Grau de Fisioteràpia (2010) |
Assignatures |
SALUT PÚBLICA |
Continguts |
DADES IDENTIFICATIVES | 2019_20 |
Assignatura | SALUT PÚBLICA | Codi | 14214117 | |||||
Ensenyament |
|
Cicle | 1r | |||||
Descriptors | Crèd. | Tipus | Curs | Període | ||||
3 | Obligatòria | Quart | 1Q |
Competències | Resultats d'aprenentage | Continguts |
Planificació | Metodologies | Atenció personalitzada |
Avaluació | Fonts d'informació | Recomanacions |
Tema | Subtema |
1. Concepte de Salut i de Salut Pública. |
Evolució històrica del concepte de salut . Concepte actual de salut . Determinants de la salut . Antecedents històrics i evolució de la Salut Pública. Concepte actual de Salut Pública. Salut individual i Salut col•lectiva. Funciones de la Salut Pública. Concepte actual de Salut Comunitària. |
2. Nivells de Prevenció i el seus instruments | Concepte de Medicina preventiva. Historia natural de la malaltia. Nivells de prevenció: primària, secundària i terciària. Intervenció preventiva personalitzada. Instruments per a la prevenció. Activitats preventives en Atenció Primària |
3. Mètode epidemiològic | Evolució històrica de l’epidemiologia. Utilitat de l’epidemiologia com a ciència bàsica i aplicada. Mètode epidemiològic: etapes metodològiques de l’epidemiologia. Classificació dels estudis epidemiològics. |
4. Estudis transversals | Estudis descriptius: objectius, utilitat, elecció de la població. Avantatges i limitacions. Sèries de casos clínics. Estudis ecològics: tipus, anàlisi i interpretació. Estudis descriptius de morbiditat i mortalitat. |
5. Estudis casos-control. |
Característiques del disseny dels estudis casos-control. Objectius. Selecció de casos i controls. Informació sobre l’exposició. Avantatges i limitacions. |
6. Estudis de cohorts. |
Característiques del disseny dels estudis de cohorts. Objectius. Selecció de les cohorts exposades i no exposades. Seguiment de les cohorts. Avantatges i inconvenients. |
7. Estudis experimentals. Fonts d’error i biaixos dels estudis epidemiològics. |
Raonament experimental. Classificació dels estudis experimentals: assaigs clínics, estudis experimentals a la comunitat. Utilització i conveniència. Protocol. Assignació de grups. Error aleatori. Biaix de selecció i d’informació. Factors de confusió. Validesa externa. Principals fonts d’error i biaixos dels estudis epidemiològics. |
8. Demografia sanitària estàtica, dinàmica i social. |
Concepte de demografia. Interès de la demografia per a la Salut Pública. Dimensió i estructura de les poblacions. Concepte de demografia estàtica. Fonts de dades. Piràmides de població. Concepte de demografia dinàmica. Natalitat i fecunditat. Mortalitat bruta i específica per edats, per causes. Anys potencials de vida perduts. Factors socials relacionats amb els nivells de salut. |
9. Indicadors de Salut. Sistemes d’informació sanitària i vigilància epidemiologia. |
Característiques d’un indicador de salut. Tipus d’indicadors de salut . Concepte i funcionament dels sistemes d’informació sanitària. Concepte i característiques de la vigilància epidemiològica. Enquestes específiques. |
10. Mesures de freqüència de la malaltia. Mesures d’associació i impacte. |
Valores absoluts i relatius. Mesures de freqüència de la malaltia: raó, proporció, taxa. Incidència. Prevalença. Variables de persona, lloc i temps. Concepte i característiques de les mesures d’associació: risc relatiu, Odds Ratio. Concepte i característiques de les mesures d’impacte: proporció o risc atribuïble. |
11. Associació i causalitat en epidemiologia. |
Associació i causalitat en epidemiologia. Tipus d’associació. Models de causalitat. Criteris per a considerar una associació com a causal. Tipus de causes. Multi causalitat. |
12. Diagnòstic de la malaltia. Signes, síndromes i proves clíniques. |
Probabilitats pre-prova: sensibilitat, especificitat i els seus complementaris. Probabilitats post-prova: valors predictius i els seus condicionants. Aplicació d’una prova diagnostica en contextos amb diferent prevalença de la malaltia. Implicacions diagnostiques en el cribatge. Eficàcia, eficiència i efectivitat. |
13. Epidemiologia general i medicina preventiva de la malalties transmissibles. |
Importància i fases de les malalties transmissibles. Cadena epidemiològica. Mode de presentació de les malalties transmissibles. Bases epidemiològiques de la prevenció. Mètodes i estratègies de control. Eradicació de malalties infeccioses. Bases epidemiològiques de les vacunacions. Calendaris vacunals. |
