2006_07
Guia docent 
Facultat de Lletres
A A 
català 
 
 
Geografia (2001)
 La professió del geògraf

1.- En que treballa el geògraf?


L'estudi realitzat pel Col·legi de Geògrafs el novembre de 2003, demostra que els geògrafs treballen en: Desenvolupament regional, planificació territorial, tecnologies i informació, medi ambient, demografia i estudis socials i societat de coneixement.

Sortides_1

Nota: Els percentatges indiquen la proporció de col·legiats que consideren com a línies de treball fonamental alguna de les incloses en cada un dels grans camps de treball.

Les principals conclusions que mostra el gràfic poden organitzar-se de la següent manera:

No obstant, a partir del gràfic sorgeix una inevitable pregunta: Quines són les línies de treball que conformen cada un dels grans camps de treball definits? A continuació es mostren una sèrie de gràfics que responen no només a aquesta qüestió, sinó també als nivells relatius d'ocupació de cada una de les línies:

a) Medi Ambient

Sortides_2


Nº Camp de treball

 

1

Estudis i auditories, avaluació d'impacte ambiental

21.4 %

2

Ordenació i gestió dels espais d'interès natural

14.1 %

3

Agendes 21 locals i auditories ambientals urbanes

10.6 %

4

Educació Ambiental

8.2 %

5

Avaluació i disseny d'estratègies de sostenibilitat

8.2 %

6

Inventaris d'usos del sòl i recursos naturals

7.3 %

7

Serv. Tec. Implantació de sistemes de qualitat ambiental

4.7 %

8

Plans d'emergència de prevenció de riscos

4.4 %

9

Meteorologia i climatologia

4.4 %

10

Planificació i Gestió de Recursos Hídrics

0.6 %

11

Investigació en Geomorfologia

0.6 %

Nota: Els percentatges indiquen la proporció de col·legiats que consideren com a línia de treball fonamental alguna de les incloses en cada un dels grans camps de treball. La senyalització d'una línia no exclou les restants, així doncs cada col·legiat podria signar totes aquelles línies que consideres oportunes.

La primera nota característica del camp denominat "Medi Ambient" ve donada per la seva configuració com un camp de treball quasi generalitzat en el conjunt de geògrafs professionals. En aquest sentit, cal destacar que un 44.6% dels col·legiats que van respondre l'enquesta consideren entre les seves línies de treball fonamentals alguna de les emmarcades en aquest camp.

Dins d'aquest grup trobem una heterogènia gamma de treballs. Els nivells d'ocupació més elevats els trobem:

El camp de treball es completa amb tipologies de treball de diferents tipus que agrupen des d'instruments de planificació (de recursos hídrics , riscos naturals) a tasques relacionades amb el món acadèmic - investigador (Geomorfologia, Climatologia i Meteorologia), passant per els sistemes de gestió Medi ambiental o els inventaris de sòls.

b) Desenvolupament Regional

Sortides_3


Nº Camp de treball

 

1

Planificació estratègica local i regional

17.3 %

2

Estudis urbans i metropolitans. Polítiques urbanes

13.5 %

3

Gestió i avaluació de polítiques de desenvolupament turístic

9.1 %

4

Gestors del desenvolupament social i econòmic local

8.8 %

5

Estudis localització, implantació i impacte de les activitats econòmiques

7.6 %

6

Geomarketing

3.5 %

7

Demarcacions territorials

3.2 %

8

Cooperació i solidaritat: geògrafs sense fronteres

1.8 %

9

Estudi, Inventari i Gestió del Patrimoni Cultural

0.9 %

 

Nota: Els percentatges indiquen la proporció de col·legiats que consideren com a línia de treball fonamental alguna de les incloses en cada un dels grans camps de treball. La senyalització d'una línia no exclou les restants, així doncs cada col·legiat podria signar totes aquelles línies que consideres oportunes.

Un 41% dels col·legiats que van respondre el qüestionari identifica com al línies de treball fonamental algunes de les agrupades a posteriori en el camp denominat Desenvolupament Regional.

En Planificació estratègica local i regional, tant de caràcter territorial com sectorial, és en la que afirmen desenvolupar la seva tasca un 17.3% dels col·legiats que van respondre el qüestionari.

