2010_11
Guia docent 
Facultat de Lletres
A A A 
català 
Arqueologia Clàssica (2006)
 Assignatures
  TEORIA I MÈTODES D'EXCAVACIÓ I REGISTRE
   Continguts
Tema Subtema
1. Historiografia de l’arqueologia Dels arqueòlegs erudits del segle XIX a l’arqueologia de mitjan segle XX.
L’arqueologia urbana.
2. Arqueologia i Història. L’arqueologia entre les ciències socials. El document arqueològic.
Descripció arqueològica i interpretació històrica. Dialèctica arqueòlegs-historiadors.
Altres fonts documentals (textos clàssics, epigrafia, papirologia, etc).
Les fonts jurídiques clàssiques i les evidències arqueològiques, dos exemples (eliminació de residus urbans i servituds): La oratio L de Libanius i el Digesto.
3.Arqueologia, entorn legal i situació professional.

 Excavacions d’urgència i excavacions programades.
Marc legal i administració.
Els arqueòlegs i les empreses d’arqueologia.
4. Metodologia arqueològica. Treball de camp i de laboratori.
Prospecció
Excavació
5. Programació i estrategia d’excavació. Plantejament, període d’execució i costos
Denominació i numeració d’àrees, sectors, sondeigs, etc.
Arqueologia urbana i desenvolupament urbanístic: tipus de fonamentacions (tradicional, pilotatges i micropilotatges), pilars, pilots, encepats, riostrat, etc.
El programa de l’Unesco “Pour sauver Carthage”.
Les excavacions a Ostia Antica.
El Museum of London i el DUA.
El projecte d’excavacions de Lattes.
La Crypta Balbi (Roma): del projecte a la publicació i musealització.
El PERI-2 (Jaume I-Tabacalera) de Tarragona.
6. Evolució dels sistemes d’excavació. Els anticuaristas
B. Hernández Sanahuja i l’arqueologia decimonònica a Tarragona.
J. Serra Vilaró: un exemple destacat de l’arqueologia d’inicis del segle XX.
M. Wheeler i l’excavació reticular.
E.C. Harris i el sistema de registre normalitzat aplicat a jaciments pluriestratificats.
L’arqueologia medieval italiana
7.Unitats Estratigràfiques (UE): descripció. Identificació, definició i registre.
Unitats de formació antròpica i unitats de formació natural.
Unitats Estratigràfiques negatives i positives.
Elements i estructures.
Identificació i numeració.
Composició geològica.
Composició orgànica (fauna i malacologia).
Cultura material: objectes ceràmics, metal.lics, etc.
Elements i estructures: anàlisi de paraments i estratigrafia estructural.
8. Unitats Estratigràfiques (UE): interpretació. Dipòsits i contextos arqueològics: processos deposicionals.
Tipologia de dipòsits: farciments i horitzons constructius, abocadors , nivells d’enderroc, nivells d’ús i d’abandonament, etc.
Arqueologia de la mort (Unitats Funeràries): fossa, contenidor, incineració/inhumació, sepulchrum i monumentum, etc.
Com datar: cronología relativa i cronología absoluta.
Restitucions arquitectòniques i anàlisi arqueològic dels edificis.
9. Relacions físiques i temporals: el registre arqueòlògic i la seqüència estratigràfica. Anterioritat-contemporaneitat-posterioritat: tallar i ser tallat, cobrir i ser cobert, lliurar i ser lliurat.
Sincronia i diacronia.
Diagràmes estratigràfics.
El diagrama (matrix) Harris.
10. Anàlisi de sediments i ecofactes. Sedimentologia i geomorfologia.
Extracció de mostres i flotació i rentat de sediments.
Antropología física.
Palinologia.
Antracologia.
Paleocarpologia.
Fauna.
Malacologia
Anàlisi de sediments.
Anàlisis físico-químiques.
Carboni 14.
11. Cultura material. Anàlisi objectual i anàlisi contextual: de l’objecte al context.
El dipòsit arqueològic com a unitat d’anàlisi.
Neteja, tractament (restauració i conservació) i siglat.
Inventari i estudi de materials.
Ceramologia.
Objectes metal.lics i d’altra mena.
Elements constructius i arquitectònics.
Numismàtica.
Estatuaria.
Epigrafía.
Documentació de peces significatives.
12. Registre gràfic i planimètric. Nocions bàsiques de topografia i cartografia.
Plànols de situació, plantes generals, plantes de detall, seccions, alçats, dibuix de material arqueològic.
Plantes esquematiques.
Nivells òptics i estacions totals.
Fotogrametria.
Dibuix assistit per ordinador.
Fotografia i video.
13. Presentació dels resultats i publicació. Arqueologia i informàtica: informatització dels registres i de la documentació.
Documentació administrativa: Propostes i projectes d’intervenció arqueològica, informes, memòries, projectes de desmontatge, etc.
Publicacions divulgatives i publicacions científiques.
Estructures de publicació: monografia d’excavació i estudi de materials arqueològics.
Metodologia de redacció en les publicacions científiques
Introducció, documentació i conclusió.
Làmines, gràfics, figures i indexs.
El repte de la globalització de la informació (Internet): què cercar i on.