2012_13
Universitat
Rovira i Virgili
Guia docent 
Facultat d'Economia i Empresa
A A 
català 
 
 
Grau d'Administració i Direcció d'Empreses (2009)
 Assignatures
  INTRODUCCIÓ A LA MACROECONOMIA
   Continguts
Tema Subtema
Tema 1. Variables macroeconòmiques i identitats del sector real • Definició del PIB
• Definició de la taxa de creixement del PIB
• Definició de PIB nominal (preus corrents)
• Definició de PIB real (preus constants)
• Exemple del càlcul del PIB nominal/real
• Objeccions a l’ús del PIB real
• Definició del PIB real per càpita
• Correlació entre el PIB real per càpita i indicadors del desenvolupament i la qualitat de vida
• Definició del nivell general de preus d’una economia
• Definició del deflactor implícit del PIB
• Definició de l’IPC
• Diferències deflactor/IPC
• Exemple de càlcul del deflactor i l’IPC
• Definició de la taxa d’inflació
• Càlcul de taxes d’inflació
• Conceptes relacionats amb la taxa d’inflació: inflació, deflació, desinflació, hiperinflació
• El concepte d’inflació subjacent
• El concepte de PIB potencial
• Definició de taxa d’atur
• Definició de taxa d’activitat
• Definició d’atur friccional, estructural i cíclic
• Distinció entre variable nominal i variable real
• Distinció entre variable flux i variable estoc
• 1a identitat macro fonamental: Y = C + I + G + XN
• Definició de la despesa agregada com a C + I + G + XN
• Saldo exterior com a XN = EX – IM (superàvit o dèficit)
• Capacitat de finançament de l’economia quan XN > 0
• Necessitat de finançament quan XN < 0
• 2a identitat macro fonamental (versió 1: finançament de la inversió mitjançant l’estalvi privat, públic o exterior): I = S + (T – G – TR) + (IM – EX)
• Saldo pressupostari com a G + TR – T o T – G – TR (superàvit o dèficit)
• Perquè IM – EX representa estalvi exterior
• 2a identitat macro fonamental (versió 2: ús de l’estalvi privat): S = I + (G + TR – T) + XN
• Definició de la renda disponible com a Y + TR – T i com a C + S
Tema2 . El sector financer • Distinció entre el sector real (béns) i el sector financer (diner) de l’economia
• Funcions del diner: mitjà de canvi (pagament), dipòsit de valor, unitat de compte
• El concepte de diner fiduciari
• El nostre diner: l'euro
• Membres de l'eurozona
• Definició d'actiu financer
• La taxa d’interès associada amb un actiu financer (taxa de rendiment de l’actiu)
• Exemples d’actius financers
• Definició de "la" taxa d’interès nominal d’una economia
• Relació inversa entre la taxa d’interès i el preu dels actius financers
• Il·lustració amb el cas del preu de les lletres del Tresor
• Justificació de la relació inversa per la igualtat de les taxes de rendibilitat dels diferents actius financers
• El concepte d’agregat monetari
• Definició simple d’M0 (E + R)
• Definició simple d’M1 (E + D)
• Menció d’M2, M3...
• Un model de creació d’M1
• Definició del coeficient de reserves: r = R/D
• Definició del coeficient de liquiditat: l = E/D
• Definició del multiplicador monetari com a M1/M0
• Obtenció del multiplicador monetari (1 + l)/(r + l) en el model
• Exemple sobre el procés de creació d’M1
• Explicació del procés subjacent al procés de creació d’M1: préstecs dels bancs - despeses en béns - ingressos dels venedors - dipòsits als bancs - préstecs dels bancs - …
• Creació d’M1 com a exemple dels processos retroalimentatats en economia (efecte multiplicador)
Tema 3. Determinació de la taxa d'interès: el model del mercat de préstecs • Presentació mínima del banc central (BC): autoritat monetària de l’economia
• Presentació mínima del instruments de política monetària i connexió amb l’efecte multiplador d’M1: operacions de mercat obert (OMO), reserves mínimes, taxa de descompte fixada pel banc central
• Imposssibilitat del BC de determinar simultàniament la taxa d’interès i M1
• Il·lustració dels efectes d’una OMO emprant resultats previs:
(a) compra de títols de deute per part del BC (OMO expansiva), increment d’M0, increment d’M1 per l’efecte multiplicador;
(b) compra de títols de deute per part del BC (OMO expansiva), augmenta el preu dels actius financers, es redueix la taxa d’interès (per la relació inversa entre tots dos)
• Presentació del model de mercat de préstecs com a model per a determinar la taxa d’interès de l’economia (préstecs com a sinònim de liquiditat o de préstecs de diners)
• S’assumeix competitiu (tot i que el BC exerceix poder de mercat)
• Definició de la funció de demanda de préstecs (relació amb la demanda de diner)
• És decreixent; representa les decisiones dels que manlleven diners (inversors); inclou les famílies, les empreses i el govern.
