Institut d'Estudis Catalans (2018): Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC), Barcelona, Institut d’Estudis Catalans. Accés en línia: https://geiec.iec.cat/

Recursos, materials i bibliografia complementària

1. Diccionaris que contenen dades i materials per a l’estudi de la morfologia

Els principals diccionaris catalans són els següents.

1. DIEC2= Institut d’Estudis Catalans: Diccionari de la llengua catalana, 2aedició, Barcelona, Edicions 62 / Enciclopèdia Catalana, 2007. Accés en línia:http://dlc.iec.cat/

El nom DIEC2 prové del fet que, anteriorment, el 1995, l’Institut d’Estudis Catalans havia publicat una primera edició del diccionari, que es coneix com a DIEC1:

Institut d’Estudis Catalans (1995): Diccionari de la llengua catalana, Barcelona / Palma / València, Edicions 3 i 4/ Edicions 62 / Enciclopèdia Catalana / Moll / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

El DIEC2 és l’actual diccionari normatiu oficial de la llengua catalana.

2. DCVB= Alcover, Antoni M.; Francesc de Borja Moll: Diccionaricatalà-valencià-balear, 10 vols., Palma de Mallorca, Editorial Moll, 1926-1962. Accés en línia: http://dcvb.iecat.net/

És el gran diccionari de la llengua històrica. Una obra sense precedents en la filologia romànica.

3. DECat = Coromines, Joan (1980-2001): Diccionari etimològic i complementari de lallengua catalana, 10 vols., Barcelona, Curial / «La Caixa”, 1980-2001.

És l’obra d’un dels grans romanistes del segle xx. És un diccionari etimològic, però conté molta informació sobre la història dels mots. Per tant, també es pot considerar un diccionari històric.

4.GDLC = Gran diccionari de la llengua catalana, Barcelona,Enciclopèdia Catalana, 1998.

Accés en línia:http://www.enciclopedia.cat/

És un diccionari general, bàsicament normatiu, que també inclou terminologia tècnica i altres materials no presents al DIEC2. Conté informació etimològica.

Cal distingir el diccionari del’Enciclopèdia Catalana, que és l’obra a la qual ens referim ara (aquí «Enciclopèdia Catalana» és el nom de l’editorial), de la Gran enciclopèdia catalana, que és una enciclopèdia que també publica l’editorial Enciclopèdia Catalana.

5. GD62 = Lluís López del Castillo (director), Gran diccionari 62 de la llengua catalana, Barcelona, Edicions 62, 2000.

És el grandiccionari d’ús de la llengua catalana, que recull paraules habituals en català que no trobem al DIEC2 ni al GDLC.

Altres diccionaris catalans pera l’estudi de la morfologia flexiva i lèxica i de la formació de mots:

Bruguera, Jordi (2006): Diccionari de la formació de mots, Barcelona, Enciclopèdia Catalana.

Cal llegir-ne, però, la ressenya a David Paloma, 50 obresde llengua del segle xxi.Ressenyes i propostes de recerca, Bellaterra, Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2010, pp. 35-36.

Acadèmia Valenciana de la Llengua: Diccionari normatiu valencià.

És l’obra de referència lexicogràfica del’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Només accessible en línia.

Lacreu, Josep (dir.) (1995): Diccionari valencià,Valencia, Generalitat Valenciana / Institut Interuniversitari de FilologiaValenciana / Edicions Bromera.

López del Castillo, Lluís (2002): Diccionari de formació de paraules, Barcelona, Edicions62.

Ressenya de Teresa Cabré a Estudis Romànics, núm. 26 (2004), pp. 362-366.

Mascaró, Joan i Joaquim Rafel (1990): Diccionari català invers amb informació morfològica, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Mestres, Josep M.; Josefina Guillén (2001): Diccionari d’abreviacions, 2a edició, Barcelona, Enciclopèdia Catalana.

Rafel, Joaquim (director) (1996-1998): Diccionaride freqüències, 3 vols, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Obra que sistematitza les dades del CTILC quant a freqüències.

Riera-Eures,Manel i Margarida Sanjaume (2002):Diccionari d’onomatopeies i mots decreació expressiva, Barcelona, Edicions 62.

2. Estudis sobre morfologia flexiva i apreciativa

Creus, Imma(2002): «La morfologia verbal nord-occidental: dades per al tractament cronolectalde l’imperfet d’indicatiu», Estudis deLlengua i Literatura Catalanes, vol. xlv[= Miscel·lània Joan Veny, 1], pp.33-66.

