2023_24
Guia docent 
Facultat de Lletres
A A 
català 
Grau en Història (2018)
 Assignatures
  TERRITORI I SOCIETAT
   Fonts d'informació
Bàsica

Bibliografia Secció 1 (Dra.Patricia Terrado Ortuño).

*La bibliografia s’ampliarà per temes a les classes magistrals.

A.A.D.D. 2021. Grandes mapas de la historia. La historia de la humanidad a través de la cartografía. Shakleton. 

A.A.D.D. 2014.El Mapa es el territorio?: cartografía histórica del Ministerio de Defensa.Madrid: Ministerio de Defensa.

A.A.D.D. 1995. DeMercator a Blaeu. Espanya i l’Edat d’Or de la cartografia a les dissetprovíncies dels Països Baixos. Barcelona: Institut Cartogràfic deCatalunya.

A.A.D.D. 2007. Lacartografia cadastral a Espanya (segles XVII-XX). Barcelona: InstitutCartogràfic de Catalunya.

Alabart, Anna.1997. «Territori i societat». Educació social. Revista d’intervenciósocioeducativa 6: 7-8.

Alcázar Molina,Manuel-G. 2000. «El Catastro y su evolución hasta el siglo XVI». Catastro,n.o Julio: 51-64.

Bolòs iMasclans, Jordi. 2001. «Historia, cartografia i toponímia». En CongrésInternacional de Toponímia i Onomàstica, 20:1021-28. Lleida.

Bolòs iMasclans, Jordi. 2010. Territori i societat: el paisatge històric?:història, arqueologia, documentació. Journal. Editado por Jordi Bolòs iMasclans. Lleida: Universitat de Lleida.

Bolòs iMasclans, Jordi. 2015. El Paisatge en èpoques de transició al llarg delsdarrers dos mil anys. Book. Editado por Jordi Bolòs i Masclans. Territori isocietat?: el paisatge històric, història, arqueologia, documentació?; 7.Lleida: Universitat de Lleida.

Bolòs i Masclans,Jordi. 2004. Els Orígens medievals del paisatge català?: l’arqueologia delpaisatge com a font per a conéixer la història de Catalunya. Book. Memòriesde la Secció Històrico-Arqueològica?; 64. Barcelona: [Institut d’EstudisCatalans].

Burgueño,Jesús. 2009. «Els geometres del Cadastre de Catalunya (1720-1815)». Cuadernosde Geografía 86: 261-88.

Cámara Muñoz,A, y B Revuelta Pol, eds. 2015. Libros, caminos y días. El viaje delingeniero. Fundación Juanuelo Turriano y UNED.https://doi.org/10.30920/letras.1.1.4.

CamareroBullón, Concepción. 2006. «La estructura documental del Catastro de Patiño ,según las Reglas Anexas al Real Decreto de 9 de diciembre de 1715». Catastro,n.o abril: 89-114.

CamareroBullón, Concepción. 2002. «El Catastro de Ensenada, 1745-1756: diez años deintenso trabajo y 80.000 volúmenes manuscritos». CT: Catastro 46 (June2002): 61-88.

Cambi, Franco.2011. Manuale di archeologia dei paesaggi?: metodologie, fonti, contesti.Book. Roma: Carocci.

Campana,Stefano, y Salvatore Piro. 2009. Seeing the Unseen?: Geophysics and Landscape Archaeology. Book. Editadopor Stefano Campana y Salvatore Piro. London: CRC Press.

Castelló Puig,A. 1971. «El estudio de la propiedad de la tierra a través de las fuentescatastrales». En .

Chías Navarro,Pilar. 2010. «La Cartografía Histórica En El Estudio De La Construcción DelTerritorio Y Del Paisaje. Mapas Y Dibujos De Los Pleitos Civiles En España Y EnUltramar. (I)». EGA. Revista de expresión gráfica arquitectónica 15(15): 50-59.

Chouquer, G.2012. «Los agrimensores romanos, cartógrafos de territorios». Mètode ScienceStudies Journal 2.

Cid Rodríguez,Rafael. 2009. «Conocimientos geográficos en la Edad Media». Revista deHumanidades, n.o 16: 91-104.

Cortés José, J.1998. «La cartografía histórica». Boletín de la A.G.E. 26: 41-54.

