Guia docent 2012_13 Facultat de Lletres

Grau d'Història (2008)

Continguts

Tema	Subtema
I. INTRODUCCIÓ: HISTÒRIA I HISTORIOGRAFIA	Història i historiografia: • Aspectes bàsics del mètode històric: com es construeix una bibliografia?, com es treballa un document?; com es ressenya un llibre?, com es fa una fitxa de treball? un esquema i desenvolupament de treball?. • Què es la història? Algunes definicions de la història i el seu context historiogràfic. •L'objecte i la matèria de la història. •El subjecte de la història: individu i societat. • Objectivitat i subjectivitat en la història. 2. Teoria en arqueologia de l’evolució humana • Aspectes bàsics: quina és l’estructura dels articles en arqueologia de l’evolució humana • L’objecte de treball en arqueologia de l’evolució humana • L’objectiu de la reconstrucció històrica i arqueològica en evolució humana • El subjecte en arqueologia de l’evolució humana: societat i espècie • Un subjecte en canvi biològic i social. El subjecte no és sempre igual • Objectivitat i subjectivitat en arqueologia de l’evolució humana.
II TEORIA I MÈTODE EN ARQUEOLOGIA DE L’EVOLUCIÓ HUMANA	1. Aspectes generals • Mètode científic en arqueologia i prehistòria • Forma i tipus de les dades en arqueologia i prehistòria • Construcció del coneixement en arqueologia i prehistòria • El registre: representativitat, objectivitat i demostració • La teoria de l’evolució com paradigma: evolució, ment i ciència • La ciència del canvi. El canvi entre els antics grecs i la teoria de l’evolució actual • Ciència i societat: socialització • Ciència i ètica. Piltdown i la fíbula prenestina: el per què dels fraus. • Ciència i gènere: Watson i Crick versus Franklin 2. Hipòtesis, teories i paradigmes. El canvi en la ciència de l’evolució humana. • Hipòtesis i teories: les construccions lògiques que expliquen la realitat. • Concepció de la realitat: hipòtesis i experimentació. • La veritat en la ciència: busquem la veritat en arqueologia de l’evolució humana? • Existeix el progrés en el coneixement sobre l’evolució humana? O moltes vegades hi ha canvis en l’objectiu de l’interès de l’arqueologia? Progrés i revolucions en el coneixement en arqueologia de l’evolució humana • La ciència és un fet social, no aïllat: el cas del genoma. Competència i competitivitat, no un món asèptic: el descobriment de l’ADN. 3. L’estudi de l’evolució humana i la prehistòria. Un cas d’objecte d’estudi transdisciplinar. • L’origen de la recerca en prehistòria. Fase precientífica. Sense projecte científic social. Col•leccionisme. Gordon Childe i el primer complex hipotètic. David Clarke i l’aplicació de l’analítica. Cap a una ciència moderna. • El concepte de prehistòria en transformació. • Definició de l’objecte d’estudi. • Criteris cronològics i criteris epistemològics. Límits del coneixement en prehistòria. • La transdisciplinarietat de l’objecte d’estudi de l’arqueologia de l’evolució humana i prehistòria. • Disciplines dedicades a l’evolució humana i al canvi social. Història, biologia, geologia, paleontologia, antropologia ... • Multidisciplinarietat, interdisciplinarietat i transdisciplinarietat. Tres estadis en la construcció de la ciència moderna. • Integració de les disciplines amb el seu propi estatus i metodologia. Contra l’homogeneïtzació. • El treball en equip, l’eina essencial i transformadora. • La seqüència del coneixement en prehistòria, des de la planificació fins la contrastació d’hipòtesis. Excavació, laboratori i discussió. Exemplificació de la transdisciplinarietat. • La finalitat de la recerca. El coneixement per a la transformació de la societat: socialització. 4. Metodologia científica i història de la prehistòria. La metodologia cronocultural, l’ecològico-sistèmica i la materialista. Canvis de paradigma en el panorama actual de la recerca en arqueologia prehistòrica. • L’ordenació cronocultural del registre. Una forma que neix de la geologia. • La New Archaeology i l’antropologia en arqueologia. • L’ecologia cultural i la sistèmica: els fenòmens en el marc de les interaccions i les xarxes. • L’arqueologia contextual. • El materialisme històric en arqueologia. • Canvi de paradigma i constructivisme social. La visió històrica dels fenòmens de gran abast temporal i geogràfic. Reintroducció i actualització d’una visió dialèctica i materialista, en contra de concepcions ecològiques i antropològiques idealistes. • Paradigmes per a un canvi de segle.