Lloret, Maria-Rosa (1996a): «El tractament de lesformes nominals ‘invariables’ quant a nombre», Caplletra, núm. 19(tardor 1995), pp. 215-227.

—(1996b): «Els diminutius i les marques de gènere», dins Estudis delingüística i filologia oferts a Antoni M. Badia i Margarit, vol. 3,Barcelona, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona /Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 63-76.

—(1998): «Sobre l’estructura morfològica dels noms en català i en castellà»,dins Giovanni Ruffino (ed.), Atti del xxiCongresso Internazionale di Linguistica e Filologia Romanza, vol. 2,Tübingen, Niemeyer, pp. 557-566.

—(2013): «Diferències en les terminacions flexives dels elements nominal», dins EsteveClua i Maria-Rosa Lloret (eds.), Qüestions de morfologia flexiva i lèxicadel català. Volum d’homenatge a Joaquim Viaplana, Alacant, InstitutInteruniversitari de Filologia Valenciana, pp. 245-278.

— (2015): «La sufixació apreciativa del català:creacions lèxiques i implicacions morfològiques», Caplletra, núm. 58(primavera 2015), pp. 55-89.

Lloret, Maria-Rosa i Joaquim Viaplana (1992): «Les vocals finals dels elements nominals en català», dins Antoni Ferrando i Albert G. Hauf (ed.), Miscel·lània JoanFuster, vol. 5, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp.419-445.

— (1997):«Variació, fonologia i morfologia», dins Maria-Rosa Lloret, Emili Boix, MercèLorente, Lluís Payrató i M. Pilar Perea (eds.), Anàlisi de la variació lingüística. Actes de la 2a Jornada sobre la Variació Lingüística i del 3r Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB-3), Barcelona, Promociones y Publicaciones Universitarias,pp. 93-120.

—(1997): «On the morphological category of gender in Catalan and in Spanish»,dins Wolfgang U. Dressler, Martin Prinzhorn i John R. Rennison (ed.), Advancesin Morphology, Berlin / New York, Mouton de Gruyter, pp. 171-188.

—(1998): «El binarismo del género gramatical en castellano y en catalán», Verba,núm. 25, pp. 71-91.

Mascaró, Joan (1985): «Catalan nominal markersand vowel insertion», Working Papers in Linguistics (CornellUniversity), vol. 7, pp. 162-175.

Solé i Oltra, Xavier (1994): «L’oposició de les àtones finals e/a en els elements nominals del català nord-occidental», tesina de llicenciatura, Universitat Pompeu Fabra.

Viaplana, Joaquim (1991): «Sobre la flexió nominal en català», dins Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, vol.23 [= Miscel·lània Jordi Carbonell, 2], pp. 235-264.

— (2011):«Les classes flexives i la flexió nominal en català», dins Maria-Rosa Lloret iClàudia Pons (ed.), Noves aproximacions a la fonologia i la morfologia delcatalà. Volum d’homenatge a Max W. Wheeler, Alacant, InstitutInteruniversitari de Filologia Valenciana, pp. 543-568.

3. Estudis sobre morfologia lèxica i formació de mots 

Badia i Margarit, Antoni M. (1991): «Els “nomina actionis” dins el Diccionari general de Pompeu Fabra. Situació i suggeriments», dins Estudis dellengua i literatura. Homenatge a Josep Roca-Pons, Barcelona/Indiana, Publicacionsde l’Abadia de Montserrat / Indiana University, pp. 23-42.

Baià, M. Rosa, Elisenda Bernal i M. Teresa Cabré(2000): «La sufixació nominal amb -ada en català», dins Actes du XXIIe CongrèsInternational de Linguistique et de Philologie Romanes, vol. iv, Tübingen, Niemeyer, pp. 85-91.

Barri, Montserrat (1999): Aportació a l’estudidels gal·licismes del català, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Bernal, Elisenda (2000): «Els sufixos verbalitzadors del català. Descripció sintacticosemàntica», tesi doctoral, Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra.

— (2005): «El sufijo catalán -ejar y la norma: un sospechoso habitual», dins Carsten Sinner (ed.), Norm und Normkonflikte in der Romania, Munic, Peniope, pp. 131-144.