Criado Boado,Felipe. 1999. Del terreno al espacio?: planteamientos y perspectivas para laarqueología del paisaje. Book. CAPA (Santiago de Compostela)?; 6. Santiagode Compostela: Grupo de Investigación en Arqueología del Paisaje. Universidadede Santiago de Compostela.

D’Orgeix, Émile, y Warmoes, Isabelle. 2017. Atlas militaires manuscrits (XVIIe-XVIIIe siecles). Villes etterritoires des ingéneiurs du roi. Bibliothèque nationale France.

Dantí, J, ed.2022. Història connectada entre Catalunya i la Mediterrània (seglesXVII-XVIII). Barcelona: Rafael Dalmau Editors.

Duzer, C van. 2013. Sea monsters on medievaland Renaissance maps. London: The British library. https://doi.org/10.5860/choice.51-1709.

la Riva, J de,P Ibarra, R Montorio, y M Rodrigeus, eds. 2015. Análisis espacial yrepresentación geográfica?: innovación y aplicación. Zaragoza: Universidadde Zaragoza.

García García,Juan José. 2019. «Paisaje, lugar y territorio: conceptualizaciones pararecuperar el Genius-Loci». Revista Ciudades, Estados y Política 6 (3):17-25. https://doi.org/10.15446/cep.v6n3.84045.

González Ponce,Francisco J. 2008. Periplógrafos griegos I. Épocas Arcaica y Clásica 1:Periplo de Hanón y autores de los siglos VI y V aC. Zaragoza: Universidadde Zaragoza.

González Ponce,Francisco J. 2010. «Aproximación a la cartografía grecolatina y muestreo de sushuellas en los fondos antiguos de la Biblioteca Universitaria Hispalense». En Cartografíahistórica en la Biblioteca de la Universidad de Sevilla. Sevilla:Universidad de Sevilla.

Harley, J. B.2005. La nueva naturaleza de los mapas. México: Fondo de culturaeconómica.

Hernando,Agustín., Mechó, Juan Carlos y Pascual, Mercé. 2005. Cartografía antigua?:la imagen de la Península Ibérica de los siglos XV al XIX?: del 17 de agosto al9 de octubre de 2005, Sala de Exposiciones Temporales, Museu de Belles Arts deCastelló. Book. Editado por Agustín. Hernando, Juan Carlos Mechó, y PascualMercé. Valencia:Generalitat Valenciana.

Hodgkiss, A C. 1981. Understanding maps; asystematic history of their use and development. Kent.

Hoonaard, Will C van den. 2013. Map Worlds: A History of Women in Cartography. Ontario: Wilfried Laurier University Press.

Iglesias Gil, JM, y A Ruiz Gutiérrez, eds. 2013. Paisajes epigráficos de la Hispaniaromana. Monumentos, contextos, topografías. Roma: L’Erma di Bretschneider.

Lopez Alós, J.2013. «Cartografía y política. La representación del territorio en la EspañaIlustrada». Dieciocho 32 (6): 299-310.

Mallorquí,Elvis. 2007. «Fonts per a una història global del món rural: pergamins,capbreus, registres episcopals i llibres notarials». Documentació notarial iarxius, 159-70.

Molina Marin, AI. 2010. Geogrpahica: Ciencia del espacio y tradición narrativa. De Homero aCosmas Indicopleustes. Murcia: Universidad de Murcia.

Morrissey,John, Yvonne Whelan, David Nally, y Ulf. Strohmayer. 2014. Key Concepts in HistoricalGeography. Book. Editado por John Morrissey, Yvonne Whelan, David Nally, yUlf. Strohmayer. Key Concepts in Human Geography. Los Angeles, etc: SAGE.

Prieto Ramos, MC. 2012. «La cartografía como apoyo a la justicia: los planos y dibujos de losexpedientes judiciales del Archivo del Reino de Galicia (A Coruña)». RevistaCatalana de Geografia XVII.

Ramírez, BlancaRebeca, y López, Liliana. 2015. Espacio, paisaje, región, territorio ylugar: la diversidad en el pensamiento contemporáneo. Instituto deGeografía. México: Universidad Autónoma Metropolitana.