Junt a la planificació estratègica i regional trobem un conjunt de línies de treball caracteritzades en gran mesura per la seva relació específica amb la dinamització i gestió socioeconòmica, novament tant de caràcter territorial com sectorial. Sobre aquesta base trobem línies com els Estudis urbans i metropolitans: Polítiques urbanes, la gestió i avaluació de polítiques de desenvolupament turístic, la Gestió del desenvolupament social i econòmic local, o els estudis de localització, implantació i impacte d'activitats. Totes elles considerades línies de treball fonamentals per entre un 7.5 i un 10% dels col·legiats.

Finalment, el camp de treball que agrupa a un variat grup de línies de treball en que la proporció de geògrafs dedicats no resulta nombrosa, tot i que si significativa en la mesura en que constaten la qualificació i eficàcia per a la realització de les seves funcions. A aquesta qüestió respondrien sortides com el Geomarketing, les Demarcacions Territorials, la Cooperació al Desenvolupament o la Gestió del Patrimoni Cultural.

c) Planificació Territorial

Sortides_4


Nº Camp de treball

 

1

Plans d'ordenació territorial

23.2 %

2

Urbanisme: planificació i gestió

22.9 %

3

Mobilitat, transport i logística

5.0 %

4

Política de Sòls, Treballs Cadastrals i Gestió del Patrimoni Immobiliari

4.4 %

5

Anàlisi i ordenació del Paisatge

0.9 %

 

Nota: Els percentatges indiquen la proporció de col·legiats que consideren com a línia de treball fonamental alguna de les incloses en cada un dels grans camps de treball. La senyalització d'una línia no exclou les restants, així doncs cada col·legiat podria signar totes aquelles línies que consideres oportunes.

Malgrat incloure "únicament" cinc línies de treball, un 34.9% dels geògrafs que van respondre el qüestionari van identificar com una de les seves línies de treball fonamentals a algunes de les contingudes en el camp denominat Planificació Territorial.

Destaquen per damunt de tots els altres, pel seu important pes, els Plans d'Ordenació Territorial (línia de treball fonamental per un 23.2% dels col·legiats) i l'Urbanisme: planificació i gestió (línia de treball fonamental d'un 22.9% dels col·legiats). En aquest sentit, aquests dos camps de treball han esdevingut en els últims anys, els camps més reconeguts per el geògraf i en els que cada dia es troba millor posicionat.

Junt a aquestes trobem dos línies de treball de creixent importància com són la Mobilitat, transport i logística o l'Anàlisi i ordenació del paisatge.


d) Tecnologies de la Informació Geogràfica

 Sortides_5


Nº Camp de treball

 

1

Sistemes d'Informació Geogràfica

25 %

2

Cartografia

17 %

3

Estadístiques i producció d'informació de base

6.6 %

4

Teledetecció, fotogrametria ,sistemes de localització (GPS)

5.8 %

5

Documentació cartogràfica i estudis toponímics

4.1 %

 

Nota: Els percentatges indiquen la proporció de col·legiats que consideren com a línia de treball fonamental alguna de les incloses en cada un dels grans camps de treball. La senyalització d'una línia no exclou les restants, així doncs cada col·legiat podria signar totes aquelles línies que consideres oportunes.

Un dels principals camps de treball de la Geografia esta constituït per les Tecnologies de la Informació Geogràfica , ja que un 34.6% dels col·legiats identifiquen a alguna de les línies que la conformen entre les seves principals ocupacions professionals.

En l'última dècada, a la tradicional presencia en el sector de la cartografia (en el que afirmen treballar un 17% dels col·legiats), s'ha d'afegir una important expansió del sector dels Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) (línia de treball fonamental d'un 25% dels col·legiats), producte de la generalització de l'ús aplicat de les eines per a la producció, gestió i anàlisi de la informació geogràfica.

Juntament a aquestes sortides, el geògraf també troba el seu mercat en sectors com l'Estadística i producció d'informació de base, Teledetecció, fotogrametría i GPs, o la documentació cartogràfica i els estudis toponímics, encara que aquests constitueixen línies de treball relativament reduïdes en comparació a les anteriors.

e) Societat del Coneixement

Sortides_6


Nº Camp de treball

%

1

Educació. Ensenyança universitària

14.7 %

2

Divulgació. Treballs editorials

7.0 %

3

Educació. Formació continua i ensenyança no regulada

5.6 %

4

Educació. Ensenyança secundaria

5.0 %

5

Divulgació. Guies turístiques

4.4 %

6

Divulgació. Noves tecnologies multimedia i internet

3.2 %

7

Educació. Guies del patrimoni natural i cultural

3.2 %

8

Divulgació. Promoció de productes turístics

2.0 %

 

Nota: Els percentatges indiquen la proporció de col·legiats que consideren com a línia de treball fonamental alguna de les incloses en cada un dels grans camps de treball. La senyalització d'una línia no exclou les restants, així doncs cada col·legiat podria signar totes aquelles línies que consideres oportunes.