— (2007): «Formació de verbs, variants morfològiques i neologismes: entre la genuïnitat i el calc», dins Mercè Lorente, Rosa Estopà, Judit Freixa, Jaume Martí i Carles Tebé (eds.),Estudis de lingüística i de lingüística aplicada en honor de M. Teresa Cabré Castellví, vol. ii, Barcelona, Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra, pp. 197-207.

— (2008): «Els prefixos verbalitzadors a- i en-: elements per a un diccionari morfològic digital», dins Dolores Azorín Fernández (ed.), Eldiccionario como puente entre las lenguas y culturas del mundo: Actas del IICongreso Internacional de Lexicografía Hispánica, Alacant, BibliotecaVirtual Miguel de Cervantes, pp. 299-307.

— (2010): «Nuevos prefijos: implicaciones para la morfología y la lexicografía», dins Maria Iliescu, HeidiSiller-Runggaldier i Paul Danler (eds.), Actes du XXV Congrès Internationalde Linguistique et Philologie Romanes, Berlín, Walter de Gruyter, vol. vii, pp. 361- 373.

— (2012): «Catalan compounds», Probus, vol. 24, núm. 1 (juny 2012), pp. 5-27.

Bernal, Elisenda; Carsten Sinner (2006): «L’expressió de la causativitat en català i la desaparició del prefix a-», dins VII Congrés de Lingüística General :actes, del 18 al 21 d'abril de 2006, Barcelona, Universitat deBarcelona.

Bruguera, Jordi (1995): Història del lèxic català, Barcelona, Enciclopèdia Catalana.

— (2001): «Sufixos fòssils en català», Estudisde Llengua i Literatura Catalanes, vol. xlii, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 333-372.

Cabré, M. Teresa (1985): «La competència lèxica», Com,núm. 7, pp. 30-33.

— (1986): «La nominalització de radicals adjectius. Aspectes de lexicologia descriptiva», Estudisde Llengua i Literatura Catalanes, vol. xii,Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 123-154.

— (1992): «Qüestions de lexicologia: a propòsit dels noms de cop», dins Miscel·lània Sanchis Guarner I, Barcelona/València, Publicacions de l’Abadia de Montserrat /Universitat de València, pp. 337-354.

— (1994a): A l’entorn de la paraula (I). Lexicologia general, València, Publicacions de la Universitat de València.

—(1994b): A l’entorn de la paraula(II). Lexicologia catalana, València, Publicacions de la Universitat deValència.

—(2000): «La neologia com a mesura de la vitalitat de les llengües», dins M.Teresa Cabré, Judit Freixa i Elisabet Solé (eds.), La neologia en eltombant de segle, Barcelona, Institut Universitari de Lingüística Aplicada(Universitat Pompeu Fabra), pp. 85-108.

—(2004): «La importància de la neologia per al desenvolupament sostenible de lallengua catalana», dins Observatori (ed.) (2004), Llengua catalana ineologia, Barcelona, Meteora, pp. 17-45.

Cabré, M. Teresa, Ona Domènech, Rosa Estopà, Judit Freixa, Mercè Lorente (eds.) (2010): Actes del I Congrés Internacional de Neologia de les Llengües Romàniques, Barcelona, Institut Universitari de Lingüística Aplicada.

Cabré, M. Teresa, Judit Freixa i Elisabet Solé (eds.) (2000): La neologia en el tombant de segle, Barcelona, InstitutUniversitari de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra).

Cabré, M. Teresa, Judit Freixa i Elisabet Solé (2001): «Anàlisi contrastiva de la innovació lèxica en català i en castellà», Caplletra, núm. 30, pp. 199-212.

Cabré, M. Teresa, Judit Freixa i Elisabet Solé (eds.) (2002): Lèxic i neologia, Barcelona, Observatoride Neologia (Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la UniversitatPompeu Fabra).

Caplletra = Volum monogràfic sobre neologia, coordinat per Teresa Cabré: núm. 59 (tardor 2015).

Casanova, Emili (1984): «Sobre la moció del sufix -iste/-ista», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, vol. ix, pp. 259-267.

Estopà, Rosa (2010): «La composició patrimonial en català perd representativitat.Estudi d’un corpus de neologismes de premsa i de ràdio», Estudis Romànics, vol. 32, pp. 125-147.

— (2011): «Neologisms at the boundaries of prefixation, composition and syntagmatic composition in Catalan: controversial and open questions», Organon, núm. 25 (50), pp.275-291.

