L'assignatura d'Opinió Pública pretén aprofundir en el coneixement reflexiu i crític dels estudiants de comunicació. La legitimitat de la democràcia descansa en l'opinió pública com a subjecte. Més enllà d'aquest concepció institucional i política, els processos de formació de l'opinió pública són molt complexos i ens remeten a realitats que cal explorar a partir de visions tant històriques com presents, tant psicològiques com sociològiques, tant polítiques com filosòfiques, però també essencialment comunicatives. 

L'estudi de l'opinió pública irromp amb gran força, en forma de propaganda, en el període d'entreguerres, als inicis de la recerca comunicativa. No obstant, les arrels de l'opinió pública ens remeten a l'àgora grega i al dret romà tot reformulant-se al llarg de la història fins al seu veritable esclat en el marc de les revolucions burgeses. Es tracta de reflexionar i dialogar críticament sobre la vigència dels debats clàssics en les condicions actuals. Tanmateix el S. XX i els inicis del s. XXI han transformat la concepció i la comprensió del fenomen de l'opinió pública fins al punt de fusionar-la en la idea de si estem en una època de canvis o més aviat en un canvi d'època. En totes aquestes transformacions, l'ecosistema comunicatiu n'ha estat el veritable testimoni i motor. Les estratègies geopolítiques s'han configurat d'una forma conflictiva en l'era de la globalització essent claus per comprendre els dilemes plantejats pels riscos glocals, els quals ens assetgen i condicionen, per bé i per mal.

Quins són aquests riscos? Com es transforma el poder i la democràcia en aquestes condicions emergents incertes? Com s'expressa i es configura l'opinió pública a Espanya i/o Catalunya? En un altre ordre, els mitjans de comunicació i els seus efectes sobre l'opinió pública constitueix una temàtica clau per a les percepcions ciutadanes i les formes innovadores de comunicació política. Quin paper hi juguen els professionals de la comunicació en tot aquest procés de formació de l'opinió pública?