Reinhartz, D.2012. The art of the map. An illustrated history of map elements and embellishments. BusinessWeek. New York: Sterling.

Rose, Gillian. 2001. Visual Methodologies.An Introduction to the Interpretation of Visual Materials. London ,Thousand Oaks, New Delhi: SAGE Publications.

Sánchez Martínez, Antonio. 2019. «Artesanos, cartografía e imperio. La producción social de uninstrumento náutico en el mundo ibérico, 1500-1650». Historia Crítica,n.o 73: 21-41. https://doi.org/10.7440/histcrit73.2019.02.

Seguí Pons, JM, y J M Petrus Bey. 1992. «Dona, territori i societat». Treballs degeografia 44: 21-22.

Soto, Patricia(coordindora), 2011. Territorio, lugar, paisaje Prácticas y conceptos básicos en geografía.

Terrado, Patricia. 2021. Ciutat, port i territori:cartografia històrica de Tarragona (S. XVII - XIX). Port de Tarragona. 

Thrower, NormanJoseph William. 2002. Mapas y civilización?: historia de la cartografía ensu contexto cultural y social. Book. Editado por Francesc Nadal. LaEstrella Polar?; 36. Barcelona:Ediciones del Serbal.

Zárate, Antonio. 2011. Paisaje,sociedad y cultura en geografía humana. Book. Editado por María Teresa.Rubio Benito. Madrid: Editorial Universitaria Ramón Areces.

Complementària
Bibliografia Secció 2 (Dr. Carlos Moruno Moyano).

ALBEROLA, Armando. 2010. «El clima “trastornat”: sequera, temporals, riuades i inundacions a Catalunya i al País Valencià a les acaballes del segle XVIII». Estudis d’història agrària, núm. 23: 301-17.

Bakker, K. 2010. Privatizing Water. Governance Failure and the World’s Urban Water Crisis. Ithaca, NY: Cornell Univ. Press 

BARBERÀ, Xavier. 2019. «Aiguats, inundacions i riuades originats a la conca del riu Anoia al segle XIX». Miscellanea Aqualatensia, 18: 39-64.

BARCA, Stefania. 2010. Enclosing Water. Nature and Political Economy in a Mediterranean Valley, 1796-1916. Cambridge: White Horse Press.

BARCA, Stefania. 2019. «Labour and the ecological crisis: The eco-modernist dilemma in western Marxism(s) (1970s-2000s)». Geoforum, 98: 226-235.

BARCA, Stefania i LEONARDI, Emanuele. 2018. «Working-class ecology and union politics: a conceptual topology». Globalizations, 15 (4): 487-503.

BARRIENDOS, Mariano et al. 2018. «Megadroughts in Iberia. A case study of the event 1812-1824. Atmospheric processes and socio-environmental impacts». EGU General Assembly Conference Abstracts.

BARRIENDOS, Mariano, i Jordi POMÉS. 1992. L’aigua a Mataró. Inundacions i recursos hídrics (segles XVIII-XX).

BARRIENDOS, Mariano; PROHOM, Marc; SÁNCHEZ-LORENZO, Arturo. 2010. «Extreme drought condicitions over NE Iberia in early 19th century (1812-1825) and its possible relationship to major volcànic eruptions». EGUGA, núm. 12: 4926.

BÉLIVEAU, Denis. 1994. «Les grains de la colère. Géographie de l’émotion populaire en France au sujet de la cherté des céréales (1816-1847)». Criminologie 27 (1): 99-115.

BEVILACQUA, Piero. 1992. «Medi ambient i història». Recerques, núm. 26: 15-19.

BRIFFA, K; SCHWEINGRUBER, F; OSBORN, T. 1998. «Influence of volcanic eruptions on northern hemisphere summer temperature over the past 600 years». Nature, núm. 393: 450-55.

CASTRO, Hortensia. 2013. «La cuestión ambiental en geografía histórica e historia ambiental: Tradición, renovación y diálogos». Revista de Geografia Norte Grande 128 (54): 109-28.

CHAKRABARTY, Dipesh. 2009. «Clima e historia. 4 tesis». Pasajes 31: 51-69.

CUADRAT, José Maria. 2012. «Reconstrucción de los episodios de sequía en el nordeste de españa a partir de las ceremonias de rogativas». Nimbus, núm. 29: 177-87.