III) TEORIA, MÈTODE I FUNCIONS DE LA HISTÒRIA	1. L'historiador i la història • Els fets històrics i la tasca de l'historiador. • Les fonts històriques i la tipologia de fonts segons les classificacions de Fasoli (intencionals i restes) o de les documentals de Bauer (orals, escrites, representacions plàstiques). Fonts primàries i secundàries aplicades a la història medieval • L’estudi dels documents escrits i l’escriptura de la història. 2. La història com a ciència • La causalitat a la història. • Condicionants en la tasca de l'historiador: l'especialització (diversificació, relacions i integració de les ciències històriques i afins) i la periodització (temps astronòmic, periodització absoluta i relativa). • La cronologia: estructura i conjuntura. • Qüestions bàsiques sobre el mètode científic. 3. La utilitat i funció de la història • Us i abús de la història: història-justificació i història-crítica. • La història universal i la valoració de la història d'Occident des d'Occident. • La història local i la seva utilitat o necessitat. 4. La història per a tots • L’ensenyança de la història. • La història com a producte de cultura de masses: divulgació i síntesi històrica. • Administració, turisme cultural i tractament del patrimoni històric.
IV) LA HISTORIOGRAFIA CONTEMPORÀNIA i ELS MÈTODES	2. Renovació, consolidació i eclecticisme al segle XX. • Les morfologies culturals: els precedents (J.B. Vico), O. Spengler i A. Toynbee. • L'escola dels Annals: context dels orígens, la col•laboració i aportacions de M.Bloch i L. Febvre. Els temes i els mètodes. • F. Braudel, les aportacions de la segona generació. Precedents, constitució i conceptes de la geopolítica. L’escenari de la història: el mar, el clima, la ecologia i la història. • Aspectes de l’evolució històrica de la població • Els problemes de la tercera generació d’Annals i la nova història social. • La renovació del materialisme històric. V. LA RENOVACIÓ HISTORIOGRÀFICA, LES CIÈNCIES SOCIALS I ÀMBITS O TÈCNIQUES D’INVESTIGACIÓ 1. La renovació de darreries del segle XX i principis del XXI • El quantitativisme i la història serial • El postomodernisme i la història. Monogràfic: Misèria de la teoria i La formació de la classe obrera a Anglaterra de Edward P. Thompson. • La memòria històrica i els referents culturals d’una societat. Monogràfic: Les lieux de mémoire (Els llocs de memòria) de Pierre Nora. 2. Les ciències socials i la història • Les aportacions conceptuals i metodològiques de les altres ciències: sociologia, antropologia, filosofia, literatura, teologia, ciències econòmiques, estadística, psicologia social, lingüística, medicina, geografia
V. LA RENOVACIÓ HISTORIOGRÀFICA, LES CIÈNCIES SOCIALS I ÀMBITS O TÈCNIQUES D’INVESTIGACIÓ	1. La renovació de darreries del segle XX i principis del XXI • El quantitativisme i la història serial • El postomodernisme i la història. Monogràfic: Misèria de la teoria i La formació de la classe obrera a Anglaterra de Edward P. Thompson. • La memòria històrica i els referents culturals d’una societat. Monogràfic: Les lieux de mémoire (Els llocs de memòria) de Pierre Nora. 2. Les ciències socials i la història • Les aportacions conceptuals i metodològiques de les altres ciències: sociologia, antropologia, filosofia, literatura, teologia, ciències econòmiques, estadística, psicologia social, lingüística, medicina, geografia 3. La investigació històrica: àmbits i tècniques per a la investigació • Els centres de treball: evolució de arxius (públics i privats; militars i civils...); funció dels museus; camps de excavació; esglésies; administració pública; internet...fins als nous lloc de transmissió de les memòries (Memorials). • La relació historiador – lector comú /públic genèric especialitzat/ estudiant/ comunitat científica. 4. La contemporaneïtat: les fonts i els mètodes • Les fonts: els textos polítics; les declaracions oficials; les constitucions i tractats; els pamflets; les publicacions periòdiques; llibres antics o moderns; memòries; testimonis; epístoles i altres • Història i fotografia • Història i internet

Competències	Resultats d'aprenentage	Continguts
Planificació	Metodologies	Atenció personalitzada
Avaluació	Fonts d'informació	Recomanacions