Aquesta assignatura s’interessa per l’estudi dels jaciments arqueològics com a espai domèstic, de les seves estructures, de la funció i de l’ús que aquest espai domèstic hauria pogut complir. Però l’arqueologia espacial també s’interessa, entre d’altres, pels problemes derivats de la formació (i deformació) dels jaciments i pels criteris estratigràfics (la diacronia) que suporten les associacions (la sincronia) i les acumulacions de material arqueològic. Des d’aquesta perspectiva, l’arqueologia espacial és un cicle complet entre el moment de formació (deposició), els processos d’enterrament i l’estudi de les relacions internes del conjunt sincrònic. Aquesta assignatura contribueix al coneixement dels processos que modifiquen la posició d’abandonament dels objectes i generen noves distribucions espacials no antròpiques. Els criteris d’ordre estratigràfic (diacronia de les ocupacions) es relacionen estretament amb la definició de conjunts arqueològics sincrònics i els models d’activitat social.