Guia docent Facultat de Lletres |
català |
Geografia (2001) |
Assignatures |
HISTÒRIA DE LES FORMACIONS SOCIALS I: DEL NEOLÍTIC AL FEUDALISME |
Continguts |
DADES IDENTIFICATIVES | 2009_10 |
Assignatura | HISTÒRIA DE LES FORMACIONS SOCIALS I: DEL NEOLÍTIC AL FEUDALISME | Codi | 12091102 | |||||
Ensenyament |
|
Cicle | 1er | |||||
Descriptors | Crèd. | Crèd. teoria | Crèd. pràctics | Tipus | Curs | Període | ||
6 | 4.5 | 1.5 | Obligatòria | Primer | Primer |
Continguts | Atenció personalitzada | Avaluació |
Fonts d'informació |
Tema | Subtema |
1. Revolució neolítica: un canvi d’estratègia econòmica i social a llarg termini | 1.1 Transformacions climàtiques 1.2 Explicacions de l’adopció de l’economia de producció 1.3 Canvi econòmic 1.4 Canvi social 1.5 Canvi tècnic 1.6 Neolític i arqueologia 1.7 Neolític i genètica |
2. Els focus de neolitització arreu del món. Expansió del sistema per la Mediterrània | 2.1 Geografia de les transformacions 2.2 Cronologia de les transformacions i geografia 2.3 Hipòtesis de neolitització i geografia 2.4 El Neolític a Europa: moviments poblacions i aculturació |
3. Les primeres civilitzacions agràries | 3.1 l’estat faraònic com a resultat de la formació social de classes entorn a la producció agrària 3.2 La ideologia políticorreligiosa i l’organització socioeconòmica 3.3 La transcendència dels canvis històrics a Egipte en contraposició a la visió ideal estàtica de l’estat, la religió i el passat |
4. Esclavitud, colonialisme i imperialisme a la mediterrània antiga | 4.1 Les estructures socioeconòmiques a Grècia i les expressions polítiques: de la gentilitat a l’estat o la formació de la polis, l’aristocràcia, la tirania, l’oligarquia i la democràcia 4.2.La translació de la polis i la colonització 4.3 Les característiques de l’economia, el desenvolupament del comerç, esclavisme i altres formes de servitud o algunes consideracions sobre el mercat a l’Antiguitat (K. Polany) 4.4. De la ciutat-estat de Roma a la creació d’un Imperi militarista: el contigut social de les institucions republicanes 4.5 L'expansió del món romà: la societat militaritzada, romanització, consolidació d’un mercat mediterrani i el desenvolupament del model d'economia esclavista. El contingut socioeconòmic de les crisis polítiques de la República Romana. L’Imperi i la pax romana. |
5. Crisi del sistema esclavista i la formació del feudalisme | 5.1. El debat entorn a la crisi de l’Imperi 5.2. Causes de la crisi de l'Imperi Romà: les transformacions socioeconòmiques al baiximperi: crisi del sistema de producció esclavista, les noves formes d’organització social prefeudals, la intervenció de l’estat i la crisi monetària com a exponent de la crisi económica 5.3 Les migracions bàrbares, la formació dels regnes i l'economia occidental tardoantiga |
6. Les formacions socials a Bizanci, a l’Islam medieval i a l'Occident altmedieval | 6.1 De l'Imperi romà oriental als inicis de la formació social bizantina. Característiques de l’economia bizantina i de la formació social bizantina. 6. 2 Les transformacions socials en la gènesi i en els desenvolupaments de l’Islam 6. 3 L’organització jurídico-institucional a l’Imperi carolingi: els orígens i els desenvolupaments de les relacions feudovassallàtiques. Les característiques de l'economia carolíngia 6. 4 Els principals debats historiogràfics: els problemes entorn a la teoria de H. Pirenne; el debat sobre el mode de producció tributari o feudal i les formacions socials |
7. L’expansió i la primera crisi del feudalisme a l’Occident medieval | 7.1. Les transformacions socioeconòmiques (segles XI-XIII), l’expansió del sector, evolució i característiques de les relacions de dependència pageses, la “revolució” comercial: rutes, mercats, productes i tècniques mercantils 7.2 El renaixement urbà: orígens de les ciutats, funcions, desenvolupaments i estructures urbanes 7.3 La Pesta Negra i les conseqüències socials en el medi agrari i en la vida urbana 7.4 El debat historiogràfic entorn als aspectes demogràfics, econòmics i socials 7. 5 La recuperació econòmica al segle XV: transformacions en el medi rural, les societats urbanes i el comerç de llarga distància |