• La demanda directa de préstecs s’adreça típicament als bancs
• La demanda indirecta consisteix a vendre actius financers: la venda d’actius financers és una demanda implícita de diners
• Selecció d’esdeveniments que desplacen la funció de demanda de préstecs
• Definició de la funció d’oferta de préstecs
• És creixent; representa les decisiones dels que presten diners (estalviadors); els bancs són els agents típics darrere la funció d’oferta.
• L’oferta directa de préstecs la realitzen els bancs (incloent-hi el banc central)
• L’oferta indirecta consisteix a comprar d’actius financers: la compra d’actius financers és una oferta implícita de diners
• Selecció d’esdeveniments que desplacen la funció d’oferta de préstecs
• Representació gràfica del mercat de préstecs
• L’equilibri del mercat determina la taxa d’interès d’equilibri
• Exercicis teòrics d’estàtica comparativa: efectes sobre la taxa d’interès de canvis en les funcions d’oferta i/o demanda
• Definició de la taxa d’interès real
• Exemple il·lustrador de la diferència entre interès nominal i real
• L’equació de Fisher com a definició de la taxa d’interès real
• Discussió sobre la possibilitat i significació d’una taxa d’interès real negativa
• L’efecte Fisher: relació entre la taxa d’inflació i la taxa d’interès nominal
• Justificació intuïtiva de l’efecte Fisher
• Justificació al model del mercat de préstecs de l’efecte Fisher
Tema 4. Determinació de la taxa de canvi: el model del mercat de divises • Definició de la taxa de canvi nominal
• Les dues maneres de designar una taxa de canvi nominal (en termes europeus i britànics, o cotització directa i indirecta)
• Definició i exemples d’apreciació i depreciació de la taxa de canvi (amb la cotització indirecta, un augment de la taxa de canvi és una apreciació; per aquesta conveniència és el sistema de designació que adoptarem)
• Informació sobre els mercats de divises del món (el més gran, transaccions especulatives, volum de negoci diari superior al PIB de països...)
• Presentació del model de mercat de divises com a model per a determinar la taxa de canvi nominal (restricció a dues economies: la domèstica, representada per l’euro, i l’estrangera, representada pel dòlar)
• Designació en termes britànics: $/€
• S’assumeix competitiu
• Definició de la funció de demanda d’euros
• Representa les decisions dels qui volen comprar béns europeus o actius financers europeus (per a comprar-los, demanden euros)
• És decreixent: com més baixa la taxa de canvi, menys costa als estrangers adquirir els nostres béns i actius, més en demanden, i més euros reclamen.
