Objectiu de la epigenètica: Estudi de patrons d'expressió de gens (i el fenotip associat) estables i heretables, dependents de l'estructura de la cromatina i independents de canvis en la seqüència de l'ADN.
La paraula epigenètica prové del grec antic epi–més, per sobre de, a més de, exterior a– i genèticos–genitiu– o gènesis–origen–.
Mentre que la genètica és la ciència dels gens, l'herència i la diversitat dels organismes vius basada en les variacions a la seqüència de nucleòtids de l’ADN (base material dels gens), l’epigenètica és l'estudi dels canvis heretables en els patrons d’expressió dels gens – i dels fenotips cel•lulars associats a aquests patrons d’expressió– causats per mecanismes que no impliquen variacions a la seqüència de nucleòtids a l'ADN.
En són exemples de mecanismes epigenètics la metilació de l'ADN i la modificació de les histones als nucleosomes, que es poden mantenir a través de divisions cel•lulars durant tota la vida d’un organisme i fins i tot poden perdurar diverses generacions.
Un exemple de fenomen epigenètic és el procés de diferenciació cel•lular durant el desenvolupament embrionari: a partir d’un zigot s’originen primer cèl•lules mare totipotents, que desprès es diferencien en les diferents línies cel•lulars pluripotents de l'embrió, que al seu torn es convertiran en les diferents cèl•lules completament diferenciades a l’organisme adult.
Múltiples factors ambientals, com ara la nutrició de la mare, poden afectar el desenvolupament de l’embrió i l’organisme adult a través de mecanismes epigenètics. |