Fargas, Xavier i David Paloma(2005): «Els mitjans de comunicació en català i la naturalització del sufix -ing en la formació de mots», Els Marges, núm. 75, pp. 87-98.

Feliu, Judit, Yanik Garcia i Isabel Obradós (2002): «Aspectes de composició: neologismes nom-nom», dins M. Teresa Cabré, Judit Freixa i Elisabet Solé (eds.),Lèxic i neologia, Barcelona, Observatoride Neologia (Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra), pp. 217-224.

Feliu, Judit, Sergi Ramírez i Òscar Talamino (2000): «El formant ciber-: funcionament i distribució», dins Cabré, Freixa i Solé (eds.) (2000), pp. 183-192.

Freixa, Judit (2009): «La interferència en la innovació lèxica del català: anàlisi dels neologismes amb ciber- i homo-», Revista de Llengua i Dret, núm. 51, pp. 259-281.

Gibert-Sotelo, Elisabeth (2016): «Polisèmia del nom punta i els seus derivats verbals: una comparativa històrica entre el castellà i el català», Anuari de Filologia: Estudis de Lingüística, 6 (6). pp. 85-113.

— (2018): «Deriving ablative, privative, and reversative meanings in Catalan and Spanish», Borealis: An International Journal of Hispanic Linguistics, 7 (2), pp. 161-185.

Ginebra, Jordi (2011): «Un cas de neologia lèxica i sintàctica: els verbs formats amb el prefix auto-», dins Maria-Rosa Lloret i Clàudia Pons (eds.), Noves aproximacions a la fonologia i la morfologia del català. Volum d’homenatge a Max W. Wheeler, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, pp. 217-242.

— (2015): «Neologia i gramàtica: entre el neologisme lèxic i el neologisme sintàctic», Caplletra, núm. 59 (tardor 2015), pp.137-157.

Ginebra, Jordi i Roser Llagostera (2010):«Tendències en el règim sintàctic dels neologismes verbals: anàlisi contrastiva català-castellà», dins Imma Creus, Maite Puig i Joan R. Veny (eds.), Actesdel Quinzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes.Universitat de Lleida, 7-11 de setembre de 2009, Barcelona, Publicacions del’Abadia de Montserrat, vol. i,pp. 461-474.

Ginebra, Jordi i Xavier Rull (2010): «Tendències en el règim sintàctic dels neologismes verbals: una aproximació», dins M. Teresa Cabré, Ona Domènech, Rosa Estopà, Judit Freixa, Mercè Lorente (eds.), Actes del I Congrés Internacional de Neologia de les Llengües Romàniques, Barcelona, Institut Universitari de Lingüística Aplicada, pp. 377-390.

Gràcia, Lluïsa (1995): Morfologia lèxica. L’herència de l’estructura argumental, València, Universitat de València.

Grossmann, Maria (1986): «Anàlisi dels compostos catalans tipus somiatruites», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, vol XII, pp. 155-169.

— (1998): «Més sobre la formació dels nomina agentis, instrumenti i loci en català», Estudis de llengua i literatura en honor de Joan Veny, vol. II, Barcelona, Publicacions de l’Abadia deMontserrat, pp. 559-575.

Lüdtke, Jens (1983): «L’originalitat de la nominalització catalana», dins Miscel·lània Aramon i Serra, vol. III,Barcelona, Curial, pp. 331-335.

Martines, Josep (1997): «El sufix -aire al País Valencià», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes,vol. xxxiv, Barcelona, Publicacionsde l’Abadia de Monsterrat, pp. 229-262.

Moll, Aina (1957): «Sufijos nominales y adjetivales en ibicenco», Revista de Filología Española, vol. xli, pp.341-371.

Moran, Josep (1995): «Els sufixos per a la formació de gentilicis en català», Estudis d’onomàstica catalana, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Paloma, David (2015): Personatges convertits en paraules, Barcelona, Barcanova.

Ribes i Marí,Enric (2005): «Els sufixos -oi i -oll de l’eivissenc: proposta de sistematització i de representació gràfica», Llengua & Literatura, núm.16, pp. 389-406.

Rull, Xavier (2004): La formació de mots. Qüestions de normativa, Vic, Eumo.

— (2009): De la sufixació en català. Apunts i reflexions (1999-2009), Benicarló, Onada Edicions.

— (2009): La composició culta en català. Moll.

— (2017): Més enllà de l'acronímia: la confixació. Publicia.

