aaaaaaaa

Passos a seguir en el disseny instruccional d'una assignatura virtual

De Moodle 2 Wiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Guies per a la virtualització d'una assignatura

Contingut

Disseny instruccional

El disseny instruccional d’una assignatura virtual passa per reflexionar sobre diferents aspectes, com ara quins seran fonaments del curs, quins resultats d’aprenentatge volem assolir, quines les estratègies d’ensenyament que volem utilitzar, què volem avaluar...

Aquesta reflexió ens servirà per dissenyar el curs d’acord amb les nostres necessitats i les dels nostres alumnes, de manera que les eines i recursos d’ensenyament/aprenentatge virtual s’integren en el curs i ens permeten millorar l’experiència d’aprenentatge/ensenyament, vegeu un exemple sobre les possibilitats d'un espai virtual. És important que tinguem molt clar que la virtualització de l’assignatura ha de servir per millorar la nostra experiència docent i l’experiència d’aprenentatge dels estudiants, hem d’enfocar el disseny de manera positiva i orientada a cobrir els nostres objectius (Benson i Samarawickrema, 2007).

A continuació, us proposem un camí a seguir per tal de crear un espai virtual d'aprenentatge-ensenyament. Convé saber que aquest document és una fulla de ruta i que trobareu informació més detallada sobre els principals aspectes implícits a la virtualització a les següents guies:

Anàlisi de necessitats i recollida d’informació sobre l’assignatura

Com hem comentat abans, el primer que s'ha de fer és reflexionar sobre la situació on es dóna la formació i tractar de recollir quantes més dades millor sobre aquest tema.

Primer pas: analitzar el context on es du a terme la virtualització
Analisi context.png

Per començar, hem d'identificar en quin context anem a realitzar la formació. Podem començar per buscar una resposta a les següents qüestions:

Quin tipus d’estudiants tindrem? Cal dissenyar el curs tot considerant les competències tecnològiques dels nostres estudiants perquè el seguiment del curs no suposi un entrebanc. Afortunadament, hi ha molts recursos i suport sobre l'eina d'aprenentatge virtual Moodle i la majoria d'estudiants no han de tenir cap problema en aquest aspecte.

Quin nombre d’estudiants tindrem? Hem de tenir en compte que el seguiment d'un curs virtual suposa temps per fer un seguiment adequat, per avaluar les activitats, per interactuar i comunicar-nos amb els estudiants... Dissenyem el curs tot considerant la càrrega de treball del estudiant i la nostra, adeqüem-lo al nombre d'estudiants que tindrem al nostre curs. És difícil indicar un nombre ideal d'estudiants per curs, tot dependrà del grau de seguiment que ens exigim, de la dinàmica de treball utilitzada, de l'autonomia que donem als estudiants, etc.


Quines competències tecnològiques tenim? Moodle ha de ser una eina facilitadora del treball, no un entrebanc per fer classe. Dissenyem el curs amb motivació però no ens imposem funcionalitats que després no puguem dominar per falta de temps o per no disposar de la tecnologia adequada. Recordeu que l'espai virtual és flexible i es podrà millorar o modificar en qualsevol moment.

Compartim un espai geogràfic? La virtualització completa d'un curs permet que els estudiants es puguin formar sense importar la situació geogràfica on estiguin però, no oblidem que les zones horàries varien, pensem en el públic objectiu del nostre curs quan planifiquem les dates i hores de lliurament d'una activitat o convoquem una reunió virtual.

En la mateixa línia, hem de reflexionar sobre el rol que esperem que adopten els nostres estudiants i sobre el nostre rol com a docents. Hem de considerar que el procés d'aprenentatge s'ha de planificar com un continuum on predomini el treball del dia a dia. Dintre d'aquest entorn podem optar per combinar el treball col•laboratiu amb el treball individual de manera que hi hagi varietat suficient d'activitats com per satisfer els perfils d'aprenentatge de tots els estudiants. Igualment, hem de pensar quin serà el nostre rol al llarg del curs: no basta amb assessorar els estudiants perquè es puguin formar a través de l’espai virtual, es tracta d'acompanyar la formació dels estudiants en l’entorn virtual de manera pro-activa. (Borges Sáiz, 2007: 6)

A grans trets, l'assessor du a terme les següents funcions al llarg de la formació:

  • Donar la benvinguda i les indicacions inicials als estudiants que comencen.
  • Atendre i resoldre dubtes i preguntes sobre els continguts del material, l'avaluació, i sobre el funcionament del curs. Per a això haurà de comprovar la seva bústia de correu electrònic cada dia.
  • Supervisar el progrés de cada estudiant i comprovar que segueix el ritme marcat.
  • Encoratjar i ajudar qui s'endarrereixi.
  • Gestionar les qualificacions, peticions i reclamacions dels estudiants.
  • Anotar errades que cal corregir o millores que cal incorporar al material per a la propera edició del curs.
  • Felicitar qui completi satisfactòriament el curs.