DANTÍ, Jaume. 2006. «Impactes climàtics, percepcions i actituds a la societat rural catalana a l’època moderna». Pedralbes 26: 65-78.

DDAA. 2012. «Assessing extreme droughts in the Iberian Peninsula during 1750–1850 from rogation ceremonies». Climate of the Past Discussions, núm. 8: 705-22. https://doi.org/10.5194/cpd-7-4037-2011.

DDAA. 2001. «Long pressure series for Barcelona (Spain). Daily reconstruction and monthly homogenization». International Journal of Climatology 21 (13): 1693-1704. https://doi.org/10.1002/joc.696.

DDAA. 2007. «La protesta campesina como protesta ambiental, siglos XVIII-XX». Historia Agraria 17 (42): 277-301.

DOMÍNGUEZ-CASTRO, Fernando et al. 2012. «Assessing extreme droughts in Spain during 1750-1850 from rogation ceremonies». Climate of the Past, núm. 8: 705-22.

FISCHER, Erich et al. 2007. «European climate response to tropical volcanic eruptions over the last half millennium». Geophysical Research Letters 34 (5): 1-6.

GALLINI, Stefania. 2005. «Historia ambiental latinoamericana. Invitación a la historia ambiental». Tareas 120: 5-28.

GARCÍA TORRES, Adrián. 2016. «Sequías y riadas durante la anomalía Maldá (1760-1800 ) en la fachada mediterránea española. Una aproximación al territorio del sur alicantino». En XV Congreso de Historia Agraria.

GELABERTÓ, Martín. 1991. «Tempestades y conjuros de las fuerzas naturales. Aspectos mágico-religiosos de la cultura en la Alta Edad Moderna». Manuscrits, núm. 9: 325-44.

GIL GUIRADO, Salvador. 2013. «Reconstrucción climática histórica y análisis evolutivo de la vulnerabilidad y adapatación a las sequías e inundaciones en la Cuenca del Segura (España) y en la cuenca del Río Mendoza (Argentina)». Universidad de Murcia.

GIL-FARRERO, Judit. 2020. «La protección de la naturaleza: problemáticas, métodos e historiografía». Rúbrica Contemporánea 9 (18): 141-59.

GONZÁLEZ DE MOLINA, Manuel. 2000. «De la “cuestión agraria” a la “cuestión ambiental” en la historia agraria de los noventa». Historia Agraria, núm. 22: 5-36.

GONZÁLEZ DE MOLINA, Manuel, David SOTO, i Francisco GARRIDO. 2015. «Los conflictos ambientales como conflictos sociales. Una mirada desde la ecología política y la historia». Ecología Política, núm. 50: 31-38.

HARINGTON, Charles. 1992. The year without a summer? Ottawa: Canadian Museum of Nature.

LEE, Debora;, i A. R. MACKENZIE. 2010. «Trans-hemispheric effects of large volcanic eruptions as recorded by an early 19th century diary». International Journal of Climatology 30 (14): 2217-28.

LeBillon P., Duffy R., 2018. «Conflict ecologies: Connecting political ecology and peace and conflict studies», Journal of Political Ecology, 25(1): 239-260.

MARCHANT, Carolyn. 2020. La muerte de la naturaleza. Mujeres, ecología y revolución científica. Granada: Comares.

MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia. 2019. «La història ambiental als països de parla catalana». Catalan historical review 12: 151-63.

MARTÍNEZ ALIER, Joan. 1992. «Temes d’història econòmico-ecològica». Recerques, núm. 26: 45-68.

MARTÍNEZ, José Javier i CONESA, Pedro David. 2022. Crisis y muerte en la Antigüedad. Reflexiones desde la historia y la arqueología. Oxford: Archaeo Press. 

MCNEILL, John R. 2005. «Naturaleza y cultura de la historia ambiental». Nómadas, núm. 22: 12-22.

O’CONNOR, James. 1997. «¿Qué es la historia ecológica? ¿Por qué la historia ecológica?» Ecología Política, núm. 14: 115-30.

ORENSANZ, Toni. 2023. La gran explosió. Corrupció, perill i deixadesa a la petroquímica més gran del sud d’Europa. Barcelona: Folch i Folch.