Salvanyà, Jaume(2015): «Mots escurçats per apòcope: entre la norma i l’ús», dins Àlex Martín Escribà, Adolf Piquer Vidal i Fernando Sánchez Miret (eds.), Actesdel Setzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de Salamanca, 1-6 de juliol de 2012, vol. ii, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 315-325.

Saragossà, Abelard (1991): «Notes sobre els sufixos -er(a) i –ar», dins Miscel·lània Joan Fuster, vol. III, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp.397-433.

Solà, Joan (1972): «Substantivació de l’infinitiu», dins Estudis de sintaxi catalana, vol. I, Barcelona, Edicions 62, pp.45-71.

Turon, Lídia (1999): «La construcció del significat en els mots complexos: semàntica dels derivats amb formes prefixades preposicionals», tesi doctoral, Universitat Pompeu Fabra.

Vallès, Teresa (2000): «La innovació lèxica en la premsa: un repte per a lalingüística», dins Teresa Cabré, Judit Freixa i Elisabet Solé (eds.), La neologia en el tombant de segle, Barcelona,Universitat Pompeu Fabra, pp. 43-53.

— (2004): La creativitat lèxica en un model basat en l’ús, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

— (2007): «Els prefixoides del català», dins Mercè Lorentei altres (eds.), Estudis de lingüística i de lingüística aplicada en honor de M. Teresa Cabré i Castellví, Barcelona, Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra /Documenta Universitaria, pp. 459-471.

Vañó-Cerdà, Antonio (2005): «Reflexions sobre el sufix -ada en català», Zeitschrift für Katalanistik, núm. 18, pp.115-140.

4. Qüestions de teoria morfològica

Bonet, Eulàlia, Maria Rosa Lloret i Joan Mascaró (eds.) (2015): Understanding Allomorphy: Perspectives from Optimality Theory, Sheffield, Equinox.

Cano, María de los Ángeles (2013): «Las derivaciones en -nte y -dor: estructura argumental y complejidad sintáctica en una morfología neoconstruccionista», tesi doctoral, Universidad Autónoma de Madrid.

Corbin, Danielle (1987):Morphologie dérivationnelle et structuration du lexique, Lilla, Presses Universitaires.

Corbin, Danielle (ed.) (1991): La formation des mots: structures et interprétations, Lilla, Presses Universitaires.

Di Sciullo, Anne-Marie i Edwin S. Williams (1987): On the definition of word, Massachussetts, Massachussets Institute of Technology.

Dressler, Wolfgang U., Willi Mayerthaler i altres (eds.)(1987): Leitmotifs in natural morphology, Amsterdam/Filadèlfia, John Benjamins.

Fábregas, Antonio (2016): Las nominalizaciones, Madrid, Visor Libros.

Gavarró, Anna (1990): «Syntactic Theory and the Grammar of Catalan Compounds», tesi doctoral, University of Edinburgh.

Gibert-Sotelo, Elisabeth (2016): «Source and negative prefixes: On the syntax-lexicon interface and the encoding of spatial relations», tesi doctoral, Universitat de Girona. http://hdl.handle.net/10803/461414

Matthews, p.h. (1974): Morphology, Cambridge, Cambridge University Press (versió espanyola: Morfología, Madrid, Paraninfo, 1980).

Oltra-Massuet, I. (2014): Deverbal Adjectives at the Interface: A Crosslinguistic Investigation into the Morphology, Syntax and Semantics of -ble. Berlin/New York: Mouton de Gruyter (Interface Explorations 28).

Picallo, M. Carme (1991): «Nominals and nominalization in Catalan», Probus, vol. 3/3, pp. 279-316.

Scalise, Sergio (1985): Generative Morphology, Dordrecht, Foris Publications (versió espanyola: Morfología generativa, Madrid, Alianza, 1987).

Wurzel, Wolfgang U. (1989): Inflectional Morphology and Naturalness, Dordrecht/Boston/Londres, Kluwer Academic Publishers.

5. Estudis sobre fraseologia, locucions i concurrències (selecció)

a) Repertoris d’unitats fraseològiques:

DSFF(2004) = M. Teresa Espinal, Diccionari desinònims de frases fetes, Barcelona/València, Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona / Publicacions de la Universitat de València/ Publicacions de l'Abadia de Montserrat. [Accessible en línia.]

Farnés, Sebastià (1992-1999): Paremiologia catalana comparada, edició a cura de Jaume Vidal Alcover, Magí Sunyer iJosep L. Savall, amb la col·laboració de Josep M. Pujol, 8 vols., Barcelona,Columna.

