L’envelliment es defineix com un conjunt de processos que produeixen una acumulació progressiva de canvis deleteris en un organisme amb el pas del temps i que condueixen a pèrdues funcionals, augment de la probabilitat d’emmalaltir i de morir. Aquests processos poden tenir lloc tant a nivell cel•lular, tissular com orgànic. Encara que existeixen més de 300 teories diferents sobre les causes que produeixen l’envelliment, en aquest curs s’explicaran solament les teories a nivell molecular que han tingut una major rellevància a nivell científic. A nivell molecular, per entendre com funciona un determinat gen o proteïna o el funcionament d’una cèl•lula o teixit concret en un moment determinat, les tècniques d’investigacions moleculars actuals no tracten d’un gen o d’una proteïna tan sols, sinó de milers. Aquests tipus d’investigacions a gran escala a nivell molecular són les ciències “òmiques”, necessàries per entendre com funciona un organisme de forma global. La terminació –òmica prové de la terminació grega –oma que significa “tot” i per tant les ciències òmiques s’encarreguen d’investigar el conjunt de molècules en els seus diferents àmbits d’estudi: la Genòmica és la ciència que s’encarrega de l’estudi del conjunt de gens, la Proteòmica del conjunt de proteïnes i la Metabòlomica del conjunt de metabòlits. L’objectiu fonamental d’aquesta assignatura és que l’alumne adquireixi els coneixements bàsics del vessant biològic del procés d’envelliment ensenyant-li els conceptes, mètodes i aplicacions de les ciències òmiques en l’estudi de l’envelliment.
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent
Assignatures