A la guia d'interacció i comunicació en un curs virtual trobareu informació sobre cóm fer un bon seguiment del curs.

A l'aprenentatge virtual convé que, a més, exercim un rol de formador amb una tasca docent més pro-activa. En aquest sentit, hem de comprometre'ns a realitzar un seguiment exhaustiu del curs, estant-hi “presents” la major part del temps, i acompanyar els estudiants en el procés d'aprenentatge. Hem de fomentar l'intercanvi intel•lectual, fer reflexionar els estudiants a través dels continguts... És important que ens planifiquem i siguem conscients del temps que disposen per dur a terme el disseny de l'espai i la implementació, a més, al llarg del curs, hem de tenir clar el temps del que disposem per dur a terme l'ensenyament i el seguiment del estudiants.

Un cop tenim una imatge clara del perfil dels estudiants del curs i del nostre rol, hem de reflexionar sobre el context on es dóna la formació per tal de decidir quin grau de virtualització ens interessa. La virtualització d’una assignatura es pot donar en diferents graus. Parlem de virtualització completa quan l’assignatura es dissenya de manera que el professor i els estudiants no han de compartir un mateix espai físic al llarg de la docència ni tampoc en altres contextos (tutories, seminaris...).

Parlem de virtualització semi-presencial (blended-learning) quan alguns aspectes de l’assignatura es dissenyen per un context virtual però d’altres continuen donant-se en un espai físic compartit. Segons l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), es considerarà que un títol s’ajusta a la modalitat presencial sempre que dues terceres parts o més de la docència total requereixin la presència de l’alumnat al centre. El títol que tingui una tercera part o més de la docència a distància es considerarà semi-presencial.

Dintre de la modalitat semi-presencial trobem plantejaments d’assignatures on el nivell de virtualització pot ser molt diferent: classes virtuals però tutories presencials, algunes classes presencials però d’altres no, una classe inaugural presencial, una prova final presencial i la resta no...). L’estratègia docent pot ser també molt diversa en l’aprenentatge semi-presencial i hi ha iniciatives molt innovadores a l’abast (vegeu, per exemple, les flipped classroom, on els alumnes aprenen fora de l’aula i practiquen a l’aula).

Finalment, trobem aquelles modalitats d’aprenentatge/ensenyament que incorporen eines d’ensenyament/aprenentatge virtuals com a recurs didàctic a les classes presencials. En aquest cas, l’espai virtual és un instrument per millorar l’experiència d’aprenentatge però no hi ha grans canvis pedagògics o estructurals.

A continuació, reprenem els punts d'aquest apartat i us proposem que responeu a les següents qüestions:

  • Quin és el perfil dels estudiants de l'assignatura? Cal que tinguem coneixements previs en la matèria? Quin nivell de competència en tecnologies té la mitjana dels estudiants?
  • De quant de temps disposo per dissenyar, implementar i fer el seguiment de l'assignatura? Necessitaré suport per implementar el curs?
  • Quin grau de virtualització s'adapta millor al nostre context?

Les reflexions que en traieu us serviran per prendre decisions de disseny d'acord amb el context del curs.

Segon pas: identificar els resultats d’aprenentatge, competències i continguts del curs
Identificacio competencies.png

Un cop tenim clar el context en què es desenvoluparà la formació és el moment de definir quins seran els resultats d’aprenentatge que volem obtenir de la formació, quins continguts anem a desenvolupar i quines són les competències anem a treballar. En definitiva, quins elements són necessaris i formaran part de l'avaluació de l'assignatura.

Convé reutilitzar la feina ja feta, per això, si ja hem definit els resultats d’aprenentatge, els continguts i les competències a la guia docent, no cal que els repensem, basta amb tenir molt clara la connexió entre resultats d’aprenentatge, continguts i competències que s’han d’assolir per obtenir-lo. Aquesta informació estarà relacionada directament amb les activitats que plantejarem al curs. Si no tenim un document amb aquesta informació, podem començar per identificar quines activitats formen part de l'assignatura i, a partir d'aquí, identificar què perseguim amb aquestes activitats (resultats d'aprenentatge, competències que es treballen...).

En aquesta fase podem fer-nos les següents qüestions:

  • Quin són els resultats d’aprenentatge de l’assignatura?

