Mòdul 1

Lectures:

Geertz, Clifford (1989) “Estar allí. La antropología y la escena de la escritura.”  Capítol 1, pàgines 11-34. En: Clifford Geertz, El antropólogo como autor, Alberto Cardín (trad.). Barcelona: Paidós.

Geertz, Clifford (1994) “Géneros confusos: La refiguración del pensamiento social.” Capítol 1, pàgines 31-49. En: Clifford Geertz, Conocimiento local. Ensayos sobre la interpretación de las culturas. Alberto López Bargados (trad.). Barcelona: Paidós.

 Gupta, Akhil, i James Ferguson (1997) “Discipline and Practice: The Field as Site, Method, and Location in Anthropology.” Capítol 1, pàgines 1-46. En: Akhil Gupta i James Ferguson (eds.),  Anthropological Locations: Boundaries and Grounds of a Field Science. Berkeley: University of California Press.

Les tres lectures les teniu en versó descarregable, però també aconsellem: 

Ferrándiz, Francisco (2011), "El proceso etnográfico." Capítol 4, pàgines 41-193. En: Francisco Ferrándiz, Etnografías contemporáneas. Anclajes, métodos y claves para el futuro. Barcelona: Anthropos.

Mòdul 2

Materials de consulta etno(cinema)togràfics:

“Les maîtres fous”, de Jean Rouch (1956).

“El ángel exterminador”, de Luis Buñuel (1962).

 “Lejos de los árboles”, de Jacint Esteva (1970).

“La dansa als esperits”. De Ricardo Iscar (2009).

“Balls robats”, de Montserrat Besses i Lluís Salvador (2011).

“La taranta”, de G.Migozzi (1962)

“Él”, de Luis Buñuel (1954)

Un experiment d’etno(cinemato)grafia: “Greve Geral”, de Josep M. Comelles (2011)

La etno(fono)grafia: “Requiem”, D’Edu Comelles (2013)

Mòduls 3 i 4

Ruysbroeck, W. Van & Rockhill, W.W. (1998) The Journey of William of Rubruck to the Eastern Parts of the World, 1253-55, Asian Educational Services, pàgines 89-92.

Sahagún, B. de, Bustamante, C.M. de & Guerra, J.S.T. de M. y N. y (1830) Historia general de las cosas de Nueva España, Vol. 3 (Google eBook). México: Impr. del Ciudadano Alejandro Valdés, pàgines 241-255.

Fernández de Oviedo y Valdes, Gonzalo (1851) Historia general y natural de las Indias, islas y tierra-firme del Mar Océano: Publicala la Real Acad. De la historia, cotejado con el codice original, enriquecida con las enmiendas y adiciones del autor, e illustrada con la vida y el judicio de las obras. Real Acad. de la Historia, pàgines 130-132 (sobre el tabaco en las Indias).

Parés y Franqués, J. (1998) Catástrofe morboso de las minas mercuriales de la Villa de Almadén del Azogue (1778). Edición de Alfredo Menéndez Navarro, pàgines 75-100 (fragmentos).

Pitrè, G. (1896) Medicina popolare siciliana. Torino: C. Clausen, pp. VII a 25 (Prefazioni); Índice, pp. 485 y ss.; y el capítulo X (Cuore et sangue: pp. 132-137)

Mòdul 5

Lis Quibén, V. (1949) La medicina popular en Galicia. Torres, pàgines 31-45.

Trigo, F., 2013. El médico rural (texto completo, con índice activo) - Google Play, e-artwow. Available at: https://play.google.com/books/reader?printsec=frontcover&output=reader&id=4XFCBAAAQBAJ&pg=GBS.PP1 [Accessed October 10, 2014].

Publicat el 1912. Té una versió d'accés gratuït a:  http://es.wikisource.org/wiki/El_médico_rural:_06

Podeu triar fragments en què descrigui les pràctiques mèdiques: n'hi ha un munt. No cal llegir la novel·la sencera.

Villalaín, J. (1925) Topografía médica del concejo de Corvera de Asturias. Madrid: Imprenta de la Ciudad Lineal, pp. 8-22; 40-44; 89-93.

És important que fullegeu el conjunt del llibre per veure'n les parts i la estructura. Aquesta topografia, premiada el 1924, és un molt bon exemple de l’època daurada d'aquests documents pel seu rigor documental i etnogràfic que, en alguns punts, planteja interpretacions socials i culturals.

Kuczynski-Godard, M. (1944) La vida en la Amazonía peruana. Obervaciones de un médico (primera edición: Lima, 1944). 2nd ed. Lima: Fondo Editorial de la UNMSM Librería Internacional del Perú, pp. 64-66; 107-113.