• La demanda d’euros és simultàniament oferta de dòlars
• Definició de la funció d’oferta d’euros
• Representa les decisions dels qui volen comprar béns americans o actius financers americans (per a comprar-los, demanden dòlars i n’ofereixen, a canvi, euros)
• És creixent: com més alta la taxa de canvi, menys costa als europeus adquirir els béns i actius americans, més dòlars en demandaran, i més euros n’oferiran a canvi
• L’oferta d’euros és simultàniament demanda de dòlars
• Representació gràfica del mercat de divises
• L’equilibri del mercat determina la taxa de canvi (nominal) d’equilibri
• Exercicis teòrics d’estàtica comparativa: anàlisi de l’impacte sobre la taxa de canvi de variacions en la taxa d’inflació (domèstica o estrangera), d’interès (domèstica o estrangera) i del PIB (domèstic o estranger)
• Explicació de la distinció bàsica entre l’arbitratge i l’especulació
• Un exemple d’arbitratge espacial entre dues monedes en dos llocs, mostrant com, a cada lloc, l’arbitratge tendeix a igualar les dues cotitzacions
• Un exemple de l’arbitratge triangular entre tres monedes, mostrant com l’arbitratge tendeix a igualar la taxa directa entre dues monedes i la taxa indirecta entre les dues monedes a través d’una tercera
• Un exemple de venda al descobert com a il·lustració de l’especulació
• Definició de sistema de canvi fix
• Definició de sistema de canvi flotant
• Diferència entre revaluació i devaluació vs apreciació i depreciació
• Explicació de com el BC ha de realitzar la intervenció en el mercat de divises per a defensar una moneda infravalorada respecte del seu valor fix (cal vendre la moneda estrangera)
• Crisi canviària típica: té lloc quan el BC esgota les reserves o els especuladors creuen que no tindrà prou reserves
• Explicació de la trinitat impossible (exemples sobre l’opció rebutjada de les tres que defineixen la trinitat: política monetària independent, taxa de canvi fixa, llibertat de moviments de capital)
• Definició de taxa de canvi real
• Exemple de càlcul (verificació de les unitats que porta)
• Relació amb la competitivitat d’una economia
• Definició d’apreciació real i de depreciació real
• Explicació de la teoria de la paritat del poder adquisitiu, PPP (taxa de canvi real igual a 1)
• Definició de la taxa de canvi de paritat del poder adquisitiu
• Exemple de càlcul de la taxa de paritat
• Concepte de sobrevaloració o infravaloració d’una taxa de canvi respecte del seu valor de paritat del poder adquisitiu
• Exemple per a justificar la taxa de canvi de PPP mitjançant l’arbitratge comercial (simplificació del cistell de béns a un bé i verificació de com l’arbitratge comercial altera la taxa de canvi i el preu del bé als dos països per a fer que la taxa de canvi s’apropi a la taxa de PPP)
• Il·lustració de la PPP amb el Big Mac Index de l’Economist.
Tema 5. Determinació del PIB i de la taxa d'inflació: el model OA-DA d'oferta i demanda agregades • Noció de cicle econòmic
• Identificació del cicle econòmic amb les oscil·lacions del PIB real
• Terminologia sobre el cicle: recessió, expansió, depressió…
• Fets estilitzats del cicle
• Definició i exemples de variables procícliques, anticícliques, acícliques
• Definició d’indicador avançat, retardat, coincident
• Un indicador coincident del cicle de l’eurozona: l’Eurocoin
• Explicació de la llei d’Okun
• Explicació de la corba de Phillips
• Estabilitat d’Okun i inestabilitat de Phillips
• Motivació del model d’oferta i demanda agregades (OA-DA): instrument d’anàlisi i explicació del cicle econòmic (permet determinar l’efecte sobre la taxa d’inflació i el PIB real de pertorbacions econòmics)
• La funció OA com a relació entre la taxa d'inflació i el PIB
• OA té un tram inicial no inflacionari (quasi horitzontal) i un tram inflacionari (quasi vertical)
• Explicació de raons per les quals es produeix el tram inflacionari (competència per recursos quan ens aproprem al PIB potencial, productivitats marginals eventualment decreixents)
• La funció DA com a relació entre la taxa d'inflació i la demanda agregada DA = C + I + G + XN (ara C, I, G i XN són variables planejades, no variables realitzades, com al Tema 1; analogia amb la micro: quantitat demandada vs quantitat comprada)
• Factors típics que afecten C (renda, riquesa, taxa d’interès, expectatives sobre preus)
• Factors típics que afecten I (taxa d’interès, expectatives sobre beneficis)