Sota aquesta genèrica denominació s'agrupa una variada tipologia de línies de treball, amb una representació relativa en el conjunt d'ocupacions del geògraf es xifra en 30.8%, identificada amb dos tipus d'activitats: l'educació i la divulgació.

L'ensenyament de la geografia ha estat, històricament, la principal ocupació dels geògrafs. L'expansió dels camps de la geografia, conjuntament amb la reducció d'oportunitats laborals en el sector docent ha fet que, en els últims vint anys, s'hagi reduït el pes relatiu dins de les sortides professionals dins el col·lectiu geogràfic, tot i que amb una significativa representació tal i com denoten els valors relatius d'ocupació en Educació: Ensenyança Universitària (14.7%), i en Ensenyança Secundaria (5.5%).

Els sectors d'educació no regulada i de divulgació de coneixements conformen un camp en expansió com activitat professional dels geògrafs en el món de l'empresa privada, tal i com es desprèn del percentatge de professionals dedicats a la divulgació sota diferents formes: Treballs editorials (7%), Guies turístiques (4.4%), o Noves Tecnologies multimedia (3.2%), guies patrimonials (3.2%) o Promoció de productes turístics.

f) Demografia i estudis socials de població

Sortides_7


Nº Camp de treball

 

1

Demografia i Estudis de població

9.8 %

2

Programació, gestió i avaluació de polítiques i serveis públics

5.3 %

3

Estudis de Gènere

0.6 %

 

Nota: Els percentatges indiquen la proporció de col·legiats que consideren com a línia de treball fonamental alguna de les incloses en cada un dels grans camps de treball. La senyalització d'una línia no exclou les restants, així doncs cada col·legiat podria signar totes aquelles línies que consideres oportunes.

Un camp de treball que en principi presenta un baix nivell relatiu en comparació amb els restants esta constituït per la Demografia i estudis socials de població, en el que s'inclouen línies de treball que són desenvolupades per només un 13.2% dels geògrafs que van respondre el qüestionari.

Les línies de treball contingudes dins el camp de la Demografia i Estudis Socials de la població presenten una naturalesa específica i pròpia que les porta a ser considerades com un camp de treball per si mateixes.

Només un 9.8 dels geògrafs enquestats considera la Demografia i Els estudis de població com una línia fonamental dins el camp de la Geografia; la Programació, gestió i avaluació de polítiques públiques i els Estudis de Gènere ocupen un 5.3% i un 0.6% respectivament.

2.- Llocs de treball del geògraf


El procés d'identificació dels principals llocs de treball dels geògrafs professionals s'ha articulat en base al mateix enfocament metodològic que el referent al de la identificació dels perfils professionals. En relació amb les preguntes del qüestionari que feien referència a les qüestions dels llocs de treball, van ser 260 els col·legiats que van respondre - un 31.2% dels col·legiats existents a 1 de novembre de 2003-. D'aquesta manera, l'aproximació realitzada entorn als llocs de treball dels geògrafs professionals ha portat als resultats següents:

Lloc_treball

Les principals conclusions que poden extreure's del gràfic presentat estan articulades entorn a les següents qüestions:

S'aprecia una estructura proporcionada i equilibrada, en la mesura en la que els geògrafs professionals que van respondre a l'enquesta desenvolupen la seva activitat en tres grans sectors:

El sector privat identificat amb el món de l'empresa o amb l'exercici lliure i autònom de la tasca del geògraf, representa un important segment dels geògrafs professionals del estat espanyol, i concretament quasi una tercera part d'aquells que han respost a aquestes preguntes del qüestionari.

Es preveu, en un futur un probable increment del pes relatiu dels geògrafs professionals ocupats en el sector privat, ja que les institucions públiques es troben en un progressiu procés d'externalització de serveis ( entre ells els de caràcter territorial), al mateix temps que els agents privats, demanden cada vegada en major mesura coneixements i capacitats territorials.

3 - Adreces d'interès

Asociación de Geógrafos de España (AGE)

http://www.ieg.csic.es/age/

Sociedad geogràfica española

http://www.sge.org

Colegio de geógrafos

http://www.geografos.org

Societat Catalana de Geografia

http://www.iec.es/institucio/societats/SCGeografia/S0.htm

Geotarraco

http://www.geotarraco.com