| Psicologia General Sanitària (2014) |
 Assignatures |
| TREBALL DE FI DE MÀSTER |
| Pla específic d'actuació |
| DADES IDENTIFICATIVES | 2018_19 |
| Assignatura | TREBALL DE FI DE MÀSTER | Codi | 11685301 | |||||
| Ensenyament |
|
Cicle | 2n | |||||
| Descriptors | Crèd. | Tipus | Curs | Període | ||||
| 12 | Treball fi de màster | Segon | AN conv. única |
|||||
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Es tracta d’una reunió convocada per la coordinació del TFM en què s’informa tots els estudiants de les finalitats del TFM, del procediment per assignar el tutor o tutora, de l’elaboració de la proposta i del calendari. El calendari ha de concretar les dates en què cal dur a terme les fases establertes: data límit per lliurar propostes, resolució sobre l’acceptació de propostes, lliurament del contracte del tutor o tutora i l’estudiant, desenvolupament del TFM, data límit per lliurar el TFM, i presentació i defensa del TFM. |
| Selecció/assignació del treball de fi de grau | Pel que fa a la modalitat de recerca, el més habitual és que el professorat doctor del màster ofereixi propostes d'investigació per fer els TFM i que els estudiants n’escullin alguna. Si no n’hi ha cap que els interessi, poden optar per elaborar el treball en la modalitat clínica i aplicada o plantejar un tema específic de recerca i un tutor o tutora que valori la viabilitat d'aquesta proposta. En el cas que l’estudiant no tingui ni tema ni tutor i tingui dubtes sobre què fer, la coordinació del TFM es responsabilitza d’orientar?lo i proporcionar?li una reunió amb el tutor o tutora potencial. Igualment, la coordinació del TFM proposa alternatives de tema i tutor o tutora que es corresponguin amb els interessos de l’estudiant. |
| Mecanismes de coordinació i seguiment del treball de fi de grau/màster | Les tasques de tutoria durant l’elaboració del TFM s’articulen en tres etapes: a) Fase inicial, d’origen i establiment del sistema de treball. b) Fase de desenvolupament i seguiment. c) Fase final, d’avaluació i millora. En cadascuna de les fases, les funcions i tasques que el tutor o tutora ha de desenvolupar són diferents, tot i que l’orientació, supervisió i avaluació són tasques transversals que cal tenir en compte durant tot el procés. Funcions del tutor o tutora: És la persona encarregada de dinamitzar i facilitar el procés d’aprenentatge. Orienta, fa el seguiment del projecte i assessora l’estudiant en cadascuna de les fases del TFM: conceptualització, fonamentació, metodologia, redacció dels resultats, presentació i defensa. També ofereix, quan cal, orientació per a la cerca documental i la revisió bibliografia; col?labora en la planificació de la recerca i en la concreció de l’estructura del projecte (aspectes més rellevants per tractar, distribució de la informació de cada apartat del treball, etc.), i ajuda en la planificació dels temps i la revisió gradual de l’informe (contingut i forma). En determinades ocasions, es recomana la intervenció d’altres professionals (cotutors), que contribueixen en el procés de tutoria. Els tutors s’encarreguen d’autoritzar la realització del treball, assessorar l’estudiant al llarg del procés i valorar els resultats obtinguts. És important acordar amb el professor o professora tutories regulars i fixar un cronograma amb apartats de resultats, redacció d’esborranys, etc. per finalitzar el procés en temps i forma. El tutor o tutora ha d’elaborar i enviar a la coordinació del TFM un informe amb la valoració justificada sobre l’acompliment que l’estudiant ha tingut durant el desenvolupament del projecte. Aquest informe és imprescindible per poder presentar i defensar el TFM. |
| Elaboració del treball de fi de grau/màster | ESTRUCTURA I PAUTES PER A LA REDACCIÓ L'estructura de l'informe varia en funció de la seva orientació, sigui aplicada o de recerca. Les memòries d’orientació pràctica i aplicada han d’incloure una descripció de casos treballats durant les pràctiques. L’estudiant interessat ha d’acordar els detalls d’aquesta memòria amb el tutor o tutora abans de presentar?la. La memòria ha d’incloure la descripció de tres casos treballats, és a dir, casos en què l’estudiant ha estat present durant les pràctiques. La simple descripció dels casos no és suficient: cal presentar un informe per a cada cas, que ha d’incloure els apartats següents: 1. Portada: nom i cognoms de l’autor o autora i del tutor o tutora acadèmic, títol del treball, etc. En aquest apartat, com en la resta del treball, s’ha de seguir la normativa de la URV, que en aquest cas proposa un model unificat de portada. 