Si utilitzem els resultats d'aprenentatge que hem recollit a la guia docent, només ens cal pensar quines activitats ens serviran per enregistrar la seva adquisició (proves, treballs, exposicions...)

  • Quines competències ha de desenvolupar l’estudiant per assolir-los?

Tot seguint la guia docent, fixeu-vos en les competències que voleu treballar amb els estudiants i penseu en els recursos que en fareu servir.

  • Quins seran els continguts del curs?

Penseu quins seran els grans conceptes o temes que tracta el curs i com s'estructuren (de més general a més particular, per orde cronològic, per casos...)

Per exemple, podem començar emplenant la fitxa 1 de disseny instruccional de l'espai, ens ajudarà en el procés d’identificació de les estratègies d’aprenentatge i les eines i recursos que necessitem perquè els estudiants obtinguin un determinat resultat d’aprenentatge. A continuació, us mostrem un exemple de fitxa amb els camps omplerts (feu clic a la fitxa per ampliar-la).

exemple de fitxa

Definició del disseny instruccional

Tercer pas: Disseny de les activitats i l'avaluació
Activitats avaluació.png

Cal que reflexionem sobre el tipus d'activitats o proves que formaran part de l'avaluació de l'assignatura. És recomanable dissenyar el contingut del curs en harmonia amb les proves avaluables. Per exemple, si la prova amb més pes a la nota és l'elaboració d'una anàlisis crítica sobre un tema, hem de posar a la disposició de l'estudiant els instruments necessaris perquè pugui fer-se una idea del tema tractat (recursos textuals, visuals o activitats de debat) i activitats on es desenvolupa la seva capacitat per fer valoracions crítiques (com ara els fòrums).

Podem partir del que ja tenim, mirar com ho fèiem a les classes presencials, quins recursos i activitats consideràvem, quina metodologia d'ensenyament utilitzàvem i tractar de buscar un equivalent satisfactori. No deixeu de costat les millores que us pot aportar Moodle en la creació de recursos i activitats així com per fer un seguiment (vegeu la guia de recursos i activitats i la guia d'interacció i comunicació, per a més informació).

La fitxa 2 d'activitats ens servirà per recollir aquesta informació. Per una banda, convé que descrivim les activitats que formaran part del curs per tal de tenir el màxim d'informació a l'hora d'escollir l'activitat o recurs equivalent a Moodle. D'altra banda, és necessari tindre molt clara l'avaluació del curs. Quines activitats formen part de l'avaluació i quin pes tenen? Novament, la fitxa 2, i especialment, els apartats per preparar l’avaluació, ens poden servir recollir en un document tota aquesta informació i per reflexionar-ne al respecte.

No oblidem que a més informació recollim en aquesta fase més fàcil serà la implementació del curs. Quan emplenem la fitxa 2 d'activitats, hem d'assegurar-nos que tenim tota la informació necessària sobre cada recurs o activitat:

Pel que fa a les activitats avaluables, identifiqueu quines són realment les activitats amb més pes a la nota i considereu la co-avaluació per a la resta d'activitats. D'aquesta manera, podrem "alliberar-nos" en aspectes de càrrega de treball i dedicar més temps a fer un seguiment detallat de les activitats que treballen els conceptes nuclears i els resultats d'aprenentatge més importants. En Moodle, l'activitat Taller ens permet crear exercicis d'avaluació entre iguals, una altra alternativa és la utilització de qüestionaris d'avaluació automàtica.

Abans de passar al següent pas, repassem que totes les activitats es corresponen amb els resultats d'aprenentatge de l'assignatura. Si escau, crearem activitats noves per cobrir resultats d'aprenentatge que no haguem treballat o per contra, afegirem nous resultats d'aprenentatge que no haguéssim identificat.

Un cop tenim clar què volem hem de traduir les activitats i recursos a activitats de Moodle en la mesura del possible, us serà molt útil consultar la [[Activitats i recursos típics de la docència virtual|guia de recursos i activitat i la <u>consultar la taula de recursos i activitats Moodle on trobareu informació sobre les potencialitats de cada activitat o recurs. És molt recomanable que conegueu totes les eines que teniu a l'abast per tal de trobar aquelles que millor s'adapten a les vostres necessitats.

Quart pas: Dinàmica de treball i estructura de l’espai
Dinamica treball.png

Un cop tenim clars quins seran els resultats d’aprenentatge i com els avaluarem, hem de formalitzar la metodologia que utilitzarem per treballar els continguts del curs. En aquest punt, ens pot ajudar la redacció d’un guió on expliquem la dinàmica de treball general per dur a terme les activitats del curs i assolir els coneixements i les competències desitjades. No cal que fem una aproximació massa teòrica, basta que definim una dinàmica de treball on es reflecteixi la interacció professor-estudiant en el procés d’aprenentatge-ensenyament. Mirem de reutilitzar al màxim allò que tenim definit ja a la guia docent de l’assignatura.