Cal no oblidar, però, que el principal repertori de fraseologismes catalans continua sent el DCVB.

b) Estudis:

Bataller Calderón, Josep (2014): Els fraseologismes:Classificació, variacions, recursos estilístics i contingut etnogràfic,Alacant, Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Conca, Maria; Josep Guia (2014):, La fraseologia. Principis, mètode i aplicacions, Alzira, Bromera.

Espinal, M. Teresa (2000): «Sobre lesexpressions lexicalitzades», Els Marges,núm. 67 (octubre de 2000), pp. 7-31.

Ginebra,Jordi (2000): «Sintaxi i fraseologia: els límits de les unitats fraseològiques verbals», dins El discurs prefabricat. Estudis de fraseologia teòrica i aplicada, edició a cura de Vicent Salvadori Adolf Piquer, Castelló, Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 65-80.

–– (2002): «Las unidades del tipo dinero negro y dormir como un tronco: ¿naturaleza léxica o gramatical?», dins Alexandre Veiga, Miguel González Pereira iMontserrat Souto Gómez (eds.), Léxico y gramática, Lugo, Editorial Tris Tram, pp. 147-154.

–– (2003): «Fraseologia, concurrències lèxiques i llengua estàndard», dins Miquel Àngel Pradilla (ed.), Identitat lingüística i estandardització, Valls, Cossetània Edicions, pp. 7-55.

––(2004): «Contribució de la lexicologia a la gramàtica», dins Maria-Rosa Lloret i Clàudia Pons (eds.), Lingüística igramàtiques, Barcelona, Promociones y Publicaciones Universitarias, 2004,pp. 59-108.

Sancho Cremades, Pelegrí (1999a): Introduccióa la fraseologia. Aplicació al valencià col·loquial, València, EditorialDenes.

6. Neologia terminològica (neologia planificada)

Colomer, Rosa; Fargas, Xavier (2003): “El tractament dels manlleus en la terminologia catalana: criteris i noves perspectives”, Revista de Llengua i Dret, núm. 40, pp. 61-88.

Marquet, Lluís (1977): «Els neologismes científics», dins Actes del IV Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 251-268.

Termcat (1990a): Formació de termes amb elements cultes, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Termcat (1990b): Manlleus i calcs en els treballs de terminologia catalana, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Termcat (1992): Formació del plural dels manlleus, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Termcat (1997): Diccionari de neologismes, Barcelona, Edicions 62.

Termcat (2001): Nou diccionari de neologismes, Barcelona, Edicions 62.

Termcat (2005): Manlleus i calcs lingüístics enterminologia. Vic/Barcelona, Eumo/Termcat.

Termcat (2006): La normalització terminològica en català: criteris i termes 1986-2004, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

7. La Base de Dades de l’Observatori de Neologia (BOBNEO) de l’IULA de la UPF

El principal recurs per a l’estudi de la formació de paraules (neologia) en elcatalà d’avui és la BOBNEO. La BOBNEO, base de dades de l’Observatori de Neologia (OBNEO) de l’Institut de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra és una base de dades de neologia lèxica. No és pròpiament un corpus, perquè no és un conjunt de textos, sinó que més aviat s’acostaria a un recurs lexicogràfic: és una base de dades (conté fitxes de neologismes).

El BOBNEO és una base de dades de neologismes lèxics procedents dels mitjans decomunicació, escrits i orals, en català i en castellà, recollits des del 1992.S’hi pot accedir en línia.

La premsa és un dels àmbits en què es detecta de manera clara la vitalitat neològica de les llengües. Cada dia apareixen paraules noves —neologismes— en diaris i revistes. L’OBNEO ha desenvolupat un programa que processa diaris enlínia i en buida les unitats que són candidats a ser considerats neologismes. El corpus del BOBNEO, doncs, seria la premsa en versió electrònica que el programa explora. El programa crea una fitxa per a cada unitat, que deprés hade ser revisada i analitzada per un lingüista per veure si la unitat pot sercatalogada com a neologisme, d’acord amb uns protocols i uns criteris fixats per l’OBNEO.

L’Observatori de Neologia ha anat publicant el resultat de recerques sistemàtiquesrealitzades a partir de l’anàlisi dels materials del BOBNEO. Cal destacar-neels següents:

Cabré, M. Teresa; Rosa Estopà(eds.) (2009): Les paraules noves. Criteris per detectar i mesurar els neologismes, Vic/Barcelona, EumoEditorial / Universitat Pompeu Fabra.