• Factors típics que afecten XN (renda pròpia, renda exterior, preus domèstics, preus exteriors, taxa de canvi)
• Explicació de raons per les quals la funció DA és decreixent (canvis en la taxa d'inflació modifiquen el poder de compra, la taxa d’interès i la competitivitat: no tot al llarg de la funció de DA diferent de la taxa d’inflació és constant, a diferència de les funcions de demanda microeconòmiques)
• Definició d’equilibri macroeconòmic
• Representació gràfica del model OA-DA i de l’equilibri macro
• Exercicis d’estàtica comparativa: factors que desplacen la funció OA i factors que desplacen la funció DA
• Explicació de l’efecte multiplicador d’un augment exogen de la demanda agregada
• Emfasitzar que l’impacte inicial d’una pertorbació pot no ser el final de la història (poden canviar expectatives i generar-se noves pertorbacions)
• La fase expansiva del cicle es pot entendre com una seqüència de rèpliques positives a alguna pertorbació positiva (efecte multiplicador positiu autosostingut a gran escala)
• La fase recessiva seria el contrari: efecte multiplicador negatiu autosostingut
• Paper de la política econòmica: estabilitzar els efectes multiplicadors i induir el canvi de dinàmica (pertorbació positiva que permeti recuperar la fase expansiva)
Tema 6. Polítiques macroeconòmiques: disseny i efectes • Definició de la noció de política econòmica (PE)
• Esquema bàsic de la PE: instruments, objectius (finals i intermedis), indicadors
• Regla bàsica de la PE: almenys tants instruments independents com objectius
• Problemes d’implementació de la PE 1: retards
• Problemes d’implementació de la PE 2: inconsistència temporal
• Problemes d’implementació de la PE 3: la llei de Goodhart
• Debats de PE: intervenció vs no intervenció
• Debats de PE: regles vs discreció
• La regla de Taylor com a exemple de regla de PE
• Exemple numèric de la regla de Taylor
• Discussió sobre la importància de la credibilitat en la implementació de la PE
• Tipologia bàsica de la política macro (PM): polítiques d’oferta i demanda / polítiques fiscal i monetària
• Instruments i objectius que caracteritzen cada tipus de PM
• Lla corba de Laffer i l’economia de l’oferta
• Els efectes sobre la taxa d'inflació, el PIB, la taxa d'atur i la taxa d’interès de polítiques fiscals/monetàries expansives/contractives
• Maneres de finançar el dèficit públic: més imposts ara, més imposts després (emissió de títols de deute), monetització del deute (el banc central crea diner)
• Anàlisi dels efectes colaterals de cada manera de finançar el dèficit
• Més imposts ara porta a una contracció del consum ara, neutralitzant en part (si no completament) una possible política fiscal expansiva causant del dèficit
• Més imposts després porta a emetre deute ara – pressió a l’alça sobre la taxa d’interès
• L’efecte expulsió
• L’equivalència ricardiana: l’anticipació de més imposts en el futur ens porta a estalviar més ara per a pagar-los en el futur?
• La monetització significa més inflació?
• Detall del disseny de la política monetària (PMo): instruments (OMOs, reserves, taxa descompte), objectius intermedis o indicators (taxa d’interès, M1), objectius finals (taxa d’inflació, creixement del PIB real)
• Canals de transmissió de la PMo 1: taxa d’interès
• Canals de transmissió de la PMo 2: taxa de canvi
• Canals de transmissió de la PMo 3: crèdit
• Canals de transmissió de la PMo 4: borsa
• Breu explicació del principi de la dicotomia clàssica (les variables reals no es veuen afectades per les reals) i de la neutralitat del diner
• Breu descripció del monetarisme com a escola de pensament
• Presentació de l’equació quantitativa del diner (en valors absoluts i la versió amb taxes de variació)
• Ús de l’equació quantitativa per a justificar la visió que un augment d’M1 es tradueix en un augment de la taxa d’inflació
• Apunts sobre el costs de la inflació (redistribueix poder de compra entre deutors i creditors, inflació com a impost...)
• Anàlisi de la qüestió de la independència dels bancs centrals: per què se suposa que ho han de ser?
• Definició de l’Eurosistema, del BCE i dels òrgans de govern del BCE
• Explicació dels instruments de PMo del BCE
• Exemples de les operacions principals de finançament del BCE (amb taxa fixa i taxa variable)
• Presentació de les tres taxes d’interès que estableix el BCE