En el cas de començar de zero, si no tenim un disseny d’assignatura presencial en què basar-nos o no volem utilitzar-lo, potser ens convé utilitzar la tècnica del guió instruccional per dissenyar l’assignatura, es tracta d'elaborar un guió on narrem l’experiència de l’estudiant quan entra al nostre espai, el que troba, el que ha de fer per seguir el curs i superar l’assignatura, etc. D’aquesta manera podreu identificar els elements necessaris per assolir els coneixements i les competències desitjades, i d'aquestos, aquells que formaran part de l’avaluació del curs. Podeu trobar més informació aquí (en anglès) o aquí. La dinàmica de treball ha de reflectir-se a l’apartat VII de la fitxa 1. Per explicar la dinàmica de treball del espai podem gravar un vídeo-explicatiu, on mostrem el contingut del nostre espai i expliquem què han de fer els estudiants per participar i seguir l'assignatura.

Pel que fa a la planificació del curs, Moodle ofereix moltes possibilitats per dissenyar l’espai d'acord amb les nostres necessitats, consulteu la guia sobre estructuració de l’espai Moodle. A més, l'eina “Pla de treball” afegida a Moodle ens pot servir també per programar la planificació del curs i presentar-la després als estudiants.

Per assegurar-vos uns bons resultats en aquesta fase, us plantegem una sèrie de qüestions que us ajudaran a reflexionar sobre les diferents metodologies de treball que utilitzareu a l’espai i sobre la mateixa estructura d'aquest:

  • La configuració de l’espai es farà per temes o per setmanes?
  • Tinc clars quins són els grans conceptes que treballaré al llarg del curs?
  • La càrrega de treball de cada activitat és coherent amb els criteris d'avaluació?
  • Hi ha suficients materials o estratègies per documentar-se sobre cadascun dels continguts?
  • Hi ha suficients activitats per treballar les competències necessàries?
  • La dinàmica de treball em permet fer un seguiment adequat i facilita la participació i la comunicació necessària?

Els resultats d'aquesta reflexió es poden recollir a l’apartat VI i VII de la fitxa 1.

Definició de les característiques de l'espai /espais i validació de materials i disseny

Cinquè pas: Creació, descripció i producció de cadascuna de les activitats i recursos
Activitats recursos.png

En aquest pas ens centrarem en la descripció exhaustiva de cadascuna de les activitats i recursos de l’espai. Primer, elaborarem una relació de les activitats i recursos que hem d’incloure a l’espai , la fitxa 3 ens pot servir de plantilla de treball i a la guia de recursos i activitats trobarem informació sobre activitats i recursos Moodle que ens poden interessar. És important que a la fitxa recollim no solament les activitats que formen part de l'avaluació sinó també les que siguin complementàries. El mateix ocorre amb el recursos (materials d'estudi, vídeos, etc.), la relació de recursos ha d'incloure els materials primaris i complementaris. En resum, tot allò que haguem de visualitzar a l'espai virtual. Podem utilitzar la informació recollida a les fitxes 1 i 2 per identificar les activitats i recursos necessaris i afegir-ne de nous si escau.

Un cop tenim la llista enllestida, és el moment de crear les activitats i recursos a l'espai Moodle, tot seguint l'estructura que hem determinat al pas anterior. Quan redactem, no oblidem tenir en compte les normes bàsiques per escriure a la xarxa (Netiquette).

Quan creem cadascuna de les activitats convé que explicitem el procediment, els objectius i els criteris d’avaluació a la descripció de cada activitat i que expliquem el perquè de cada recurs i quin us hem de fer-ne. Podem utilitzar les dades recollides a la fitxa 2 d'activitats per recuperar informació útil (vegeu els exemples de descripció).
<u>Exemple de descripció d'una tasca<u>Exemple de descripció d'un qüestionari