2. Fonamentació teòrica del problema o problemes presentats per a cada cas. 3. Presentació/descripció del cas (descripció de l’anàlisi funcional sempre que sigui possible). 4. Explicació i justificació de les tècniques d’avaluació aplicades i de les dades de pretractament (sempre que sigui possible). 5. Hipòtesis diagnòstiques, de manteniment i d’origen del problema. 6. Definició d’objectius d’actuació (tractament). 7. Explicació i justificació de les tècniques de tractament utilitzades. 8. Presentació de dades post tractament: resultats aconseguits. 9. Discussió dels resultats obtinguts. 10. Seguiment: resultats. 11. Anàlisi de les limitacions del treball. 12. Conclusions crítiques sobre el que s’ha après i sobre els possibles canvis que caldria fer en el futur. 13. Bibliografia actualitzada i específica del tema en format APA. Quan no s’ha pogut fer tot el treball de seguiment clínic (és a dir, concloure tot el procés d’intervenció, ja que la durada ha anat més enllà del període de pràctiques de l’estudiant) o no es té notícies del seguiment, l’estudiant ha de fer una proposta terapèutica i d’estratègies per facilitar l’adherència i compliment del tractament/seguiment i les instruccions derivades, que han d’estar convenientment justificades. Finalment, la descripció dels casos està condicionada al tipus d’experiència durant el període de pràctiques. El treball ha de tenir un màxim de 60 pàgines (incloent-hi les referències bibliogràfiques) i s’ha de fer amb lletra Verdana, mida 12, interlineat doble, paràgrafs justificats i pàgines numerades. Les memòries orientades a la investigació en psicologia general sanitària han de tenir la mateixa estructura que qualsevol informe científic: 0. Portada: nom i cognoms de l’autor o autora, títol del treball, nom i cognoms del tutor o tutora, etc.; en aquest apartat, igual que a la resta, cal seguir la normativa de la URV, que en aquest cas proposa un model unificat de portada. 1. Resum: extensió màxima de 250 paraules. 2. Introducció: es tracta d’una explicació clara i concisa del propòsit del treball, on s’exposa l’objectiu que es persegueix per a la resolució del problema plantejat i les hipòtesis de partida. A més, s’hi ha de plasmar l’interès pel tema i la justificació del treball en relació amb les necessitats detectades, deixant clara la seva rellevància. En definitiva, es tracta de plantejar la controvèrsia a resoldre i com s’hi relaciona el projecte presentat. 3. Mètode: descripció clara i justificació de la metodologia emprada: identificar les variables, justificar les tècniques elegides per obtenir dades, descriure els procediments i instruments utilitzats i especificar els criteris d’anàlisi utilitzats. 4. Resultats: inclou presentar els resultats obtinguts en la recerca. 5. Discussió/Conclusions: ha de contenir l’argumentació dels resultats (no només la descripció) i, si s’escau, propostes d’aplicacions pràctiques. S’hi explica com es relacionen els resultats amb la bibliografia disponible i com es contribueix al que se sap sobre el tema. També inclou les limitacions de la investigació i presenta propostes de recerca futures. 6. Agraïments: aquest apartat ha d’aparèixer després de la discussió i abans de les referències; s’hi inclouen les fonts de finançament del treball (si n’hi ha) i els agraïments a persones o institucions per la seva col?laboració. 7. Referències: ha de citar-se tota la bibliografia a què es fa esment en el treball, en format APA (en la seva versió més recent). 8. Annexos: en cas que n’hi hagi, comprenen dades i informació addicional que ajuda a valorar el treball (per exemple, mostres documentals sobre activitats realitzades). La memòria orientada a la investigació pot estar escrita en anglès, amb una mida de lletra de 12 punts, i presentada en un document sense justificar, amb un interlineat doble i amb les pàgines numerades. L’extensió màxima del treball són 7.000 paraules (incloent-hi els agraïments i les referències bibliogràfiques). |
| Presentació i defensa del treball de fi de grau/máster | El treball es defensa de forma pública i presencial davant d’un tribunal organitzat pel coordinador o coordinadora del TFM. L’exposició i defensa pública del TFM es du a terme durant la segona quinzena de juny. La defensa pública del treball requereix l’autorització expressa del tutor o tutora acadèmic, que ha d’enviar a la coordinació del TFM un informe valoratiu del treball final on consta l’autorització per a la defensa pública. Sense aquest informe autorització no és possible defensar el TFM. L’exposició oral és d’entre 15 i 20 minuts, i en cap cas cal superar els 30 minuts entre l’exposició de l’estudiant i les preguntes dels membres del tribunal. |
