Didáctica de la lengua materna. Un enfoque desde la lingüística. Madrid: Akal.
  • Björk, L. y Blomstand, I. (2000). La escritura en la enseñanza secundaria. Los procesos del pensar y del escribir. Barcelona: Graó.
  • Camps, A. y Zayas, F. (coord.) (2003). Secuencias didácticas para aprender a escribir. Barcelona: Graó.
  • Camps, A. y Zayas, F. (coord.) (2006). Secuencias didácticas para aprender gramática. Barcelona: Graó.
  • Cervera, A. (1995). Lengua para todos en Secundaria. Madrid: Narcea Ediciones.
  • Durán, C. (2009). La palabra compartida. La competencia comunicativa en el aula. Barcelona. Octaedro.
  • Fernández Ramírez, S. (2009). La enseñanza de la gramática y de la literatura. Madrid: Arco Libros.
  • Fontich Vicens, X. (2006). Hablar y escribir para aprender gramática. Barcelona: Horsori.
  • Gómez Camacho, A. (2016). La alfabetización multimodal: nuevas formas de leer y escribir en el entorno digital.  Madrid: Síntesis.
  • Guerrero, P. y Caro, M.T. (2015). Didáctica de la lengua y educación literaria. Madrid: Pirámide.
  • Jover, G. y García, J.M. (2009). Hablar, escuchar, conversar. Teoría y práctica de la conversación en las aulas. Barcelona: Octaedro.
  • López Valero, A. y Encabo Fernández, E. (2002). Introducción a la didáctica de la lengua y la literatura: Un enfoque sociocrítico. Barcelona: Octaedro
  • López Valero, A. y Encabo Fernández, E. (2013).  Fundamentos didácticos de la lengua y la literatura. Madrid: Síntesis.
  • Lozano, G. (2012). Cómo enseñar y aprender sintaxis: modelo, teorías y prácticas según el grado de dificultad. Madrid: Cátedra.
  • Martín Vegas, R.A. (2009).  Manual de Didáctica de la Lengua y la Literatura. Madrid: Síntesis.
  • Martínez Ezquerro, A. y Campos Fernández-Fígares, M. (2016).  Cultura en la diversidad. Educación lingüística y literaria en las aulas del siglo XXI. Barcelona Octaedro.
  • Mendoza, A. (1998). Conceptos clave en didáctica de la lengua y la literatura. Barcelona: Horsori.
  • Prado, J. (2011). Didáctica de la lengua y la literatura para educar en el siglo XXI. Madrid: La Muralla.
  • Ribas Seix, T. (coord.) (2010). Libros de texto y enseñanza de la gramática. Barcelona: Graó.
  • Ruiz Bikandi, U. (coord.) (2011). Didáctica de la lengua castellana y la literatura. Barcelona: Graó.
  • Ruiz Bikandi, U. (coord.) (2011). Lengua castellana y literatura. Complementos de formación disciplinar. Barcelona: Graó.
  • Ruiz Bikandi, U. (coord.) (2011). Lengua castellana y literatura. Investigación, innovación y buenas prácticas. Barcelona: Graó.
  • Sánchez, E., García, R. y Rosales, J. (2010). La lectura en el aula. Qué se hace, qué se debe hacer y qué se puede hacer. Barcelona: Graó.
  • Vicente Mateu, J.A. y Vicente Ruiz, P.A. (2013). Enseñar y aprender lengua. Madrid: Síntesis.
  • Vilà i Santasusana, M. (coord.) (2005). El discurso oral formal. Contenidos de aprendizaje y secuencias didácticas. Barcelona: Graó.

BIBLIOGRAFÍA ENSEÑANZA-APRENDIZAJE DE LA LITERATURA ESPAÑOLA
  • Agüera, Isabel (2002). Estrategias para una lectura reflexiva. Madrid: Narcea.
  • Ballester, Josep (2007). L' educació literària. València: PUV.
  • Bordons, Glòria. y DÍAZ-PLAJA, Anna. (coords.) (2006). Enseñar Literatura en Secundaria: la formación de lectores críticos, motivados y cultos. Barcelona: Graó. (Edición también en catalán).
  • Cárdenas Sánchez, Jésus y Timón Benítez, Luis Manuel (coords.) (2010). La lírica en la materia de Lengua castellana y Literatura. ¿Cómo enseñar lírica en la ESO? Propuestas educativas desde el marco curricular andaluz. Sevilla: Editorial Waucelen.
  • Chedas  Redondo, Candelaria (2011). Enseñar-aprender Literatura en secundaria a través del cine y la música ("docere et delectare"). [San Benito]: Edita.
  • Cosem, Michel (20135). El poder de leer. Barcelona: Gedisa.
  • Esteve, Abraham (1990). La educación de la sensibilidad literaria. Murcia: Universidad de Murcia.
  • Font, Carme (2008). Cómo crear emoción en la Literatura: una guía para lograr la mejor expresión de los sentimientos. Barcelona: Alba.
  • Marina. José Antonio (2000). Teoría de la inteligencia creadora.Barcelona: Anagrama,
  • Rodari, Gianni (2006). Gramática de la fantasía: introducción al arte de inventar historias. Barcelona: Booket.
  • Rodari, Gianni (2016). Gramàtica de la fantasia: introducció a l’art d’inventar històries. Barcelona: Labutxaca.
  • Romero Tobar, Leonardo (1985). La aventura del leer. Aula abierta. Barcelona: Salvat.
  • Steiner, George y Ladjali, Cécile (2016). Elogio de la transmisión: maestro y alumno. Madrid: Siruela.
Complementària