| Tema |
Subtema |
| Tema 1. Com apropar-nos a la historia de l’audiovisual? |
Introducció als orígens, al classicisme i a la modernitat cinematogràfica. Aprenem a posar en diàleg les imatges audiovisuals. Analitzem el context històric del segle XX a partir de les estètiques i les narratives audiovisuals. Proposta de bibliografia i filmografia per seguir més plenament l’assignatura. |
| Tema 2. El cinema dels orígens I: Les primeres imatges en moviment. |
¿Què és el cinema dels orígens? A la recerca de la plasmació del moviment: la fotografia, la persistència retiniana i els primers aparells cinematogràfics. Les primeres imatges: documentals, vistes i noticiaris. L’obra d’art a l’època de la seva reproductibilitat tècnica. |
| Tema 3. El cinema dels orígens II: Mode de Representació Primitiu. |
¿Què és el Mode de Representació Primitiu? Les primeres industries als Estats Units, França i Gran Bretanya. Les primeres ficcions: gags, trucatges i espectacularitat. L’aposta per la narrativitat audiovisual: la continuïtat, el fora de camp i els primers plans. |
| Tema 4. El cinema dels orígens III: Mode de Representació Institucional. |
¿Què és el Mode de Representació Institucional? La consolidació del llenguatge audiovisual. El cinema fundacional de David W. Griffith. |
| Tema 5. Les avantguardes cinematogràfiques. |
Les industries a Alemanya, França i Moscou. El constructivisme soviètic i les teories sobre el muntatge. L’impressionisme francès i el surrealisme. L’expressionisme alemany i les seves posteriors influències.
|
| Tema 6. El cinema clàssic de Hollywood I: Els anys 20. |
¿Què és el cinema clàssic? Els inicis de Hollywood: neix el sistema d’estudis i d’estrelles. Els primers gèneres cinematogràfics clàssics: aventures, serials i comèdies. Cineastes que s’oposen al model institucional. |
| Tema 7. El cinema clàssic de Hollywood II: Els anys 30. |
El salt del silent al sonor. El canvi del paradigma interpretatiu: de l’slapstick a la screwball comedy. El llenguatge audiovisual clàssic: la imatge-moviment, el muntatge transparent i els finals feliços. La Motion Picture Production Code. |
| Tema 8. El cinema abans, durant i després de la Segona Guerra Mundial. |
Cinema i propaganda política. El realisme poètic francès. El film noir i el cinema dels anys 40 a Hollywood. El Neorealisme italià. El cas espanyol amb Luis García Berlanga i Juan Antonio Bardem. |
| Tema 9. El cinema de la modernitat I: El nou paper dels cineastes. |
¿Què és el cinema modern? Crisi del pensament artístic: la impossibilitat de crear imatges després d’Auschwitz. La imatge-temps: vagabundeg i existencialisme. Cinema físic vs. Cinema intel·lectual. |
| Tema 10. El cinema de la modernitat II: Els nous cinemes europeus. |
¿Què són els nous cinemes? Neix la cinefília i l’exercici de la crítica cinematogràfica. La Nouvelle Vague francesa. El Free Cinema anglès. A casa nostra: el Nou Cinema Espanyol i l'Escola de Barcelona. L'última teoria ontològica moderna: El Dogma 95. |
| Tema 11. El cinema de la modernitat III: El cas d’Estats Units. |
Films manieristes al Hollywood dels 50. El Nou Cinema Estatunidenc: l’undergroud i el cinema independent. La urgència d’una renovació generacional a Hollywood: joves, rebels sense causa i road movies. L’inici del New Hollywood. |
| Tema 12. La televisió dels orígens. |
Els primers experiments: BBC, CBS i NBC. Neix el llenguatge audiovisual televisiu: directe, continuo, íntim i seqüencial. El triomf de les ficcions serials: quotidianitat i familiaritat a I Love Lucy. La deriva dels cineastes a la televisió: Alfred Hitchcock presenta, Orson Welles' Great Mysteries i la proposta pedagògica de Roberto Rossellini. |
| Tema 13. Història de la indústria musical. |
La captació i reproducció del so: de Tin Pan Alley al cilindre i al disc de Berliner i Edison. Desapareix el cilindre, es consolida el disc i s'experimenta amb cintes magnètiques. Aauge del jazz i expansió de la ràdio. La música deriva en suport portable: beat, pop, folk, punk. Es consolida l'oligopoli discogràfic: l'auge de l'indie. |
Assignatures