És important que no descuidem la retroacció que donarem els estudiants a cadascuna de les activitats, al llarg d’aquesta fase hem d’acabar de perfilar aquest aspecte. Si escau, redactarem les retroaccions generals, elaborarem les rúbriques d’avaluació o establirem els criteris per a una avaluació guiada. Pel que fa als recursos documentals (documents, llibres, vídeo-presentacions...), pensem amb temps si hem de digitalitzar algun material o fer-ne de nous per al nostre curs. Per rebre suport en aquest aspecte, podem visitar La Factoria, on trobarem nombrosos recursos i programari per a la docència 2.0. Cal donar un format adequat als recursos documentals, mirar que sempre porten un títol identificatiu, que l’estructura és clara en el cas de documents... Quan anomenem els fitxers que després pujarem a l’espai, utilitzem noms descriptius i evitem les abreviatures (per exemple, ‘contabilitat_auditada.pdf’ i no ‘ca.pdf’)

Sisè pas: Configuració de les eines de comunicació i revisió de la configuració de la resta d'elements del curs
Comunicacio.png

Per garantir una bona comunicació amb els estudiants i entre ells. Per exemple, cal que ens assegurem que els fòrums estan ben configurats. Si hem creat activitat de treball en grup, és el moment també de verificar que estan ben configurades i que la dinàmica de treball està clara. Comprovarem totes les dates de lliurament i en el cas d'haver integrat el pla de treball amb l’eina “Pla de treball”, comprovarem que totes les tasques que volíem hi són incloses.

En definitiva, en aquesta fase comprovarem que la configuració de les activitats i recursos de l’espai permetrà la comunicació i interacció esperada (vegeu la guia d'interacció i comunicació per a més informació).

Setè pas: Revisió de la graella de qualificacions
Graella.png

Finalment i abans de passar a la fase de prova de l’espai, convé que revisem la graella de qualificacions, i si escau, la configurem adequadament. Si he integrat el pla de treball a l’espai virtual, podeu consultar més informació sobre aquest tema a la documentació específica.

Testeig i manteniment

Vuitè pas: Testeig
Testeig.png

Abans d’obrir les portes del nostre espai virtual convé comprovar que tot està bé. Es tracta de fer una simulació i provar totes les funcionalitats de que disposa el curs amb el rol d’estudiant i de professor per assegurar-nos que tot funciona com esperem.

Trobareu més informació sobre aquest aspecte i una plantilla per provar l’espai al final de la guia d’estructuració de l’espai.

Novè pas: Planificació del seguiment i manteniment
Planificacio seguiment.png

Per tal de garantir el seguiment dels estudiants, us recomanem que recolliu i editeu els missatges de seguiment i consells que us interessen de la guia d'interacció i us poseu avisos a un calendari (com ara el calendari de Moodle) per facilitar-vos el seguiment dels estudiants. Per exemple, us podeu posar un recordatori setmanal sobre verificació de l’activitat dels estudiants o avisos que us recorden la proximitat duna data de lliurament per tal d'informar els estudiants amb temps...

Igualment, em de tenir present que al llarg del curs hem d'assegurar el manteniment de l’espai. Per exemple, si hem estructurat el curs per temes i la metodologia inclou que sols estigui visible el tema en curs, hem d'assegurar-nos que els elements que correspongui estan visibles i ocultar els elements que no correspongui, segons els nostres interessos.

Desè pas: Gaudir de l’espai virtual
Imparticio.png

En aquest punt, acaba el procés de disseny instruccional, és moment de presentar-lo als estudiants i començar el curs. Cal tenir present que aquest espai no és estàtic, el podrem modificar sempre que vulguem per adaptar-lo a les nostres necessitats o millorar-lo, si volem fer un canvi i no sabem com, no ens hem de quedar parats, contactarem amb el personal de suport Moodle de la casa. Durant la impartició del curs i per tal d'aportar millores en edicions posteriors és aconsellable registrar totes les incidències, problemes sorgits i propostes de millora que vagin apareixent.

Millora Continua

Onzè pas: Millora de la formació
Millora.png

Cal passar una enquesta de satisfacció als diferents agents implicats en el disseny i impartició del títol: estudiants, professorat, equip de seguiment. Els resultats d'aquestes enquestes ens ajudaran a desenvolupar accions de millora per les següents edicions. En el cas dels estudiants, l'enquesta de satisfacció inclourà uns ítems comuns a la titulació i altres específics per cadascuna de les assignatures. El moment adient per passar l'enquesta als estudiants, és desprès de la realització de l'examen final de l'assignatura, si n'hi ha, però abans de donar-li a conèixer la qualificació d'aquesta, per evitar que el resultat final, tregui objectivitat a la seva opinió.

A continuació teniu exemples:

Finalment, amb la informació obtinguda a partir de les enquestes i del registre de millores completat durant la impartició, podem revisar el procés de virtualització i aportar millores.

Més informació

Altres guies per a la virtualització d'una assignatura:

Documentació sobre Moodle de la URV

Eines de l'usuari
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Eines
En altres llengües