| Medicina (1994) |
 Informes de l'ensenyament |
DEFINICIÓ DEL TÍTOL OFICIAL DE LLICENCIAT EN MEDICINA
Conjunt de coneixements teòrics i aptituds clíniques que han de posseir tots els metges amb independència de la seva orientació professional posterior.
La formació conduent a l’obtenció del títol oficial ha de procurar que els estudiants aprenguin no solament els fonaments teòrics i conceptuals de la ciència mèdica, sinó que adquireixin també experiència i capacitació clínica suficients.
OBJECTIUS ACADÈMICS (DIRECTIVA 75/363/CEE DE 1975)
L’ensenyament conduent a l’obtenció del títol oficial de Llicenciat en Medicina ha de proporcionar:
a) Un coneixement adequat de les ciències sobre les quals es fonamenta la Medicina, així com una bona comprensió dels mètodes científics, inclosos els principis de mesura de les funcions biològiques, de l’avaluació dels fets científicament provats, i de l’anàlisi de les dades.
b) Un coneixement adequat de l’estructura, de les funcions i del comportament dels éssers humans, sans i malalts, així com de les relacions entre l’estat de salut de l’home i el seu entorn físic i social.
c) Un coneixement adequat de les matèries i de les pràctiques clíniques que proporcionen una visió coherent de les malalties mentals i físiques, de la medicina en els seus aspectes preventiu, de diagnòstic i terapèutic, així com de la reproducció humana.
d) Una experiència clínica adequada, adquirida en hospitals i altres institucions sanitàries sota la tutela pertinent.
OBJECTIUS GENERALS
El procés educatiu, en el decurs del període de formació mèdica pregraduada, quedarà orientat cap a la consecució dels objectius generals següents:
a) Preparar metges ben formats per a l’exercici de les seves funcions, en l’àmbit de la medicina general o de l’atenció primària de la salut i, per tant, capaços de:
diferenciar allò normal d’allò patològic
reconèixer signes i símptomes específics de malalties concretes
orientar el procés general de diagnòstic
valorar la pertinència de tècniques d’estudi particulars
decidir el tractament adequat per a cada pacient, amb especial referència a l’atenció necessària en cas d’urgència, malaltia crònica o situacions terminals
supervisar i/o vigilar tractaments complicats
identificar els processos que demanen el trasllat del pacient a altres instàncies
definir, en termes generals, el pronòstic i saber comunicar amb claredat i tacte, al malalt i familiars, la naturalesa de la malaltia, el tractament necessari i el seu resultat i/o complicacions
ajudar els pacients en els períodes de rehabilitació i readaptació funcional
establir mesures preventives individuals i comunitàries
cooperar amb altres metges i professionals de les ciències de la salut
contribuir a l’educació sanitària
de la població emprant l’explicació dels
programes institucionals de salut
conèixer les disposicions legislatives, reglamentàries
i administratives que
regulen la pràctica mèdica
b) Motivar els estudiants en el procés d’autoaprenentatge, estimular el seu interès per la formació continuada i fer possible l’adquisició de consciència crítica sobre els resultats del treball i decisions.
c) Assentar les bases per a l’accés posterior dels alumnes cap a l’especialització mèdica, la investigació científica i la docència universitària.
d) Contribuir a l’optimització del
sistema de salut.
La consecució d’aquests objectius generals demana l’adquisició prèvia,
per part dels estudiants, d’un conjunt de coneixements, destresa,
habilitats i actituds enunciats i resumits així:
comprendre els factors i variables d’ordre físic, químic, biològic, psicològic o sociocultural implicats en els estats de salut i malaltia.
conèixer els mecanismes generals de la malaltia, els desordres d’estructura i funció que resulten d’aquesta, la seva expressió sindròmica i, finalment, els principis terapèutics elementals necessaris per a la restauració de l’estat normal de salut.
obtenir informació clínica pertinent, a partir de l’interrogatori i examen físic dels pacients, la selecció de dades de laboratori, l’anàlisi sistemàtica de diferents exploracions complementàries, per discernir, en termes raonables, sobre la naturalesa de la malaltia, el seu pronòstic, les possibilitats de curació o millora, complicacions, etc.
iniciar-se en el mètode científic, en la utilització de fonts bibliogràfiques i tècniques de documentació científica en general, en el tractament estadístic dels problemes biomèdics, en el desenvolupament de mètodes estàndard d’anàlisi epidemiològica, etc.
adquirir consciència clara de la influència que, sobre la ciència i pràctica mèdica en general i sobre els propis conceptes de medicina, salut i malaltia, tenen variables diverses de naturalesa històrica, cultural i/o social.
conèixer els factors que determinen el procés de decisió mèdica i les seves conseqüències en la qualitat de l’assistència.
La formació mèdica total comprendrà, almenys, sis anys d’estudis o 5.500 hores (5.400 és el màxim permès per les directrius generals comunes de tots els plans d’estudi de l’Estat espanyol) d’ensenyament teòric i pràctic impartit en una universitat o sota el control d’una universitat.