14. Classificació general de les malalties transmissibles. Infecció hospitalària. |
Classificació general de les malalties transmissibles. Importància, dimensions i profilaxi de les infeccions hospitalàries. |
15. Malalties de transmissió preferentment respiratòria: tuberculosis, malaltia meningocòccica. |
Record històric i importància de la tuberculosi. Epidemiologia i medicina preventiva de la tuberculosis: mortalitat, mobilitat, infecció i cadena epidemiològica. Epidemiologia i medicina preventiva de la malaltia meningocòccica |
16. Malalties de transmissió sexual i hemàtica. |
Historia de la SIDA. Distribució de la infecció per HIV i de la SIDA. Epidemiologia i medicina preventiva de la SIDA. Historia natural de la infecció pel virus de la hepatitis B (VHB). Epidemiologia i medicina preventiva de l’hepatitis B. |
17. Epidemiologia general de les malalties no transmissibles. Factors de risc i multicausalitat. |
Característiques generales de les malalties cròniques: duració i concepte de cas. Raonament causal en les malalties cròniques. Bases de la prevenció de les malalties cròniques: avaluació del risc i programes de intervenció. |
18. Malalties cardiovasculars. |
Epidemiologia i medicina preventiva de les malalties cardiovasculars. |
19. Malalties metabòliques. |
Epidemiologia i medicina preventiva de les malalties metabòliques: obesitat, diabetis. |
20. Malalties musculoesquelètiques. |
Epidemiologia i medicina preventiva de les malalties del sistema musculoesquelètic. |
21. Càncer. |
Epidemiologia i medicina preventiva del càncer. |
22. Malalties respiratòries cròniques. |
Epidemiologia i medicina preventiva de les malalties respiratòries cròniques. |
23. Epidemiologia i medicina preventiva dels accidentes. |
Importància sanitària. Epidemiologia dels diferents tipus de accidentes: de trànsit, domèstics, peridomèstics i esportius. Mesures de prevenció en els accidentes. |
24. Epidemiologia i medicina preventiva dels problemes de salut a l’ambient de treball. Salut laboral. |
Anàlisis del treball. Ergonomia. Accidents de treball i malalties professionals. Organització de la medicina del treball. Serveis metges d’empresa. |
25. Discapacitats físiques, psíquiques i sensorials.. Epidemiologia i medicina preventiva de les discapacitats físiques. | Epidemiologia i medicina preventiva de les malalties mentals. Epidemiologia i medicina preventiva de les alteracions dels sentits. |
26. Malalties òssies. |
Epidemiologia i medicina preventiva de les malalties òssies. |
27. Estat nutricional de la població i la seva relació amb la salut . |
Importància sanitari-social de l’alimentació i la nutrició. Relació alimentació-nutrició i salut. Necessitats i recomanacions nutricionals. Objectius nutricionals. Guies alimentàries. La educació sanitària en alimentació i nutrició. |
28. Activitat física i salut . |
Concepte d’activitat física, exercici físic i forma física. Epidemiologia de l’activitat física. Efectes positius i inconvenients de l’activitat física sobre la salut i la malaltia. Promoció de l’exercici físic. |
29. Drogodependències. Consum excessiu d’alcohol. Tabac i Salut. |
Concepte i classificació de les drogues causants de drogodependències. El problema sanitari -social del consum de drogues il•legals: epidemiologia i prevenció. Epidemiologia i prevenció dels problemes de salut derivats del consum excessiu d’alcohol. Efectes farmacològics dels components del tabac. Evidències epidemiològiques i experimentals dels efectes del tabac sobre els fumadores actius i passius. Lluita contra l’hàbit de fumar. |
30. Concepte de educació sanitària. Bases científiques de la modificació dels comportaments de salut . |
Concepte i objectius de l’educació sanitària. Teoria de la modificació dels comportaments de salut . Enfoc pragmàtic de l’educació sanitària dels adults. |
31. Paper de l’educació en la promoció i restauració de la salut de la població. Camps d’acció i agents de l’educació sanitària. |
Educació de persones "sanes": educació sanitària a la escola, al medi laboral i a la comunitat. Educació de persones malaltes. Agents de l’educació per a la salut: el metge i altres professionals sanitaris i no sanitaris. |
32. Mètodes i mitjans d’educació sanitària. |
La comunicació en l’educació. Principis sobre l’aprenentatge. Classificació dels mètodes d’educació sanitària: directes e indirectes. |