Aquesta monografia és un text fundacional de l'antropologia mèdica del s.XX malgrat la seva marginalitat. L'autor – un salubrista – combina una metodologia marxista amb la influència de l'antropologia cultural nord-americana dels anys 20-30. És un dels documents més importants produïts abans de 1970 en el nostre camp. Malauradament no va poder tenir influència.

Levi, Carlo (2005) Cristo se detuvo en Éboli. Madrid: Gadir Editorial, pàgines 254-284.

Correspon a l’estada que Levi – pintor, metge i escriptor – feu com a desterrat pel règim feixista en una comunitat rural al sud d’Itàlia, on dues dècades més tard faria el seu treball de camp Ernesto de Martino. És un document fundacional de l'antropologia mèdica que té un paper important en el desenvolupament, després de la guerra, de l'antropologia crítica italiana des dels anys 50.

Gawande, Atul (2003) Complicacions. Confessions d’un cirurgià sobre una ciència imperfecta. “Primera part: fal.libilitat.” Barcelona: Editorial Empúries, 2003, pàgines 29-153.

Una "confessió" autobiogràfica d'un cirurgià en un context de debat sobre les caractéristiques de la pràctica mèdica.

Allué, X. (2011) "Tèrcia." En: Allà baix: L'Hospital Joan XXIII de Tarragona 1967-2009. Tarragona: Silva Editorial, pàgines 51-97.

Mòdul 6

El pacient com a etnògraf. El concepte d’autoetnografia.

Murphy, Robert (1987) The Body Silent. New York: W.W. Norton, pàgines 85-110.

Allué, Marta (2012) Inválidos, feos y freaks. (The Crippled, the Ugly and the Freak). Revista de Antropología Social 21:273-286.

Mòdul 7

L'escriptura etnogràfica de l'antropologia mèdica d'orientació culturalista.

Mallart-Guimerà, L. (1993) Sóc fill dels Evuzok. La vida d’un antropòleg al Camerun. Barcelona: La Campana, pàgines 152-194 i el pròleg.

Rivers, W.H. (2010) Medicina, màgia i religió, Ángel Martínez-Hernáez, ed. Tarragona: Publicacions URV.

Kleinman, A. (1976) Culture, illness and care: clinical lessons from anthropologic and cross-cultural research. Annals of Internal Medicine 88:251-258.

Alonso, J.P. (2008) Cuerpo, dolor e incertidumbre. Experiencia de la enfermedad y formas de interpretar el cuerpo en pacientes de cuidados paliativos. Revista d’Antropologia i Investigació Social, 2(desembre):36-50.

Del Vecchio Good, M.J. et al. (1994) Oncology and narrative time. Social Science & Medicine 38(6):855-62.

Mòdul 8

De Martino i els orígens de les etnografies crítiques. El desenvolupament actual dels corrents crítics: de Scheper-Hughes a Farmer.

Menéndez, E.L. (1983) Estructura social y mortalidad en Yucatán, México. Boletin de Antropología Americana, 8:111-131.

Martínez-Hernáez, A. (2006) El consumo de antidepresivos y las nuevas biopolíticas de las aflicciones. Política y Sociedad 43:43-56.

Farmer, Paul (1990) Sending Sickness: Sorcery, Politics, and Changing Concepts of AIDS in Rural Haiti. Medical Anthropology Quarterly n.s. 4(1):6-27.

Morgan, Lynn M. (1990) The Medicalization of Anthropology: A Critical Perspective on the Critical-Clinical Debate. Social Science and Medicine 30(9):945-950.

Mòdul 9

Clifford Geertz, a L’antropòleg com a autor, parla de la “raresa que suposa construir textos ostensiblement científics a partir d’experiències àmpliament biogràfiques, que és, al cap i a la fi, el que fan els etnògrafs”. S’explora aquesta problemàtica en el cas de convertir la pròpia vivència d’una malaltia greu en un text etnogràfic.

Susan M. DiGiacomo, “DiGiacomo, S. (1987) “Biomedicine as a Cultural System: An Anthropologist in the Kingdom of the Sick.” In H. A. Baer, ed. Encounters with Biomedicine: Case Studies in Medical Anthropology. Montreux: Gordon and Breach. Pàgines 315–346.

DiGiacomo, S., 1995. A Narrative Deconstruction of Diagnostic Delay. Second Opinion, (April), pp.21–39.

Mòdul 10

Josep M. Comelles (2006) Stultifera navis. La locura, el poder y la ciudad. Lleida: Milenio.

Comelles, J.M., 2012. Rocieros i bojos. De l'etnografia a la cinematografia. En J. Contreras, J. J. Pujadas, & J. Roca, eds. Pels camins de l'etnografia. Un homenatge a Joan Prat. Tarragona: Publicacions URV, p. 99-109