Quan a finals del segle XVI un col.lectiu de filòsofs, músics i poetes, reunit a l'entorn del Comte Bardi (l’anomenada “Camerata Fiorentina”) va establir els fonaments d'un nou llenguatge sonor que més endavant esdevindria essencial en l'adveniment dels gèneres musicals amb contingut dramàtic,els que han passat a la història com a creadors del recitatiu i el baix continu no eren de ben segur conscients que estaven inventant l'Òpera. De fet, els seus esforços per trobar una lògica afectiva a la relació entre paraula i música es podien comparar als dels arqueòlegs i humanistes coetanis, immersos en l’esperit dels nuclis urbans on va quallar el que anomenem Renaixement, marcat pel desig de recuperar el patrimoni perdut de l'antiguitat clàssica. Els membres de la “Camerata Fiorentina” pretenien en realitat amb els seus experiments ressuscitar la Tragèdia, entenent que aquest gènere era totalment cantat. Aquest retorn o mirada enrere per reinterpretar una forma d’espectacle sovint mitificada com a fusió de diferents expressions artístiques, amararia la concepció teatral dels compositors dels segles XVII i XVIII però seria Richard Wagner qui, en ple Romanticisme, tornaria a evocar la Tragèdia com a paràmetre del seu ideal estètic. L’Òpera com a Obra d’Art. Aquesta assignatura mirarà d'oferir eines d'aprenentatge per entendre aquests processos de retorn des d'una perspectiva multidisplinària, que inclogui també els elements visuals i escenogràfics, abraçant així tots els llenguatges relacionats amb l'Òpera com a Art de l'Espectacle.
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent
Assignatures