ORESKES, Naomi i CONWAY, Erik. 2018. Mercaderes de la duda. Como un puñado de científicos ocultaron la verdad sobre el calentamiento global. Madrid: Capitán Swing.

OPPENHEIMER, Clive. 2003. «Climatic, environmental and human con sequences of the largest known historic eruption: Tambora volcano (Indonesia) 1815». Progress in Physical Geography 27 (2): 230-59.

POMETTI, Kevin. 2019. «Inestabilidad ambiental y salud pública en una ciudad mediterránea del Antiguo Régimen?: Barcelona entre el paludismo y la fiebre amarilla (1780-1821)». tesi doctoral, Aix-Marseille.

POST, John D. 1977. The last great subsistence crisis in the western world. Baltimore: The Johns Hopkins University Press.

PROHOM, M. 2003. «Incident of large volcanic eruptions on the climate of Iberia and the Balearics». Tesi doctoral, Universitat de Barcelona.

PROHOM, Marc, Mariano BARRIENDOS, i Arturo SANCHEZ-LORENZO. 2015. «Reconstruction and homogenization of the longest instrumental precipitation series in the Iberian Peninsula (Barcelona, 1786-2014)». Internacional Journal of Climatology 36 (8): 3072-87.

RADKAU, Joaquim. 1993. «¿Qué es la historia del medio ambiente?» Ayer, núm. 11: 119-46.

REIXACH, Albert. 2019. Els usos de l’aigua a la Girona preindustrial: segle XIV – inicis del segle XVIII. Girona: Institut d’Estudis Gironins.

RIBAS, Anna. 2006. Les inundacions a Girona. Girona: Ajuntament i Institut d’Estudis Gironins.

ROBOCK, Alan. 2000. «Volcanic Eruptions and Climate». Reviews of Geophysics 38 (2): 191-219.

SAITO, Kohei. 2022. La naturaleza contra el capital. El ecosocialismo de Karl Marx. Barcelona: Bellaterra edicions.

SALDI, Leticia, i Lucrecia WAGNER. 2013. «Aportes antropológicos a la Historia Ambiental en contextos y estudios latinoamericanos». Revista Latino-Americana de Historia 2 (8): 8-30.

SÁNCHEZ, Alex, i Francesc VALLS. s.d. «La crisis a Catalunya en una etapa de creixement i transició (1680-1840)». Recerques, núm. 72-73: 119-70.

SANTESMASES, Josep. 2020. «Les nevades i gelades “universals” del mes de març de 1796». Plecs d’història local, núm. 176: 2-5.

SATORRAS, Mar. 2018. «Terrassa i l’aigua escassa: Un repàs a tres segles de sequeres (1600-1870)». Terme, núm. 33: 79-107.

SASTORRAS, Mar et ali. 2016. «Long-term community responses to droughts in the early modern period: The case study of Terrassa, Spain». Ecology and Society 21 (2).

SATORRAS, Mar. 2017. «Adaptation before Anthropogenic Climate Change: a historical perspective on adaptation to droughts in Terrassa (1600-1870s, NE Spain)». Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona.

SERRANO I JIMÉNEZ, Lluís. 2012. «Bans, aigües i drets de propietat en el segle XIX». Estudis d’Història Agrària 24 (24): 347-62.

SIEFERLE, Rolf Peter. 2001. «Qué es la historia ecológica». En Naturaleza transformada. Estudios de historia ambiental en España, 31-54. Barcelona: Icaria.

SILVA, Luis Pedro. 2020. «Climate and crops in northwest Portugal (1798-1830): A glimpse into the past by the light of two Benedictine diaries». Historia Agraria, núm. 82: 99-139.

TELLO, Enric. 2005. La Historia cuenta. Del crecimiento económico al desarrollo humano sostenible. Barcelona: Fundació Nous Horizons-El Viejo Topo.

TRIGO, Ricardo et al. 2009. «Iberia in 1816, the year without a summer». Internacional Journal of Climatology 29 (1): 99-115.

WAGNER, Sebastian, i Eduardo ZORITA. 2005. «The influence of volcanic, solar and CO2 forcing on the temperatures in the Dalton Minimum (1790-1830): A model study». Climate Dynamics 25 (2-3): 205-18.