Freixa, Judit; Elisenda Bernal; M. TeresaCabré (eds.) (2015): Laneologia lèxica catalana, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Conjunt d’estudis sobre els diferents procediments neològics (sufixació, prefixació, composició culta, etc.) i recull de neologismes (materials dels anys 2007-2009).

Freixa, Judit (2015): «Reagrupamiento lexicográfico de neologismos frecuentes», dins Elisenda Bernal i Sergi Torner (eds.), Relaciones morfológicas y diccionario, La Corunya, Universidade da Coruña [Anexos de Revista de Lexicografía, 36], pp. 95-112.

Examen i avaluació dels criteris que hande conduir a incloure els neologismes al diccionari normatiu.

Observatori de Neologia (1998): Diccionari de paraules noves, Barcelona, Universitat Pompeu Fabra / Enciclopèdia Catalana.

Recull 1.028 neologismes de la premsa catalana apareguts entre els anys 1989 i 1996. Amb definició dels neologismes.

Observatori de Neologia (2004): Llengua catalana i neologia, Barcelona, Meteora.

Conjunt d’estudis sobre els diferents procediments neològics (sufixació, prefixació, composició culta, etc.) i recull de neologismes.

Observatori de Neologia (2004): Metodologia del treball en neologia: criteris, materials i processos. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada.

8. El projecte NEOXOC

El projecte de recerca anomenat NEOXOC tenia com a objectiu estudiar la variació territorial en la neologia de la premsa escrita arreu de tot el domini lingüístic català: inquirir si hi ha procediments més característics d’una determinada àrea geogràfica, si hi ha classes de neologismes específics, si hi ha àrees més neològiques, etc. El projecte es va centrar en l'estàndard escrit; en concret, en el buidatge de textos de premsa editada des de territoris representatius de les cinc varietats geolectals del català que la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans considera com a bàsiques en els estudis sobre l'estàndard: baleàric, català septentrional, valencià, nord-occidental i català central.

En el projectede recerca hi va haver implicada una xarxa d’observatoris de neologia formada per grups d’investigació de vuit universitats catalanes: la Universitat d’Alacant (coord.: Josep Martines), la Universitat d’Andorra (coord.: Carolina Bastida), la Universitat de Girona (coord.: Andreu Pulido), la Universitat de les Illes Balears (coord.: Ramon Bassa i Rosa Calafat), la Universitat de Perpinyà (coord.: Miquela Valls i Joan Peytaví), la Universitatde Lleida (coord.: Imma Creus i Joan Julià-Munné), la Universitat Pompeu Fabra (coord.: Ona Domènech i Rosa Estopà) i la Universitat Rovira i Virgili (coord.:Jordi Ginebra i Xavier Rull). Cada un dels observatoris -que s’anomenen nodes- es va ocupar del buidatge sistemàtic de la premsa del seu territori. El projecte va ser coordinat per M.Teresa Cabré i Castellví, i va comptar amb el finançament de l’Institut d’Estudis Catalans. El mètode i protocols de treball seguits van ser els de l’OBNEO.

La tasca realitzada va consistir en el buidatge i anàlisi dels neologismes de la premsadels anys 2008, 2009 i 2010. L’estudi detallat que ha resultat d’aquesta anàlisi s’ha publicat recentment, en el llibre següent:

Cabré, Teresa; Ona Domènech;Rosa Estopà (eds.) (2014): Mots nous en català / New words in Catalan. Una panoràmica geolectal / Adiatopic view, Amsterdam, John Benjamins Publishing Company.

Altres publicacions relacionades amb els resultats del projecte:

Domènech, Ona i Rosa Estopà (2011): «La neologia per sufixació: anàlisi contrastiva entre varietats diatòpiques de lallengua catalana», Caplletra, núm. 51 (tardor 2011), pp. 9-33.

Ginebra, Jordi i Xavier Rull (2013): «Creació lèxica en la premsa del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre», dins Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Reus. Homenatge a Ramon Amigó iAnglès (20 i 21 d’abril de 2012), Barcelona/Reus, Institut d’Estudis Catalans / Fundació Privada Reddis, pp. 73-86.

Accés en línia:http://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=botiga&subModuleName=&idCatalogacio=20008

9.Observacions diverses