Davant de la situació excepcional provocada per la pandèmia del COVID-19, durant el proper Curs Acadèmic 2020-21 en aquesta assignatura la docència s'adaptarà en tot moment a les directrius establertes per la URV. Concretament:- Es prioritzarà el màxim nombre d'hores presencials possibles per l'alumnat- Per a desenvolupar el curs l'alumnat, en funció del grau d'ocupació permès a l'aulari, s'integrarà en grups reduïts i alternarà setmanes de treball presencial al centre amb setmanes de treball en línia segons un horari preestablert- Quan sigui possible, caldrà prioritzar l'ús de les jornades de treball presencial per a seminaris de problemes i revisió de dubtes, pel davant de classes expositives de continguts teòricsEls professors de l'assignatura organitzarem les activitats a desenvolupar presencialment i en línia d'acord amb les circumstàncies de cada moment, i.e., nivell d'emergència sanitària i/o condicions restrictives declarats pel govern, nombre d'estudiants matriculats en cada grup, recursos materials i tècnics (capacitat de l'aulari, disponibilitat de mitjans per a portar a terme 'streaming'/gravació de les sessions presencials), etc.. Per exemple, la docència podria organitzar-se seguint alguna de les següents modalitats:a) les classes teòriques seran classes magistrals mixtes amb horari programat, és a dir, una part de l'alumnat assistirà presencialment a l'aula i la resta d'estudiants seguiran la classe simultàniament per videoconferència. Pel que fa a les classes pràctiques, es virtualitzaran part dels laboratorisb)  la docència es farà mitjançant classes inverses. És a dir, les classes teòriques es faran a distància i s'aprofitarà la presencialitat, en primer lloc, per reforçar els conceptes teòrics més complexos i, en segon lloc, per dur a terme les classes més pràctiquesc)  els continguts es proporcionaran via Moodle (transparències, vídeos i manuals resum) i l'alumnat el treballarà a distància. Les classes presencials a l'aula s'utilitzaran per a treballar en les pràctiques de laboratori, en problemes d'aplicació, i en resoldre presencialment dubtes i exercicisEn qualsevol cas, mentre no disposem d'una vacuna o tractament efectiu contra el virus COVID-19, les reunions dels equips del Projecte Integrador API3 hauran de fer-se en format no presencial, utilitzant les Aules virtuals de Teams que els professors de l'assignatura generarem per a aquest propòsitEn el cas d'emergència sanitària que requereixi confinar la població o que impliqui restriccions de mobilitat durant aquest curs, es procurarà adaptar l'activitat docent i l'avaluació de l'assignatura per a que es pugui dur a terme a distància, d'acord amb les directrius que estableixin els organismes pertinents:(i) Els canvis derivats d'aquesta situació es comunicarien a l'alumnat mitjançant l'espai Moodle de l'assignatura.(ii) Per tal de facilitar la feina de l'alumnat i evitar solapaments, les activitats docents en línia seguirien els mateixos horaris i calendari prèviament fixats.

DESCRIPCIÓ GENERAL

El desig de l'òptim (perfecció) és inherent als éssers humans. La recerca dels extrems inspira a muntanyencs, científics, matemàtics, i a la resta de la raça humana. La teoria matemàtica i la implementació pràctica de l'optimització (és a dir, la cerca d'estratègies òptimes) es va desenvolupar als anys seixanta (del segle passat), quan van aparèixer els ordinadors. Cada nova generació d'ordinadors permet atacar nous tipus de problemes i desenvolupar nous mètodes. L'objectiu de la teoria és la creació de mètodes fiables per a captar l'extrem d'una funció mitjançant un arranjament intel.ligent de les seves avaluacions (mesures). Aquesta teoria i la corresponent pràctica són de vital importància per a l'enginyeria moderna, en totes les etapes de disseny, i en general per a la planificació de processos, on l'optimització està implícitament o explícita incorporada en cada pas. La primera etapa d'aquest procés de disseny òptim consisteix en la identificació d'una oportunitat de millora, on intervé més la creativitat i la imaginació de l'individu. A continuació, cal modelar el problema prèviament identificat mitjançant un procés d'abstracció i l'assumpció de hipòtesis consistents, tot generant un model matemàtic que representi bé la realitat. La tercera etapa en el procés de disseny òptim és resoldre aquest model matemàtic d'optimització mitjançant els algorismes adients i/o utilitzant el programari disponible. Finalment, cal analitzar el resultat obtingut i revisar la validesa de les hipòtesis assumides, tenint sempre present que l'optimització és un procés de millora contínua que no s'ha de donar mai per acabat (si bé és cert que els enginyers hem de tenir sempre en compte la limitació dels recursos disponibles). L'objectiu principal de l'assignatura és, doncs, modelar i solucionar problemes de millora de la producció d'un procés químic, o altres processos relacionats de l'àmbit de l'enginyeria.